Entrevista a Javier Cruz, grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Seguim amb la nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience amb en Javier Cruz, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment, Certified Machinery Safety Expert (CMSE®) a Pilz, companyia internacional líder en components, sistemes i serveis orientats a l’automatització de màquines i instal·lacions. La història del Javier va passar de la mecànica a l’electrònica i, avui, també ha fet el salt a la docència, ja que actualment també imparteix classes a l’EUSS. Segons ens explica, es dedica al que més li agrada i espera que aquells a qui ensenya també acabin trobant el seu camí.


En què consisteix la teva feina?

Ara mateix estic al departament d’Enginyeria i la meva feina consisteix a desenvolupar projectes. En concret, com estic a Pilz, és al que em dedico ara. Les diferents assignatures de datura i Aqués una empresa de seguretat industrial, faig projectes enfocats a la seguretat industrial en màquines.

Com arribes a Pilz?

Vaig arribar-hi a través d’una oferta a la borsa de treball de la Universitat. Vaig enviar el meu currículum, em va agradar la proposta, a ells la meva candidatura i aquí estic.

Com va ser el teu camí cap a l’electrònica?

Vaig començar amb enginyeria mecànica i, a mitja carrera, per algunes assignatures que fèiem, em va començar a agradar també l’electrònica. Vaig decidir apuntar-m’hi i fer les dues carreres al mateix temps.

M’agradava més la part pràctica de l’electrònica com a tal: poder tocar els diferents components i veure com funcionaven al final les diferents assignatures d’automatització, que és al que em dedico ara. És el que em va fer decantar per l’electrònica, perquè potser, a mecànica, em faltava veure una mica què passa al final de tots els càlculs que fèiem.

Què et va portar a ser enginyer?

Des de petit sempre m’ha agradat desmuntar les coses i veure com funcionen. Sempre he tingut clar que volia tenir un ofici tècnic.

Per què vas triar l’EUSS?

Em va cridar l’atenció que era una universitat petita, on les classes eren més  particulars i més personals. Tens més contacte amb el professor, amb els teus companys, en ser poca gent. El fet que hi hagi molta pràctica, també, no tanta teoria. Això és el que em va fer decantar per l‘EUSS i no per una altra universitat.

T’imaginaves en una empresa com Pilz?

Sí, m’imaginava treballant en una empresa gran, multinacional, com podria ser Pilz. M’ha aportat molt a la meva carrera, crec que va ser una bona decisió venir aquí. Al no estar en una empresa que es dediqui únicament a fabricar un tipus de màquina, sinó que en fem de diferents tipus i implementem la seguretat en cadascuna, puc veure molts sectors, molts tipus de màquina i molts ambients industrials diferents. I això és una cosa que m’agrada molt de la meva feina.

S’han complert les teves expectatives laborals?

És cert que al principi vas una mica perdut, com li pot passar a tothom quan arriba a la Universitat, però sí que s’han acabat complint les meves expectatives laborals. I fent el que m’agrada, que és el més important. Potser al principi tenia unes expectatives diferents, però pel camí m’he adonat que en realitat eren unes altres. I sí, s’han complert.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

Com alumne, recordo les classes pràctiques amb els companys i anar fent projectes, que al final veies funcionar. I la diversió de veure que tota la feina que havies desenvolupat acabava funcionant. Aquest és un dels millors records que tinc pel meu pas per la universitat.

Com va ser el pas d’estudiant a professor?

Quan vaig acabar la carrera va quedar una plaça vacant i em van donar la possibilitat d’impartir classes d’automatització industrial, que al final és al que em dedico i el que m’agrada. Ara també gaudeixo donant consells als meus alumnes perquè aprofitin les coses i per què així, potser, en un futur els sigui més fàcil aquest canvi entre el món universitari i el laboral. M’agrada tractar amb ells mantenint aquest tracte més personal.

