Conferència de política econòmica a l’assignatura de Macroeconomia

El passat dijous dia 28 de novembre a les 17 h a l’Aula AE 28 va tenir lloc la segona de les conferències de l’assignatura de Macroeconomia. En aquesta ocasió va anar a càrrec del ponent, Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica de la UB. Ha estat president del Cercle d’Economia entre 2013 i 2016 i en l’actualitat col·labora amb diversos mitjans de comunicació. Ha publicat llibres com La crisis de 2008. De la Economía a la Política y más allá (2010) i La torre de la arrogancia. Políticas y mercados después de la tormenta (2011).

Avui dia es viu en un món en el que es donen dues situacions particulars: la inflació 0% i el tipus d’interès negatiu, es diu molt sovint que el gran problema de l’economia és la inflació y el seu control, però el problema d’ara és que no hi ha inflació, doncs hi ha menys consum, menys producció i augment de l’atur.

Fent referència a les etapes de desigualtat es considera que una desigualtat del 30% pot ser sostinguda, però més del 40% provoca conflictes greus. Les etapes són molt clares: 1900-1930; elevada desigualtat dramàtica (Guerres Mundials, la Gran Depressió) Els economistes creien que l’economia es gestionava sola a través del mercat amb autoregulació. 1940-1970; disminució de desigualtat tant en EUA i Europa. Aquestes tres dècades s’anomenen “Anys gloriosos”. Això es deu a les idees de Keynes.

Tenint en compte els tres motors de l’economia com són els tres sectors, privat, públic i exterior, quan el privat està “gripat” el públic, pot donar-li potència mitjançant polítiques econòmiques; fiscal i monetària. Aquestes tres dècades no es basen només en Keynes, sinó per altres quatre intervencions: 1. Educació pública (igualtat d’oportunitats) 2. Assegurança pública d’atur 3. Sistemes sanitaris públics 4. Sistemes de pensions públiques. Aquestes van ser clau per intentar acabar amb les diferents fonts de pobresa de les persones, anomenada “Pobresa de majors”: Educació, atur, malaltia i edat (jubilació).

1980-2010: Augment de desigualtat (en major mesura els EUA). Es deu a: La globalització i els canvis tecnològics. No obstant això els pendents de desigualtat no són iguals en les dues zones (EUA i Europa) per les seves polítiques.La idea de lliure mercat torna al camp de pensament econòmic, apareix un perjudici de la redistribució de la renda. Cal destacar que l’esquerra va dir estar disposada a acceptar el capitalisme si es regulava (Keynes), i si els conservadors estaven disposats a donar suport a un nou estat social dirigit als quatre objectius (Educació, atur, sanitat, pensions).

Hi ha un dilema entre eficiència (creixement d’economia) i equitat (igualtat en distribució de la riquesa). Visió antiga: quan l’equitat és baixa i es tracta de fer una societat més justa, apareix el cost d’oportunitat, disminució d’eficiència. Visió nova: una societat més justa i equitativa dóna lloc a un major nivell d’eficiència.

Les polítiques econòmiques necessiten adaptar-se a aquests canvis en l’economia. En l’actualitat, si bé els bancs centrals han injectat diners en èpoques de crisi i s’ha recuperat l’economia, no ha aconseguit augmentar el tipus d’interès ni la inflació. Per tant, aquesta alternativa no és una opció a la qual es pugui tornar a recórrer.

Es creu que la solució són noves polítiques fiscals: impostos i despesa pública. També s’ha d’aprofitar el “Green New Deal” (Nou Contracte Social Verd): Mesures contra el canvi climàtic, que alhora puguin resoldre els problemes de forma social.  Així doncs els quatre temes principals de l’economia en les pròximes dècades són: Desigualtat creixent, inflació = 0, Tipus d’interès negatius, i Polítiques (verds).

Conferència de la UE en l’assignatura de Macroeconomia

El passat dimecres dia 23 d’octubre a les 15 h i a l’Aula AE29 va tenir lloc la primera de les conferències de l’assignatura de Macroeconomia del curs acadèmic 2019-2020. En aquesta ocasió va anar a càrrec del ponent Josep Maria Lloveras, que ha estat alt funcionari de la Comissió Europea, ambaixador de la UE a diversos països i membre de la Task Force, que va participar en el rescat econòmic de Grècia.

