Entrevista a David del Campo, graduat en Enginyeria Elèctronica Industrial i Automàtica i aspirant a Masterchef

David del Campo va estudiar Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) perquè el seu objectiu vital era inventar coses noves. Actualment combina la seva feina com a responsable de projectes a l’empresa Chint Energy d’enginyeria fotovoltaica amb la passió per la cuina. Aquesta passió, que ha heretat de la seva família, el va portar a participar al programa televisiu Masterchef i a crear la seva pròpia marca de bombons: els ‘Campitos’. Ara, el seu objectiu és combinar el món de l’enginyeria amb la creativitat a la cuina. En aquest vídeo ens explica com combinen aquests dos àmbits que tenen més a veure del que un es pot imaginar.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Vaig decidir estudiar enginyeria perquè sempre m’ha agradat molt dissenyar, estar pensant sempre en projectes que jo tenia a la meva ment. Creia que era, al final, el camí que em portaria on volia, que era desenvolupar i crear coses noves. Recordo que de petit sempre li deia al pare que volia ser dissenyador de cotxes. A casa sempre estava dissenyant amb allò que tenia per casa. Al final vaig decidir estudiar això perquè pensava que era el que m’obriria les portes a aquest món i, de fet, ho he aconseguit.

Haig de dir que, inicialment, no volia estudiar, no em veia preparat per a fer una carrera universitària. Quan van venir a explicar-nos que era una enginyeria molt pràctica on passes molt temps en el laboratori, em va recordar molt al grau superior i vaig pensar: “D’acord, ho intento”. Quan vaig arribar a casa i li vaig dir al meu pare que volia estudiar enginyeria es va sorprendre. Li vaig explicar que en la EUSS, la continuació del grau superior que estava fent era aquesta formació d’enginyeria i que em volia dedicar a això.

On treballes actualment?

Actualment estic en una enginyeria elèctrica desenvolupant projectes fotovoltaics. És un sector que ara mateix està en auge. Soc responsable de projectes. Visito les obres, coordino que tot estigui bé al costat dels instal·ladors i porto tot el projecte fotovoltaic.

Quina relació hi tenen la cuina i l’enginyeria?

La relació que pot tenir amb l’enginyeria és el punt de perfeccionisme, que és molt important. Et fa entendre el per què una cosa és així i tu poder crear les teves pròpies elaboracions i no seguir receptes. El saber cuinar no és saber seguir una recepta, sinó amb els teus coneixements desenvolupar noves creacions per aconseguir un resultat semblant o millor.

L’enginyeria és creativa?

Sí, l’enginyeria és molt creativa. Als estudis d’enginyeria o al dia a dia a la feina, has d’estar sempre imaginant i creant situacions o escenes que has de resoldre. Està molt bé buscar a internet com resoldre aquest problema. Però tu quan tens un problema, avui dia, que et diuen, per exemple, perquè s’ha aturat una obra, tu has de tenir la capacitat de resoldre’l. A l’àmbit de la cuina passa moltes vegades el mateix. Jo crec que sense els estudis d’enginyeria no hauria aconseguit els resultats que he obtingut avui dia a la pastisseria.

Què et va empènyer a apuntar-te a Masterchef?

El que em va impulsar a apuntar-me a Masterchef va ser voler canviar la meva vida. A mi l’enginyeria m’apassiona, m’encanta, però la cuina és estirar arrels. Sempre he volgut dedicar-me a la cuina com un hobby, però he vist que, a nivell professional, també té un espai a la meva vida. Mastechef era com fer el salt sense deixar l’enginyeria. Actualment intento compaginar la cuina amb l’enginyeria.

Què us ha ensenyat l’enginyeria a la cuina?

Que la perfecció no existeix. Sempre intentem cercar la perfecció, que sigui un deu, que sigui un onze. Moltes vegades ens obsessionem amb el resultat i ens oblidem del procés. Jo crec que gaudir del procés que té un projecte d’enginyeria o el que sigui, és molt important. Aquí també hi ha un creixement. Si t’obsessiones d’acabar una cosa no l’estàs vivint realment com ho hauries de fer. Des que vaig participar a Masterchef he après a gaudir molt més del camí, gaudir del que et dona l’experiència i, sobretot, aprendre sense obsessionar-me amb un resultat.

