El professor de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) del Departament d’Organització Industrial el Dr. Keivan Amirbagheri ha participat en la redacció de l’article 30 years of the Journal of Universal Computer Science: A bibliometric retrospective, publicat recentment al mateix ‘Journal of Universal Computer Science’.
L’estudi realitza una anàlisi bibliomètrica exhaustiva de la revista al llarg de tres dècades (1994-2024), examinant tendències de publicació, estructures de cites i xarxes de col·laboració internacional. Entre les conclusions, destaca l’evolució temàtica de la publicació des de la informàtica clàssica cap a àmbits com la intel·ligència artificial, el deep learning i el big data.
Aquesta col·laboració és fruit de l’estada de recerca el curs 2024-25 a la Universitat Tecnològica de Sydney col·laborant amb el Dr. José María Merigó Lindahl.
La Gemma Coma és alumni de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Va estudiar Enginyeria en Organització Industrial i es va graduar el 2024. Ara treballa com a Consultant Analyst a Deloitte. Un any després d’acabar els seus estudis torna a la universitat per explicar-nos la seva experiència i retrobar-se amb professorat i personal del centre. És la primera entrega de ‘#SomEUSS’, la renovada sèrie de vídeos d’alumnis de l’EUSS.
A la seva feina, la Gemma treballa com a consultora tecnològica implementant sistemes per a empreses per millorar la cadena de subministrament. Una tasca que està “molt relacionada amb el que vaig estudiar aquí, a l’EUSS”, ens diu. Conversem amb ella sobre com el model educatiu de la universitat la va ajudar a esprémer tot el seu potencial i ens explica la seva experiència vivint la vida universitària al màxim: implicant-se a EUSS Motorsport, a la Comissió d’Alumnes, anant d’Erasmus i sent becària.
Per què vas escollir l’EUSS per estudiar la carrera?
Quan vaig decidir que volia estudiar Organització Industrial vaig estar mirant universitats i vaig veure l’EUSS. Preguntant, em van dir que era una universitat molt familiar, on hi havia una atenció molt personalitzada cap a l’alumne. Em vaig acabar decantant per aquest tracte que jo també volia tenir en venir a la universitat.
I, concretament, per què Organització Industrial?
És una carrera que combina molt bé el que és la part de negoci, que a mi m’agradava molt, i la part més tècnica. En mirar carreres vaig veure que aquesta tenia els dos vessants i que podia esprémer el que a mi m’agradava: la part de negoci i gestió amb la part més tècnica de coneixement, de processos, de la cadena de subministraments, etc.
“En l’àmbit laboral em veig molt segura perquè noto que a l’EUSS m’han donat un nom i un cognom han espremut tot el meu potencial”
Un record de l’EUSS?
Realment tinc molts records, però n’hi ha un en especial que sempre recordem amb els meus amics de la universitat. Va ser el “Pas de l’Equador” que vam fer a segon de carrera. Va ser un moment molt xulo, pel canvi que suposava i per compartir-ho d’una manera diferent amb els meus companys i companyes.
Què t’ha aportat l’EUSS al teu dia a dia laboral?
Quan recordo el meu pas per l’EUSS, penso en l’ambient tan proper que hi ha aquí entre professorat i alumnat. És tot tan personalitzat que això t’enforteix molt i et dona molta seguretat. En aquest sentit, jo ara, en l’àmbit laboral em veig molt segura perquè noto que aquí m’han donat un nom i un cognom i m’han donat molta importància, han espremut tot el meu potencial. Em veig quan tinc reunions amb clients, amb els meus caps o sessions d’equip i penso en l’atenció que jo vaig rebre aquí a l’EUSS.
També el fet que aquí es treballa molt en grup fent presentacions m’ha permès desenvolupar-me millor en situacions similars a la meva feina. Són aptituds que m’ajuden a poder fer millor la meva feina en el meu dia a dia.
Vas participar també de l’equip d’EUSS Motorsport, oi?
Sí, a primer de carrera em vaig apuntar a l’equip perquè pensava que em podia aportar molt laboralment. Ho vaig veure com una gran oportunitat per després poder fer un salt laboral i poder aprendre molt més. I, de fet, ara mateix, en l’àmbit laboral, tot el tema de processos que jo vaig aprendre dintre de l’equip, el tema de gestió d’equips, de seguiment de KPIs, dels objectius… Totes aquestes coses que vaig aprendre gràcies a eines que teníem a l’equip m’han ajudat molt a poder aportar-ho a terme en el meu dia a dia.