El Sr. Lloveras va parlar de l’estructura de la UE, de com es prenen decisions i com aquestes ens poden afectar, especialment centrada en la part econòmica.

La Unió Europea comença després de la segona guerra mundial i neix a causa de les constants guerres al continent, com succeïa a França i Alemanya que lluitaven pels recursos. Es creen les primeres comunitats; la del carbó i acer i la de l’energia atòmica i comença amb una gestió molt limitada de recursos per 6 països de la zona europea. Varen pensar en què s’havia d’ampliar el concepte i es crea una zona de lliure canvi, amb tots els països. Per evitar problemes, neix la unió duanera (construcció funcional) amb la idea d’igualar els aranzels entre països. S’avança fins a crear un mercat comú format per: llibertats, mercat, persones, serveis i capital i a causa de la necessitat d’estandardització, s’acaba creant el mercat únic (o interior).

El següent pas va ser la unificació de la moneda, i es va crear la zona monetària única. Els països de la UE han renunciat a la política monetària, és equivocat creure que la UE va ser només per motius econòmics si no també per una unió de valors (Article 4 – Tractat de Lisboa). Així doncs la UE es va crear de dalt a baix amb un objectiu polític. Els àmbits de decisió que són propis de la unió (amb sobirania) són el mercat únic, competència, comerç internacional, l’euro i la pesca en aigües comunes. I els tres poders són el Poder Judicial (Tribunal Suprem de Justícia). El Poder Legislatiu, tot i que no és fàcil d’identificar, és la Comissió Europea, qui té la iniciativa legislativa, i el Poder Executiu (Comissió Europea).

La UE es podria definir com un “Objecte Polític No Identificat” (OPNI) i ens afecta més a nosaltres que altres institucions donat que aquesta proporciona el 80% de la legislació. Si no existís, els preus per viatjar a altres països serien més cars i els preus dels productes de consum serien més elevats, com també existiria problemes amb la devaluació de la moneda. La UE és un projecte inacabat que ens afecta a cadascú a l’àmbit professional i personal. És un tema on cal conèixer els seus mecanismes i implicar-se.

Ignasi Florensa, cap del departament de mecànica: “Els futurs enginyers d’automoció tindran la competència d’adaptar-se en un món canviant”

Nou grau automoció EUSS

Catalunya s’està convertint en un dels hubs més importants de formació d’automoció a Europa i, juntament amb l’evolució constant del sector, ha provocat l’augment de la necessitat de formar alumnes tècnicament competents, capaços de treballar i gestionar un mercat en constant evolució. Per donar resposta a aquesta necessitat, l’EUSS oferirà a partir del pròxim curs el nou grau d’Enginyeria d’Automoció. Parlem amb l’Ignasi Florensa, cap del departament de mecànica, perquè ens expliqui com s’estructurarà el nou grau, les competències que adquiriran els alumnes i els canvis del sector de l’Automoció.

En què consistirà el grau d’Enginyeria d’Automoció de l’EUSS?

Els alumnes que cursin aquest grau sortiran amb una sèrie de competències que els permetran aportar valor en qualsevol punt del sector de l’automoció. La gran varietat de les tasques que es desenvolupen en aquest àmbit farà que els i les estudiants surtin amb una formació flexible que englobarà el disseny, la producció, la logística o la mobilitat sostenible.

Com afirma el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC): “Catalunya té tots els elements per a convertir-se en el hub de formació relacionada amb l’automoció del sud d’Europa, tot i que tenim assignatures pendents”. En aquest sentit, crec que el grau pretén cobrir aquesta mancança.

Quines són aquestes competències que adquiriran els estudiants?

Penso que la capacitat d’adaptar-se a un món canviant serà una de les competències principals d’aquests professionals. En concret, cal que siguin capaços de contribuir a millorar el sector de l’automoció a Catalunya. Per a assolir un objectiu tan ambiciós, el grau inclourà competències relatives a la mecànica més clàssica com l’estudi estructural o aerodinàmic, però també aspectes d’electrònica del vehicle que juguen un paper clau per al desenvolupament de l’automòbil connectat i autònom. Un tercer aspecte son les relatives a la fabricació i la logística perquè els i les estudiants puguin incorporar-se a qualsevol empresa del sector, sigui en fabricants o proveïdors.

