Arxiu de la categoria: Alumni

Marc Gómez, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Publicat el per

Marc Gómez és Product Owner de Car2X a Berlín. La seva trajectòria a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) va començar en Enginyeria Mecànica, però després de pensar-ho durant una temporada, finalment es va graduar en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. La seva feina ara consisteix a corroborar que totes les funcions del programari que permet la comunicació entre cotxes és la correcta per al grup Volkswagen. Sobre la seva feina, en Marc diu sentir-se orgullós de formar part d’uns productes que circulen pels carrers de Barcelona, ​​Berlín o qualsevol lloc del món.

Gómez és el nostre nou convidat al #OPENCIRCUIT Alumni Experience, i ens ha donat a conèixer la seva trajectòria i experiència professional.

Què es CAR2X?

Bàsicament soc responsable de la comunicació de vehicle a vehicle i de la comunicació de vehicle a infraestructura. Diguem que és un precursor del que serà la conducció autònoma també als vehicles.

En què consisteix exactament la teva feina a CAR2X?

Jo soc Product Owner, que és el mateix que un Project Lead. Soc l’encarregat del projecte i, per tant, no estic picant: no estic desenvolupant, no estic programant. Tinc un equip que és feature team, que són una sèrie d’experts que dominen molt bé a Car2X, que dominen d’estàndards, de regulacions, cadascú a la seva àrea. Nosaltres treballem amb un Dev Team, un developer team format per gent que està contractada externament per desenvolupar aquest producte. La meva responsabilitat, al capdavall, és assegurar-me que aquesta funció surt al mercat sense errors, i que el client té una experiència plena i sense distraccions.

Com valores l’experiència de treballar i viure a Berlin?

És una experiència realment molt positiva perquè, en el meu cas, jo havia estudiat alemany a l’escola, durant força anys, i tenia una eina que estava desaprofitant per ser aquí. Jo crec que el fet de poder expressar-me en un idioma que he après, i que a més s’ofereix a l’EUSS. Crec que és molt positiu i enriquidor.

Com vas arribar a Berlín?

Vaig estar nou mesos treballant a SEAT com a extern, i la meva cap aquí va preguntar qui tenia interès a Alemanya i qui podia fer de pont de comunicació amb Volkswagen.

Què és el que més t’agrada de la teva professió?

A mi el que sempre m’ha portat més satisfacció és veure pel carrer un producte del qual he format part. Poder veure’l a la vida real. Anar pel carrer amb un amic, amb la meva parella o amb la meva família i poder dir: “Mira, jo he participat perquè sigui possible”. El fet de veure que la teva feina d’estar a l’ordinador treballant sense parar al final té un efecte al món. I això és el que m’omple més.

Va ser fàcil canviar-te d’enginyeria mecànica a electrònica?

Sí, de fet, va ser molt fàcil. Jo vaig començar amb mecànica, però el més bo és que els dos primers anys són comuns. Aleshores, el punt de decisió no parteix de zero, sinó als dos anys. No t’has perdut res pel camí. Aquest és el gran avantatge.

Hi ha alguna feina que t’enorgulleixi especialment?

Puc dir que tinc la sort de sentir-me així amb cada projecte. Jo al principi treballava en una start-up de bicicletes elèctriques a Barcelona i quan he tornat d’Alemanya i he vist gent que no coneixia de res conduir-les. Saber que algú l’ha comprada, això em fa estar orgullós.

On et veus d’aquí a 10 anys?

Idealment seria envoltat de gent que tingui ganes, que tingui impuls, que no li costi aixecar-se al matí, que no li faci mandra res… sinó que tinguin passió, perquè el que ens condueix és la passió. Ajuntar-nos i poder fer una empresa, un nou producte, un Kickstarter, o el que sigui.

Com t’ha preparat l’EUSS pel mercat laboral?

Recordo que hi havia assignatures que eren d’electrònica i es combinaven amb altres assignatures i podies fer un projecte comú. Això és una experiència que ens donen i funciona com una “prova pilot”, o diverses “proves pilot” del món real, perquè realment funcionen així els projectes.

Què diferencia l’EUSS d’altres universitats?

