Tag Archives: Alumni

Creix més d’un 50% el nombre de matriculats al grau d’Enginyeria d’Automoció a l’EUSS

Posted on by

Aquest novembre s’ha dut a terme la graduació dels i les alumnes matriculats la primera promoció, que va iniciar-se el curs 2020-2021.

El nombre d’estudiants del grau d’Enginyeria d’Automoció ha augmentat un 55,26% en quatre anys. Aquestes són les dades de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), que acaba de celebrar la graduació de la seva primera promoció. La titulació es va començar a oferir el curs 2020-2021. Aleshores hi havia 38 matriculats de primer curs i actualment en són 59.

“Hem notat una demanda a l’alça pels estudis d’Enginyeria d’Automoció”, confirma Pablo Sevilla, responsable del grau a l’EUSS, “no només hem crescut en nombre de matriculats, sinó que hi ha hagut alumnes d’altres graus que s’han passat a aquest pla d’estudis quan han quedat places disponibles”. Sevilla destaca que hi ha un interès alt en el sector, especialment per la seva projecció de futur.

“La indústria de l’automòbil i de la nova mobilitat es troben en un període de profunda transformació i, per tant, aquest serà un sector amb una alta demanda de professionals”, explica. Els graduats en Enginyeria d’Automoció poden treballar tan participant en el disseny de components del vehicle, com també en el desenvolupament de motors i de nous sistemes de propulsió, com l’electromobilitat. De fet, la R+D en aquesta indústria és una necessitat, per tal de seguir  millorant les tecnologies actuals i desenvolupar-ne de noves, en especial per tirar endavant la reducció d’emissions.

Sevilla creu que l’augment de la demanda a l’EUSS també es deu a un major coneixement d’aquesta titulació per part de les empreses. En ser una titulació relativament nova, les organitzacions han trigat un temps a demanar titulats en aquesta disciplina, que tradicionalment es cobria amb graduats en Enginyeria Mecànica i Electrònica. Per altra banda, l’alta satisfacció dels estudiants de l’EUSS, gràcies a diferents factors com són l’equip EUSS Motorsport, el seguiment personalitzat i l’enfocament pràctic dels estudis, ha creat un efecte de crida.

En aquest sentit, la universitat ja s’ha preparat per adaptar-se a les noves assignatures. Per exemple, l’any 2022 es va equipar un nou laboratori d’Automoció. En aquest s’hi troben des de vehicles elèctrics, híbrids i de combustió, a components mecànics de vehicles, un sistema d’anàlisi d’amortidors, dos simuladors de conducció i sistemes d’anàlisi de sistemes electrònics i centraletes.

A més, el nivell de satisfacció de l’alumnat del Grau en Enginyeria d’Automoció de l’EUSS amb la docència rebuda, segons l’informe de seguiment del centre dels cursos acadèmics 2021-2022 i 2022-2023, ha tingut uns valors de notable. Aquest seguiment es fa anualment per tal d’assegurar una alta qualitat de la docència. “Encara no disposem de dades de satisfacció ni d’inserció laboral perquè tot just s’acaben de graduar els primers estudiants d’aquest grau”, explica Sevilla, “tot i que creiem que el seu accés al món laboral serà ràpid”.

En total, el grau d’Enginyeria d’Automoció té actualment 181 estudiants, el que representa un 22,85% de l’alumnat del centre universitari, que gairebé arriba a 800. L’EUSS també ofereix altres titulacions especialitzades, com els graus d’Enginyeria Electrònica i Automàtica, Enginyeria Mecànica, Enginyeria en Organització Industrial, Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica o la doble titulació en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria Mecànica.

Pere Carrión, alumni d’Organització Industrial: “L’EUSS m’ha aportat humanitat i treball en equip”

Posted on by

En Pere Carrión es va graduar en Enginyeria en Organització Industrial per l’Escola Universitària de Salesiana de Sarrià (EUSS) l’any 2019. Actualment, treballa com a Direct Procurement Specialist al departament d’operacions del grup Grífols, empresa multinacional especialitzada en el sector farmacèutic i hospitalari. Del seu pas per l’EUSS en destaca els vincles construïts durant la seva etapa universitària. Parla “d’humanitat” i de “bones persones” amb qui ha treballat en equip i de les quals se n’emporta un bon record.