Per què vas decidir estudiar enginyeria a l’EUSS?

Una de les coses que em va empènyer a inscriure’m en enginyeria a l’EUSS va ser el model ‘Engineering by doing’ i ha estat una de les coses que més m’ha ajudat. Aprendre a resoldre els problemes sols, cercant informació, preguntant i fent proves al laboratori i la resta ha estat el més important a l’hora d’aprendre.

On et veus d’aquí a deu anys?

Fixat en els meus projectes de bomboneria i pastisseria. Sempre amb una part de R+D, de recerca aplicant el món de l’enginyeria o la tecnologia. M’agrada molt sorprendre i, al final, busques també sorprendre amb les noves tecnologies que hi ha. M’agradaria enfocar-ho així. Encara que, com he dit, m’encanta també la meva feina com a enginyer. Un dels meus somnis és obrir la meva pastisseria i, jugant amb el meu cognom, que és ‘del Campo’ he creat la meva marca, que es diu ‘Campitos’. Aquest és un dels meus projectes de vida, obrir una bomboneria i xocolateria enfocada al disseny i espero fer realitat aquest somni.

Què els diries als estudiants que tenen un ‘hobby’ com tu?

Jo els diria que continuessin cursant l’enginyeria, que són uns estudis molt complets i que els ajudaran moltíssim i, alhora, inverteixin temps a desenvolupar el seu projecte. Que no deixin mai d’estudiar i treballar en allò que ho poden fer pels seus estudis i que els seus somnis els treballin de forma complementària. Quan aquests somnis es facin més reals i tinguin les eines per poder desenvolupar-los que vagin a buscar-los.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

En entrar a l’EUSS he vist la taula de ping-pong i m’he recordat de tots els partits que fèiem allà quan, de vegades, ens escapàvem de classe. La veritat és que, com que és un grup reduït de persones, interactues molt amb els companys i fas molt bons amics. Jo avui encara els mantinc, i això és el que m’emporto. Les persones, que al final són el més important de la vida.

Entrevista a Borja Palomo, graduat en Enginyeria Mecànica

Graduat en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2017, en Borja Palomo Canals és el Director d’Operacions de l’empresa Reactivos Para Diagnostico. Actualment s’encarrega de dirigir els departaments de Logística, Producció, Compres i Planificació i les persones que els conformen. Gràcies a unes pràctiques de l’EUSS va descobrir que li agradava el sector de la indústria i va decidir continuar formant-se amb un màster. Parlem amb ell sobre el futur de l’enginyeria i els records que guarda de l’EUSS.

En què consisteix la teva feina com a directiu d’operacions?

Un Director d’Operacions el que fa és liderar tots els departaments directius de l’empresa que esdevindrien tant estratègics com podrien ser compres o planificació, com ja més del dia a dia que són producció i logística, tant interna com externa.

Per què vas decidir estudiar enginyeria mecànica?

Jo amb 18 anys no sabia el que volia ser de gran. Al final no em volia lligar a una enginyeria amb un camí molt marcat cap a unes oposicions, ni un sector concret. Dins les enginyeries les més genèriques, o les que jo considero més genèriques, són l’enginyeria industrial, en primer lloc, i una mica més especialitzada, però també amb un sentit molt ampli de l’enginyeria, és la mecànica. Finalment, em vaig decidir per enginyeria mecànica.

Consideres fonamental fer un postgrau?

Dins de l’enginyeria mecànica no pots aprofundir tant en les operacions industrials com t’agradaria i sí que cal continuar formant-te i continuar fent postgraus. En el meu cas, vaig fer un Màster en Direcció d’Operacions que t’acaba d’oferir les eines o t’acaba de complementar tots els coneixements que vas adquirir a la carrera com per seguir evolucionant professionalment.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El dinamisme. Al final, surten nous productes al mercat, s’industrialitzen nous productes, surten noves tecnologies, arriben nous clients amb requeriments especials… El departament d’operacions és molt ampli. Tens des de producció, fins a compres, planificació… No t’avorreixes mai al teu dia a dia i mai no es repeteix.

La feina d’enginyer és molt variada?