La revista Science publica un nou full de ruta sobre tecnologies memristives dissenyada i dirigida per l’alumni Mario Lanza

L’alumni Mario Lanza, professor titular de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (KAUST, per les sigles en anglès), acaba de publicar un nou full de ruta sobre tecnologies memristives a la revista Science. Aquest treball, dissenyat i dirigit pel professor Lanza, ha comptat amb la col·laboració amb les empreses IBM i TSMC (líders al sector dels semiconductors), a més d’altres acadèmics prominents en aquest camp. El text descriu el passat, el present i el futur dels memristors des d’un punt de vista estructural, discutint les prestacions dels dispositius depenent dels tipus de materials utilitzats. A més, els autors discuteixen les aplicacions que els memristors tenen i tindran, així com la seva importància per a la nostra societat.

Aquest treball s’emmarca dins una iniciativa especial desenvolupada per la revista Science per commemorar el 75è aniversari de la invenció del transistor. Aquest és el dispositiu en el qual es basen la majoria de productes electrònics que utilitzem al nostre dia a dia, com ara telèfons, ordinadors, electrodomèstics, vehicles i equips mèdics (entre molts altres). El seu principal atractiu és que permet alterar la seva resistivitat a diferents nivells per emular estats lògics, cosa que és útil per emmagatzemar i processar informació. El problema és que aquests estats són volàtils, és a dir, els transistors requereixen energia tant per mantenir els estats com commutar entre ells. En contraposició, els memristors permeten generar múltiples estats resistius no volàtils, és a dir, duradors en el temps sense necessitar aplicar tensió o consumir energia (només consumeixen energia durant les transicions entre estats). A aquest revolucionari concepte s’hi afegeix l’avantatge de la seva simple estructura, cosa que permet fer configuracions tridimensionals per augmentar la capacitat d’emmagatzematge i processament d’informació. És per això que la revista Science destaca els memristors com una eina molt útil per complementar el transistor en la fabricació de circuits integrats avançats. De fet, les memòries memristives ja són una realitat, i circuits purament memristius ja s’estan utilitzant per a la implementació de xarxes neuronals artificials, sistemes d’encriptació de baix consum i commutadors d’alta freqüència (5G i 6G).

El fet que les empreses capdavanteres en disseny i fabricació de microxips (IBM i TSMC) hagin participat en aquest estudi exalça la importància que el memristor té i tindrà per pal·liar l’escassetat de microxips. Segons el professor Lanza “Tot i que Espanya no compta amb cap empresa líder en la fabricació de microxips, els centres de recerca i universitats espanyoles podrien tenir un paper important en el desenvolupament de memristors per a circuits integrats avançats, ja que una gran part del coneixement sobre aquest dispositiu ha estat desenvolupat per investigadors espanyols. Esperem que noves empreses en el camp de les tecnologies memristives sorgeixin gràcies a l’ambiciós pla de més d’11.000 milions d’euros recentment anunciat pel govern” [1].

[1] Agencia EFE, 4 de Abril de 2022, Madrid. https://www.elmundo.es/economia/2022/04/04/624aa89121efa0011f8bea8a.html

Entrevista amb la Sílvia Nacenta, cap del Servei d’Orientació i inserció professional

Entrevista amb la Sílvia Nacenta, cap del Servei d’Orientació i inserció professional.

L’informe d’inserció laboral EUSS 2020-2021 registra un 97% d’ocupació, un percentatge superior a l’ocupació de persones amb formació universitària a Catalunya. Els resultats van en línia amb els de l’última enquesta de l’Agència de Qualitat de la Generalitat de Catalunya, l’AQU, que situaven a l’EUSS entre el Top 3 de tots els indicadors de les escoles d’enginyeria de l’àmbit industrial.

  • Què és l’Informe d’inserció laboral EUSS?

L’Informe d’inserció laboral de l’EUSS és un estudi que ofereix dades clau per a avaluar la qualitat dels nostres programes formatius i veure fins a quin punt el perfil de sortida de les persones graduades s’ajusta a la demanda del teixit empresarial de Catalunya.

  • Des de quan es fa i amb quin propòsit?

L’informe d’inserció laboral es realitza des del 2008. Els objectius que es volen assolir són: avaluar la inserció laboral de la població graduada de l’EUSS, valorar l’adequació de la formació impartida per l’EUSS a les necessitats del món laboral, potenciar el contacte entre l’EUSS i els diferents agents empresarials, fomentar una xarxa formada per Alumni, les empreses on treballen i l’EUSS i, finalment, oferir a l’alumnat potencial de l’EUSS, informació actualitzada del nivell d’inserció de les persones que han cursat les titulacions a l’EUSS.

