Review sobre “Relaxació magnètica en imants moleculars basats en Lantànids”

La professora de l’EUSS Elena Bartolomé juntament amb els investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) Ana Arauzo, Javier Luzón, Juan Bartolomé i Fernando Bartolomé, acaben de publicar un Review sobre “Relaxació Magnètica en Imants Moleculars basats en Lantànids”, Handbook of Magnetic Materials (HMM) del mes de novembre (vol. 26, p.1-289). La sèrie HMM és una reconeguda col·lecció de llibres de referència de l’editorial Elsevier, escrits per autors invitats, que tenen com a finalitat condensar l’estat de l’art en diversos temes emergents en l’àmbit del magnetisme.

Portada del llibre Handbook of Magnetic Materials, vol 26 de novembre 2017; esquema dels mecanismes de relaxació magnètica en els imants moleculars.

Els imants moleculars estan sent investigats intensament en els darrers anys a causa  de les seves interessants propietats físiques, així com per les potencials aplicacions n’emmagatzemen d’informació d’alta densitat i computació quàntica. En particular, les molècules que contenent lantànids són excel·lents candidats per aplicacions en spintronica, gràcies a l’anisotropia intrínseca d’aquests ions, que a més a més pot ser afavorida mitjançant un disseny químic adequat del seu entorn de coordinació. El desenvolupament d’unitats de memòria basades en imants moleculars requereix que s’estableixin dos estats estables (“0” i “1”) separats per una barrera d’energia suficientment elevada, i la relaxació magnètica ha de ser prou lenta per a permetre l’operació del sistema. Per això la comprensió i control dels mecanismes de relaxació es fonamental per al disseny de molècules amb les característiques desitjades.

 A) estructura molecular del [Dy(bbpen)Br], un dels SIMs amb major energia d’activació; B) estructura de nivells d’energia calculats per ab initio; c) i d) cicles de magnetització del complex pur i diluït, respectivament.

En aquest capítol del HMM, els autors presenten una revisió del tema, basada en 400 referències seleccionades aparegudes en els tres darrers anys. En les seccions 1, 2 i 3 es resumeix el coneixement que avui en dia es té sobre els mecanismes de relaxació magnètica en aquests complexos, i es presenten els mètodes experimentals i càlculs ab initio utilitzats per la seva investigació. Les seccions 5, 6, 7 i 8 revisen les arquitectures moleculars basades en lantànids més exitoses: Imants moleculars contenent un únic ió (Single-Ion Magnets-SIMs), dímers, clústers (Single-Molecule Magnets-SMMs) i estructures extenses 1D, 2D i 3D. La fabricació de dispositius passa necessàriament per el control de molècules dipositades sobre superfícies; la secció 9 revisa l’estat de l’art sobre el magnetisme de complexos dipositats. Finalment en la secció 10 s’ofereixen conclusions i perspectives de futur per aquest camp.

Gràcies al coneixement detallat entre l’estructura molecular i els mecanismes de relaxació, i el control de la química molecular, s’han pogut sintetitzar molt recentment SIMs amb barreres d’activació impressionantment altes, al voltant dels 1000 K, a temperatures de 60 K ja molt properes a la temperatura de 77 K que possibilitaria el funcionament pràctic dels dispositius en nitrogen líquid.

Energies d’activació remarcables assolides en complexos lantànids en els darrers anys.

L’aventura de la “Formula Student” a l’EUSS

Un grup d’estudiants i estudiantes de les diverses especialitats d’enginyeria que ofereix l’EUSS estan immersos en l’aventura de la “Formula Student”. Una competició en l’àmbit universitari que reuneix a diferents equips de tot el món.

La competició consisteix a dissenyar i fabricar un monoplaça tipus fórmula que participa en proves estàtiques i dinàmiques i en proves tècniques que posen a prova tant el disseny del cotxe sobre el paper com de proves plenes d’adrenalina, on els diferents cotxes competeixen per demostrar quin és el més ràpid. Al cap i a la fi, és una competició automobilística.