“Per mi l’EUSS és casa, i per això m’agrada molt tornar-hi”
Vas viure l’experiència universitària al 100%.
Realment sí, també em vaig apuntar a la Comissió d’Alumnes de l’EUSS (CAEUSS). Jo tenia moltes ganes de poder ser un pont entre alumnat i professorat. Estar a la comissió d’alumnes era perfecte per poder muntar coses i conèixer les preocupacions dels alumnes que jo podria acabar traslladant. El que més em va agradar va ser poder muntar coses per l’alumnat: tornejos, accions solidàries, una barbacoa, entre altres.
Com vas viure ser becària a l’EUSS?
Ser becària a la universitat em va ajudar a poder estudiar aquí. Al final és una ajuda que et donen des de la universitat. Et permeten fer un treball per la universitat que és totalment compatible amb els estudis. Jo vaig estar de becària a Publicacions i després vaig estar a Gestió Acadèmica.
No vas parar quieta tampoc, oi?
De fet, no, –riu. Vaig anar d’Erasmus a Praga, a Plzen. Jo recomanaria anar d’Erasmus perquè crec que va molt bé sortir de la teva zona de confort. Arribar a un altre país amb una altra cultura, un altre idioma… L’Erasmus també t’ajuda a veure com el món de l’enginyeria funciona a altres països i a poder-te nodrir de tot el que hi ha fora, conèixer nova gent, tenir uns altres professors, adaptar-te a un altre ambient, a fer pràctiques en aquell país.
Com és tornar de visita a la universitat?
Jo sempre dic que per mi l’EUSS és casa, i per això m’agrada molt tornar-hi. D’aquesta universitat valoro, i ho comparteixo amb tots els meus companys, que hi hagi grups tan petits a classe. Això fa que el professor pugui atendre les teves necessitats i que tu puguis aprendre moltíssim. La proximitat porta al fet que no et faci por ser jutjat i a anar en qualsevol moment al despatx del professor a preguntar. També tens un bon ambient familiar a la universitat, tant a la recepció com a gestió acadèmica, com al bar o a totes les aules. Això fa que et sentis com a casa. I, finalment, un punt destacable també són les pràctiques. En ser un grup tan petit, hi ha moltes pràctiques a totes les assignatures i això t’ajuda molt a posar en pràctica la teoria apresa a classe. Jo considero que ha après moltíssim gràcies al fet que hem pogut fer moltíssimes pràctiques i a què hem tingut els professors sempre al nostre costat.
“Abans de ser enginyers, hem de ser persones”. Aquesta frase, que el Pep Nogués recorda encara avui d’un dels seus professors a l’EUSS, resumeix molt bé el seu recorregut: tècnic, sí, però sempre amb una mirada humana, inquieta i emprenedora.
Alumni d’Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS, el Pep és avui CEO i cofundador de Norau Mèxic, una empresa especialitzada en construcció elèctrica i eficiència energètica amb projecció internacional. Des de Moldàvia fins a Mèxic, passant per una experiència intensa a l’EUSS, on va viure iniciatives com l’UniRaid, el seu camí l’ha portat a liderar projectes propis, amb passió i molta perseverança.
En aquesta nova entrevista de l’Open Circuit | Alumni Experiences, en Pep Nogués ens explica què el va portar a emprendre, sense oblidar els valors que el van formar.
Quan i com vas saber que volies ser enginyer?
La veritat és que tinc precedents a la família: el meu pare és enginyer elèctric, i els meus tiets, alguns enginyers d’altres arquitectes. És a dir… tots estaven una mica en aquesta branca més tècnica. Des de ben petit els havia sentit parlar de la seva feina, del què feien.. I sempre m’havia interessat bastant. La meva trajectòria des de l’ESO ja anava una mica aquí i vaig acabar estudiant enginyeria.
Per què Enginyeria en Organització Industrial i no una altra especialitat?
El meu pare és exalumne dels Salesians i d’aquí vaig descobrir l’EUSS. Com que m’interessava l’enginyeria, ja vaig optar per venir aquí. Primer m’interessava molt l’Enginyeria Mecànica, però a partir de tercer em vaig passar a Enginyeria en Organització Industrial, que està més enfocada a la direcció d’empresa. De petit m’agradava el món del motor, els cotxes, les motos… però a partir de tercer hi ha molt càlcul d’estructures i vaig veure que jo tirava més per un perfil més comercial, més d’Administració i Direcció d’Empreses. Per això em vaig canviar d’especialitat.