  • A quins Alumni se’ls hi ha fet l’enquesta?

En l’última edició de l’enquesta s’ha avaluat la inserció laboral de la població graduada a l’EUSS de l’any 2014 dels estudis d’enginyeria. És un total de 108 persones de les quals hem pogut enquestar unes 40.

  • Com es valoren els resultats, tenint en compte el context econòmic derivat de la pandèmia? S’han vist afectats per la irrupció de la Covid-19 el 2020?

La crisi sanitària generada pel Sars-Cov2 va provocar baixades acusades del PIB i va fer pujar la taxa d’atur mentre moltes empreses es plantejaven expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).  En el moment que es va a dur a terme les enquestes (primer trimestre de 2021) l’economia es contreia de nou a causa dels efectes de la tercera onada. 

Ara bé, els resultats d’inserció es consideren molt satisfactoris, ja que el nivell d’ocupació és d’un 97%, percentatge superior al de les persones titulades amb graus universitaris a Catalunya que és del 82%.

  • Un 34% dels enquestats assenyala l’estil formatiu com l’element diferenciador de l’EUSS, més que, per exemple, la proximitat amb el lloc de residència. Com de significativa és aquesta dada?

El model educatiu de l’EUSS, Engineering by Doing, s’emmarca dins de la pedagogia de treball per competències i es desenvolupa d’acord amb les activitats didàctiques més adequades, on el treball per projectes i les pràctiques en empreses prenen un protagonisme destacat. A l’EUSS s’ha prioritzat la competència personal (saber ser), perquè és des de les actituds que es vol promoure l’adquisició dels coneixements i l’ús dels procediments i les habilitats adequats per a descobrir i afrontar els nous reptes derivats dels futurs canvis de context, de professió, d’especialitat, de responsabilitat, de localització.

Per tant, que un 34% de les persones enquestades assenyalin el nostre estil formatiu com el nostre element diferenciador i sigui el motiu principal per a triar a l’EUSS és una dada molt significativa i important per a nosaltres que reforça la nostra convicció en l’èxit d’aquesta metodologia educativa.

  • Actualment un 97% de les persones enquestades està treballant. És l’habitual?

La taxa d’ocupació es manté en valors propers a la plena ocupació en els últims anys. Trobàvem un 93% per a les persones graduades el 2012, un 100% per al  2013 i un 97% en l’estudi actual. Podem dir que aquests valors tan alts són habituals per a les nostres titulacions, molt més alts que en la població general.

  • La taxa d’inserció serà superior en els pròxims anys, tenint en compte la demanda estimada d’enginyers/es en el mercat laboral?

La taxa d’inserció és molt elevada. Tenint en compte l’evolució de les dades en els últims anys pensem que seguirà en valors similars i per tant les expectatives segueixen sent favorables. A més, els contactes que mantenim amb empreses industrials ens permeten intuir creixements importants especialment en l’àmbit de les energies renovables, la millora de processos i l’automatització.

  • I pel que fa al nivell salarial?

Pel que fa a l’evolució de les franges salarials, s’observa una tendència a la millora: mentre que les franges més baixes tendeixen a desaparèixer, la franja  d’entre 24.001 € i 30.000 € i la de més de 40.000 € augmenten, de manera significativa el seu pes específic.

  • Tot i que el 100% de l’alumnat surt amb experiència laboral, només el 16% treballava a temps parcial en el sector durant la carrera. És habitual tenir aquest primer contacte?

Les pràctiques acadèmiques externes, sigui en la modalitat curricular o extracurricular, facilita a l’alumnat el primer contacte professional amb l’empresa. Hem de valorar que el 71% de les persones enquestades van realitzar pràctiques durant la seva estada a l’EUSS, percentatge molt alt tenint en compte que són una matèria optativa i que el 20% de les persones que accedeixen a l’EUSS ho fan des de CFGS i tenen les pràctiques curriculars reconegudes.  Així doncs, tot i que el 16% treballava a temps parcial en el sector durant la carrera, el volum d’alumnat que compagina els seus estudis amb unes pràctiques acadèmiques externes és comú i molt elevat.