A mi la carrera m’ha donat les eines, tant matemàtiques com de física, per exemple, com també la manera d’afrontar els problemes o, davant d’una situació de l’entorn laboral, de tenir recursos per buscar-se la vida i aportar una solució vàlida. Per mi això és un dels grans pilars fonamentals de les carreres d’enginyeria i és el que dona al titulat en enginyeria la possibilitat de ser gairebé allò que vulgui.

L’enginyeria és una professió amb futur?

Jo crec que sí. Els diferents camps de l’enginyeria avancen tan ràpidament que això està obligant les universitats a obrir noves carreres dins de l’enginyeria que són molt més específiques en un camp determinat: en electrònica, en energies… No sé fins a quin punt això serà el que busqueu l’estudiant del futur, perquè amb 18 anys cada cop saben menys què és el que volen fer. Però, sens dubte, l’enginyeria és una professió de futur i de manera creixent.

On et veus d’aquí a 10 anys?

Qui sap… Jo he tingut la sort de trobar una molt bona empresa. El sector on està englobada l’empresa realment m’agrada perquè és dinàmica, hi ha molta tecnologia i diners per continuar investigant. Ara mateix té el que busco, i d’aquí a 10 anys, espero estar al mateix lloc, o si més no, semblant. Si algun dia es dona l’oportunitat o si en tinc la necessitat, no seria desgavellat canviar de sector o canviar de professió pel que comentava anteriorment. Potser no te’n vas de director d’operacions a un sector que no és el teu o amb una experiència que no en tens. Però sí que, començant d’una mica més avall, en un altre sector, tens les eines per fer-ho. I això us ho dona l’enginyeria.

Què és el que més valores de l’EUSS?

L’eslògan de l’EUSS és Engineering by doing i tots els departaments de l’EUSS s’esforcen molt perquè cada assignatura tingui una vessant pràctica i una vessant aplicada, més enllà de la teoria. Crec que això ofereix moltes eines per incorporar-te al món laboral havent afrontat problemes que, encara que estan en un entorn acadèmic, ja els coneixes. Això per mi és una gran virtut de la universitat.

Et va costar incorporar-te al món laboral?

A mi no em va costar. Vaig començar les pràctiques amb l’EUSS, perquè la veritat que té una borsa de treball que funciona molt bé, i des del punt de vista de l’empresa he vingut a buscar aquí gent a la borsa de treball. Jo vaig fer unes pràctiques i després em vaig incorporar a l’empresa. I al finalitzar la carrera vaig seguir aquesta empresa.

Què recomanes als que tenen dubtes sobre el futur?

Provar diversos sectors, que tinguis un petit test professional de què t’agrada i si no ho tens clar que canviïs, que no hi ha cap problema, ni arribaràs tard, ni perdràs temps. I sí que sempre és interessant estar com a mínim a més d’una empresa perquè veuràs models de gestió diferents, coneixeràs caps diferents, maneres de fer diferents i això també t’ajudarà a decidir.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

Anar aquí a la sala d’estudis, tenir qualsevol dubte per a l’examen que teníem en una hora i, la virtut que té l’EUSS és que és una escola molt propera, per tant podies anar al despatx del professor en qüestió i dir “no en tenim ni idea de com es fa això i segurament que entra a l’examen, fes-nos una breu explicació”. Tots estan molt disposats a ajudar-te. De les estones aquí just abans dels exàmens, amb els nervis, amb els “tu t’has mirat això o allò?”… això ho recordo amb molt d’afecte. Jo sempre arribava tard a l’entrega de projectes i me’n recordo que la nit abans sempre em quedava a treballar fins a les 4 o les 5 del matí per lliurar-los a temps. I arribar tard i els professors mirar-me amb cara de “tu d’on vens i per què tens aquesta cara?” i tu contestar: “et lliuro el projecte!”.

Creieu que l’EUSS s’adapta a l’actualitat professional?

L’EUSS, des del meu punt de vista, sempre està disposada a rebre inputs, ajuts o consells per part dels alumnes. Alguns professors, Olga i altres, sí que periòdicament ens contacten per rebre un feedback de les empreses, per preguntar-nos: “si ara contractessis un enginyer mecànic, què esperaries d’aquesta persona?”. Així mantenen les carreres vives perquè no acabin sent carreres sense una sortida professional clara.

