El professor de l’EUSS Dr. Ignasi Florensa, acaba de publicar un article a la revista Avances de Investigación en Educación Matemática, titulat “Contribuciones de los recorridos de estudio e investigación en la universidad: el caso de la formación del profesorado”.
Aquest treball ha estat fruit de la investigació en col·laboració amb les doctores Berta Barquero i Marianna Bosch de la Universitat de Barcelona.
Exemples de tècniques utilitzades pels estudiants: model basat en la regla de tres (esquerra) o models geomètrics-aritmètics (dreta).
En aquest treball s’analitza la implementació de
propostes de formació en l’àmbit universitari que promouen un canvi de
paradigma pedagògic. En el marc de la teoria antropològica del didàctic s’han
dissenyat recorreguts d’estudi i investigació com dispositius d’ensenyament en
la transició entre paradigmes. Concretament, s’estudia l’adaptació d’aquests
REI al cas de la formació del professorat del grau de mestre de primària i
infantil.
El passat dimecres 4 de maig l’alumnat de l’assignatura Oficina Tècnica i Gestió de Projectes va participar en la conferència – debat “La pràctica de l’enginyeria, Implicacions Socials” a càrrec de la Sra. Cristina Olmos, assistant Team Manager del departament del Col·legiat, Comunicació i Màrqueting d’Enginyers BCN i de la Sra. Mireia Esteve, membre de la Junta de Govern d’Enginyers BCN, i enginyera tècnica industrial en la branca de la Química. Esteve treballa fent legalitzacions d’activitats i certificacions energètiques a l’Oficina Tècnica Esteve, arquitectura & enginyeria.
La conferència va ser fruit de la col·laboració entre l’EUSS i el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (Enginyers BCN).
En la conferència, Cristina Olmos va presentar, per una banda, el Col·legi i els seus serveis, va explicar la possibilitat de precol·legiació per a l’alumnat que hagi superat 120 crèdits ECTS i va centrar la seva intervenció en dos aspectes: La responsabilitat social corporativa RSC i els Objectius de Desenvolupament Sostenible ODS.
Tot seguit va fer una anàlisi de la forma com el col·legi ha afrontat la RSC i com els ha centrat en el treball de diversos ODS.
Va posar l’accent amb la importància del paper que exerceixen les enginyeres i els enginyers en poder millorar els indicadors per aconseguir assolir els objectius dels ODS i en la responsabilitat social.
Per la seva banda, Mireia Esteve va centrar la seva intervenció a analitzar com són els inicis de la pràctica de l’enginyeria per una persona acabada de graduar. Les dificultats que es va trobar i el camí que va fer per arribar a decidir iniciar l’exercici professional.
També va posar l’accent en les dificultats que es va trobar pel fet de ser dona enginyera i com va arribar a la junta de govern del col·legi.
Finalment, va fer palès la dificultat que té una enginyera per a conciliar la vida professional i la importància de poder tenir altres persones que es puguin donar suport mútuament.
Cristina Olmos va facilitar en què qui volgués expressar la seva opinió la pogués fer de forma lliure i això va generar molt de debat constructiu, es va valorar si la RSC en algunes institucions és real o tan sols una qüestió estètica.
Per acabar es va indicar la importància d’agafar experiència professional fent pràctiques a les empreses.
El Dr. Àngel Borrell professor de l’EUSS, acaba de publicar un nou
article de recerca a la revista IEEE Transactions on Power Electronics titulat: “Collaborative Voltage Unbalance
Compensation in Islanded AC Microgrids with Grid-Forming Inverters”. Aquest treball ha estat una
col·laboració de l’EUSS amb els Departaments d’Electrònica i de Control
Automàtic de la UPC.
La presència de càrregues
desequilibrades en els sistemes d’alimentació crea desequilibris de tensió que
pertorben el funcionament de càrregues sensibles com motors d’inducció,
convertidors d’electrònica de potència i variadors de velocitat.
(A) Migrocrid rid illada AC genèrica amb càrrega desequilibrada en el node k, i (B) Integració de control VUC en l’esquema de control de potència existent.
En aquest article es presenta un
nou esquema de control que aconsegueix un equilibri de tensió precís a
qualsevol node d’una microxarxa de corrent alterna illada amb una integració
perfecta amb el control jeràrquic existent de la microxarxa. S’adopta una
arquitectura mestre-esclau per a la compensació del desequilibri a causa dels
seus baixos requisits de trànsit de xarxa i la seva concepció modular. La
compensació de desequilibri segueix un principi de col·laboració on les
injeccions de corrent es calculen en funció de la capacitat de corrent de cada
inversor, evitant així la tensió de sobreintensitat de la compensació de
desequilibri per un únic inversor. El treball presenta l’anàlisi d’estabilitat
i les directrius de disseny dels paràmetres de control. El rendiment de la
proposta de control s’ha provat amb èxit en una microxarxa de laboratori. Es
presenten els resultats experimentals seleccionats.