  • De quina manera s’impulsa el vincle amb l’empresa des de l’EUSS?

A l’EUSS disposem d’un Consell Empresarial Assessor format per un grup de persones expertes de la indústria que engloba totes les disciplines dels programes formatius i té un bon equilibri entre professionals sèniors i professionals joves, entre representants PIMES i grans empreses, i a més algun d’ells són graduats de l’EUSS. El Consell es reuneix una vegada a l’any per a tractar temes com el perfil de competències de les noves titulacions de grau, orientació professional, el rol d’enginyer a la nostra societat entre molts altres aspectes per a acostar la nostra activitat universitària a l’entorn industrial i la seva evolució.

També comptem d’un Consell d’Alumni Assessor que es convoca dues vegades l’any, format per Alumni que tenen experiència professional en empreses nacionals o internacionals. Les trobades tenen l’objectiu d’avaluar l’adequació de la formació i conèixer les tendències i tecnologies emergents en els diversos sectors on els Alumni estan involucrats amb les seves empreses.

Igualment, la feina diària des del Servei d’Orientació i Inserció Professional amb el contacte continu, a l’hora de difondre ofertes tant laborals com de conveni de cooperació educativa, amb les empreses que confien en nosaltres, enforteix i potencia el vincle de col·laboració entre el món industrial i l’acadèmic acostant-los per a aconseguir un encaix el més acurat possible, satisfent les inquietuds d’ambdós, afavorint la inserció professional del nostre alumnat i Alumni.

Complementant el comentat, també s’organitzen activitats col·lectives entre el nostre alumnat, com les Jornades Cultura Emprenedora i Pre-Ocupa’t, sent un espai de trobada entre empreses i l’alumnat i Alumni, així com visites a empreses o xerrades a l’EUSS per part d’empreses col·laboradores en assignatures en concret i participació de l’alumnat en projectes plantejats per a empreses.

  • A nivell laboral, la majoria dels Alumni graduats entre 2015 i 2016 es mostren satisfets amb la formació rebuda, especialment en aspectes com la resolució de problemes o la presa de decisions. Quin paper ha de jugar la Universitat perquè els futurs enginyers i enginyeres sàpiguen desenvolupar-se en el seu lloc de treball?

La Universitat té un paper molt important en la formació de les competències transversals del nostre alumnat. Les empreses a l’hora de buscar les persones més adequades per a les seves organitzacions valoren amb especial importància aquest tipus de competències i ho apunten com un tret diferencial. L’EUSS té especial cura en oferir eines i recursos per a desenvolupar-les prestant atenció al desenvolupament de projectes i el treball pràctic. El fet que els Alumni estiguin satisfets amb la formació rebuda ens diu que estem en el bon camí, amb la mirada a potenciar-la i aprofundir en aquestes.

  • Quines oportunitats de millora ens ha ofert aquest informe i com les encara l’EUSS?

Una oportunitat de millora que ens ha ofert aquest informe en l’àmbit educatiu és la formació en idiomes, que rep les puntuacions més baixes. Tot i que hi ha una lleugera millora respecte a estudis anteriors, cal emprendre accions al respecte com oferir anglès extracurricular a l’alumnat.

L’EUSS celebra el primer Consell Alumni Assessor

El passat dimarts 13 de juliol es va celebrar el primer Consell Alumni Assessor. Aquest va tenir lloc al claustre de l’EUSS i va ser organitzat per l’Àrea Universitat-Empresa i Innovació Docent.

La trobada tenia com a objectiu conèixer l’opinió de les persones titulades del Grau en Enginyeria en Organització Industrial de diferents promocions dels darrers set anys envers les temàtiques següents: formació rebuda, experiència professional, l’EUSS com a centre i  la situació actual de l’àmbit industrial on l’alumni desenvolupa la seva carrera professional.

Els participants van agrupar-se en equips de treball per posar en comú totes les temàtiques plantejades. Amb l’ajuda d’una guia de preguntes per a cada una de les àrees comentades van debatre aspectes com els punts forts i febles de la formació rebuda i de l’EUSS en particular, què millorarien, quin és el futur de la seva professió, entre d’altres.