Quins records tens de la teva etapa a l’EUSS?
Vam ser la primera generació que va participar a l’UniRaid. Participar-hi no només ens va permetre convalidar crèdits, sinó que a més et permetia viure una experiència molt “xula”, on també desenvolupes molt el tema tècnic de motor. Pels qui ens agraden els cotxes, poder preparar un cotxe antic per fer un raid al Marroc és tota una aventura. És divertit i aprens moltíssim. Aquesta és una etapa que recordo amb molt d’afecte.
A més, de les millors amistats que encara tinc s’han forjat aquí, a l’EUSS, i sí, em fa molta il·lusió cada vegada que hi vinc.
De quin professor no te n’oblidaràs mai i per què?
Te’n diré dos, que diria que ja no estan treballant a l’EUSS, però que a la meva època hi eren. Un és l’Alexandre Damian, que ens donava ètica i assignatures més humanístiques. Sempre ens deia que abans de ser enginyers, havíem de ser persones. Això em va quedar molt gravat amb ell.
Després també recordo a en Jesús Sols, que ens donava Matemàtiques i Càlcul a primer, i Estadística a segon, em sembla. Sempre vam tenir molt bona relació i el recordo amb molt d’afecte.
Què és el que més t’ha servit del que has après a l’EUSS?
Crec que a part de tota la part d’estudis com a tal, tota la part de disciplina. És una universitat que requereix esforç, que has d’estar molt al dia en les assignatures i crec que la disciplina i la constància, al final, és la base de tot èxit.
Quina va ser la teva primera feina com a enginyer?
La meva primera feina com a enginyer va ser a l’estranger, abans de fer les pràctiques de la carrera. Vaig estar treballant a Moldàvia, a una empresa que feia fabricació d’accessoris per sostres de cases i edificis, i temes de canals pluvials. Vaig estar-hi quatre mesos. Després, la meva següent feina ja va ser a la branca que estic ara, que és d’eficiència energètica i energia elèctrica, i ja va ser aquí a Barcelona.
Per què decideixes emprendre?
Va ser un conjunt de coses. Jo sempre he sigut bastant inquiet, des de petit. Sempre he treballat, des dels setze anys, i sempre he estat buscant la manera de treure benefici d’alguna cosa, m’ha agradat liderar projectes, etcètera. I això és un punt important.
Després crec que, després d’uns anys treballant en una empresa del sector com la meva, vaig acabar sent una mica expert en el tema, tant en la part tècnica com en la part comercial. Controlava bastant el que estàvem fent. I a més, va resultar que a l’empresa a la qual estava no li anaven massa bé les coses i jo no compartia el punt de vista de la direcció. En aquest moment vaig dir-me: bé, doncs animem-nos a emprendre i potser ho podrem fer d’una altra manera.
Crec que la part bona d’emprendre és poder liderar un projecte propi, fer les coses una mica com a tu et venen de gust i com creus que s’han de fer. També és molt divertit quan veus que les coses comencen a funcionar. La veritat és que nosaltres, personalment, portem molts mesos patint perquè al final tirar endavant un negoci és complicat, però una vegada comences a complir objectius i comencen a venir els èxits, també estàs molt feliç i és una satisfacció molt gran el poder dir: “vam apostar per això, hem tirat endavant i funciona”.
A què us dediqueu a Norau Mèxic?
Som una empresa de construcció elèctrica, ens dediquem a obres de baixa mitja tensió industrial, fotovoltaica i temes de bateries, i després també a tot el tema d’operació i manteniment d’instal·lacions elèctriques industrials.
Com és el teu dia a dia com a CEO?
Jo sóc soci fundador, però a part, dintre de l’empresa, com a operatiu, sóc el CEO, i també porto part de la Direcció Comercial. Llavors, el meu dia a dia és bàsicament veure l’estratègia de l’empresa, el desenvolupament del negoci. Ara estem pensant a obrir en altres països, per exemple. També em dedico a la part més comercial de clients estratègics, dels clients més grans.
Què és el que més t’agrada del que fas? Per què?
Amb tota la part comercial conec gent nova cada setmana. Això és molt “xulo”. També viatjo molt, Mèxic al final és un país molt gran i vas de punta a punta. Coneixes gent diferent, cadascun amb la seva història, perfil… tot això també t’ajuda a obrir una mica la ment i veure coses diferents que després potser et poden aportar.
Notes molt d’impacte cultural vivint i treballant a Mèxic?
A Mèxic, el primer que t’impacta és l’ordenació pública. És molt diferent, ni millor ni pitjor, però és una altra cultura. I això sempre et sobta quan arribes, és un punt més, potser, de dificultat d’adaptació. Però, en general, és un país amb moltes oportunitats. Al final hi ha moltíssima indústria que fabrica pels Estats Units i que exporta a tot el món. No només Mèxic, també Colòmbia, Perú, Xile… Són països que en els pròxims anys segurament que creixeran molt en aquest sentit.
Quin consell li donaries els actuals estudiants de l’EUSS?
Sobretot, ser constant, ser molt perseverant i perseguir el que vols. Els diria que has de ser molt viu i estar atent a l’entorn per aprofitar les oportunitats. Perquè al final crec que, a vegades, se’ns presenten bones oportunitats que desaprofitem.
De petit volia ser pagès, tot i que els estudis el van portar a l’enginyeria, primer, i a l’economia, més tard. En Joan Margalef va estudiar Enginyeria d’Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i posteriorment, es va especialitzar com a analista econòmic, camp en el qual ara està realitzant el seu doctorat. “Quan penso en la meva etapa a l’EUSS, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé”, explica.
Actualment, treballa com a investigador associat a l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-WIDER) a Hèlsinki, Finlàndia. “Estudiant el màster em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora”, assegura. Avui, la seva àrea de treball està centrada principalment en Economia Financera, Economia Pública, Conflicte i Desenvolupament.
Volia ser pagès perquè, bé, vinc del Delta, que tenim molta agricultura i, a més, el meu pare era pagès també. Suposo que volia imitar-lo.
I per què vas decidir estudiar Enginyeria d’Organització Industrial finalment?
Sempre havia tingut cert interès en la part de business, Administració i Direcció d’Empresa (ADE), Economia… però també era bo i m’agradaven les matemàtiques i la tecnologia. De fet, sempre havia prioritzat aquesta branca. Sempre em deien: “ADE sempre en podràs acabar fent, però el salt al revés serà impossible!”.
Finalment vaig prioritzar l’enginyeria. Vaig començar amb Enginyeria Mecànica, perquè també havia fet feina com a mecànic de tractors. Fins que vaig descobrir que hi havia Enginyeria d’Organització Industrial, que també incloïa aquesta part de business que volia. Era la perfecta combinació.
Quin record tens de la teva etapa a l’EUSS?
Quan hi penso, inconscientment somric. Crec que és perquè m’ho vaig passar molt i molt bé. Vaig forjar molt bones amistats i ens ho passàvem molt bé, tant dins com fora de l’EUSS. Però, d’altra banda, la primera imatge que em ve al cap d’aquesta època és la biblioteca i els seus cubicles de fusta. Suposo que és perquè també vaig haver d’estudiar bastant.
Algun record especial d’algun dels professors?
L’Alexandre Damians i les seves assignatures d’Antropologia. Et feien desconnectar una mica de la part tècnica de l’enginyeria. Ens feia parlar d’ètica, d’antropologia, d’humanitats, de filosofia… I, com ell ens deia, en realitat la seva era una assignatura perquè et coneguessis a tu mateix. Recordo anar amb moltes ganes a les classes i sortir-ne molt content. A vegades, també cansat de donar-li tantes voltes a la vida…
Crec que per als estudiants, o per a la gent jove, que realment no sap què fer o no té les coses tan marcades, aquella assignatura li feia fer preguntes, potser incòmodes, no? Et feia qüestionar moltes coses de la vida tant o més importants que molts coneixements tècnics.
Ens vols compartir alguna anècdota del teu pas per l’EUSS?
Que pugui explicar… Hi va haver un dia, amb en Llorenç Servera, a qui també aprecio molt com a professor, que estàvem tots fent feina en silenci, molt concentrats… Jo tinc un problema, i és que potser parlo molt fort. Li vaig dir: Llorenç! I es va espantar i li va saltar el bolígraf i tot. I clar, tota la classe va riure a més no poder.
El teu Treball de Final de Grau (TFG) va ser reconegut com el Millor TFG d’Emprenedoria. En què va consistir?
Durant tots aquests anys de carrera apreníem molts diagrames per prendre decisions. El clàssic és el DAFO, o SWOT en anglès, però després també hi ha la matriu de Segget, d’Ishikawa, la Raci… i un llistat enorme. Em vaig adonar que, en tots aquests anys, eren potser més d’un centenar. Si no en saps el nom, clar, no podies trobar-los. La meva idea era crear una aplicació que fos com una enciclopèdia de tots aquests diagrames i que, a més, també t’ajudessin a tu a crear-los dins del Word, dins del PowerPoint.
Per a fer-ho, vaig adoptar una metodologia que, aleshores, era molt innovadora, que es dia Lean Startup. Aquesta permet interactuar amb clients potencials i professionals per aconseguir definir un producte viable. En vaig desenvolupar el business model, un pla de viabilitat financera i un pla de màrqueting.
Quan acabes l’enginyeria, et decantes per l’economia amb un màster de Recerca en Anàlisi Econòmica. De fet, avui estàs acabant d’estudiar el doctorat (PhD). Ens expliques d’on sorgeix aquest interès i com es va forjant aquesta carrera?
Va ser tot aquí, a l’EUSS. Em van agradar molt les assignatures que fèiem d’Economia i de Mètodes Quantitatius, amb la Maria del Rocío Bonilla i la Micaela Enache, que, per cert, grans professionals de la que també tinc molt bon record. Amb elles crec que vaig trobar la branca que realment m’interessa.
I bé, en acabar, em vaig tirar de cap al màster d’Economia. Al principi va ser bastant dur perquè clar, no en sabia tant com un economista, però al final vaig acabar traient molt bones notes. Era un màster bastant competitiu i se’m va oferir l’oportunitat de fer el doctorat amb una beca, cosa que no sempre és fàcil. I bé, vaig pensar… o ara o mai! I de nou m’hi vaig tirar de cap. Durant aquest procés em vaig adonar que realment és la professió que m’enamora.
També et vas “tirar de cap” a viure l’experiència a l’estranger, amb un Erasmus, i ara, a Finlàndia.
Sóc una persona que es troba molt còmode en la meva zona de confort, però parlant amb altra gent, molts em deien que tenien l’espineta clavada per no haver marxat fora. I els vaig fer cas, primer a Itàlia, on vaig fer un Erasmus. Va ser dur, de fet, crec que vaig escriure un article per l’EUSS o pel blog, però al mateix temps el recordo com el millor any de la meva vida. Vaig forjar grans amistats, vaig tenir experiències inoblidables… Això és creixement personal i… s’ha de sortir d’aquí, de la zona de confort. Per això, quan em van oferir l’oportunitat de marxar a Finlàndia, encara que potser no és tan còmode com anar a Itàlia, no vaig tenir cap dubte.
En què consisteix avui la teva feina com a investigador associat per l’Institut Mundial de Recerca sobre Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides a Finlàndia?
Sóc Research Associate a un UNU-WIDER, que és una institució de recerca de les Nacions Unides. Hi ha una part que és de recerca pròpia. Pots desenvolupar la teva pròpia investigació, sempre que estigui relacionada amb la missió de l’organització. Per a mi, fàcil, perquè és el meu àmbit de treball, la recerca d’economia, estat i conflicte.
D’altra banda, al mateix temps també em demanen que col·labori en certs projectes que ells tenen en marxa. Per exemple, ara estic treballant en un projecte amb el Banc Mundial, que tracta de trobar maneres de mesurar la fragilitat d’un país de forma econòmica.
Com sorgeix aquesta oportunitat?
Estava a l’últim any de doctorat i és l’any que has de trobar la feina. I va sortir l’aplicació en aquest lloc que tenia el perfil perfecte per a mi. Havia conegut l’organització l’any passat en una conferència a Moçambic, m’agradava el que fan… i va ser el perfect match. Quan em van donar la feina vaig dir que sí, i també de cap!
Què és el que més t’agrada del que fas?
La feina de recercador pot ser molt frustrant, perquè has de fer coses que ningú ha fet, en principi. I això et porta a explorar llocs o coses que no són fàcils de fer, perquè sinó algú ja les hauria fet primer. Però el que m’agrada és l’aprenentatge constant. Sempre t’has d’estar renovant, sempre has d’estar aprenent. De cop, aquella tècnica que et semblava que no utilitzaries mai més, aquella que vas estudiar el màster fa temps, ara és important i toca reprendre-la.