El passat dilluns 25 d’abril l’alumnat del grau en enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica van visitar la Central Hidroelèctrica de Flix. El tècnic d’Endesa els hi va explicar amb molt de detall les parts de la central i les seves característiques del funcionament. Va ser una visita molt agraïda per poder veure i distingir tots els equipaments d’aquestes tipologies de centrals, emmarcades en la categoria de règim especial o energies renovables.
La Central Hidroelèctrica es caracteritza per ser una central d’aigua fluent, la qual capta l’aigua d’una presa de gravetat, a peu del poble de Flix i es canalitza cap a la central. La presa deixa sortir un cabal mínim ecològic del riu Ebre. El cabal que hi passa per la central és de 4 Hm3/s (400 m3/s) i genera una potència d’uns 42 MW (4 generadors de 10,55 MW). La turbina és de tipus Kaplan que gira a 125 rpm. La longitud de la presa és d’uns 400m i alçada de 15,5 m a una cota de 41 m sobre el nivell del mar, i el salt brut màxim de la central és de 12,1 m. També va ser molt interessant veure el detall de comportes de la presa obertes i tancades, amb els seus mecanismes.
En Guillermo Díaz va estudiar el grau en Enginyeria Mecànica perquè, en paraules seves, és una persona “realista” a la qual li agrada “tocar i fer realitat tot el que dissenya o calcula”. Actualment, és soci i director tècnic a Coraci S.A. i és la segona generació a càrrec d’aquesta empresa familiar dedicada a la fabricació de compensadors de dilatació, tubs metàl·lics flexibles i altres components industrials. A més, està involucrat en altres projectes que l’apassionen, com Drive Me, dedicat al lloguer i organització d’activitats amb vehicles esportius. En aquesta entrevista de la nostra sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience, ens explica la seva experiència professional.
En quin àmbit treballa Coraci S.A.?
Coraci es dedica al disseny i la fabricació de compensadors de dilatació i
canonada metàl·lica flexible. Són components que són necessaris quan les
canonades tenen canvis tèrmics o de moviments (siguin sísmics, de vent o induïts
per altres causes) i les canonades necessiten ser flexibles.
Som una empresa familiar fundada el 1979 i avui estem en el tràmit de
relleu generacional. Som dos germans i estem agafant les regnes del negoci.
En què consisteix la teva feina a
l’empresa?
Faig les funcions de director tècnic. Porto el departament d’Enginyeria, que bàsicament és coordinar aquest departament amb el departament comercial quan cal fer ofertes, i amb el de producció, si aquestes ofertes s’acaben convertint en comandes.
Creus que l’EUSS et prepara per al món
laboral?
Sí, sí. Per a exercir com a enginyer, per descomptat. A més vam fer alguna
assignatura d’Administració d’Empreses per a aprendre a llegir un pla o un
compte d’explotació i… sí, la veritat és que els coneixements són aquí.
Després hi ha coses que s’aprenen amb l’experiència, però puc dir que sí.
És l’enginyeria una professió de futur?
La gràcia d’estudiar una enginyeria és que, a diferència d’altres carreres
en les quals només et pots dedicar a allò que has estudiat, els enginyers podem
fer qualsevol cosa, “servim per a tot”. Ja no és només quedar-te a fer càlculs
o dissenyar coses. L’altre dia llegia que més del 20% dels CEOs de
multinacional ja són enginyers. Així que crec que sí, és un aprenentatge
important.
Què és el que més t’agrada de la teva
feina?
Et diria que m’agrada que m’agradi. Realment, si et pots dedicar al que
t’agrada, és com si cada dia fos divendres. A part, específicament de la
fàbrica, m’agrada molt dissenyar, fer coses noves cada dia, tractar amb els
clients directament, anar a les instal·lacions industrials a resoldre
problemes… És un treball variat en el sentit que no estàs tot el dia en una
oficina. Hi ha dies que et toca oficina, dies de visitar a clients, resoldre
problemes…
Quins records, guardes de l’EUSS?
M’ho vaig passar molt bé estudiant. Vaig gaudir molt de la gent, dels
companys… Guardo fins i tot alguna relació amb algun professor en l’àmbit
professional, perquè hi ha docents, com en Chema Ruiz, que es dediquen a
indústries similars a la nostra quan no estan en la universitat fent classe…
Així que sí, molt bé.
Quins consells donaries a qui comença ara
la carrera?
Les enginyeries són difícils, sobretot els primers cursos. Faràs assignatures que no t’agradaran. Jo, per exemple, vaig arrossegar tota la carrera l’electromagnetisme, me’l vaig treure gairebé l’últim. Hi ha coses que no t’entraran per molt que t’hi posis. Però els diria que no desesperin, perquè val la pena i és una carrera que, si te la treus, li pots treure molt de suc en el futur.
