L’enginyeria de l’àmbit industrial ja disposa del seu blog, per comentar i per compartir en un llenguatge entenedor, saber de les novetats legislatives o per tractar esdeveniments d’interès. Es pot col·laborar enviant propostes d’article a comunicacio@ebcn.cat.
Un blog per tothom que estigui relacionat amb l’enginyeria i que vulgui participar, tots els punts de vista són importants. Trobareu tota la informació aquí.
El passat mes de febrer el professor Ignasi Florensa va participar amb la comunicació oral titulada Reference epistemological model: what form and function in school institutions? Al 6è Congrés Internacional sobre la Teoria Antropològica del Didàctic (CITAD6), que va tenir lloc a Autrans (França).
La comunicació recollia els principals resultats dels treballs empírics duts a termes en el marc de la seva tesi doctoral. Concretament, la comunicació posa de manifest que la introducció de Recorreguts d’Estudi i Investigació en una institució escolar fa emergir la necessitat d’eines específiques per a descriure el contingut ensenyat i per a gestionar i institucionalitzar el coneixement. Al congrés van participar més de 120 investigadors de més de 15 països destacant principalment participants d’Argentina, Brasil, Espanya, França i del Japó.
El proper congrés de la Teoria Antropològica del Didàctic serà a Barcelona en el mes de febrer de 2020.
El 21 de març de 2018, es va desenvolupar una nova jornada del programa d’activitats dins l’Activat’ i Actua que organitza l’Àrea Universitat-Empresa. En aquesta ocasió van participar les empreses, CT Ingenieros i Bosch Sistemas de Frenado, S.L.U.
Montse Franquesa, Responsable de Selecció de Bosch Sistemas de Frenado, S.L.U. va presentar el seu model competencial i de captació de talent. Després de les seves intervencions van estar a disposició dels assistents a la jornada per a parlar dels seus C.V.’s i realitzar entrevistes.
Xavier Vera, BUM Oficina Tècnica, i Carolina Baig, Responsable-Talent Management, Marketing & Communication van presentar per CT Ingenieros el seu programa “CT Potentials” adreçat a estudiants que després de sis mesos en conveni de pràctiques a l’empresa poden començar una carrera professional així com el programa “CT Engines” adreçat a graduats/des.
Aquestes vacances de setmana santa el professor de l’EUSS Jordi Cruz va destinar uns dies a fer classes del curs per a doctorands de la facultat de farmàcia de la Mahidol University situada a Bangkok (Tailàndia), en el marc d’una beca Erasmus+ KA 107.
Es va trobar amb estudiants de doctorat de primer any, de més avançats i professors que van assistir a les seves dues formacions de 5 h cadascuna amb una motivació per aprendre i unes ganes que segons el professor, no les havia percebut mai abans.
La primera classe de dilluns va ser de base teòrica enfocada a aplicacions de la indústria farmacèutica. L’altra consistia en un workshop on es va desenvolupar aspectes més pràctics sobre com treballar amb un software comercial per tal de poder extreure conclusions de diferents conjunts de dades.
Dimarts va ser un dia frenètic amb dues reunions maratonianes per tal d’establir futures col·laboracions en l’àmbit de la recerca, amb dos professors de la facultat en les que també van estar fent proves preliminars per tal de veure si les coses que havien parlat podien o no ser viables.
L’experiència del professor ha estat enriquidora, ha pogut transmetre els seus coneixements a un grup de persones extraordinàries en un país que no deixa indiferent a ningú.
El passat dilluns 2 d’abril Arash Arjomandi, filòsof i professor 
d’ètica empresarial de l’EUSS, va publicar un nou article d’opinió en el diari “ABC”.
En aquest article el professor fa referència a la mort, en concret al post mortem. Dóna una visió general al voltant del que ell considera els pensaments més madurs del filòsof Eugenio Trías.
Explica què el fet important que succeeix després de la mort té a veure amb la vida matricial i amb el supòsit de què la consciència pot existir sense el cos. Per arribar a aquest supòsit, fa un breu recorregut retroactiu de les teories més modernes (IbnArabí, Henry Corbin, Humberto Eco, Kant, entre d’altres) fins a arribar a Sòcrates on s’atura en la premissa que la mort de la consciència renaixerà del cos sense vida. I a aquesta teoria hi afegeix la importància de la música i l’acústica sonora per l’efecte que té sobre aquest procés el fet de renéixer.
Us convidem a llegir l’article del professor.