Amb un motor de cotxe i un motor de motocicleta HONDA CBR 600, en el departament de POWERTRAIN, aquestes últimes setmanes s’ha procedit a la comprovació de totes les parts mecàniques del motor d’acord amb el manual de taller del fabricant on especifica les mides i toleràncies de cada element.  S’han aprofitat aquestes mesures per dissenyar l’Airbox i els tubs d’escapament per optimitzar el rendiment del motor segons la normativa de la FSAE, amb la corresponent restricció d’entrada. Cal destacar que l’Airbox una vegada estigui dissenyat es procedirà a la fabricació en fibra de carboni gràcies a Nexus Projectes.

En el cas d’elements externs al motor, com és la transmissió, s’ha estat discutint els diferents tipus de transmissió que pot portar el monoplaça, entre les dues opcions s’ha optat per la d’eix rígid, ja que econòmicament és molt més assequible, però s’ha fet un pre-disseny amb un diferencial Torsen.

Pel que fa al departament de xassís s’està treballant de valent per complir els terminis. Es disposa del disseny complet amb SolidWorks, qui mereix una menció especial perquè van proveir  l’última versió del SolidWorks2017 a nivell acadèmic i que a hores d’ara és una eina imprescindible per tirar endavant  aquest projecte.

En aquests moments s’està simulant a fons per tenir una anàlisi exhaustiu i així poder tancar definitivament el disseny de xassís i poder fabricar abans de Nadal. Els responsables de xassís i ergonomia han realitzat un estudi exhaustiu de la normativa, així com dels materials a utilitzar i els requeriments que suporta un xassís de monoplaça FSAE. Una vegada realitzat l’estudi, s’ha dissenyat el xassís, treballant conjuntament amb altres departaments (com són Dinàmica i Tren de Potència) per a dissenyar els suports dels elements en el xassís.

Es vol destacar la presència d’Olle Amortidors, gràcies a la seva col·laboració s’està dissenyant un sistema de suspensió que podran fabricar a mida, ja que disposen de maquinària d’última generació. Tres torns de control numèric de dos eixos, un de 3 eixos i un de 4 eixos més un centre de mecanitzat de cinc eixos, això els permet produir el 100% de les peces mecanitzades en la fabricació d’amortidors. A part, també s’utilitza control numèric per al muntatge, tant per la inserció d’oli i gas com el muntatge de la molla, tots els passos estan controlats per equips d’última generació.

El departament de dinàmica no només està content per la participació d’Olle Amortidors en el projecte sinó que també pot estar molt satisfet amb la col·laboració de NG Brake Disc; empresa fundada el 1969 i el 1997 que es va iniciar en el disseny i fabricació de discs. És una empresa formada per gent jove amb molta experiència dins del sector dels frens que no només fabrica sinó que realitza el disseny dels seus propis discs. Gràcies als materials de primera qualitat que utilitzen i la maquinària d’última generació aconseguiran que els discs estiguin a l’avantguarda dels cotxes que participin en la “Formula Student”.

Es treballa de valent a l’aula AE01 des d’on s’anima a tots els estudiants i estudiantes que vulguin, a unir-se a l’equip. Des de la nostra NeussLetter us anirem informant dels progressos, també els podeu trobar a l’Instagram, Facebook i la Web de l’equip.

La manca de vocacions professionals tecnològiques, un handicap per a l’Enginyeria

En Joan Ramon Molero, responsable de Promoció i Comunicació i professor de Marketing Industrial, ha finalitzat recentment el seu màster universitari en Direcció Estratègica de la Comunicació Empresarial (DECE) per la UVic-UCC. El seu treball final de màster (TFM) es titulava “Identitats professionals – El cas de l’Enginyeria”.