Anteriorment, Carrión ha col·laborat per empreses com Synlab o Nissan. Quan li preguntem on es veu d’aquí a 10 anys, Carrión no sap dir on estarà en un futur llunyà, però sí que espera seguir creixent com a professional i com a persona. “No sóc la mateixa persona que quan vaig acabar la universitat i tampoc seré el mateix d’aquí a una dècada, així que ja ho veurem”, apunta. Ell és el nou entrevistat del cicle Open Circuit – Alumni.

Per què vas triar Enginyeria en Organització Industrial?

El meu objectiu era estudiar alguna cosa que toqués el sector de la indústria i la tecnologia però, alhora, que tingués també relació amb l’empresa. I, en aquest cas, Enginyeria en Organització industrial em donava aquests dos sectors.

Com recordes la teva etapa universitària?

La veritat és que va ser una etapa que es fa molt curta, la recordo com si fos un llampec. Realment recordo fer moltes amistats, tant amb el professorat com amb alumnes, i moltes experiències noves. Sempre ho hem parlat amb els de la universitat, que tornaríem a fer una carrera nova, de quatre anys i més, per tornar a viure una experiència tan bona.

Què creus que et va ensenyar?

Aprendre a pensar. Com solucionar un problema, com buscar un camí de cara a poder arribar a l’objectiu. A mi m’agradava més la part d’empresa i tot el que eren projectes. Tots els tipus de projectes que vam arribar a fer, amb Business Angels, amb gent que venia de fora la universitat a veure quines idees noves sortien de la gent que estava fent Enginyeria en Organització Industrial com d’altres carreres.

Recordes algun projecte en especial?

Aquell projecte que no havies tirat endavant, però que al cap dels anys has vist que era viable. La veritat és que veure que aquests projectes que nosaltres havíem intentat moure i que, finalment, han vist la llum i han funcionat, et fa pensar. Potser en un futur, ves a saber, una d’aquelles idees que vas tenir i que et van fer pensar, pot arribar a tenir el seu fruit.

Com recordes el teu Treball Final de Grau (TFG)?

El meu TFG va venir bastant donat per la consultora on treballava. L’empresa gestionava aquesta plataforma, aquesta eina, amb la qual podíem veure com funcionava el cicle de vida del producte i poder veure tots els processos amb els quals treballaven. Aquest TFG em va permetre entendre molt bé com funcionava una empresa, poder estar en contacte amb tots els departaments, conèixer quins d’aquests estan dins d’una empresa i poder veure també els processos interns que hi havia.

En què consisteix la teva feina avui?

Treballo com a Direct Procurement Specialist. Per a dir-ho fàcil, estic en el Departament de Compres portant totes les compres directes. Són totes aquelles que fem dins del producte que s’està fabricant en qualsevol empresa en la qual treballis. El meu dia a dia, actualment, és el contacte tant amb proveïdors nacionals com internacionals. La meva posició, en concret, es troba dins del Departament d’Operacions, a la part de logística i compres. Ens dediquem a comprar matèries primeres o, fins i tot, matèries que puguin estar en el nostre producte. I, bàsicament, hem d’aconseguir la reducció dels costos i atreure el millor preu i les millors qualitats perquè el nostre producte sigui millor per optimitzar l’empresa.

Què t’ha aportat l’EUSS?

A part de la feina en equip i de saber actuar en moltes ocasions, el fet de poder arribar a veure com optimitzar la teva resolució de problemes. També es va generar una molt bona relació amb moltes persones. I aquest contacte ha seguit i perdurarà segurament per molts anys. L’experiència a l’EUSS ens ha donat a tots sobretot aquesta part d’humanitat i de bones persones que t’emportes.

M’agradaria tenir una menció especial per en Joan Ramon, que va ser el meu tutor del TFG i, realment, al final de la carrera, va ser una persona molt important per a mi com pels meus companys. A part, també va ser la persona que ens va fer l’últim discurs quan ja ens havíem graduat… i això vulguis o no, sempre queda.

Quin consell li donaries a una persona que comença a estudiar a l’EUSS?

