Fins on es pot polir un implant sense trencar-lo? El professor de l’EUSS Pablo Sevilla respon en un nou article

Gairebé una quarta part dels pacients amb implants dentals acaben desenvolupant periimplantitis, una infecció bacteriana que demana solucions ràpides i eficaces per evitar la pèrdua de la peça. Una de les tècniques més utilitzades és la implantoplàstia, que consisteix a polir la superfície de l’implant per eliminar els bacteris, tot i que aquesta acció genera el dubte de si debilitar el metall pot provocar que es trenqui durant la masticació.

Per resoldre aquest problema clínic real, un equip de científics que compta amb el docent de l’EUSS Pablo Sevilla ha dut a terme un clar exemple de recerca aplicada, publicada a la revista científica Journal of Functional Biomaterials, titulada: ‘Mechanical Fatigue of Titanium Dental Implants After Implantoplasty: An In Vitro Study Combined with Finite Element Simulations‘. A través d’assaigs de laboratori i simulacions per ordinador amb 250 implants de titani, l’estudi ha demostrat que polir l’implant només 0,2 mil·límetres és molt més perillós que fer-lo desaparèixer del tot fins als 0,4 mil·límetres (l’alçada de la rosca), ja que rebaixar-lo a mitges genera punts de tensió on el metall es pot esquerdar fàcilment, mentre que un poliment homogeni reparteix millor la força.

En canvi, rebaixar-lo més enllà, fins als 0,6 mil·límetres, redueix la resistència a límits crítics. Aquest treball posa de manifest el valor essencial de la transferència de coneixements entre l’enginyeria de materials i la medicina: en lloc de quedar-se al laboratori, la recerca es tradueix immediatament en una guia pràctica i segura perquè els odontòlegs puguin salvar els implants dels seus pacients a la consulta del dia a dia amb total seguretat mecànica.

El professor de l’EUSS Keivan Amirbagheri publica un article a la revista ‘Financial Innovation’

L’explosió de les finances digitals i la tecnologia financera, coneguda popularment com a fintech, ha generat en l’última dècada una quantitat tan ingent de literatura científica que, paradoxalment, ha acabat creant confusió entre els mateixos experts. Per solucionar aquest “caos” informatiu, el docent Keivan Amirbagheri, de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), ha publicat un estudi innovador a la revista Financial Innovation titulat ‘A systematic bibliometric literature review on digital finance and fintech literature: following the 2SLSS approach’.

En aquest treball, realitzat conjuntament amb investigadors de la Universitat de Barcelona i universitats alemanyes, es presenta una nova metodologia anomenada 2SLSS (Recerca i Selecció de Literatura en Dues Etapes). Aquest mètode actua com un filtre intel·ligent i rigorós que permet als acadèmics identificar de manera exhaustiva i reproduïble totes les publicacions rellevants d’un camp determinat, evitant els resultats contradictoris que sovint apareixen en altres anàlisis més simplistes.

Gràcies a l’aplicació d’aquest nou enfocament, l’equip ha aconseguit analitzar un total de 16.774 publicacions, convertint-se en el mapa més complet i detallat que s’ha fet mai sobre l’evolució de les finances digitals al món. Aquesta fita no només aporta una eina fonamental per a futures recerques, sinó que referma el compromís de l’EUSS amb la innovació metodològica i el rigor científic en àmbits tan estratègics per a l’economia actual com són la digitalització del sector financer.

El professor de l’EUSS Ángel Borrell publica un article sobre les tensions desequilibrades i harmòniques en microxarxes aïllades

Les càrregues desequilibrades i no lineals introdueixen desequilibri de voltatge i distorsió harmònica en microxarxes aïllades basades en inversors, cosa que planteja reptes importants per a equips sensibles com ara motors d’inducció i dispositius electrònics de potència. Les solucions de control convencionals es basen en filtres de passa-banda bilaterals amb guany finit a freqüències harmòniques, oferint només una supressió limitada de tensions desequilibrades i harmòniques.

