El passat mes de novembre va néixer la Comissió d’Igualtat de l’EUSS, que ja està duent a terme accions de sensibilització per a la promoció de la igualtat en un entorn masculinitzat com és una escola d’enginyeria. A través de diferents activitats, com xerrades o els Bons Dies a les aules, es vol aconseguir que l’EUSS sigui una universitat lliure de discriminacions, alhora que es pretén donar visibilitat a la dona en l’enginyeria, uns estudis on la presència femenina no arriba al 25% en el conjunt de les universitats catalanes.

Quins són els objectius de la Comissió d’Igualtat?

Un dels principals objectius de la comissió és fer visible les discriminacions que pateixen especialment les dones, però que també poden afectar els homes. Es vol fomentar la igualtat plena i efectiva entre dones i homes a tota la nostra comunitat educativa, i es vol fer a través d’activitats de sensibilització i de la inclusió de la perspectiva de gènere en els nostres plans d’estudi, sense deixar de banda la formació en matèria d’igualtat per a tot el personal.

Quin és el repte més gran que afronta la Comissió?

En aquests moments, el nostre repte més gran és elaborar un pla d’igualtat. Tenint en compte que la comissió s’ha format fa molt poc i que cap de les persones que l’integrem som expertes en la matèria, tenim uns mesos de molta feina per fer. En primer lloc, formar-nos i, a continuació, elaborar una diagnosi de la situació de l’EUSS en matèria d’igualtat.

En què consisteix un pla d’igualtat?

Es tracta d’un conjunt de mesures dissenyades amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat plena i efectiva entre dones i homes dins d’una empresa, eliminant qualsevol classe de discriminació per raó de sexe. Aquestes mesures s’elaboren a partir d’un diagnòstic de la situació, que determinarà en quins àmbits cal fer més incidència.

Consideres que les empreses estan cada vegada més conscienciades en la igualtat? Quines són les principals mesures que estan prenent?

M’agradaria dir que sí amb la boca ben grossa, però ho diré fluixet perquè hi ha molta feina a fer. Les empreses multinacionals s’estan posant les piles amb aquests temes, però és cert que hi ha una normativa al darrere que les obliga a determinades coses, com ara a tenir un pla d’igualtat i un protocol per prevenir i actuar contra l’assetjament. En algunes d’aquestes companyies s’han adoptat mesures de flexibilització horària per fomentar la corresponsabilitat i la conciliació de la vida laboral i personal. A la petita i mitjana empresa ja és una altra cosa, els canvis van molt més a poc a poc.

Com esteu treballant la igualtat a l’EUSS?

De cara a l’alumnat, mitjançant activitats de sensibilització. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, vam fer una sèrie d’activitats i també es va treballar amb els Bons Dies a l’aula. Ara volem explorar la possibilitat d’incloure aquesta temàtica en les assignatures de caràcter humanista, com ara Antropologia, Ètica professional o Veritat, bondat i bellesa. Tractant-se d’un alumnat majoritàriament masculí, creiem que hem de treballar la qüestió de les masculinitats alternatives perquè ells també pateixen les conseqüències del sexisme.

Actualment, les estudiants d’enginyeria no arriben a la quarta part del total de les joves universitàries. Quines creus que són les causes d’aquesta bretxa de gènere?

Només cal que ens fixem en els nens i nenes per veure que encara avui hi ha molts estereotips de gènere. Jo, que estic una mica sensibilitzada amb aquests temes, l’altre dia en una conversa vaig assumir que una nina era una joguina de nena, i em va fer molta ràbia! Però és que els estereotips estan per tot arreu: en els acudits, en el llenguatge, en la roba, en els dibuixos… i aquests tòpics porten les nenes a desenvolupar una sèrie de valors i aptituds que quan siguin més grans les farà autodescartar-se davant la decisió de fer uns estudis STEM.

I, per descomptat, hi ha una gran falta de referents femenins en el món de l’enginyeria i la tècnica. Ara s’estan duent a terme moltes accions per recuperar figures femenines que van fer aportacions importants a l’àmbit de l’enginyeria, però tot això va calant molt lentament.

Com creus que s’hauria de fomentar l’accés de les joves als estudis d’enginyeria?

S’han de trencar estereotips ja des de la infància, i una bona manera de fer-ho és a través del joc. Estimular les nenes a jugar amb jocs de peces, de construccions, de ciència, jocs de l’esfera pública en contraposició als de l’esfera privada que són els que normalment tenen assignats als catàlegs de joguines: nines, cuinetes, manualitats, etc.

Ja de més grans, les joves han de veure i conèixer referents femenins als llibres de text, però també a les xerrades informatives a l’institut o a la universitat, a les pàgines web o a les xarxes socials. Referents que poden ser “grans enginyeres”, però que també han de ser dones properes que expliquin a les joves què és l’enginyeria, què fan a la seva feina i, per què no, que les mentoritzin.