El meu principal consell és sobretot aprendre a organitzar-se, a planificar, a veure què és el que s’ha de fer i com s’ha de fer. La clau és tenir temps per a tot. És a dir, no deixar coses de banda, sigui esport o sigui oci, perquè tens exàmens, deures, qualsevol cosa. De fet, totes aquelles coses que a tu també et fan feliç.

Com et veus d’aquí a 10 anys?

Avui dia estic molt content on estic, estic molt estable. La veritat és que tinc un departament i unes persones al voltant molt potents, molt bones, de les quals puc aprendre. En un futur a curt termini em veig a Grífols. Mai saps si més amunt, si escalant o no, en un altre departament o en un altre país… això mai se sap. Però sí que és veritat que és important en certa manera ser ambiciós, fixar-se uns objectius i voler aconseguir-los. I, en aquest cas, espero seguir creixent com a persona, amb els meus coneixements… M’agradaria ser una persona cada vegada més potent en aquest sector.

Entrevista a Sergi Sala, graduat en Enginyeria Mecànica

Posted on by

En Sergi Sala és Project Manager a CT ingenieros, companyia internacional que treballa des de l’enginyeria de disseny de producte fins a la de fabricació, suport d’enginyeria postvenda i projectes d’R+D, en sectors com l’aeronàutic, l’automoció, l’energètic o de plantes industrials, entre altres. Llicenciat en Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), actualment la seva feina consisteix a gestionar projectes d’IT i d’automoció en la creació de línies noves.

Sala és el nostre nou convidat a l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience, i ens ha donat a conèixer la seva trajectòria i experiència professional.

Què és CT Ingenieros?

CT Ingenieros és una consultoria, una multinacional que toquem diversos temes, molt centrada en l’aeronàutica a la part de Madrid. Aquí, a Barcelona, fem sobretot automoció i ens estem introduint en altres sectors. CT bàsicament és una consultoria, així que donem solucions als clients, variades, el què ens demanin. 

Com vas arribar a treballar aquí?

És molt curiós. Jo vaig arribar a treballar aquí a través de l’EUSS, vaig fer unes pràctiques curtes i es van quedar molt contents amb mi, van confiar en mi i porto ja gairebé deu anys.

Quin és exactament la teva feina com a Project Manager?

Ser Project Manager a CT bàsicament és gestionar projectes, en el meu cas, gestionar projectes més de la part IT i també de la part d’automoció en la creació de línies noves. Però no és tant el Know-how que tinguis, sinó més una gestió transversal del projecte, des de controlar els costos, controlar el timing, a parlar amb el client i amb l’equip.

Què et va portar a estudiar enginyeria?

Des de petit sempre m’ha agradat tocar les coses, inventar o les coses de bricolatge i, per això, em vaig encaminar cap a l’enginyeria mecànica. Jo pensava, quan estudiava en l’EUSS, faré cotxes, competicions… i al final acabes fent altres coses que també són molt interessants i més cap a la part d’industrialització que també a vegades és inventar i donar solucions. Jo crec que el tema de les solucions és el que més m’agrada, davant d’un client donar solucions.

T’imaginaves que ser enginyer seria així de versàtil?

Jo pensava que m’encasellaria més en una mena de treball i en veure que hi ha tot un ventall per a aprendre coses noves, i tenir aquesta habilitat, m’ha agradat molt. Jo crec que l’EUSS ofereix això també, l’habilitat d’aprendre d’una forma molt ràpida.

Hi ha algun treball que t’hagi marcat molt?

En la meva carrera professional la que més em va marcar va ser la primera perquè estava en un sector que no m’hauria imaginat, que és el tema de l’arquitectura, i vam fer una cosa molt vistosa per a uns pavellons de Mònaco. Això em va marcar perquè el que estàs tu dissenyant ho veus aquí, fins i tot per la tele i fins i tot vam anar allí físicament. Això em va marcar molt. Després he anat fent altres coses que involucren cotxes que, en acabat, surten al carrer, i això també m’ha marcat perquè jo he aportat el meu granet de sorra.

T’imaginaves així fa deu anys?

No, no m’imaginava. Jo pensava que seria un treball més monòton; dissenyador, calculista, etcètera. I no, no és així. És una feina molt dinàmica i jo crec que gairebé tots els treballs d’enginyer són molt dinàmics i això ens diferencia una mica d’altres tipus d’estudis.

