Entrevista a La Vanguardia del professor, Arash Arjomandi

El passat 6 de novembre, Arash Arjomandi filòsof i professor d’ètica empresarial de l’EUSS, va ser entrevistat a La Vanguardia, on va poder explicar el significat de la paraula, “Progrés” així com argumentar quan una persona o bé una societat poden arribar a considerar que han experimentat un avenç en el seu desenvolupament.
Us convidem que llegiu l’entrevista.


Entrevista amb el Joan Anton Ribàs, graduat en enginyeria electrònica industrial i automàtica, i emprenedor a KoltecEngineering

Dins la secció #OPENCIRCUIT AlumniExperiences, parlem amb el Joan Anton Ribàs. Va estudiar Enginyeria electrònica industrial i automàtica a l’EUSS, i actualment dirigeix KoltecEngineering. Va ser un dels convidats a la darrera edició de la Jornada Cultura Emprenedora, dedicada a les empreses compromeses amb la cooperació, la integritat i el medi ambient.

A què es dedica KoltecEnginyering?

KoltecEngineering és una enginyeria especialitzada en llicències d’activitat. El Joan Anton Ribàs explica que es dedica a gestionar les operacions necessàries per obrir i legalitzar negocis. «Fem tots els tràmits que necessita cada negoci».

D’on li ve la vocació d’enginyer

El gust per l’enginyeria li ve de família. «El meu pare també és enginyer. És el que he mamat de petit. Ell també es va dedicar a l’exercici lliure, a projectes i llicències d’activitat, i potser és el referent que he tingut».

Sobre la vessant social de l’emprenedoria

El Joan Anton considera que l’activitat empresarial i la social poden anar de la mà. «És una causa noble que tenim: a part de guanyar diners, fer guanyar a famílies que puguin participar d’aquests projectes, diferents empreses que puguin participar-hi».

Els records del seu pas per l’EUSS

Guarda molt bons records de la seva estada a l’EUSS. «Va ser una de les millors etapes de la meva vida, gaudir de l’època d’estudiant». Sobretot, agraeix l’enfocament pràctic dels estudis. «L’EUSS es destaca per l’experiència pràctica que dóna a tots els alumnes. És una de les universitats on pots palpar de tota mena d’experiències i projectes. Potencia la participació, cosa que no totes les universitats fan».

També destaca la qualitat del professorat. «Quan jo hi estudiava, la majoria estaven embarcats en projectes d’investigació i recerca, amb molta participació, moltes ganes d’ensenyar i de transmetre els seus coneixements».

Les qualitats que ha de tenir un/a enginyer/a

Respecte a les qualitats necessàries per formar-se en alguna enginyeria, el Joan Anton considera que «cal un perfil molt tècnic, que no li facin por les matemàtiques és molt important, i que li agradi tocar coses i ser molt curiós».

El paper de l’enginyeria en el moment actual

Per últim, està convençut que, en la situació que vivim, les enginyeries han de ser molt importants per avançar. «Tots els moments de crisi són moments per adaptar-se i reinventar-se. Un enginyer ha d’estar capacitat per ser un camaleó, per adaptar-se a qualsevol situació. Sempre es necessitarà un enginyer».

El Dr. Andreu Moreno, director de l’EUSS, analitza com el centre ha fet front a la pandèmia sanitària

Parlem amb el Dr. Andreu Moreno, director de l’EUSS per analitzar com ha afectat la pandèmia sanitària a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià i com tot el personal s’ha adaptat a la docència virtual i al teletreball.

  • L’esclat de la pandèmia del coronavirus al març i les restriccions derivades de l’estat d’alarma van trasbalsar tota la societat i, pel que fa a l’activitat acadèmica, en un principi la van aturar per complet. Com recordes aquells primers moments?

Tinc molt present la por que teníem tots d’infectar-nos, no teníem mitjans per protegir-nos i que anàvem tard per aturar l’allau de casos diaris.

  • Quan decidiu des de l’EUSS posar-vos a treballar en l’adaptació a la nova situació, i com ho feu?

Recordo aquell dijous 12 de març, les autoritats polítiques van comunicar a la premsa que les universitats suspenien les classes. Calia actuar, però no teníem cap comunicat en un mitjà oficial, només hi havia les notícies als mitjans. Finalment, la UAB ens va confirmar que tenien una instrucció verbal del Govern. Llavors vam suspendre nosaltres tota activitat acadèmica en línia. Vaig viure aquell moment amb molta transcendència. El canvi va ser d’un dia per l’altre. El divendres 13 de març ja vam començar a fer classes per videoconferència.

  • Quins són els principals obstacles que us heu trobat per adaptar tota l’activitat a l’entorn virtual?

La situació anímica en què estàvem, i que una part dels alumnes no tenien un entorn adequat per seguir la docència en línia. Nosaltres hem hagut d’aprendre a utilitzar noves eines per adaptar-nos a la docència en línia, però al final aquest obstacle ha estat el més fàcil de superar.

  • Quina ha estat la resposta del personal universitari i de l’alumnat?

Ha estat molt bona, no puc fer altra cosa que treure’m el barret, el professorat i personal d’administració i serveis s’ha bolcat totalment, adaptant el que fos necessari, i l’alumnat ha estat molt receptiu, comprensiu i conscient de la situació. Alguns se’ns han queixat que no hem baixat el ritme, vam pensar que havíem de fer tot el possible per continuar el curs amb una certa normalitat.

  • Es treuen aprenentatges útils per al futur d’una situació com la viscuda?

La veritat és que d’aquesta experiència n’hem après moltes coses, i que ens seran molt útils en futurs processos d’innovació educativa.