A l’EUSS tot és ple de dispositius, de coses reals que pots tocar. Això i el suport dels professors és súper important. Aquí, el fet que preguntis alguna cosa vol dir que tens interès. És que potser necessites que t’ho expliquin des d’un altre punt de vista, i t’ho expliquen.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

Tinc molt bons records aquí. He fet molts amics amb qui encara mantinc el contacte. També tinc molt bon record del darrer any. Crec que la millor etapa va ser el projecte de final de grau, que en el meu cas vaig fer amb en Miquel Àngel Amer com a tutor. El fet de materialitzar al final tot el teu know how és el primer exemple pràctic de la teva vida del que segurament faràs en el teu futur.

Entrevista a Sergi Sala, graduat en Enginyeria Mecànica

Publicat el per

En Sergi Sala és Project Manager a CT ingenieros, companyia internacional que treballa des de l’enginyeria de disseny de producte fins a la de fabricació, suport d’enginyeria postvenda i projectes d’R+D, en sectors com l’aeronàutic, l’automoció, l’energètic o de plantes industrials, entre altres. Llicenciat en Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), actualment la seva feina consisteix a gestionar projectes d’IT i d’automoció en la creació de línies noves.

Sala és el nostre nou convidat a l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience, i ens ha donat a conèixer la seva trajectòria i experiència professional.

Què és CT Ingenieros?

CT Ingenieros és una consultoria, una multinacional que toquem diversos temes, molt centrada en l’aeronàutica a la part de Madrid. Aquí, a Barcelona, fem sobretot automoció i ens estem introduint en altres sectors. CT bàsicament és una consultoria, així que donem solucions als clients, variades, el què ens demanin. 

Com vas arribar a treballar aquí?

És molt curiós. Jo vaig arribar a treballar aquí a través de l’EUSS, vaig fer unes pràctiques curtes i es van quedar molt contents amb mi, van confiar en mi i porto ja gairebé deu anys.

Quin és exactament la teva feina com a Project Manager?

Ser Project Manager a CT bàsicament és gestionar projectes, en el meu cas, gestionar projectes més de la part IT i també de la part d’automoció en la creació de línies noves. Però no és tant el Know-how que tinguis, sinó més una gestió transversal del projecte, des de controlar els costos, controlar el timing, a parlar amb el client i amb l’equip.

Què et va portar a estudiar enginyeria?

Des de petit sempre m’ha agradat tocar les coses, inventar o les coses de bricolatge i, per això, em vaig encaminar cap a l’enginyeria mecànica. Jo pensava, quan estudiava en l’EUSS, faré cotxes, competicions… i al final acabes fent altres coses que també són molt interessants i més cap a la part d’industrialització que també a vegades és inventar i donar solucions. Jo crec que el tema de les solucions és el que més m’agrada, davant d’un client donar solucions.

T’imaginaves que ser enginyer seria així de versàtil?

Jo pensava que m’encasellaria més en una mena de treball i en veure que hi ha tot un ventall per a aprendre coses noves, i tenir aquesta habilitat, m’ha agradat molt. Jo crec que l’EUSS ofereix això també, l’habilitat d’aprendre d’una forma molt ràpida.

Hi ha algun treball que t’hagi marcat molt?

En la meva carrera professional la que més em va marcar va ser la primera perquè estava en un sector que no m’hauria imaginat, que és el tema de l’arquitectura, i vam fer una cosa molt vistosa per a uns pavellons de Mònaco. Això em va marcar perquè el que estàs tu dissenyant ho veus aquí, fins i tot per la tele i fins i tot vam anar allí físicament. Això em va marcar molt. Després he anat fent altres coses que involucren cotxes que, en acabat, surten al carrer, i això també m’ha marcat perquè jo he aportat el meu granet de sorra.

T’imaginaves així fa deu anys?

No, no m’imaginava. Jo pensava que seria un treball més monòton; dissenyador, calculista, etcètera. I no, no és així. És una feina molt dinàmica i jo crec que gairebé tots els treballs d’enginyer són molt dinàmics i això ens diferencia una mica d’altres tipus d’estudis.

Què creus que et va aportar l’EUSS com a professional?

Jo crec que l’EUSS més que la part purament tècnica, que també m’ha aportat molt, m’ha aportat la manera d’expressar-me, la manera de ser persona, la manera de resoldre problemes, això sí que m’ha donat moltes habilitats, i sobretot m’ha donat l’habilitat de conèixer molt aquest sector i si en un futur necessito fer un càlcul d’una estructura, jo ara mateix no podria fer-lo, però si que tinc els coneixements per a poder adaptar-me ràpid i poder fer correctament aquest càlcul. No és la part purament tècnica sinó la part d’habilitats que no pensava que una universitat podria donar.