Què creus que et va aportar l’EUSS com a professional?

Jo crec que l’EUSS més que la part purament tècnica, que també m’ha aportat molt, m’ha aportat la manera d’expressar-me, la manera de ser persona, la manera de resoldre problemes, això sí que m’ha donat moltes habilitats, i sobretot m’ha donat l’habilitat de conèixer molt aquest sector i si en un futur necessito fer un càlcul d’una estructura, jo ara mateix no podria fer-lo, però si que tinc els coneixements per a poder adaptar-me ràpid i poder fer correctament aquest càlcul. No és la part purament tècnica sinó la part d’habilitats que no pensava que una universitat podria donar.

Què és el que més t’ha agradat del teu pas per l’EUSS?

Crec que vaig apreciar molt el tracte dels professors cap als estudiants per a poder solucionar problemes que teníem en el dia a dia. Parlant amb altres companys d’altres universitats no tenien aquest tracte.

L’EUSS facilita el pas al món professional?

Jo crec que el tema de les pràctiques està molt ben solucionat a l’EUSS, perquè l’altre dia parlava amb un professor i la taxa de pràctiques és molt alta i la taxa que les empreses agafin als seus empleats en pràctiques també és molt alta. De fet, l’exemple sóc jo, que vaig entrar en pràctiques i ja porto deu anys aquí.

L’alumni Mario Lanza revoluciona el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar un microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals

Posted on by

El científic i alumni de l’EUSS Mario Lanza, professor titular a la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (a Aràbia Saudita), acaba de revolucionar el camp de la nanoelectrònica i els semiconductors en inventar el primer microxip d’alta densitat d’integració realitzat amb materials bidimensionals (també anomenats 2D). El treball, titulat “Hybrid 2D/CMOS microxips for memristive applications”, serà publicat ben aviat a la revista Nature, i ja ha atret l’interès d’empreses capdavanteres en el camp dels semiconductors.

L’equip liderat pel professor Lanza ha integrat per primera vegada un material bidimensional aïllant, anomenat nitrur de bor hexagonal multicapa (d’uns 6 nanòmetres de gruix), sobre microxips que contenen transistors de silici de tecnologia CMOS – les sigles CMOS signifiquen complementary metal- oxide-semiconductor, un tipus de tecnologia que és present en tots els productes electrònics que utilitzem diàriament (telèfons, ordinadors, automòbils i electrodomèstics, entre molts altres). Segons explica el professor Lanza: “el nitrur de bor hexagonal fa les funcions de memristor, i el transistor fa les funcions de selector i limitador de corrent”. Després de comprovar que la integració es va realitzar amb èxit, els investigadors han interconnectat els dispositius (mitjançant litografia i evaporació de metall) per formar circuits matricials.

Aquest tipus de circuits, malgrat que encara són desconeguts per a la majoria de gent, són utilitzats en productes electrònics d’última generació tant per emmagatzemar informació (fabricació de memòries electròniques, com els USB) com per processar-la (fabricació de xarxes neuronals artificials per a sistemes d’intel·ligència artificial). Els dispositius híbrids 2D/CMOS fabricats per l’equip de l’alumni Lanza mostren un baix consum d’energia i una alta durabilitat, i a més la seva conductivitat es pot ajustar a diferents nivells de forma dinàmica aplicant impulsos elèctrics — una propietat anomenada spike-timing dependent plasticity —el qual es pot usar per fabricar xarxes neuronals artificials de molt baix consum energètic.

En el passat l’empresa IBM havia intentat integrar grafè en transistors per a aplicacions al camp de radiofreqüència, però la densitat d’integració era molt baixa i els dispositius no permetien emmagatzemar o processar informació. En canvi, els dispositius creats per l’equip del professor Lanza només mesuren 260 nanòmetres, i podrien realitzar-se molt més petits de manera molt senzilla si es disposen de microxips més avançats.

Aquest treball representa una fita al camp de la nanoelectrònica i els semiconductors no només per les altes prestacions dels dispositius i circuits fabricats, sinó també degut a l’alt nivell de maduresa tecnològica aconseguit — tots els processos utilitzats són compatibles amb la indústria dels semiconductors. És per això que tant ell com els membres del seu equip indiquen: “en el futur la majoria de microxips explotaran alguna de les moltes propietats exòtiques d’aquests materials”.