La trobada va finalitzar amb una estona de networking entre totes les persones assistents.

És especialment rellevant que els diferents grups de treball van arribar a conclusions similars. Entre els aspectes més valorats de la formació es va destacar la importància d’algunes competències transversals, com és el cas de la comunicació oral i el treball en equip.

Els participants van destacar també el potencial de l’enginyeria d’organització industrial com a formació transversal: entre els alumni els sectors d’activitat eren molt diversos: des del sector sanitari fins al financer, passant per àmbits industrials com el packaging o l’automoció.

Aquesta trobada va ser la primera de moltes, on s’anirà convidant a Alumni de totes les titulacions impartides a l’EUSS per a plantejar-se qüestions i inquietuds que es presentin i saber-ne la seva opinió.

Entrevista amb Albert Cot, doble grau en Enginyeria Electrònica i Automàtica i en Enginyeria Elèctrica, Product Safety Manager a PILZ

Presentem una nova entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences, amb Albert Cot, director de seguretat de producte a l’empresa Pilz, qui va estudiar a l’EUSS els graus d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i el d’Enginyeria Elèctrica.

A què es dedica Pilz, i quina feina hi fa?

Pilz es dedica, en el sector industrial, a la seguretat. «És a dir, protegeix les màquines de les persones», puntualitza l’Albert. «Tenim serveis i productes de seguretat enfocats a qualsevol mena de client i qualsevol sector dintre del món industrial. El servei és la part d’avaluacions de màquina i de riscos, i la part de producte és la que inclou barreres de seguretat, micros i controls de seguretat. Aquesta és a la que jo em dedico com a responsable».

Entre les tasques que duen a terme hi ha «assessorament tècnic als clients en funció de quines necessitats tinguin, quines solucions i quins productes són els millors per a cada una de les aplicacions. També fem formacions de seguretat, tant de consultoria com de producte. Si un client té una base instal·lada de molts productes de control i necessiten tenir un diagnòstic, fer màquines noves, fer enginyeria sobre aquests productes, nosaltres fem aquests serveis de formació. I també fem molt l’assessorament i l’assistència tècnica als clients», detalla.

Com va arribar a Pilz?

L’Albert explica que l’oportunitat de formar part d’aquesta empresa li va arribar un cop ja havia fet les pràctiques obligatòries de l’EUSS. «Durant l’últim any de carrera, un dels professors de robòtica avançada i comunicacions industrials va dir que hi havia una vacant de suport tècnic i d’enginyeria a Pilz. A l’EUSS ja havíem treballat amb productes de Pilz, així que ja coneixia la marca, i m’agradava. Vaig aplicar per entrar-hi, i vaig tenir sort».

Quan va descobrir que volia dedicar-te professionalment al món de la Indústria 4.0 i la robòtica?

L’Albert Cot recorda que va entrar a l’EUSS per estudiar el grau d’Enginyeria d’Organització Industrial. «Una vegada ja hi era, vaig fer alguna assignatura d’automatització i de programació, i vaig veure que el que m’agradava era allò».

Quins canvis preveu en el sector de la robòtica?

«En els propers anys i mesos veurem un canvi en la robòtica de serveis, la que et pots trobar en el món de l’alimentació, el farmacèutic, als hospitals, etc., i que és la que ajuda a fer una millor feina al personal existent. Per exemple, nosaltres hem fet una col·laboració amb una start-up madrilenya que es diu B-Robot 5, que ha fet el primer robot “paellero” del món», assenyala l’Albert.

Sobre els records de l’EUSS

«Tant el professorat com els alumnes que compartíem classe o zones de laboratori o biblioteca és el millor record que tens», assegura. De fet, com a Alumni, «amb molts companys d’altres promocions ens seguim veient, a fires i per qüestions de feina».

Sobre estudiar enginyeria

L’Albert té molt clar que estudiar enginyeria és molt bona tria. «És del més valorat al sector. Hi ha moltíssima feina a fer. Tant a nivell nacional com internacional hi ha vacants, i si a més ho acompanyes amb l’estudi de llengües, és dels millors currículums que pots tenir per sortir al mercat laboral», conclou.