Què és el que més t’ha agradat del teu pas per l’EUSS?

Crec que vaig apreciar molt el tracte dels professors cap als estudiants per a poder solucionar problemes que teníem en el dia a dia. Parlant amb altres companys d’altres universitats no tenien aquest tracte.

L’EUSS facilita el pas al món professional?

Jo crec que el tema de les pràctiques està molt ben solucionat a l’EUSS, perquè l’altre dia parlava amb un professor i la taxa de pràctiques és molt alta i la taxa que les empreses agafin als seus empleats en pràctiques també és molt alta. De fet, l’exemple sóc jo, que vaig entrar en pràctiques i ja porto deu anys aquí.

L’alumni Mario Lanza revoluciona el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar un microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals

Publicat el per

El científic i alumni de l’EUSS Mario Lanza, professor titular a la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (a Aràbia Saudita), acaba de revolucionar el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar el primer microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals (també anomenats 2D). El treball, titulat “Hybrid 2D/CMOS microxips for memristive applications”, serà publicat ben aviat a la revista Nature, i ja ha atret l’interès d’empreses capdavanteres en el camp dels semiconductors.

L’equip liderat pel professor Lanza ha integrat per primera vegada un material bidimensional aïllant, anomenat nitrur de bor hexagonal multicapa (d’uns 6 nanòmetres de gruix), sobre microxips que contenen transistors de silici de tecnologia CMOS – les sigles CMOS signifiquen complementary metal- oxide-semiconductor, un tipus de tecnologia que és present en tots els productes electrònics que utilitzem diàriament (telèfons, ordinadors, automòbils i electrodomèstics, entre molts altres). Segons explica el professor Lanza: “el nitrur de bor hexagonal fa les funcions de memristor, i el transistor fa les funcions de selector i limitador de corrent”. Després de comprovar que la integració es va realitzar amb èxit, els investigadors han interconnectat els dispositius (mitjançant litografia i evaporació de metall) per formar circuits matricials.

Aquest tipus de circuits, malgrat que encara són desconeguts per a la majoria de gent, són utilitzats en productes electrònics d’última generació tant per emmagatzemar informació (fabricació de memòries electròniques, com els USB) com per processar-la (fabricació de xarxes neuronals artificials per a sistemes d’intel·ligència artificial). Els dispositius híbrids 2D/CMOS fabricats per l’equip de l’alumni Lanza mostren un baix consum d’energia i una alta durabilitat, i a més la seva conductivitat es pot ajustar a diferents nivells de forma dinàmica aplicant impulsos elèctrics — una propietat anomenada spike-timing dependent plasticity —el qual es pot usar per fabricar xarxes neuronals artificials de molt baix consum energètic.

En el passat l’empresa IBM havia intentat integrar grafè en transistors per a aplicacions al camp de radiofreqüència, però la densitat d’integració era molt baixa i els dispositius no permetien emmagatzemar o processar informació. En canvi, els dispositius creats per l’equip del professor Lanza només mesuren 260 nanòmetres, i podrien realitzar-se molt més petits de manera molt senzilla si es disposen de microxips més avançats.

Aquest treball representa una fita al camp de la nanoelectrònica i els semiconductors no només per les altes prestacions dels dispositius i circuits fabricats, sinó també degut a l’alt nivell de maduresa tecnològica aconseguit — tots els processos utilitzats són compatibles amb la indústria dels semiconductors. És per això que tant ell com els membres del seu equip indiquen: “en el futur la majoria de microxips explotaran alguna de les moltes propietats exòtiques d’aquests materials”.

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41586-023-05973-1

Enllaç a la web del Professor Mario Lanza: https://lanza.kaust.edu.sa/

Torna a veure l’Open Circuit – Alumni Experiences del Mario Lanza:

Entrevista a Xavier Norberto, graduat en Enginyeria Mecànica

Publicat el per

Xavier Norberto és graduat en Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). També té un màster en Enginyeria Química i està cursant un Executive MBA. Actualment, és Director Project Management Office a l’empresa ACK ING Pro. La seva feina consisteix a desenvolupar i supervisar projectes d’enginyeria bàsica i de detall, així com el disseny i automatització de processos de sectors tan diversos com el químic, el farmacèutic, l’alimentari o d’enginyeria civil.

Amb l’experiència professional d’en Xavier arrenquem 2023 amb la primera entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience.

A què es dedica l’empresa ACK ING Pro?