Marc Gómez, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Marc Gómez és Product Owner de Car2X a Berlín. La seva trajectòria a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) va començar en Enginyeria Mecànica, però després de pensar-ho durant una temporada, finalment es va graduar en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. La seva feina ara consisteix a corroborar que totes les funcions del programari que permet la comunicació entre cotxes és la correcta per al grup Volkswagen. Sobre la seva feina, en Marc diu sentir-se orgullós de formar part d’uns productes que circulen pels carrers de Barcelona, ​​Berlín o qualsevol lloc del món.

Gómez és el nostre nou convidat al #OPENCIRCUIT Alumni Experience, i ens ha donat a conèixer la seva trajectòria i experiència professional.

Què es CAR2X?

Bàsicament soc responsable de la comunicació de vehicle a vehicle i de la comunicació de vehicle a infraestructura. Diguem que és un precursor del que serà la conducció autònoma també als vehicles.

En què consisteix exactament la teva feina a CAR2X?

Jo soc Product Owner, que és el mateix que un Project Lead. Soc l’encarregat del projecte i, per tant, no estic picant: no estic desenvolupant, no estic programant. Tinc un equip que és feature team, que són una sèrie d’experts que dominen molt bé a Car2X, que dominen d’estàndards, de regulacions, cadascú a la seva àrea. Nosaltres treballem amb un Dev Team, un developer team format per gent que està contractada externament per desenvolupar aquest producte. La meva responsabilitat, al capdavall, és assegurar-me que aquesta funció surt al mercat sense errors, i que el client té una experiència plena i sense distraccions.

Com valores l’experiència de treballar i viure a Berlin?

És una experiència realment molt positiva perquè, en el meu cas, jo havia estudiat alemany a l’escola, durant força anys, i tenia una eina que estava desaprofitant per ser aquí. Jo crec que el fet de poder expressar-me en un idioma que he après, i que a més s’ofereix a l’EUSS. Crec que és molt positiu i enriquidor.

Com vas arribar a Berlín?

Vaig estar nou mesos treballant a SEAT com a extern, i la meva cap aquí va preguntar qui tenia interès a Alemanya i qui podia fer de pont de comunicació amb Volkswagen.

Què és el que més t’agrada de la teva professió?

A mi el que sempre m’ha portat més satisfacció és veure pel carrer un producte del qual he format part. Poder veure’l a la vida real. Anar pel carrer amb un amic, amb la meva parella o amb la meva família i poder dir: “Mira, jo he participat perquè sigui possible”. El fet de veure que la teva feina d’estar a l’ordinador treballant sense parar al final té un efecte al món. I això és el que m’omple més.

Va ser fàcil canviar-te d’enginyeria mecànica a electrònica?

Sí, de fet, va ser molt fàcil. Jo vaig començar amb mecànica, però el més bo és que els dos primers anys són comuns. Aleshores, el punt de decisió no parteix de zero, sinó als dos anys. No t’has perdut res pel camí. Aquest és el gran avantatge.

Hi ha alguna feina que t’enorgulleixi especialment?

Puc dir que tinc la sort de sentir-me així amb cada projecte. Jo al principi treballava en una start-up de bicicletes elèctriques a Barcelona i quan he tornat d’Alemanya i he vist gent que no coneixia de res conduir-les. Saber que algú l’ha comprada, això em fa estar orgullós.

On et veus d’aquí a 10 anys?

Idealment seria envoltat de gent que tingui ganes, que tingui impuls, que no li costi aixecar-se al matí, que no li faci mandra res… sinó que tinguin passió, perquè el que ens condueix és la passió. Ajuntar-nos i poder fer una empresa, un nou producte, un Kickstarter, o el que sigui.

Com t’ha preparat l’EUSS pel mercat laboral?

Recordo que hi havia assignatures que eren d’electrònica i es combinaven amb altres assignatures i podies fer un projecte comú. Això és una experiència que ens donen i funciona com una “prova pilot”, o diverses “proves pilot” del món real, perquè realment funcionen així els projectes.

Què diferencia l’EUSS d’altres universitats?