Amb aquest TFM s’ha volgut abordar una problemàtica real com és la manca de vocacions professionals cap als estudis d’Enginyeria i esbrinar si la manca de referents culturals podria determinar la baixa popularitat d’aquesta professió (entenent per referents culturals elements com ara sèries de TV que donin visibilitat a la seva tasca). De fet, d’uns anys cap aquí, el món de l’enginyeria està emetent tocs d’alerta per la manca de joves que volen fer aquests estudis per esdevenir enginyeres i enginyers.

Tot i que l’estudi s’ha fet a partir de membres ja col·legiats en enginyeria (recerca qualitativa) i amb estudiants d’enginyeria (recerca quantitativa), s’han aconseguit uns resultats que fan pensar que l’Enginyeria necessitaria algun referent cultural que donés visibilitat i notorietat a la seva professió. Per tant, esbrinar per què els estudis d’enginyeria tenen poc atractiu entre els joves i menys encara entre el col·lectiu femení, tot i tenir taxes d’atur molt baixes, serà la hipòtesi de recerca.

Cal mencionar la col·laboració de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i d’Enginyers Barcelona (EBCN) pel desenvolupament de la recerca d’aquest TFM.

Un treball sobre la manca de vocacions professionals tecnològiques

En Joan Ramon Molero, responsable de Promoció i Comunicació, i professor de Marketing Industrial, ha finalitzat recentment el seu màster universitari en Direcció Estratègica de la Comunicació Empresarial (DECE) per la UVic-UCC.

El seu treball final de màster (TFM) es titulava “Identitats professionals – El cas de l’Enginyeria” i amb ell s’ha volgut abordar una problemàtica real com és la manca de vocacions professionals cap als estudis d’Enginyeria, i esbrinar si la manca de referents culturals podria determinar-ne la baixa popularitat d’aquesta professió. Entenent per referents culturals elements com ara sèries de TV que donin visibilitat a la seva tasca.

D’uns anys cap aquí el món de l’enginyeria està emetent tocs d’alerta per la manca de joves que volen fer aquests estudis per esdevenir enginyeres i enginyers.

Tot i que l’estudi s’ha fet a partir de membres ja col·legiats en enginyeria (recerca qualitativa) i amb estudiants d’enginyeria (recerca quantitativa) s’han aconseguit uns resultats que fan pensar que l’Enginyeria necessitaria algun referent cultural que doni visibilitat i notorietat a la seva professió.

Per tant, esbrinar el perquè els estudis d’enginyeria tenen poc atractiu entre els joves, i menys encara entre el col·lectiu femení, tot i tenir taxes d’atur molt baixes serà la hipòtesi de recerca.

Cal mencionar la col·laboració de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i d’Enginyers Barcelona (EBCN) pel desenvolupament de la recerca d’aquest TFM.

1a Trobada d’exalumnes del Grau i de l’ETI de Mecànica

El passat dijous dia 5 d’octubre es van trobar al laboratori AE01 més de 20 exalumnes de mecànica de l’EUSS. La trobada tenia un objectiu doble: d’una banda, retrobar-se amb els antics companys de promoció i compartir experiències i, de l’altra, recollir la satisfacció dels exalumnes amb la seva formació, i identificar mancances i tecnologies emergents en els diversos sectors on treballen.

La trobada va ser molt profitosa i els exalumnes van treballar per grups per tal d’identificar punts forts i febles de la formació rebuda i fer una posada en comú de les mancances detectades en els nous titulats, així com de les tecnologies emergents. Els resultats de la jornada van ser reveladors: es va posar de manifest que les fortaleses i debilitats de la formació de l’EUSS eren compartides entre la majoria de participants. A més, les tecnologies emergents identificades pels exalumnes van coincidir plenament amb aquelles esmentades en la xerrada de formació “Tecnologies emergents en el MWC”.

Tant els organitzadors com els exalumnes van quedar molt satisfets de l’experiència i es van comprometre a repetir-la amb l’objectiu que la revisió dels graus iniciada aquest curs sigui la més profitosa possible.