Entrevista a Adrián Cruella, Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

“El que més m’agrada de la meva feina és llevar-me i descobrir quins reptes tindrà per a mi el dia d’avui”, explica Adrián Cruella. Va estudiar el grau d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’EUSS i actualment treballa en el món de la consultoria com a director de projectes a Digital Enterprise. El seu lloc consisteix a implementar solucions de transformació digital per a empreses productives, alguna cosa que li permet tenir una visió panoràmica de tots els sectors de la indústria.

“Vaig estudiar el meu hobby” assegura, “l’electrònica em va cridar l’atenció des d’adolescent, vaig tenir l’oportunitat de fer un pas endavant i crec que vaig prendre l’adreça encertada”. Un nou capítol de la nostra sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experiences per a conèixer l’experiència professional dels nostres enginyers i enginyeres.

A què et dediques actualment?

Actualment, soc director de projectes per la transformació digital en indústries productives. Millorem tot el tema de la producció, planificació o aprovisionament.

Com vas arribar a Digital Enterprise?

Vaig començar fent pràctiques al món dels Projectes, d’aquí vaig enfocar-me una miqueta més al tema de la consultoria en la millora de processos i també de la producció. Fins que em van contractar a Bilbao com a director de projectes a Digital Enterprise.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Què és el que més m’agrada de la meva feina? Conèixer a molts clients diferents, veure les dificultats que té cada sector, perquè cada un d’ells és especial. El farmacèutic, el metal·lúrgic, el del plàstic, cadascun té uns problemes diferents, ja sigui de subministrament, de components, etc. I el que més m’agrada és això: llevar-me i descobrir quins reptes tindrà per a mi el dia d’avui.

És el que t’imaginaves quan vas triar carrera?

La veritat és que no. Quan jo vaig decidir estudiar una Enginyeria en Electrònica Industrial i Automàtica va ser perquè vaig fer un curs de microrobòtica amb 16 o 17 anys. Vaig fer un robot seguidor de línia amb 7 sensors i programació tipus C. I em va apassionar. Però la realitat és que quan entres en aquest món t’adones que és ampli no, el següent.

Sí que vaig trobar el meu lloc al món de la indústria, però vaig veure aquells 7 sensors n’eren 7.000 en una fàbrica! Més tot el que t’ensenyen a l’EUSS, a nivell de coneixements, d’automatització i de producció… era molt més!

Conserves la mateixa curiositat per aprendre?

Jo gaudeixo amb el que faig, és una cosa que sempre comento en el meu entorn i la gent que em coneix ho sap: vaig estudiar el meu hobby, realment a mi l’electrònica és una cosa que em fascina des d’adolescent. Em va cridar l’atenció, vaig tenir l’oportunitat de fer un pas endavant i crec que vaig prendre la direcció encertada.

Creus que l’EUSS et va preparar per al món laboral?

A mi l’EUSS em va preparar per ser un bon enginyer amb bons coneixements. Però ja no només els coneixements, sinó amb tot el tema de projectes. Es fan molts projectes a l’EUSS, es treballa molt en equip i això es nota. Realment quan surts a la indústria surts preparat.

De fet, com a curiositat, la primera setmana que vaig enviar currículum ja vaig tenir dues entrevistes. Vaig poder escollir on fer les pràctiques… sí, jo crec que l’EUSS et prepara bé pel món laboral i té una molt bona borsa de treball.

Quin record et desperta la universitat?

Realment records bons. I també d’altres no tan bons, com l’estrès o els nervis d’abans d’un examen, d’una exposició o de veure el resultat d’una nota a l’EUSSternet… i altres records molt bons, com estar amb els companys debatent un problema fins que se soluciona i et feliciten. Bons records, la veritat. Això és el que em ve quan passejo per l’EUSS.

Quin contacte hi mantens com alumni?

Segueixo tot el tema de les comunicacions online, tant per Linkedin com per Instagram. M’ho miro amb nostàlgia, perquè guardo molt bon record dels companys que vaig tenir a l’EUSS. A part d’estudiar una carrera, el que m’emporto d’aquesta etapa també són amics de per vida.

Alguna anècdota que recordis?

En unes pràctiques al laboratori d’electrotècnia, recordo que estàvem superconcentrats fent proves i el típic… et despistes, fas allò que el professor t’ha dit que no fessis i… vam cremar un transformador.

Què els diries als estudiants que comencen ara?

Realment els hi diria que gaudeixin del moment que estan vivint. Encara que siguin assignatures que no els cridi l’atenció al principi, o que els sembli que són massa complicades, que gaudeixin del moment. Perquè tot això és la base del qual vindrà després. I amb els anys, quan miris enrere, veuràs una època bonica.