Reunió del Consell Empresarial Assessor (CEA)

El passat 28 de novembre es va celebrar la segona reunió del Consell Empresarial Assessor de l’any 2018, per recollir la proposta per l’elaboració del nou Grau d’Enginyeria d’Automoció que està preparant l’EUSS. A la reunió hi van assistir diverses empreses del CEA, una nombrosa representació dels Alumni que treballen en el sector de l’automoció i el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya.

Va ser un espai de trobada molt enriquidor, on van sorgir diferents aspectes interessants relacionats amb el futur del món de l’automoció, per elaborar una proposta de grau que respongui als reptes de futur que té plantejats aquesta indústria.

Reunió del Consell Empresarial Assessor (CEA)

El passat dimecres 28 de novembre es va celebrar la segona reunió del Consell Empresarial Assessor (CEA) de l’any per recollir proposta per l’elaboració del nou Grau d’Enginyeria d’Automoció que està elaborant l’EUSS.

A la reunió hi van assistir diverses empreses del CEA, una nombrosa representació dels Alumni que treballen en el sector de l’automoció i el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya.

Va ser un espai de trobada molt enriquidor on van sorgir diferents aspectes molt interessants relacionats amb el futur del món de l’automoció per elaborar una proposta de grau que respongui als reptes de futur que té plantejat aquesta indústria.

Dr. Climent Nadeu, patró de la Fundació Rinaldi: “L’estudiant no és un cervell receptor de coneixements, sinó un ésser humà integral”

El Dr. Climent Nadeu porta uns anys immers a la Fundació Rinaldi com a patró, recolzant la tasca formadora de l’EUSS. En aquest càrrec, ha pogut aportar tota l’experiència adquirida durant la seva àmplia trajectòria laboral. Ara que arriba el moment d’acomiadar-se de la Fundació, ens parla de la tasca que ha dut a terme en aquesta institució, els seus reptes de futur i com evolucionarà l’enginyeria, especialment en la seva relació amb la societat i els valors.

Com va entrar al Patronat de la Fundació Privada Rinaldi?

No sé si fou perquè ja havia tingut alguna relació puntual amb l’EUSS. El primer director de l’Escola havia estat alumne meu, i recordo que vaig ser convidat a impartir una classe pel professor de Tecnologia i Societat d’aquell moment, el salesià Manel Bellmunt.

Per què va decidir entrar i què li ha fet formar-ne part tants anys?

Perquè l’EUSS té, i sempre ha tingut, un ideari i una direcció enfocada cap a uns valors que comparteixo. No veure l’estudiant com un cervell receptor de coneixements, sinó com un ésser humà integral que viu en un temps de creixement i aprenentatge, un temps clau de la seva vida.

D’altra banda, l’EUSS és una escola petita, amb força capacitat de maniobra, i el Patronat hi té molt a dir. Sens dubte, hi ha contribuït també el bon ambient que s’hi respira, que, en gran mesura, és fruit de l’estil fraternal dels salesians.

Què creu que ha pogut aportar a l’EUSS durant la seva etapa al Patronat?

He procurat situar-me al Patronat des de la meva pròpia experiència com a professor universitari. M’hagués agradat dedicar-hi més temps, però la meva activitat professional no ho ha facilitat.

Què li ha aportat formar part d’aquesta institució?

He après molt de la manera de ser i de fer dels patrons, que provenen d’àmbits professionals diversos. Crec, també, que m’ha reforçat l’opció per l’educació integral dels estudiants. M’enduc el bon record de tot el que he viscut a les reunions, així com també en els sopars a casa dels salesians!

Quins reptes de futur té el Patronat? I la Fundació Rinaldi?

Orientar i empènyer l’EUSS a adaptar-se als canvis tecnològics i del teixit productiu del país. Aquest objectiu cal complir-lo mitjançant l’adaptació de les titulacions, la creació de noves, la formació continua dels seus professors i el manteniment i augment de la relació amb el món de l’empresa. A més, dintre de les limitades possibilitats d’una escola que s’autofinancia i no vol suposar una càrrega econòmica forta per als estudiants, també cal dur a terme activitats de recerca i desenvolupament significatives. Finalment, i per descomptat, vetllar pel manteniment del model educatiu de base salesiana.

Quin paper han de jugar les universitats en el futur de l’enginyeria?

Han de transmetre el coneixement tecnocientífic i també produir-lo, en funció dels seus recursos humans i materials. Tanmateix, com que la tecnologia té una influència i un poder molt grans i que van en augment, els seus aspectes socials, humanístics i ètics no poden quedar al marge de les escoles d’enginyeria.

Cap on creu que es dirigeix l’evolució de l’enginyeria?

Diria que hi ha dues tendències remarcables en l’àmbit de l’enginyeria que és propi de l’EUSS. Una és l’eficiència energètica i la minimització de costos mediambientals. L’altra és la inclusió d’intel·ligència artificial en l’anàlisi de dades, la presa de decisions i la interacció entre màquines i persones.

Més concretament en el seu camp, les tecnologies i aplicacions del llenguatge i de la parla, quin és el camí a seguir en investigació i desenvolupament del sector?

Traspassar a les màquines intel·ligents (telèfons, assistents personals, robots, etc.) la capacitat de manejar el llenguatge oral i escrit, sigui per interactuar amb les persones o per facilitar les pròpies relacions humanes (per exemple, la traducció automàtica). De la mateixa manera, ajudar a superar les discapacitats cognitives i sensorials associades al llenguatge i la parla.

Enmig dels grans avenços dels últims anys, en què creu que encara pot contribuir l’enginyeria en la societat?

El món de l’artificial, propi de l’enginyeria, anirà creixent i transformant la realitat, com ha passat des que l’ésser humà va començar a usar eines (i especialment des que és impulsat per la ciència moderna). Se n’espera molt de la tecnologia: benestar, salut, longevitat, etc. En el món occidental sempre hi ha hagut qui ha profetitzat que la tecnologia aportaria una mena de paradís i sembla que aquesta idea torna amb força actualment.

Quin paper té l’ètica en l’enginyeria?

Al segle XX va quedar clara l’ambivalència de la tecnologia, per exemple amb l’energia nuclear i la bomba atòmica, o els coets i els míssils. També la podíem observar amb Internet i l’enginyeria genètica. A més a més, el sistema tecnològic modela la societat i els seus individus. És un gran poder, que ha d’estar en funció dels valors ètics fonamentals.

Què cal dels futurs enginyers i responsables industrials que surten de les universitats?

Com més poder, més responsabilitat. Certament, els cal una sòlida formació tècnica, junt amb la capacitat de comunicar-se, de treballar en grup, etc. Però també és molt important que tinguin sensibilitat i disposin d’eines per analitzar i encarar els grans reptes del nostre món.

Com ho han d’aplicar els estudiants en el seu cicle d’aprenentatge?

Procurant desenvolupar aquesta mirada àmplia, que no veu i entén només el que és tècnic, sinó també les seves relacions amb l’economia, la societat, el pensament i els valors. Han d’exigir als professors que no les deixin de banda, han de procurar incloure-les en els treballs personals i en els projectes en grup.

Roger Amat, Alumni i Responsable de l’EUSS MotorSport: “Crear aquest monoplaça és un repte professional i una oportunitat per aplicar els estudis”

El Roger Amat és estudiant d’Organització Industrial de l’EUSS i ja Alumni. A més, és Responsable d’Organització de l’EUSS MotorSport, un equip format per estudiants d’enginyeria de tots els graus que dissenyen, fabriquen i piloten un monoplaça en una competició internacional tipus Fórmula 1.

En aquesta entrevista ens explica en què consisteix la competició, quines proves la formen, com treballa l’equip per assolir el repte i quins beneficis els ha aportat (i aportarà) tant personal com professionalment aquest projecte.

 

En què consisteix l’EUSS MotorSport?

És l’equip de Fórmula Student de l’EUSS. Un grup d’una trentena d’estudiants dels diferents graus d’enginyeries industrials que s’imparteixen a la nostra universitat, dissenyem, fabriquem i pilotem un vehicle de tipus fórmula per competir aquest estiu al Circuit de Catalunya amb universitats d’arreu del món. S’apliquen tots els coneixements que hem adquirit durant els anys de grau per assolir el repte. El projecte és il·lusionant i a la vegada difícil. Es treballa dia a dia per complir un somni, tenir més formació i entrar en contacte amb el món del Motorsport i les empreses del sector de l’automoció i de l’enginyeria en general.

De què es tracta la competició Fórmula Student?

És la competició d’enginyeria en l’àmbit estudiantil més important del món, coneguda com la Fórmula 1 dels estudiants. Cada equip, format per alumnes matriculats en una mateixa universitat, dissenya, fabrica i pilota un monoplaça de tipus fórmula. Els equips poden inscriure’s a diferents curses repartides arreu del món, com per exemple: als Estats Units, Italià, Alemanya, Anglaterra, Hongria, República Txeca, Àustria, Xina, Rússia, Índia…

L’objectiu de la Fórmula Student és promoure entre els estudiants les seves carreres professionals i innovar en el món de l’enginyeria. Podem trobar dues categories: la de vehicles amb motor de combustió i la de vehicles elèctrics.

En el cas d’Espanya, la Fórmula Student Spain l’organitza la Sociedad de Técnicos de la Automoción (STA), es realitza la tercera setmana d’agost en el circuit de Montmeló i dura cinc dies (del 22 al 26, el dos últims oberts al públic). Hi participen aproximadament 80 equips de tot el món.

Com es realitza aquest ‘Fórmula 1 dels estudiants’?

La competició funciona amb la suma de punts de diferents proves. Cada prova suma punts en el rànquing total i l’equip amb més punts guanya. A més a més, cada prova individualment té un guanyador, aquell que l’hagi realitzat millor.

Durant tot el procés, trobem dos tipus de proves. En primer lloc proves estàtiques on l’equip presenta davant d’un jurat d’experts un pla d’empresa (Business Plan), els costos del projecte (Cost Report) i els dissenys (Design). S’estableix un diàleg amb els jutges on l’equip ha d’argumentar i justificar el perquè de cada decisió. En segon lloc, un conjunt de proves dinàmiques on s’avaluen les prestacions mecàniques i el funcionament del monoplaça. Hi ha una prova d’acceleració (Acceleration), un circuit en forma de vuit (Skid Pad), autocros i, finalment, resistència (endurance), on a la vegada s’avalua l’eficiència del motor.

Com va sorgir la idea de fer aquest monoplaça?

Arran d’una xerrada d’un antic membre de l’equip de Vilanova Fórmula Team, on es van explicar les característiques de la competició i els seus objectius. Un petit grup d’estudiants es va proposar crear un equip a l’EUSS. A partir del boca orella i enviar correus als estudiants, l’equip va  agafar forma i va reunir fins a una trentena de persones.

Què us va motivar a endinsar-vos en la seva construcció?

Les ganes de crear un fórmula per participar en una competició amb tant reconeixement. A més a més, la major part dels membres tenim passió pel món del motor i el dia de demà volem treballar en el sector de l’automoció. Un altre aspecte és el propi repte: ser capaços de realitzar un projecte tan difícil en un sol any i posant en pràctica la formació adquirida durant el grau, intentant innovar i augmentant els nostres coneixements. Alguns dels integrants de l’equip de quart curs de grau han aprofitat el projecte per realitzar el seu Treball Final de Grau i molts altres per trobar empreses on fer pràctiques.

En quin estat es troba el projecte i com ha anat evolucionant?

Actualment estem fabricant peces i realitzant l’assemblatge del monoplaça. És un moment crític perquè queda poc temps per la competició i les coses s’han de fer bé. De totes maneres la il·lusió i el treball no decauen i, per tant, segur que arribarem a l’objectiu.

Quanta gent hi participa i què ha aportat cada membre?

Som trenta estudiants i cadascú aporta els seus coneixements i el temps que pot. Amb feina constant i compromís hem aconseguit arribar fins al moment actual. Poder comptar amb estudiants de tots els graus que s’imparteixen a l’EUSS permet que l’equip sigui competitiu en cada fase del disseny, juntament amb els estudiants d’Organització Industrial que aconsegueixen trobar empreses patrocinadores.

Com s’ha finançat la seva construcció?

Tot el procés fet fins al moment ha estat gràcies a aportacions d’empreses que són patrocinadores del projecte: han aportat material, processos de fabricació, assessorament tècnic i capital, a canvi d’aparèixer al nostre monoplaça entre altres contrapartides. L’EUSS també hi ha tingut un paper clau; ja que ens han cedit instal·lacions, equips i ajuda dels professors, i ens han ajudat a aconseguir material i peces. Sense l’ajuda de les empreses i la universitat, el projecte hauria estat realment difícil. Des de l’equip estem molt agraïts per la seva ajuda.

Quins problemes us heu trobat durant el seu desenvolupament i com els heu resolt?

El problema principal és complir la normativa, ja que és força estricta. Això suposa que totes les fases de disseny i fabricació tinguin moments on toca revisar molt a fons que el treball fet sigui correcte. Amb constància i dedicant un munt d’hores, aquests problemes els hem anat resolent.

Un altre problema és trobar empreses que ajudin a l’equip en la fabricació o el finançament del monoplaça. Encara ens fa falta un cop de mà extra però amb la feina del departament de sponsorshem anat trobant patrocinadors que ens han ajudat moltíssim.

Per què creus que són important projectes com aquest en l’àmbit universitari?

Un projecte així et situa en un ambient de treball igual que el que hi ha al mercat laboral: un equip multidisciplinari amb un repte enorme, terminis de lliurament i pressupost reduït. Per tant, és una gran oportunitat per als estudiants per convertir-se en grans professionals. Posem en pràctica els coneixements que tenim i hem de buscar-ne de nous. A més, hem de contactar amb empreses, fer reunions i exposar el projecte en fires; les habilitats i el rodatge en aquest camp ens ajuda molt a millorar les nostres habilitats.

Què us està aportant a l’equip aquest projecte, tant personal com professionalment?

Molta experiència en camps que desconeixíem, compromís i sobretot aprendre a planificar un projecte complex. A les empreses els hi agrada molt trobar futurs treballadors involucrats en projectes d’aquest tipus, és un tret diferencial entre els possibles candidats. Professionalment, el currículum de tots els membres ha millorat i alguns companys han trobat feina o pràctiques gràcies a estar en l’equip EUSS MotorSport. Això és una gran notícia per a tots els integrants i un al·licient per animar nous membres.

Finalment quina perspectiva de futur té aquest projecte?

Espero que molta, els membres actuals ens hi hem esforçat molt i la voluntat és que EUSS MotorSport perduri al llarg del temps. Volem que els nous estudiants formin part de l’equip. La base és molt bona i, per tant, els nous membres hauran de millorar el que hi ha. L’única manera que el projecte perduri és que els estudiants s’hi involucrin. Animo a tots a formar part d’EUSS MotorSport.

Mario Lanza, Alumni i investigador a la Xina: “El futur de la nanoelectrònica són les computadores neuromòrfiques”

El Mario Lanza és Alumni de l’EUSS i doctor en Electrònica. Actualment lidera un equip de 20 investigadors a la Soochow University de la Xina. És expert en nanotecnologia i guanyador del prestigiós premi Young 1000 Talent. La seva investigació actual se centra en la fabricació de memòries electròniques capaces d’emmagatzemar grans quantitats d’informació. En aquesta entrevista, conversem amb ell sobre el present i el futur de la nanotecnologia, aplicat tant a l’electrònica com a altres camps, des de la seva experiència en el grup que lidera. 

Com ha evolucionat la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar als Salesians de Sarrià. Primer vaig completar dos anys de formació professional i dos de batxillerat tecnològic. Després vaig començar a l’EUSS l’any 2000, on vaig estudiar Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Electrònica. Durant el 2004 vaig treballar en una empresa d’enginyeria a Sabadell com a becari, i va ser llavors quan em vaig adonar que amb una enginyeria tècnica no en tindria prou per arribar a on jo volia. Entre 2004 i 2006 vaig cursar una enginyeria superior en electrònica a la UAB. L’últim semestre el vaig fer a Alemanya, al Deggendorf institute of Technology amb col·laboració amb l’empresa Infineon Technologies.

Després d’això, vaig fer el Màster en Micro i Nanotecnologia a la UAB i vaig començar el doctorat a la mateixa universitat. Em van donar la beca de La Caixa per marxar a Alemanya com a estudiant de doctorat d’intercanvi durant tot el 2008, i vaig apostar pel mateix centre on ja vaig estar l’any 2006. Vaig continuar la meva tesi doctoral mig any a la Universitat de Manchester a través d’una beca del Ministeri. Aleshores vaig demanar més beques per estudiar fora d’arreu del món i vaig acabar amb dues ofertes: una per quedar-me a Manchester guanyant 3.000 euros al mes i l’altra per anar a la Xina per 300. Vaig triar la segona, anar a la Peking University, perquè hi havia una màquina com la que faig servir per als meus experiments a Alemanya, i vaig anar allà amb les meves mostres.

Vas apostar per poder fer els experiments que t’interessaven per davant dels diners.

Sí. A més, des que vaig posar el peu a la Xina al 2009, ja no he tornat. Després del doctorat, em van dir de fer el post-doctorat també allà. Però sí que vaig tenir un parèntesi d’un any i mig en què vaig anar a la Universitat de Stanford amb la beca Marie Curie. Vaig tornar a la Xina el 2013, a la Soochow University, com a professor titular fins al 2017 i com a catedràtic des de llavors. Des del 2013 hem anat creixent i ara mateix al meu grup d’investigació som 20 investigadors, contant estudiants de màster, de doctorat, post-docs i estudiants visitants d’intercanvi.

En aquest període el govern Xinès em va concedir el premi Young 1000 Talent, que et dóna un finançament de tres milions de iuans. Això vindrien a ser uns 450.000 euros, però contant que a la Xina els costos de materials i producció són molt més baixos, donen per molt més. També sóc editor d’algunes revistes científiques (com la Nature Scientific Reports) i miro de participar activament en comitès internacionals de conferències de l’IEEE.

Per què creus que ha estat rellevant estudiar a l’EUSS per a la teva carrera?

Vaig aprendre molt de les pràctiques, especialment les de laboratori. Van ser de les més difícils que he fet mai, però em van generar una base tan sòlida en l’àmbit professional que després tot ha estat més fàcil. De fet, he après habilitats que després he aplicat amb els estudiants del meu grup de recerca. Per fer els nostres experiments, una de les característiques que tenim és que ajuntem dues màquines i aconseguim mesurar coses que ningú més mesura. Això és molt similar al que fèiem als laboratoris de l’EUSS, a base de fer connexions amb cables i sincronitzar equip.A més, és un dels lemes de l’EUSS: aprendre fent. Al meu grup de recerca deixo que els alumnes intentin sortir sols dels problemes a base de proves.

Quins experiments esteu duent a terme en el teu grup d’investigació?

Ens hem especialitzat en una eina que es diu conductive atomic force microscope. En el meu grup, doncs, analitzem materials aïllants de gruixos d’entre 0,3 i 10 nanòmetres. En la majoria de components electrònics, l’element més important de base és el semiconductor, però on els dispositius fallen més és per l’aïllant. Nosaltres investiguem aïllants aplicant camps elèctrics, i mirem quan es trenquen i com. La diferència que tenim amb altres grups de recerca que també analitzen aquests elements és que nosaltres ho fem amb aquesta màquina, que aplica el camp elèctric en una àrea molt petita. D’aquesta manera, és molt localitzat i gràcies a això podem trobar l’origen del problema. Som capaços de generar mapes de corrent i determinar en quin punt en concret falla el dispositiu, ja es poden mesurar tots els punts per separat.

Llavors es pot dir que us heu diferenciat gràcies a l’ús d’aquesta màquina?

Sí, de fet acabem d’editar el primer llibre en aquest camp per a l’editorial Wiley-VCH. Però també ens diferenciem perquè hem començat a estudiar nous materials aïllants que fins ara eren desconeguts. Tradicionalment, des dels 80 fins al 2002, com a aïllant s’ha fet servir el diòxid de silici. Cap a 2002-2005 es van introduir nous materials com el diòxid d’hafni i l’òxid d’alumini. Però, en el futur els dispositius electrònics estan fets de materials transparents i flexibles, i per tant els hem de començar a estudiar ja. Això és precisament el que estem fent en el meu grup. El material aïllant en el qual més hem profunditzat es diu hexagonal boron nitrate. M’atreviria a dir que som l’únic grup que ha analitzat a fons. Aquest material és molt interessant perquè té una estructura bidimensional a capes, i això li dota d’unes propietats especials. De fet, l’any 2010 hi va haver el boom del grafè, que es pensava que seria la solució, i el que va fer va ser evidenciar que el que continuava fallant era l’aïllant, per molt que innovessin en els conductors i semiconductors.

Com avançarà la nanotecnologia  en el teu àmbit d’estudi?

Hi ha dues idees en aquesta evolució de futur: la primera és fer els components més petits, el que es diu miniaturització; i la segona és donar propietats noves als dispositius. Introduir nous materials en els dispositius podria solucionar els dos problemes alhora.

Però no només treballem per introduir nous materials, també a vegades hem de crear nous dissenys de dispositius per tal d’assolir les prestacions requerides. Per exemple, ara mateix estem treballant en un nou tipus de memòries electròniques anomenades resistive switching memòries, que utilitzen un principi de funcionament basat en un aïllant que es pot trencar (elèctricament parlant) i es torna conductor, i també recuperar i tornar aïllant un altre cop. La transició metall/aïllant es pot utilitzar per simular els uns i zeros del codi binari, i per tant per emmagatzemar informació.

Com que no hi ha emmagatzematge de càrrega, la informació queda retinguda més temps. A més, fabricar una resistive switching memory és més econòmic i simple que fer un transistor, i les transicions d’un estat a l’altre requereixen menys energia i són més ràpides. En el meu grup d’investigació fem aquestes memòries noves amb materials bidimensionals i les analitzem a escala nanomètrica amb la màquina que vaig aprendre a fer servir a Alemanya.

A més d’emmagatzemar informació de forma més eficient, hi ha alguna aplicació nova, desconeguda i revolucionària relacionada amb la nanoelectrònica?

Ara mateix, Intel, IBM, Stanford i totes les grans empreses del Silicon Valley estan treballant en ordinadors neuromòrfics. Els nostres ordinadors actuals segueixen la lògica de von Neumann, és a dir, emmagatzemen dades i les processen de forma separada. Si tu jugues amb una computadora a escacs, la màquina farà milions de càlculs per segon, incloent-hi alguns que són inútils. És el que se’n diu “força bruta”. De fet, per fer una mateixa operació, una computadora consumeix molta més potència que un cervell humà. Les computadores neuromòrfiques en canvi intentaran simular el comportament del cervell humà, processant i emmagatzemant dades de forma conjunta, tal com fan neurones.

En quins àmbits més veurem evolucionar la nanotecnologia en els pròxims anys?

L’avenç en medicina serà també espectacular. No sóc d’aquest camp i no sé fins on es podrà arribar, però per exemple ara hi ha molts estudis sobre drug delivery, que es basa en una tècnica per la qual, per malalties complicades com el càncer, t’introdueixen el medicament combatiu a la sang i només s’entrega on fa falta, allà on hi ha el tumor. O introduir càmeres a dins del cos per localitzar problemes. I tot el que serien pròtesis amb nous materials o en el camp de la ceguera i la sordesa, entre altres.

Cap a on vols que evolucioni la teva carrera a partir d’ara?

És difícil de dir. Potser algun dia tornaria, perquè a Catalunya hi ha molts centres semiprivats on fan recerca potent, sobretot als centres de la xarxa Severo Ochoa, com l’ICN2, l’ICFO o l’ICIQ; en general tots aquests instituts que van ser creats a partir d’una iniciativa del conseller Mas-Colell. Però no tornaria per menys del que tinc a la Xina, ja que allà et proporcionen molts més recursos, el govern inverteix més, els sous són més baixos però el cost de vida també. Nosaltres allà podem fer molts experiments que potser aquí, en la majoria de centres, no podria. Per tot això, crec que en un futur pròxim em quedaré a la Xina uns anys més, i acabaré tornant però no a qualsevol preu.
Podeu escoltar les entrevistes que va oferir a RNE i Ràdio Sant Boi, així com llegir La Contra de La Vanguardia del dia 1 de març de 2018, de la qual va ser el protagonista.