L’#OPENCIRCUIT Alumni Experience presenta l’experiència emprenedora de la Gemma Egea, que va cursar un doble grau en enginyeria en Tècnica Industrial en Electrònica Industrial i en Tècnica Industrial en Electricitat i un Màster en Direcció d’Empreses Industrials a l’EUSS. La Gemma i el seu soci van decidir aplicar el seu know-how en impulsar un projecte propi, DomoticArt, a través del qual s’encarreguen de desenvolupar projectes a mida en l’àmbit de la domòtica, la immòtica i el control d’edificis, tant en l’àmbit domèstic com el comercial.
Què és DomoticArt?
DomoticArt és una empresa formada per dos socis, els dos enginyers. Jo em dedico més a la part tècnica i el meu company a la comercial. Entre els dos fem una bona sinergia. Ens dediquem a fer projectes de control d’edificis, principalment domòtica i automatització industrial.
Com afronteu el repte de canvi permanent?
Com el mercat canvia constantment intentem sempre estar a l’última: conèixer tots els materials que sorgeixen, estar formats en tot el que va sortint i donar el plus de poder integrar diferents sistemes en un sol habitatge, tot i que al principi no són compatibles.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada i sempre m’ha agradat de la meva feina és que, tot i que sempre et dediques al mateix, cada projecte és únic. Cada projecte té una sèrie de reptes i objectius que s’han de complir i no sempre són els mateixos. Això et dona aquest plus de motivació per intentar donar la millor solució amb el millor preu i el millor servei.
Ets optimista de cara al futur?
Anem creixent. Al principi anàvem una mica coixos, però ara anem molt millor. I tot i haver passat l’època de la Covid, que ha estat difícil perquè ens va agafar de ple arrencant, sempre hem anat creixent i no decreixent. Si seguim la inèrcia que hem portat fins ara, és possible que d’aquí poc puguem créixer també a nivell de personal.
Com valores la teva experiència com a emprenedora?
No és el mateix tenir un projecte que arrenques, passa alguna cosa… i després te’n vas a casa i allò es queda a la feina, que quan l’empresa és teva. En aquest cas el projecte va amb tu tot el dia, a la nit, el cap de setmana… vas a un lloc i estàs pensat si t’ha trucat tal persona o si he de trucar a algú. Aquesta és la part negativa, que tens 24 hores de feina, costa de separar.
Quins records guardes, del teu pas per l’EUSS?
La recordo com una etapa difícil perquè, en fer la doble titulació, estudiava matí i tarda i ho compaginava amb la feina, però tinc bon record, tant dels professors com de l’ambient, dels companys… inclús ens seguim veient alguns.
Com es prepara una enginyera per emprendre?
La part d’emprenedora és complicada de preparar, perquè és veritat que hi ha una motivació tècnica i de buscar solucions tu mateix, però al final emprendre és difícil i no sé si s’està preparat en algun moment. S’han de tenir moltes ganes, més que preparació.
Quin consell li donaries a algú que comenci el seu camí com a emprenedor?
A més de les ganes i la motivació, crec que és important en general haver tingut una experiència laboral prèvia. Que no acabis la carrera i et llencis a emprendre, no ser que tinguis una cosa molt clara i única que no tingui ningú. Si és un sector en el qual ja hi ha projectes, el més lògic és que et facis primer amb el sector, que aprofitis per fer contactes. Si no tens contactes és molt difícil sortir al mercat. Per molt bo que siguis si ningú et coneix, és molt difícil diferenciar-se d’altres marques i empreses que porten més temps que tu.