A l’EUSS tot és ple de dispositius, de coses reals que pots tocar. Això i el suport dels professors és súper important. Aquí, el fet que preguntis alguna cosa vol dir que tens interès. És que potser necessites que t’ho expliquin des d’un altre punt de vista, i t’ho expliquen.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

Tinc molt bons records aquí. He fet molts amics amb qui encara mantinc el contacte. També tinc molt bon record del darrer any. Crec que la millor etapa va ser el projecte de final de grau, que en el meu cas vaig fer amb en Miquel Àngel Amer com a tutor. El fet de materialitzar al final tot el teu know how és el primer exemple pràctic de la teva vida del que segurament faràs en el teu futur.

Entrevista a Sergi Sala, graduat en Enginyeria Mecànica

En Sergi Sala és Project Manager a CT ingenieros, companyia internacional que treballa des de l’enginyeria de disseny de producte fins a la de fabricació, suport d’enginyeria postvenda i projectes d’R+D, en sectors com l’aeronàutic, l’automoció, l’energètic o de plantes industrials, entre altres. Llicenciat en Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), actualment la seva feina consisteix a gestionar projectes d’IT i d’automoció en la creació de línies noves.

Sala és el nostre nou convidat a l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience, i ens ha donat a conèixer la seva trajectòria i experiència professional.

Què és CT Ingenieros?

CT Ingenieros és una consultoria, una multinacional que toquem diversos temes, molt centrada en l’aeronàutica a la part de Madrid. Aquí, a Barcelona, fem sobretot automoció i ens estem introduint en altres sectors. CT bàsicament és una consultoria, així que donem solucions als clients, variades, el què ens demanin. 

Com vas arribar a treballar aquí?

És molt curiós. Jo vaig arribar a treballar aquí a través de l’EUSS, vaig fer unes pràctiques curtes i es van quedar molt contents amb mi, van confiar en mi i porto ja gairebé deu anys.

Quin és exactament la teva feina com a Project Manager?

Ser Project Manager a CT bàsicament és gestionar projectes, en el meu cas, gestionar projectes més de la part IT i també de la part d’automoció en la creació de línies noves. Però no és tant el Know-how que tinguis, sinó més una gestió transversal del projecte, des de controlar els costos, controlar el timing, a parlar amb el client i amb l’equip.

Què et va portar a estudiar enginyeria?

Des de petit sempre m’ha agradat tocar les coses, inventar o les coses de bricolatge i, per això, em vaig encaminar cap a l’enginyeria mecànica. Jo pensava, quan estudiava en l’EUSS, faré cotxes, competicions… i al final acabes fent altres coses que també són molt interessants i més cap a la part d’industrialització que també a vegades és inventar i donar solucions. Jo crec que el tema de les solucions és el que més m’agrada, davant d’un client donar solucions.

T’imaginaves que ser enginyer seria així de versàtil?

Jo pensava que m’encasellaria més en una mena de treball i en veure que hi ha tot un ventall per a aprendre coses noves, i tenir aquesta habilitat, m’ha agradat molt. Jo crec que l’EUSS ofereix això també, l’habilitat d’aprendre d’una forma molt ràpida.

Hi ha algun treball que t’hagi marcat molt?

En la meva carrera professional la que més em va marcar va ser la primera perquè estava en un sector que no m’hauria imaginat, que és el tema de l’arquitectura, i vam fer una cosa molt vistosa per a uns pavellons de Mònaco. Això em va marcar perquè el que estàs tu dissenyant ho veus aquí, fins i tot per la tele i fins i tot vam anar allí físicament. Això em va marcar molt. Després he anat fent altres coses que involucren cotxes que, en acabat, surten al carrer, i això també m’ha marcat perquè jo he aportat el meu granet de sorra.

T’imaginaves així fa deu anys?

No, no m’imaginava. Jo pensava que seria un treball més monòton; dissenyador, calculista, etcètera. I no, no és així. És una feina molt dinàmica i jo crec que gairebé tots els treballs d’enginyer són molt dinàmics i això ens diferencia una mica d’altres tipus d’estudis.

Què creus que et va aportar l’EUSS com a professional?