A ACK ING Pro ens dediquem a l’enginyeria de procés de qualsevol client del sector farmacèutic, químic o alimentari que necessiti donar solucions als seus processos productius. Des de línies noves a processos nous de fabricació o d’un producte en concret. I d’això se’n deriven el disseny dels equips, les línies noves, els projectes legals, els projectes de baixa i mitja tensió, els projectes d’obra civil… tota l’enginyeria que formaria part del procés i que s’executaria amb uns claus en mà d’un industrial que, moltes vegades, el nostre client ens demana que siguem nosaltres, i que executem aquestes obres.

Després tenim l’empresa germana, ACK Logic, que és la que implementa l’automatització d’aquests processos que es dissenyen i desenvolupen a l’enginyeria de procés.

Les dues empreses formen un combo perfecte per portar projectes d’enginyeria i després donar la solució de control, que moltes vegades és la que més costa i és la que volen ara tots els clients que estan en el sector 4.0 de la indústria: automatitzar processos, agilitzar la producció i reduir costos.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

A mi m’agrada molt la part tècnica. Jo era enginyer de paper, de calcular, de dissenyar, de despatx… però la conjuntura del mercat ha portat al creixement de l’empresa i ara em dedico més a la part de gestió de l’oficina i dels recursos.

Com que ja tinc més experiència, em dedico més a fer consultoria i ajudar als companys, que són els que es dediquen a la part tècnica. A mi, per desgràcia, ja no tinc temps de fer-ho.

Per què t’has especialitzat en el sector químic?

Vaig començar a treballar en una enginyeria que es dedicava al sector químic i farmacèutic i vaig començar a fer projectes d’aquest àmbit. Com és un sector que he viscut des de sempre i, a més, m’agrada molt, m’hi he quedat. Els projectes són molt variats, no sempre fas el mateix. Des de fabricació d’APIS farmacèutics a la fabricació de tota classe de productes de neteja de la llar… hi ha infinits processos! És molt variat, és divertit i no fas sempre el mateix… per tant, no estàs mai a la teva zona de confort i això és el que et manté viu.

Creus que la formació continuada és clau?

La formació continuada s’ha de fer sempre. S’ha de fer sempre i més en el nostre món que contínuament està canviant. Sí que és veritat que és molt més important l’experiència laboral. La formació continuada s’ha de fer mentre treballes, donant-li un sentit. Sortir de la carrera i estudiar un MBA no té massa sentit. Ara, si has de treballar i et trobes amb dificultats amb una cosa concreta, aleshores sí que té sentit especialitzar-te.

L’enginyeria és una professió de futur?

Sense enginyeries no funciona el món. Igual que sense medicina, no funcionaria la humanitat. Per mi són dos pilars de la societat. Em sap greu per la resta de professions, però aquestes dues les considero molt importants. L’enginyeria és necessària.

Què et va cridar l’atenció d’aquest món?

El meu pare és enginyer. Suposo que com sempre l’he vist a casa treballant i fent plànols, dissenys o càlculs, sempre he tingut aquesta curiositat. Pensava: Com mola el que fa el meu pare! I el típic: t’agraden les mates, la física, construir, ets curiós… tot portava aquí, oi?

M’he dedicat a l’enginyeria perquè m’hi sento còmode i m’és fàcil. El més gratificant de l’enginyeria és que, quan tens experiència, pots donar solucions de tot allò que el teu client desconeix. És gratificant poder acompanyar-lo.

Què et va agradar de l’EUSS?

Em van cridar molt l’atenció les infraestructures. Et parlo d’ara fa temps, eh? Ara deuen ser més “top”. Tenien molts laboratoris d’assaig, tenien unes instal·lacions ben pensades i més modernes que altres universitats. I, després, la filosofia de classe petita també era interessant. Perquè al final vinc d’una escola en la qual també érem pocs. I, al final, l’atenció és més personalitzada és més xula. 

Quin records guardes de la teva etapa universitària?

Tinc un molt bon record, és potser una de les millors èpoques de la meva vida. Vaig conèixer gent molt interessant, de la qual, encara avui hi tinc amistat i relació. I el millor de tot és que després me’ls he trobat en el sector industrial i laboral.

Entrevista a Adrián Cruella, Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Publicat el per

“El que més m’agrada de la meva feina és llevar-me i descobrir quins reptes tindrà per a mi el dia d’avui”, explica Adrián Cruella. Va estudiar el grau d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’EUSS i actualment treballa en el món de la consultoria com a director de projectes a Digital Enterprise. El seu lloc consisteix a implementar solucions de transformació digital per a empreses productives, alguna cosa que li permet tenir una visió panoràmica de tots els sectors de la indústria.