  • De fet, no està clara com serà la tornada al setembre. Des de l’EUSS, heu elaborat un pla de contingència que preveu diversos escenaris per al curs que ve, i treballeu amb la hipòtesi d’una docència semipresencial. A l’adaptació a l’entorn virtual, s’afegeix la dificultat del control de les mesures de prevenció sanitària. Com es munta aquest puzle?

No és fàcil perquè la incertesa és molt alta, el que sí que tenim clar és que hem de preservar la part presencial que sigui possible, perquè la considerem essencial dins del nostre model educatiu.

  • Heu detectat necessitats sobrevingudes entre l’alumnat? Em refereixo, sobretot, a casos de dificultats econòmiques. Si és el cas, heu reforçat les beques i ajudes de la Fundació Rinaldi?

L’opció del Patronat de l’EUSS ha estat dedicar tot l’estalvi que ha suposat tenir l’edifici tancat durant tres mesos a augmentar el fons de les beques.

  • Com es treballa en la gestió d’un centre universitari amb aquesta sensació general d’incertesa permanent?

No és fàcil, el moment emotiu et separa sovint de la realitat, però tenim la sort a l’EUSS de tenir un equip molt consolidat de persones, i entre tots i totes anem enfocant el futur.

  • Quina ha de ser l’aportació del món universitari per ajudar a superar la situació que vivim? I què poden aportar, en concret, els estudis tècnics?

L’enginyeria està realitzant una gran aportació. Penseu el cas dels respiradors, o per exemple el repte de fabricació i logístic que suposarà la futura vacuna.

Nova jornada de l’Activa’t i Actua

El 20 de març es va celebrar la Jornada Activa’t i Actua, activitat organitzada per l’Àrea Universitat-Empresa.

Aquesta jornada va apropar el món professional a l’alumnat i alumni, convidant diferents empreses del sector tecnològic i industrial.  En aquesta ocasió ens van acompanyar Teknics, Capgemini, Sogeti (part of Capgemini) i IFC Team. 

L’activitat es va estructurar en dues parts: una primera part on les empreses es van presentar i explicar els seus projectes, i una segona part on els assistents a la jornada es van donar a conèixer a les empreses a través de petites entrevistes personals i el lliurament dels seus C.V.’s.

La jornada va ser una gran oportunitat per a conèixer diferents realitats professionals, tenir una visió actual i real dels projectes que s’estan desenvolupant (i es poden desenvolupar)  i parlar directament amb els representants de diferents àrees de negoci i de Recursos Humans, de les empreses participants, per a poder entrar a formar part en els seus processos de selecció a nivell pràctiques o laboral.

Helena Yelmo, guanyadora del premi WONNOW: “A les escoles s’han d’incentivar més activitats tecnològiques per sembrar l’interès en les dones”

Recentment, Caixabank i Microsoft han atorgat 11 premis per reconèixer l’excel·lència acadèmica universitària de joves universitàries de les carreres tècniques, amb l’objectiu d’impulsar el talent femení en sectors com l’enginyeria i afavorir la diversitat. L’Helena Yelmo, Alumni EUSS i guanyadora d’un dels premis, ha rebut una beca remunerada per treballar en CaixaBank i poder desenvolupar el seu currículum i els seus coneixement. Parlem amb ella per conèixer com ha estat el procés, com està impulsant la seva carrera aquesta experiència i com veu el futur de les dones en enginyeria.

 

Com vas decidir presentar-te al premi WONNOW de CaixaBank i Microsoft?

Vaig decidir apuntar-me a aquest premi perquè em brindaven l’oportunitat de poder treballar amb tecnologies punteres dins l’àmbit professional. En el meu cas en concret, he pogut veure noves tecnologies que en el grau no vaig tenir l’oportunitat de conèixer.

Com has viscut el procés i el teu anunci com a guanyadora?

Per guanyar el premi havies de passar diferents fases. Les primeres fases eren més de caràcter acadèmic i les últimes de caràcter més personal. Cada cop que superava una fase em sentia més animada, ja que les expectatives de guanyar eren molt més altes que al principi. Un cop vaig arribar a l’última fase sabia que les probabilitats d’obtenir un dels premis era molt real, però tot i això estava nerviosa per saber si realment ho havia aconseguit.

Què suposa aconseguir aquest premi?

Ser guanyadora del guardó és la recompensa de tot l’esforç i dedicació durant el meu període d’estudis en enginyeria. A més, poder desenvolupar-me, aprendre i aplicar noves tecnologies és una gran satisfacció i un gran valor afegit a la meva formació com a enginyera.

Com creus que pot impulsar la teva carrera com a enginyera?

Començar a aprendre aquestes noves tecnologies em pot ajudar al futur professional, a través de l’experiència i el coneixement que adquiriré sobre com aplicar-les de forma real.

Creus que s’aconseguirà més participació de les dones en aquestes carreres de caire més tècnic?

Personalment, crec que incrementaran el nombre de dones en les carreres tècniques, ja que avui en dia tots els joves creixen acompanyats de la mà de la tecnologia. Aquest fet provoca un interès creixent per aquestes eines, que potser abans no existia tant.

Com creus que poden incrementar aquestes xifres de joves universitàries? Que les pot engrescar a unir-se a carreres d’enginyeria?

Crec que dins les escoles s’han d’incentivar més activitats relacionades amb la tecnologia per tal de sembrar un interès en les dones. També s’han d’eliminar els estereotips que carreres com l’enginyeria són per a homes i carreres com la infermeria per a dones.

Com penses seguir amb el teu futur com a enginyera?

Actualment, estic estudiant el Màster en Enginyeria Industrial Biomèdica. Una part de la tecnologia que sempre m’ha atret molt és la robòtica i la intel·ligència artificial, i per aquest motiu la meva feina ideal seria treballant en projectes d’intel·ligència artificial dins del sector biomèdic.