L’EUSS commemora el Dia Internacional de les Dones amb una taula rodona que reivindica la presència femenina en els mitjans de comunicació

  • Amb el títol «Si no em veus, no hi soc», tindrà lloc aquest dimecres, 3 de març, amb la participació de les periodistes expertes en igualtat i transparència informativa Karma Peiró i Marta Corcoy.
  • La Comissió d’Igualtat de l’EUSS alerta que la poca presència de les dones a la premsa suposa que «ens estem perdent el punt de vista de més de la meitat de la societat».

«Si no em veus, no hi soc» és el títol de la taula rodona amb què la Comissió d’Igualtat de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) vol debatre, aquest dimecres 3 de març (12 h), sobre la invisibilitat de la dona en els mitjans de comunicació. Es tracta d’una activitat emmarcada en el Dia Internacional de les Dones, que es commemora el dia 8. Hi prendran part dues periodistes expertes en comunicació no sexista i transparència informativa: Marta Corcoy i Rius, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; i Karma Peiró Rubio, codirectora de la Fundació Visualització per la Transparència (ViT). La taula la moderarà el director de l’EUSS, Andreu Moreno.

L’acte es desenvoluparà de forma presencial a l’EUSS i es podrà seguir en obert per streaming a través de l’aplicació Google Meet: https://meet.google.com/quf-rctu-teo.

Des de la Comissió d’Igualtat assenyalen que l’objectiu de la sessió és «despertar consciències i un cert esperit crític entre totes les persones que formen part de la comunitat educativa. Que les dones no apareguin en els espais d’opinió vol dir que ens estem perdent el punt de vista de més de la meitat de la societat». Lamenten que, malgrat que les dones representen el 52% de la població catalana, segons el darrer informe del col·lectiu, On són les dones, només ocupen el 29% dels espais d’opinió en premsa escrita, ràdio i televisió. «A això s’hi afegeix que no hi ha una representació de models diversa que reprodueixi la realitat social i que, quan les dones som cridades com a opinadores o expertes, moltes vegades és per parlar de temes lligats a àmbits que tradicionalment s’han associat a les dones: sanitat, educació, cura de persones o altres temes socials. O per parlar de la seva experiència personal en relació amb un tema; és a dir, aportant emotivitat».

Pel que fa als continguts informatius, les dones apareixen en un 24% de les notícies i protagonitzen només una petita part. La Comissió d’Igualtat de l’EUSS fa referència a l’informe del Consell Audiovisual de Catalunya, segons el qual, des que va esclatar la pandèmia del coronavirus, les informacions referides a qüestions que afecten de forma específica les dones han estat residuals.

«Els mitjans de comunicació tenen un gran poder com a agents socialitzadors, en tant que les imatges i els discursos que transmeten configuren realitats que perpetuen, o poden canviar, les relacions socials i de poder», assenyalen, i reivindiquen l’abolició dels estereotips de gènere, els mateixos que, en el cas dels estudis tècnics, influeixen en la baixa presència de dones. «Els mitjans de comunicació hi tenen un paper decisiu. Si volem transmetre el missatge que els estudis tècnics també són per a les dones, necessitem veure que hi ha dones enginyeres, arquitectes, informàtiques, científiques i inventores amb grans carreres. Si no les veiem, les reconeixem i les escoltem, és com si no existissin», conclouen.

Les dues periodistes convidades a la taula rodona de dimecres acumulen llarga experiència en la reivindicació del paper de les dones en els mitjans de comunicació i a donar visibilitat informativa a assumptes tradicionalment poc mediàtics.

Especialitzada en tecnologies de la informació i de la comunicació, Karma Peiró va guanyar el premi DonaTiC Divulgació 2019, que atorga el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. L’any passat, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va concedir el Premi Bones Pràctiques per comunicació no sexista i informar sobre violències masclistes amb dades. Enguany, ha aconseguit el Premi Montserrat Roig pel reportatge d’investigació «Infància desprotegida». Des de la Fundació Visualització per la Transparència, promou l’ús de les dades obertes per apoderar la ciutadania i el retiment de comptes de la informació pública.

Marta Corcoy és experta en transparència en les institucions, comunicació local i periodisme no sexista. A més de presidir l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on gestiona el Mapa Infoparticipa, un projecte creat el 2012 que estudia i promou la qualitat i transparència de la comunicació pública. És membre fundadora del Grup d’Investigació Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB.

Publicació a la revista Journal Power Systems

Els professors de l’EUSS Jose Maria Ruiz i Llorenç Servera, en col·laboració amb el departament de físiques de la universitat Al-Najah de Palestina i el centre de recerca  Nanotechnology & Integrated Bio-Enginnering (NIBEC) d’Anglaterra, han enviat a publicar a la revista científica Journal Power Systems un article sobre supercondensadors titulat “Carbon nanocomposite as an electrode material for symmetric electric double layer capacitor”. En aquest treball s’ha investigat la possibilitat de fer servir nous materials basats en el carboni, en forma de nanoplates i nanofibres, per millorar les prestacions dels Supercondensadors. S’ha pogut comprovar que, segons el material utilitzat, s’incrementa l’energia que és capaç d’emmagatzemar o la potència que dóna. En futures investigacions es mirarà com poder optimitzar totes dues propietats alhora.

Article a la revista: Journal of Mathematics Teacher Education

El professor de l’EUSS Dr. Ignasi Florensa ha publicat juntament amb la Dra. Marianna Bosch de l’IQS i el Dr. Josep Gascón de la UAB un article a la revista indexada Journal of Mathematics Teacher Education. L’article, titulat Question-answer maps as an epistemological tool in teacher education, descriu l’ús dels mapes de qüestions i respostes com a eina per a la formació del professorat.


L’ús d’aquesta eina mostra que, per tal d’introduir dispositius d’ensenyament-aprenentatge basats en la investigació, cal adoptar noves eines per a descriure el coneixement, el qual es torna més dinàmic i provisional. Els mapes, en la formació del professorat, han mostrat una gran potencialitat per a facilitar aquest canvi epistemològic que provoquen els nous dispositius de formació.