Jo crec que l’EUSS més que la part purament tècnica, que també m’ha aportat molt, m’ha aportat la manera d’expressar-me, la manera de ser persona, la manera de resoldre problemes, això sí que m’ha donat moltes habilitats, i sobretot m’ha donat l’habilitat de conèixer molt aquest sector i si en un futur necessito fer un càlcul d’una estructura, jo ara mateix no podria fer-lo, però si que tinc els coneixements per a poder adaptar-me ràpid i poder fer correctament aquest càlcul. No és la part purament tècnica sinó la part d’habilitats que no pensava que una universitat podria donar.

Què és el que més t’ha agradat del teu pas per l’EUSS?

Crec que vaig apreciar molt el tracte dels professors cap als estudiants per a poder solucionar problemes que teníem en el dia a dia. Parlant amb altres companys d’altres universitats no tenien aquest tracte.

L’EUSS facilita el pas al món professional?

Jo crec que el tema de les pràctiques està molt ben solucionat a l’EUSS, perquè l’altre dia parlava amb un professor i la taxa de pràctiques és molt alta i la taxa que les empreses agafin als seus empleats en pràctiques també és molt alta. De fet, l’exemple sóc jo, que vaig entrar en pràctiques i ja porto deu anys aquí.

L’alumni Mario Lanza revoluciona el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar un microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals

El científic i alumni de l’EUSS Mario Lanza, professor titular a la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (a Aràbia Saudita), acaba de revolucionar el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar el primer microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals (també anomenats 2D). El treball, titulat “Hybrid 2D/CMOS microxips for memristive applications”, serà publicat ben aviat a la revista Nature, i ja ha atret l’interès d’empreses capdavanteres en el camp dels semiconductors.

L’equip liderat pel professor Lanza ha integrat per primera vegada un material bidimensional aïllant, anomenat nitrur de bor hexagonal multicapa (d’uns 6 nanòmetres de gruix), sobre microxips que contenen transistors de silici de tecnologia CMOS – les sigles CMOS signifiquen complementary metal- oxide-semiconductor, un tipus de tecnologia que és present en tots els productes electrònics que utilitzem diàriament (telèfons, ordinadors, automòbils i electrodomèstics, entre molts altres). Segons explica el professor Lanza: “el nitrur de bor hexagonal fa les funcions de memristor, i el transistor fa les funcions de selector i limitador de corrent”. Després de comprovar que la integració es va realitzar amb èxit, els investigadors han interconnectat els dispositius (mitjançant litografia i evaporació de metall) per formar circuits matricials.

Aquest tipus de circuits, malgrat que encara són desconeguts per a la majoria de gent, són utilitzats en productes electrònics d’última generació tant per emmagatzemar informació (fabricació de memòries electròniques, com els USB) com per processar-la (fabricació de xarxes neuronals artificials per a sistemes d’intel·ligència artificial). Els dispositius híbrids 2D/CMOS fabricats per l’equip de l’alumni Lanza mostren un baix consum d’energia i una alta durabilitat, i a més la seva conductivitat es pot ajustar a diferents nivells de forma dinàmica aplicant impulsos elèctrics — una propietat anomenada spike-timing dependent plasticity —el qual es pot usar per fabricar xarxes neuronals artificials de molt baix consum energètic.

En el passat l’empresa IBM havia intentat integrar grafè en transistors per a aplicacions al camp de radiofreqüència, però la densitat d’integració era molt baixa i els dispositius no permetien emmagatzemar o processar informació. En canvi, els dispositius creats per l’equip del professor Lanza només mesuren 260 nanòmetres, i podrien realitzar-se molt més petits de manera molt senzilla si es disposen de microxips més avançats.

Aquest treball representa una fita al camp de la nanoelectrònica i els semiconductors no només per les altes prestacions dels dispositius i circuits fabricats, sinó també degut a l’alt nivell de maduresa tecnològica aconseguit — tots els processos utilitzats són compatibles amb la indústria dels semiconductors. És per això que tant ell com els membres del seu equip indiquen: “en el futur la majoria de microxips explotaran alguna de les moltes propietats exòtiques d’aquests materials”.

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41586-023-05973-1

Enllaç a la web del Professor Mario Lanza: https://lanza.kaust.edu.sa/

Torna a veure l’Open Circuit – Alumni Experiences del Mario Lanza: