Entrevista a Marc Tejedor, graduat en Electrònica Industrial i Automàtica

Marc Tejedor és enginyer Tècnic Industrial especialitzat en Electrònica Industrial. Graduat perl’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i amb un màster en Bussiness Administration (M.B.A.), Tejedor està realitzant actualment el programa PDE (Programa de Desenvolupament Executiu). Sobre aquest últim assegura que és un mètode molt útil per a entendre problemes que afecten la indústria i aplicar-los en diferents àrees de treball. En el seu pas per l’EUSS va realitzar dues pràctiques en diferents laboratoris i les qualifica com “molt positives”. En aquest vídeo ens explica quin és el seu treball actual, quines característiques valora més de l’EUSS i aprofundeix en el programa PDE.

Com vas arribar a treballar en Bertrandt AG?

Quan vaig acabar les meves pràctiques a la universitat, vaig entrar a realitzar pràctiques a Seat, en un Centre Tècnic i concretament, en el departament de HMI, que és Human Machine Interface. Aquest departament s’encarrega de desenvolupar totes les interfícies gràfiques digitals que posseeix un vehicle: el quadre d’instruments o radio navegadors. En paral·lel, Seat també em va donar l’oportunitat de realitzar el projecte final de carrera i vaig fer una aplicació mòbil que es podia connectar a un vehicle. Quan vaig acabar la universitat vaig començar a treballar a Bertrandt AG.

És una multinacional de 10.000 treballadors que dona servei d’enginyeria als sectors aeroespacial, energies i automoció, sobretot. El rol que estic exercint actualment és el de coordinador de l’equip de test management. Som vuit persones i el meu treball en concret és la gestió d’aquestes persones, la gestió de l’operativa dels projectes en les quals treballen aquestes persones i supervisió, així com anàlisi de riscos, recursos o el que sigui necessari en funció dels diferents projectes que treballem pel client Seat CUPRA.

Com valores les teves pràctiques en els laboratoris de l’EUSS?

El balanç és molt positiu. Jo vaig fer les pràctiques en el laboratori amb Miguel Àngel Amer en el laboratori d’electrònica industrial, i després vaig fer pràctiques en el laboratori d’automatització i regulació amb Francesc Poyatos. Si hagués de destacar tres coses positives destacaria la primera de totes el know-how tècnic que m’he emportat a nivell que vaig aprendre moltes tasques que si no hagués fet les pràctiques no hagués après. La segona cosa positiva que jo destacaria és que em va ajudar molt a ser resolutiu o a millorar la meva productivitat a l’hora d’haver-me d’espavilar en com aconseguir fer els treballs. I el tercer punt seria que en les pràctiques que fèiem en els laboratoris de l’EUSS, hi havia una part en la qual aquests estaven oberts a la resta d’estudiants perquè poguessin venir a fer pràctiques, i seria la part més personal que em va permetre conèixer a moltes persones de diferents promocions que d’una altra forma no hagués tingut el plaer de conèixer.

Què és el que més valores del teu pas per l’EUSS?

Les competències transversals que aprens mitjançant el pla que t’ofereix l’EUSS. Em refereixo amb això a la part de comunicació, la part de realitzar presentacions, la part de treball en equip, la part de complir amb els objectius, organitzar-te o, fins i tot, et diria la possibilitat de maduresa que ofereix.

Què i com és el PDE que estàs realitzant?

El PDE o Programa de Desenvolupament Executiu és un programa en el qual el mètode d’ensenyament és a través dels casos. Al final els casos no deixen de ser situacions reals que s’han trobat en altres empreses que tenen un marc i un context propi, però amb problemes de rerefons que són molt comuns en la indústria en la qual estem treballant. El fet d’estudiar aquests casos amb la lectura, després amb el treball en grup i després quan el ponent t’explica exactament quina és la situació, et fa aprendre tant dels problemes, o errors que van cometre, com del triomf. Això el que m’ha permès és en moltes de les àrees del meu dia a dia poder aplicar-ho. Podria comentar, per exemple, que el PDE finalment m’ha ensenyat a valorar les necessitats que tenen la resta d’àrees d’una empresa, no sols la part operativa on estic jo. A l’hora de prendre decisions o proposar propostes, en comptes de tenir en compte només la meva visió, la qual cosa m’ha permès poder pensar en les necessitats que té l’altre i oferir potser una solució que satisfaci a més d’una àrea.

Què és el que més valores del pla formatiu de l’EUSS?

El pla de formació que té l’EUSS és que les assignatures tenen normalment una part teòrica i l’altra pràctica. Això el que fa és que amb la part pràctica aprens a interactuar amb diferents equips, amb diferents maquinàries i, a més, et trobes en situacions en les quals has d’aplicar conceptes que teòricament funcionen, però que després tenen molts impediments que no trobes fins que et poses a fer-ho. Això aconsegueix que, finalment, desenvolupis una capacitat de ser resolutiu i la capacitat de poder posar-te en la situació en la qual es poden trobar els operaris quan tu dissenyis algun tipus de prototip, programari, o al que es dediqui la teva indústria. Aquesta capacitat, comparant amb altres enginyers que han vingut d’altres universitats, amb altres plans formatius, ells no la tenen. Crec que és un avantatge competitiu molt positiva.

Has coincidit amb companys de l’EUSS en el teu treball?

Sí, he tingut l’oportunitat de coincidir amb diferents persones que han estudiat a l’EUSS. De fet, amb algun company de promoció com el Pau Dolcet, que ell és el client i jo treballo a vegades directament amb el seu departament. O, amb altres ex alumnes d’altres generacions com Ivan Capitan. Crec que és una cosa que és molt positiu perquè al final quan tu coneixes a algú que ha estudiat amb tu el primer que fas és compartir experiències. Llavors això el que fa és que el dia de demà, al final, treballem amb persones i treballem amb emocions. I llavors quan demanes alguna cosa a algú amb qui tens un vincle, és molt més fàcil a l’hora d’aconseguir resoldre el problema que tu tinguis, en el sentit que hi ha alguna cosa que ens uneix i tens una part empàtica que fomenta que això progressi, i intentes ajudar i que tothom surti guanyant.

Entrevista a Aleix Nogués, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria Mecànica

Des de petit sabia que volia dedicar-se al sector de la robòtica, i això va ser el que va motivar a l’Aleix Nogués a estudiar el doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Amb el temps, els seus gustos professionals s’han anat orientant cap a l’automoció i les noves tecnologies, i actualment treballa al departament d’innovació d‘Applus+IDIADA a Barcelona. El seu intercanvi a Taiwan va ser una bona oportunitat per entendre altres formes d’estudi i organització, i anima tots els nous estudiants a gaudir de l’etapa de la universitat, perquè és única.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Des de petit he estat molt aficionat a la robòtica i em va semblar que era una opció molt vàlida per tirar endavant la meva idea professional i allò que a mi em motivava i més m’agradava. Potser diria que he canviat una mica de gustos al llarg del temps, però al seu moment aquesta va ser la motivació principal.

A què et dediques actualment?

Actualment estic treballant al departament d’innovació dins de les homologacions de vehicle industrial a Applus+IDIADA. Bàsicament el que fem és la gestió de projectes d’innovació que pengen de la Comissió Europea. Aleshores, el meu rol bàsicament és fer una mica de link entre els equips tècnics del departament amb els requeriments i la gestió externa del projecte que ve des dels Consorcis Europeus. Solem ser entre 30 i 40 empreses o fins i tot alguna vegada menys o més, però sempre som diverses empreses de tota la Unió Europea treballant en un mateix projecte comú que és una proposta finançada per la Comissió Europea.

Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?

Bàsicament, amb el que jo treballo i que és un tema força en auge, és en projectes de vehicle autònom i connectat, i també amb intel·ligència artificial en vehicle. Penso que és un tema que llença moltíssim ara mateix. A Applus+IDIADA mateix, els equips que es dediquen a aquests temes estan en creixement. I és a més un tema súper curiós. No sabem com es farà una inspecció tècnica o una ITV en un vehicle que té intel·ligència artificial incorporada i que cada cop que l’utilitza es comporta diferent. O com de segur ha de ser un vehicle per considerar-lo segur i que pugui sortir a la carretera com un vehicle que funciona sol. Són un munt de temes que s’han de dirigir que encara no estan ni molt menys llestos per poder considerar-se segurs i “comercialitzables” i, per tant, crec que és un tema força interessant.

Quina valoració fas del teu intercanvi a Taiwan?

Anar a Taiwan va ser una odissea perquè, pel coronavirus, el país estava tancat. Em va costar gairebé un any i mig aconseguir arribar a l’exchange a Taiwan. Anava a anar a tercer de carrera i vaig acabar anant quan acabava la carrera, a cinquè, perquè la doble titulació són cinc anys. Així que em va costar “lo suyo”. Però, va ser una gran experiència, sí que és veritat que en haver allargat tant vaig poder fer moltes assignatures optatives. L’expedient acadèmic que havia de realitzar a Taiwan era força tranquil. Aleshores vaig poder aprofitar per fer altres coses, viatjar, aprendre alguna cosa de xinès. I va ser una experiència que recomano al 100%.

El que a mi més em va sorprendre és que són súper disciplinats, són força rellotges tots. El que sí que és veritat és que, a nivell d’estudis, almenys les assignatures que vaig fer jo eren molt més tranquil·les que a l’EUSS. Crec que és una cosa que ens passa tots quan marxem d’exchange, potser per les assignatures que acostumem a triar, però a més en aquest cas, crec que encara en vaig notar més. El que sí que és veritat és que, a l’hora de gestionar el temps, de normalització de treballs, presentacions i tals són súper quadriculats.

Quins coneixements creus que t’ha aportat l’EUSS?

No m’emporto coneixements concrets, jo diria que m’emporto una metodologia, una manera d’aprendre i ensenyar, perquè al final, com ja he dit, el que estic fent aquí és força diferent del que jo havia estudiat, és una posició poc tècnica però que alhora toquem molts temes diferents, requereix aprendre ràpid i crec que el que més m’emporto de l’EUSS és la manera que m’han ensenyat a treballar, treballar sota pressió. Al final és una universitat que dona força càrrega de treball i més que alguna assignatura en concret o un coneixement concret m’emporto la metodologia.

Quines eines utilitzes per estar sempre al dia a la innovació?

Jo diria que de l’eina que més faig servir és LinkedIn. Segueixo tota la gent involucrada en els projectes en què jo treballo i també del meu sector, que pengen directament de la Comissió Europea. Encara que sembli que no, la gent publica molt contingut a LinkedIn i això va molt bé, tant com per saber en què està treballant la gent, com per conèixer els darrers avenços o estat de les tecnologies amb què treballes. I després, d’altra banda, segueixo diferents canals de notícies al món de l’automoció. També moltes en línia, algunes són revistes en línia, altres publicacions també en xarxes socials.

Què diries als estudiants que acaben de començar una enginyeria a l’EUSS?

Que aprofitin la uni. En el meu cas, considero que algun any ho he passat força per sobre i podia haver-ne tret molt més profit i després això ho trobes a faltar. I que s’ho passin bomba, que són quatre anys súper divertits, així que, que aprofitin.

Et sorprèn trobar-te amb altres companys de l’EUSS a Applus+IDIADA?

A veure, a l’EUSS no som tants i som una universitat molt especialitzada, aleshores no és difícil coincidir amb exestudiants. Potser no només de la teva promoció, però també d’altres i, al final, tots acabem a llocs semblants. Applus+IDIADA a més té conveni de pràctiques amb l’EUSS, aleshores és força fàcil venir cap aquí. Jo vaig venir després de pràctiques i vaig venir amb contracte des del principi, però al final el que dic, som una universitat i força focalitzada en sector tècnic i no és estrany acabar coincidint amb companys.

Entrevista a Adela Gimeno, graduada en Enginyeria d’Organització Industrial

Adela Gimeno va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS)perquè volia aprofundir els aspectes tècnics de l’àmbit de la logística. Després d’acabar la carrera va començar unes pràctiques a la multinacional Procter & Gamble a Ginebra, Suïssa, i porta treballant a la mateixa empresa des de llavors. Actualment es dedica a coordinar l’equip d’innovació de les marques “d’usar i tirar” de Gillete i té clar que encara té molts camins per explorar al sector logístic. De l’EUSS recorda amb afecte l’acompanyament dels professors o sentir-se com a casa. Als alumnes d’enginyeria, o a aquells que en volen estudiar una, els anima a descobrir camins que mai no s’haurien imaginat, perquè considera que el temps en què s’estudia una carrera és el millor per explorar. Ella mai no s’havia imaginat treballant i vivint a Suïssa, i allà ja fa gairebé cinc anys.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Jo abans d’estudiar enginyeria vaig estudiar administració i direcció d’empreses, també a Barcelona, ​​i durant la carrera em vaig adonar que les assignatures que m’agradaven més eren les de logística i assignatures més tècniques. Per això vaig decidir estudiar a l’EUSS enginyeria en organització industrial; per aprofundir més en la logística i preparar-me per a la carrera professional com en què treballo ara, que és en logística.

Quina és la teva feina a Procter&Gambler?

Jo ara m’encarrego dels projectes d’innovació de Gillete, en els seus productes d’usar i llençar, que són les marques Blue II i Blue III. Jo m’encarrego d’aquestes marques i porto la innovació. Treballo en un equip multifuncional: treballo en màrqueting, treballo en vendes, en finances, i jo m’encarrego de coordinar l’equip.

Com vas trobar feina a Suïssa?

En acabar la carrera me’n vaig anar directament a Suïssa, una mica per casualitat. Vaig trobar unes pràctiques a Ginebra que em semblaven força interessants, era una empresa que m’agradava força i vaig aplicar. Em van agafar i vaig començar unes pràctiques d’un any. En acabar aquelles pràctiques em van oferir una feina i ja fa cinc anys que treballo a la mateixa empresa a Ginebra.

Què t’agrada més de treballar a l’estranger?

T’ensenya molt com entendre diferents persones, com tractar amb diferents persones. A Barcelona més o menys tots actuem diferent. Hi ha diferents personalitats, però tots hem crescut d’una manera molt semblant i et relaciones d’una manera molt semblant. Quan treballes amb gent de diferents països, com ara una persona de la Xina, d’Anglaterra o de l’Índia, és totalment diferent la manera de relacionar-te, com hi pots treballar o col·laborar. T’ensenya molt a adaptar-te com a persona, tant a altres cultures com, sobretot, sent respectuós, a assolir els resultats que necessites i treballar en equip; ajustar-te a treballar en equip. Les empreses que hi ha a Catalunya són molt potents, són molt grans, però la gran diferència que jo trobo és que a Ginebra hi ha un ambient molt internacional i t’ensenya a desenvolupar-te en un ambient molt internacional.

Quin record guardes de l’EUSS?

El que recordo més de l’EUSS és la familiaritat. Tu quan arribes a la universitat et sents com a casa. Entres per la recepció i et coneixen; vas al bar i et coneixen; els professors et coneixen i, a més, estan molt a prop dels estudiants, fan un acompanyament molt proper i estan sempre oberts a ajudar-te i acompanyar-te en el dia a dia. Jo crec que això és una cosa que sempre recordaré de l’EUSS, perquè ha afegit molt de valor a la universitat.

Què t’agrada més de l’EUSS?

Jo crec que a l’EUSS es treballa molt en equip i hi ha moltes pràctiques. És una bona combinació: treballes en equip i fas pràctiques. Aprens posant en pràctica els coneixements teòrics, però t’ensenya molt a treballar en equip, i jo crec que això és molt important quan entres al món laboral, a una empresa. Una de les coses més importants és saber treballar en equip. Altres coses se’n poden aprendre, però si tu no estàs acostumat a col·laborar amb la gent és molt difícil. I això a l’EUSS s’aprèn des del primer dia.

On et veus en el futur?

Jo vull seguir al món de la logística, és un món del qual encara em queda moltíssim per aprendre. És un món que canvia moltíssim, només cal veure com ha canviat la logística durant els anys de COVID-19 i després, i en què jo crec que hi ha moltíssimes oportunitats laborals que surten noves cada dia i jo crec que, realment, em queda molt per créixer.

Què diries a algú que estudiarà ara enginyeria?

Jo crec que la primera cosa és que aprofiti el màxim els anys d’universitat, per nodrir-se de tots els coneixements que pugui, no només teòrics sinó pràctics, com treballar en equip, com presentar en públic, diferents coses. Que utilitzi aquests anys per aprendre al màxim perquè després tot això ho posarà en pràctica des del dia un que comenci a treballar. I després també que provin coses diferents quan acabin la cursa. Són els anys en què es tenen més llibertat per provar el que vulguis. Per tant, ves a una empresa que pot ser que mai t’imaginaries que aniries; ves a un país on no t’imaginaves que aniries perquè, realment, són uns anys en què pots provar, et pots equivocar i pots tornar a començar. Jo us diria aquestes dues coses.

Què és el que més t’agrada treballar a Procter&Gamble?

Una cosa força interessant de la meva empresa, i crec que moltes empreses multinacionals ho fan, és que cada dos o tres anys tu canvies la feina. No cal que pugis de nivell ni que canviïs de departament. Jo segueixo treballant a Gillete, que és el mateix departament, però he fet quatre o cinc treballs diferents. Cada any o dos anys canvies la feina totalment, canvies l’equip amb què col·labores, i això et manté sempre motivada perquè és com si cada dos anys comencessis una nova feina, però dins de la seguretat que ets en una empresa que t’agrada i on et sents còmoda.

Per què recomanaries estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

Per a mi, Organització Industrial és una enginyeria que té moltíssimes sortides. Jo m’he dedicat a la logística, però tinc companys que fan feines totalment diferents. Jo crec que realment té moltes sortides i si encara no tens del tot clar on t’agradaria treballar, però t’agradaria fer una enginyeria, jo crec que és una molt bona carrera per començar.

Entrevista a Gonzalo Lanas, graduat en Enginyeria Mecànica

Gonzalo Lanas va estudiar Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) amb l’objectiu de dedicar-se a allò que l’apassionava: els cotxes. Després de passar pel projecte EUSS MotorSport i participar a la competició Formula Student, va descobrir que li agradava la dinàmica i es va especialitzar en aquest àmbit amb un màster. Actualment treballa d’enginyer de dinàmica i simulació a l’empresa Applus+IDIADA, on a més de trobar el lloc de treball que s’adapta a allò que li agrada comparteix alguns dels seus projectes amb altres antics alumnes de l’EUSS. En aquest vídeo ens explica com és treballar amb simulació i ens parla també de la seva etapa com a professor.

Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?

Soc enginyer de dinàmica, de simulació. Bàsicament el que faig és preparar i treballar en models de vehicles que després es fabriquen al dia a dia. Nosaltres fem estudis de concepte, provem tecnologies i sistemes que s’han d’implementar al vehicle real i donem feedback als nostres clients perquè puguin implementar aquests canvis al vehicle real.

Què et va portar a especialitzar-te en dinàmica?

Des de petit sempre m’han agradat molt els cotxes i vaig entrar a l’EUSS perquè em pensava que l’enginyeria mecànica era la millor via per entrar a l’automoció. Després vaig formar part de l’equip EUSS MotorSport i vaig participar la competició Formula Student. Aquí em vaig adonar que m’agradava la dinàmica i vaig fer un màster on vaig acabar d’aprendre sobre aquests temes. Després vaig entrar a Applus+IDIADA, vaig veure l’oportunitat per treballar aquí i s’ajusta molt a allò que a mi m’agrada.

Què t’agrada de treballar a Applus+IDIADA?

Un dels punts forts que tenim a Applus+IDIADA és que tenim molts projectes i clients i penso que estem a l’avantguarda de la tecnologia. Estem implementant coses, sobretot a nivell de software, que són noves, que fa poc que n’han sortit. Fins i tot, hi ha proveïdors de software per als que fem de beta tester i això ens dona un avantatge competitiu. Això ens permet tenir cada cop menys prototips físics i cada cop fer més coses amb simulació, i estar a l’avantguarda, en aquest sentit, ens permet fer-ho així. D’altra banda, sempre intentem estar al dia de congressos o publicacions, i fins i tot nosaltres mateixos publiquem articles científics i participem al món acadèmic, tant a nivell de congressos com de publicacions.

Quins són els avantatges de treballar amb simulació?

És possible que un canvi que en un vehicle real pot suposar dues hores de feina, a nosaltres ens costi cinc minuts amb un simulador. Això ens permet avançar més fàcil i aprofitar millor el temps, d’alguna manera, i fer feina que a nivell físic seria molt més complicat. Aquesta és bàsicament l’avantatge que té. La simulació virtual no acabarà de substituir el vehicle real perquè la realitat és una cosa i la simulació és una altra, però és una eina que hem de fer servir per a unes coses concretes. Cal entendre-ho a nivell conceptual. Quan has d’anar al detall específic, sempre haurà de ser amb el vehicle real.

Com recordes la teva etapa a l’EUSS?

A mi l’etapa de l’EUSS em va agradar molt perquè, òbviament, vaig aprendre un món com a enginyer, però també com a persona: a l’EUSS la part personal es treballa molt. Però, sobretot, el que sempre m’ha agradat més de l’EUSS és la manera d’ensenyar, basada en la pràctica, l’engineering by doing. Això és una cosa que per mi és una diferència amb altres universitats i és una cosa que quan surts al mercat laboral et permet, per dir-ho d’alguna manera, estar més espavilat, més al dia. Et permet pensar com a enginyer. Això és, realment, un gran avantatge.

Com és treballar amb excompanys de l’EUSS?

Quan vaig saber que el Quique entrava a treballar a Applus+IDIADA, encara que no fos al meu departament, però sí en un departament molt proper, la veritat és que em va sorprendre. A nivell personal és molt agradable. Al final comences la teva etapa d’enginyer a la universitat amb un company i després de molts anys t’hi acabes trobant de nou. Està bé tenir aquesta confiança a l’entorn laboral. Està molt bé perquè, al final, en el dia a dia treballem junts i està bé tenir un amic a la feina.

Com valores la teva etapa com a professor a l’EUSS?

Ha estat molt interessant. Ara soc professor d’automoció i el que m’agrada és que les dues feines són força complementàries. Una part de les assignatures que jo he impartit eren força semblants al que treballo aquí. Impartir classe és una cosa que jo sempre he trobat molt interessant, ensenyar les noves generacions i sobretot una cosa que a mi m’apassiona. És l’oportunitat de transmetre la meva passió. El que també m’agrada de la universitat és que he tingut la llibertat per fer allò que a mi em semblava correcte a l’hora d’estructurar l’assignatura i he pogut implementar el que veig aquí al dia a dia, al món industrial. Aquesta col·laboració amb Applus+IDIADA està molt bé perquè permet un contacte molt directe amb la indústria de l’automoció i això és un avantatge per a tots els alumnes que estudien el grau.

Entrevista a David del Campo, graduat en Enginyeria Elèctronica Industrial i Automàtica i aspirant a Masterchef

David del Campo va estudiar Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) perquè el seu objectiu vital era inventar coses noves. Actualment combina la seva feina com a responsable de projectes a l’empresa Chint Energy d’enginyeria fotovoltaica amb la passió per la cuina. Aquesta passió, que ha heretat de la seva família, el va portar a participar al programa televisiu Masterchef i a crear la seva pròpia marca de bombons: els ‘Campitos’. Ara, el seu objectiu és combinar el món de l’enginyeria amb la creativitat a la cuina. En aquest vídeo ens explica com combinen aquests dos àmbits que tenen més a veure del que un es pot imaginar.

Per què vas decidir estudiar enginyeria?

Vaig decidir estudiar enginyeria perquè sempre m’ha agradat molt dissenyar, estar pensant sempre en projectes que jo tenia a la meva ment. Creia que era, al final, el camí que em portaria on volia, que era desenvolupar i crear coses noves. Recordo que de petit sempre li deia al pare que volia ser dissenyador de cotxes. A casa sempre estava dissenyant amb allò que tenia per casa. Al final vaig decidir estudiar això perquè pensava que era el que m’obriria les portes a aquest món i, de fet, ho he aconseguit.

Haig de dir que, inicialment, no volia estudiar, no em veia preparat per a fer una carrera universitària. Quan van venir a explicar-nos que era una enginyeria molt pràctica on passes molt temps en el laboratori, em va recordar molt al grau superior i vaig pensar: “D’acord, ho intento”. Quan vaig arribar a casa i li vaig dir al meu pare que volia estudiar enginyeria es va sorprendre. Li vaig explicar que en la EUSS, la continuació del grau superior que estava fent era aquesta formació d’enginyeria i que em volia dedicar a això.

On treballes actualment?

Actualment estic en una enginyeria elèctrica desenvolupant projectes fotovoltaics. És un sector que ara mateix està en auge. Soc responsable de projectes. Visito les obres, coordino que tot estigui bé al costat dels instal·ladors i porto tot el projecte fotovoltaic.

Quina relació hi tenen la cuina i l’enginyeria?

La relació que pot tenir amb l’enginyeria és el punt de perfeccionisme, que és molt important. Et fa entendre el per què una cosa és així i tu poder crear les teves pròpies elaboracions i no seguir receptes. El saber cuinar no és saber seguir una recepta, sinó amb els teus coneixements desenvolupar noves creacions per aconseguir un resultat semblant o millor.

L’enginyeria és creativa?

Sí, l’enginyeria és molt creativa. Als estudis d’enginyeria o al dia a dia a la feina, has d’estar sempre imaginant i creant situacions o escenes que has de resoldre. Està molt bé buscar a internet com resoldre aquest problema. Però tu quan tens un problema, avui dia, que et diuen, per exemple, perquè s’ha aturat una obra, tu has de tenir la capacitat de resoldre’l. A l’àmbit de la cuina passa moltes vegades el mateix. Jo crec que sense els estudis d’enginyeria no hauria aconseguit els resultats que he obtingut avui dia a la pastisseria.

Què et va empènyer a apuntar-te a Masterchef?

El que em va impulsar a apuntar-me a Masterchef va ser voler canviar la meva vida. A mi l’enginyeria m’apassiona, m’encanta, però la cuina és estirar arrels. Sempre he volgut dedicar-me a la cuina com un hobby, però he vist que, a nivell professional, també té un espai a la meva vida. Mastechef era com fer el salt sense deixar l’enginyeria. Actualment intento compaginar la cuina amb l’enginyeria.

Què us ha ensenyat l’enginyeria a la cuina?

Que la perfecció no existeix. Sempre intentem cercar la perfecció, que sigui un deu, que sigui un onze. Moltes vegades ens obsessionem amb el resultat i ens oblidem del procés. Jo crec que gaudir del procés que té un projecte d’enginyeria o el que sigui, és molt important. Aquí també hi ha un creixement. Si t’obsessiones d’acabar una cosa no l’estàs vivint realment com ho hauries de fer. Des que vaig participar a Masterchef he après a gaudir molt més del camí, gaudir del que et dona l’experiència i, sobretot, aprendre sense obsessionar-me amb un resultat.

Per què vas decidir estudiar enginyeria a l’EUSS?

Una de les coses que em va empènyer a inscriure’m en enginyeria a l’EUSS va ser el model ‘Engineering by doing’ i ha estat una de les coses que més m’ha ajudat. Aprendre a resoldre els problemes sols, cercant informació, preguntant i fent proves al laboratori i la resta ha estat el més important a l’hora d’aprendre.

On et veus d’aquí a deu anys?

Fixat en els meus projectes de bomboneria i pastisseria. Sempre amb una part de R+D, de recerca aplicant el món de l’enginyeria o la tecnologia. M’agrada molt sorprendre i, al final, busques també sorprendre amb les noves tecnologies que hi ha. M’agradaria enfocar-ho així. Encara que, com he dit, m’encanta també la meva feina com a enginyer. Un dels meus somnis és obrir la meva pastisseria i, jugant amb el meu cognom, que és ‘del Campo’ he creat la meva marca, que es diu ‘Campitos’. Aquest és un dels meus projectes de vida, obrir una bomboneria i xocolateria enfocada al disseny i espero fer realitat aquest somni.

Què els diries als estudiants que tenen un ‘hobby’ com tu?

Jo els diria que continuessin cursant l’enginyeria, que són uns estudis molt complets i que els ajudaran moltíssim i, alhora, inverteixin temps a desenvolupar el seu projecte. Que no deixin mai d’estudiar i treballar en allò que ho poden fer pels seus estudis i que els seus somnis els treballin de forma complementària. Quan aquests somnis es facin més reals i tinguin les eines per poder desenvolupar-los que vagin a buscar-los.

Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?

En entrar a l’EUSS he vist la taula de ping-pong i m’he recordat de tots els partits que fèiem allà quan, de vegades, ens escapàvem de classe. La veritat és que, com que és un grup reduït de persones, interactues molt amb els companys i fas molt bons amics. Jo avui encara els mantinc, i això és el que m’emporto. Les persones, que al final són el més important de la vida.