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41586-023-05973-1

Enllaç a la web del Professor Mario Lanza: https://lanza.kaust.edu.sa/

Torna a veure l’Open Circuit – Alumni Experiences del Mario Lanza:

Entrevista a Javier Cruz, grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Posted on by

Seguim amb la nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience amb en Javier Cruz, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment, Certified Machinery Safety Expert (CMSE®) a Pilz, companyia internacional líder en components, sistemes i serveis orientats a l’automatització de màquines i instal·lacions. La història del Javier va passar de la mecànica a l’electrònica i, avui, també ha fet el salt a la docència, ja que actualment també imparteix classes a l’EUSS. Segons ens explica, es dedica al que més li agrada i espera que aquells a qui ensenya també acabin trobant el seu camí.


En què consisteix la teva feina?

Ara mateix estic al departament d’Enginyeria i la meva feina consisteix a desenvolupar projectes. En concret, com estic a Pilz, és al que em dedico ara. Les diferents assignatures de datura i Aqués una empresa de seguretat industrial, faig projectes enfocats a la seguretat industrial en màquines.

Com arribes a Pilz?

Vaig arribar-hi a través d’una oferta a la borsa de treball de la Universitat. Vaig enviar el meu currículum, em va agradar la proposta, a ells la meva candidatura i aquí estic.

Com va ser el teu camí cap a l’electrònica?

Vaig començar amb enginyeria mecànica i, a mitja carrera, per algunes assignatures que fèiem, em va començar a agradar també l’electrònica. Vaig decidir apuntar-m’hi i fer les dues carreres al mateix temps.

M’agradava més la part pràctica de l’electrònica com a tal: poder tocar els diferents components i veure com funcionaven al final les diferents assignatures d’automatització, que és al que em dedico ara. És el que em va fer decantar per l’electrònica, perquè potser, a mecànica, em faltava veure una mica què passa al final de tots els càlculs que fèiem.

Què et va portar a ser enginyer?

Des de petit sempre m’ha agradat desmuntar les coses i veure com funcionen. Sempre he tingut clar que volia tenir un ofici tècnic.

Per què vas triar l’EUSS?

Em va cridar l’atenció que era una universitat petita, on les classes eren més  particulars i més personals. Tens més contacte amb el professor, amb els teus companys, en ser poca gent. El fet que hi hagi molta pràctica, també, no tanta teoria. Això és el que em va fer decantar per l‘EUSS i no per una altra universitat.

T’imaginaves en una empresa com Pilz?

Sí, m’imaginava treballant en una empresa gran, multinacional, com podria ser Pilz. M’ha aportat molt a la meva carrera, crec que va ser una bona decisió venir aquí. Al no estar en una empresa que es dediqui únicament a fabricar un tipus de màquina, sinó que en fem de diferents tipus i implementem la seguretat en cadascuna, puc veure molts sectors, molts tipus de màquina i molts ambients industrials diferents. I això és una cosa que m’agrada molt de la meva feina.

S’han complert les teves expectatives laborals?

És cert que al principi vas una mica perdut, com li pot passar a tothom quan arriba a la Universitat, però sí que s’han acabat complint les meves expectatives laborals. I fent el que m’agrada, que és el més important. Potser al principi tenia unes expectatives diferents, però pel camí m’he adonat que en realitat eren unes altres. I sí, s’han complert.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

Com alumne, recordo les classes pràctiques amb els companys i anar fent projectes, que al final veies funcionar. I la diversió de veure que tota la feina que havies desenvolupat acabava funcionant. Aquest és un dels millors records que tinc pel meu pas per la universitat.

Com va ser el pas d’estudiant a professor?

Quan vaig acabar la carrera va quedar una plaça vacant i em van donar la possibilitat d’impartir classes d’automatització industrial, que al final és al que em dedico i el que m’agrada. Ara també gaudeixo donant consells als meus alumnes perquè aprofitin les coses i per què així, potser, en un futur els sigui més fàcil aquest canvi entre el món universitari i el laboral. M’agrada tractar amb ells mantenint aquest tracte més personal.