Què és el més destacable del pla d’estudis del nou grau?

Una de les singularitats del grau és que el sector de l’automoció està actualment en un moment de canvis importants. Aquesta transformació va més enllà de la dicotomia entre cotxe de combustió o elèctric, sinó que es tracta de canvis més profunds, on el concepte de mobilitat està en constant evolució. Per tant, el grau neix amb una vocació de poder formar persones tècnicament competents però que a la vegada puguin gestionar aquest escenari dinàmic i en evolució. Això ens obliga a formar professionals oberts a treballar en contextos multidisciplinaris.

Quines són les sortides professionals dels futurs enginyers especialitzats en automoció?

Els graduats i graduades podran incorporar-se en tasques de disseny de vehicles i de subsistemes que s’incorporaran al vehicle. Això ho podran fer tant en empreses fabricants com en qualsevol altre actor de la indústria auxiliar.

Una altra sortida estarà relacionada amb la gestió i direcció de la fabricació: l’estudi, disseny i millora de processos, la direcció i planificació logística i la millora de la qualitat i el manteniment.

Quines són les sortides professionals dels futurs enginyers especialitzats en automoció?

La indústria de l’automòbil té un paper destacat a escala mundial, i a Catalunya és especialment important. Les dades presentades pel CIAC en la seva revisió anual del sector destaquen les xifres del sector automobilístic català: 143.400 llocs de treball (un 4,2% de la població activa), més de 540.000 vehicles produïts durant l’any 2018 i un impacte sobre el PIB al voltant del 10%.

Així doncs es tracta d’un sector amb una importància estratègica a Catalunya que està experimentant un canvi disruptiu. Pensem que la formació que rebran els graduats i graduades els permetrà convertir-se en actors claus d’aquest canvi necessari.

Setmana presemestral del curs 2019-2020

Com és habitual durant la setmana anterior a l’inici de curs, entre els dies 9 i 13 de setembre es va aprofitar per fer unes accions d’acollida i benvinguda per al nou alumnat. És un primer contacte amb el món universitari i, per això, és interessant que hi hagi un acompanyament més específic amb tot el col·lectiu de nouvinguts i nouvingudes al primer curs dels diferents graus que ofereix l’escola.

Entre les accions que es van desenvolupar al llarg de la setmana destaca, en primer lloc, una recepció i benvinguda en unes primeres sessions (desdoblades en torns de matí i tarda). En elles van intervenir el director, el coordinador de pastoral i el cap d’estudis, i també es va fer una roda de presentació del professorat, dels tutors i tutores, de les seves primeres assignatures i dels membres de la CAEUSS (Comissió
alumnes de l’EUSS).

A banda, també hi va haver una sessió dedicada a explicar els aspectes més acadèmics i l’ús del servei de biblioteca, tècniques d’estudi, així com una taula rodona que va comptar amb la veu de l’experiència d’alumnes d’altres cursos i caps de departament. Aquest acte va tenir com a objectiu orientar i fer un bon aterratge dels alumnes als nous estudis i un millor enlairament cap a la seva futura professió
d’enginyers i enginyeres.

Finalment, va haver-hi una petita intervenció dels membres de l’equip EUSS MotorSport.

Música en directe 6a edició 2019

El proppassat dimecres, 3 d’abril, va tenir lloc a l’auditori de l’EUSS la 6a edició del Dia de la Música. L’esdeveniment s’emmarca dins de la tradicional presència de la música en les institucions de carisma salesià. En aquesta edició, l’acte va comptar amb un públic entusiasta que de seguida va connectar amb els cantants, acompanyant-los i animant-los. Va haver-hi un bon nombre de participants, entre professors i alumnes, que van oferir un repertori ampli i divers, des de Para Elisa al piano fins a Imagine, passant per Cambalache, Take on me, El beso de la flaca, Proud Mary…. El festival es va tancar amb un gospel seguit amb el cant, ball i aplaudiments de tot el públic.