Aquest article proposa una nova estratègia de control de valor complex que utilitza filtres de passa-banda unilaterals amb guany infinit a freqüències harmòniques seleccionades. Implementat com a bucle de control extern en paral·lel amb el control de droop estàndard i la impedància virtual, el control proposat és selectiu de seqüència, dirigint-se només als components harmònics dominants i de seqüència negativa realment presents. Això ofereix dos avantatges clau: primer, les tensions desequilibrades i harmòniques es suprimeixen a nivells pràcticament insignificants; i segon, la tasca de compensació es desacobla dels bucles interns, permetent preservar els seus marges de fase mentre que l’estabilitat del bucle extern es garanteix independentment.

L’eficàcia de l’enfocament proposat s’ha validat mitjançant proves experimentals en una microxarxa de CA aïllada a escala de laboratori, incloent transicions dinàmiques entre condicions de càrrega equilibrades, desequilibrades i no lineals amb funcionament plug-and-play. Els resultats demostren la capacitat del controlador proposat per eliminar tensions de seqüència negativa i harmònics i per superar els mètodes de compensació de bucle extern més avançats.

L’impacte de l’agricultura regenerativa en hortalisses mediterrànies, al nou article del professor de l’EUSS Carlos Luque

L’agricultura intensiva pot maximitzar el rendiment de producció en espais cada vegada més petits, però alhora provoca l’esgotament del terra i a mig termini efectes en la propia producción o uns alts costos de regeneració. La publicada a la revista ‘Scientia Horticulturaa’ de l’article: The impact of regenerative agriculture on the quality and yield of major Mediterranean horticultural crops: Brassicaceae and Solanaceae, en la qual ha col·laborat el docent de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), Carlos Luque, analitza l’impacte de les pràctiques d’agricultura regenerativa sobre la qualitat i el rendiment de famílies vegetals clau per a la nostra dieta i economia, com les Brassicàcies (bròcoli o coliflor) i les Solanàcies (tomàquets o pebrots).

Aquesta recerca destaca per l’aportació de dades empíriques noves que quantifiquen paràmetres concrets de rendiment i qualitat nutricional —com el contingut de minerals i compostos bioactius— sota les condicions específiques del clima mediterrani, aportant evidència científica en un camp on encara hi havia buits importants en la literatura especialitzada.

A diferència dels mètodes convencionals que sovint degraden el sòl el treball ha implementat una avaluació sistèmica mitjançant una metodologia d’anàlisi que integra indicadors físics, químics i biològics del sòl per mesurar com aquests afecten directament la fisiologia de la planta. L’estudi demostra que la restauració de la salut de la terra i la seva biodiversitat microbiològica permet mantenir o fins i tot augmentar la productivitat sense comprometre els recursos naturals, obtenint hortalisses amb millors propietats i una major resiliència davant el canvi climàtic.

Aquestes troballes són fonamentals per a la transformació cap a un model agroalimentari més sostenible, evidenciant que la innovació en l’enginyeria i la ciència aplicada ofereix solucions reals per garantir la seguretat alimentària i la protecció del medi ambient a la regió mediterrània.

El professor de l’EUSS José Pascual Chico publica un article sobre microxarxes renovables aïllades

El professor de l’EUSS Jose Pascual Chico, en col·laboració amb el grup de recerca ‘Power Electronics and Control Systems de la UPC’, ha publicat a la revista ‘IEEE Journal of Emerging and Selected Topics in Industrial Electronics’ l’article titulat Remote Voltage-Imbalance Control for Grid-Forming Inverters in Islanded Microgrids: Control Design and Experimental Performance Comparison.

Aquest estudi presenta una solució tecnològica clau per a la gestió de microxarxes elèctriques autònomes mitjançant un disseny de control avançat per a inversors formadors de xarxa (Grid-Forming Inverters). La innovació principal permet corregir desequilibris de voltatge de manera remota, garantint l’estabilitat del subministrament en zones aïllades o instal·lacions crítiques on la xarxa principal no arriba.

Mitjançant proves experimentals, la recerca demostra que aquest nou mètode supera els estàndards actuals, oferint una robustesa sense precedents que facilita la integració massiva d’energies renovables i assegura una infraestructura energètica més resilient per al futur.