“Vaig estudiar el meu hobby” assegura, “l’electrònica em va cridar l’atenció des d’adolescent, vaig tenir l’oportunitat de fer un pas endavant i crec que vaig prendre l’adreça encertada”. Un nou capítol de la nostra sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experiences per a conèixer l’experiència professional dels nostres enginyers i enginyeres.

A què et dediques actualment?

Actualment, soc director de projectes per la transformació digital en indústries productives. Millorem tot el tema de la producció, planificació o aprovisionament.

Com vas arribar a Digital Enterprise?

Vaig començar fent pràctiques al món dels Projectes, d’aquí vaig enfocar-me una miqueta més al tema de la consultoria en la millora de processos i també de la producció. Fins que em van contractar a Bilbao com a director de projectes a Digital Enterprise.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Què és el que més m’agrada de la meva feina? Conèixer a molts clients diferents, veure les dificultats que té cada sector, perquè cada un d’ells és especial. El farmacèutic, el metal·lúrgic, el del plàstic, cadascun té uns problemes diferents, ja sigui de subministrament, de components, etc. I el que més m’agrada és això: llevar-me i descobrir quins reptes tindrà per a mi el dia d’avui.

És el que t’imaginaves quan vas triar carrera?

La veritat és que no. Quan jo vaig decidir estudiar una Enginyeria en Electrònica Industrial i Automàtica va ser perquè vaig fer un curs de microrobòtica amb 16 o 17 anys. Vaig fer un robot seguidor de línia amb 7 sensors i programació tipus C. I em va apassionar. Però la realitat és que quan entres en aquest món t’adones que és ampli no, el següent.

Sí que vaig trobar el meu lloc al món de la indústria, però vaig veure aquells 7 sensors n’eren 7.000 en una fàbrica! Més tot el que t’ensenyen a l’EUSS, a nivell de coneixements, d’automatització i de producció… era molt més!

Conserves la mateixa curiositat per aprendre?

Jo gaudeixo amb el que faig, és una cosa que sempre comento en el meu entorn i la gent que em coneix ho sap: vaig estudiar el meu hobby, realment a mi l’electrònica és una cosa que em fascina des d’adolescent. Em va cridar l’atenció, vaig tenir l’oportunitat de fer un pas endavant i crec que vaig prendre la direcció encertada.

Creus que l’EUSS et va preparar per al món laboral?

A mi l’EUSS em va preparar per ser un bon enginyer amb bons coneixements. Però ja no només els coneixements, sinó amb tot el tema de projectes. Es fan molts projectes a l’EUSS, es treballa molt en equip i això es nota. Realment quan surts a la indústria surts preparat.

De fet, com a curiositat, la primera setmana que vaig enviar currículum ja vaig tenir dues entrevistes. Vaig poder escollir on fer les pràctiques… sí, jo crec que l’EUSS et prepara bé pel món laboral i té una molt bona borsa de treball.

Quin record et desperta la universitat?

Realment records bons. I també d’altres no tan bons, com l’estrès o els nervis d’abans d’un examen, d’una exposició o de veure el resultat d’una nota a l’EUSSternet… i altres records molt bons, com estar amb els companys debatent un problema fins que se soluciona i et feliciten. Bons records, la veritat. Això és el que em ve quan passejo per l’EUSS.

Quin contacte hi mantens com alumni?

Segueixo tot el tema de les comunicacions online, tant per Linkedin com per Instagram. M’ho miro amb nostàlgia, perquè guardo molt bon record dels companys que vaig tenir a l’EUSS. A part d’estudiar una carrera, el que m’emporto d’aquesta etapa també són amics de per vida.

Alguna anècdota que recordis?

En unes pràctiques al laboratori d’electrotècnia, recordo que estàvem superconcentrats fent proves i el típic… et despistes, fas allò que el professor t’ha dit que no fessis i… vam cremar un transformador.

Què els diries als estudiants que comencen ara?

Realment els hi diria que gaudeixin del moment que estan vivint. Encara que siguin assignatures que no els cridi l’atenció al principi, o que els sembli que són massa complicades, que gaudeixin del moment. Perquè tot això és la base del qual vindrà després. I amb els anys, quan miris enrere, veuràs una època bonica.