A més, també m’agrada molt el fet d’estar-te relacionant constantment amb gent que té les mateixes passions que tu.
Quina és la pròxima meta?
A curt termini, acabar la meva tesi. I bé, tinc molts papers en procés, alguns ja acabats, i el primer que vull fer és consolidar-los i enviar-los a revistes. A partir d’aquí, incorporar el feedback que se’m doni i acabar publicant-los. A part, també espero acabar el report del Banc Mundial que tinc en marxa, que esperem fer-ho de cara al juny-juliol.
I, el llarg termini és tornar a casa. Encara ho vull estirar una mica més eh, si em surt una oportunitat fora que em pugui interessar saltaré. Al final, està bé voltar molt pel món, no? Però la conclusió és que com a Catalunya, Espanya o Europa, enlloc. Si mai puc tornar aquí, alineat professionalment, seria la sort de la meva vida.
Què li aconsellaries a un estudiant de l’EUSS?
Que no esperi la motivació sinó que la busqui. Que inverteixi temps… que al final és la seva responsabilitat. Perquè si no tens clar de què és el que t’enamora d’una professió, moltes vegades tens aquesta tendència a esperar. A esperar que un dia et vingui el flechazo… i així t’esperes a les assignatures de tercer, a les de quart, al TFG, a les pràctiques, al màster…. i et passaràs tots aquests anys de la carrera com si fossin un pur tràmit.
És a dir, tu pots exigir de molt, treure nous i deus, però si és un tràmit, ho gaudeixes tot molt menys. Tot és una càrrega, són hores gastades estudiant. Però quan ja saps per què vols fer, quan ja veus l’aplicació, la utilitat i quins problemes resoldran… Vas a una altra idea, ja no se’t fa gens pesat, gaudeixes, et mous, parles amb els professors…
Crec que això és ideal per a ser feliç i gaudir molt d’aquests anys, perquè si no també poden ser molt durs.
Apassionat de la seva feina i professió, Jordi Mañes assegura que guarda molt bon record de la seva etapa universitària. “Si miro enrere, em veig sempre rient”, explica. Va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), una carrera en la qual va aconseguir unir el que més li agradava fer: des dels números a la tecnologia, passant per assignatures més vinculades a l’economia.
Actualment és IT Project Manager a Acciona, una feina que li permet estar en contacte amb els diferents departaments de l’empresa. “Un enginyer ha de ser polivalent”, destaca en Jordi, “i el que més m’agrada és poder aportar a qualsevol àrea de l’empresa”.
Amb en Jordi seguim coneixent diferents experiències postuniversitàries, dins del nostre cicle d’entrevistes Open Circuit Alumni Experiences.
Què et va motivar a estudiar Enginyeria?
A mi sempre m’havia agradat la part de números i de tecnologia, m’atreia. Però quan estudiava el Batxillerat Tecnològic, em vaig adonar que no acabava de sentir passió per res en concret. A més, tenia sempre l’espina clavada de no haver optat per una cosa relacionada amb economia i empreses. Quan vaig descobrir la carrera d’Enginyeria en Organització Industrial vaig veure que cobria les dues coses, els dos mons. I vaig dir: és perfecta, perquè aprendré de tot una mica i després, més endavant, puc especialitzar-me.
Quina qualitat creus que ha de tenir un enginyer?
Com amb totes les professions, l’ètica laboral és imprescindible. Però també és veritat que per a un enginyer és important ser polivalent: has de ser una persona que es pugui adaptar a qualsevol entorn, empresa, departament, i des del minut zero, que puguis aportar. Avui dia és importantíssim dins d’una empresa tenir una visió 360º.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Em dona l’oportunitat de treballar i estar en permanent contacte amb moltíssims departaments, atendre la seva metodologia de treball i entendre el que és important per a ells, que potser per a mi no ho és tant. Això em permet trobar sinergies. I el que més m’agrada és precisament poder aportar a qualsevol àrea de l’empresa, parlar una mica el llenguatge de casa.
Addicionalment, també et diria que treballo en un entorn multicultural, la meva empresa és una multinacional, i és clar, cada país té la seva cultura de treball, els seus costums i les seves prioritats. Cada dia és un repte en aquest sentit, i intentar adaptar-se i trobar el punt comú entre dues cultures resulta molt enriquidor.
En què consisteix la teva feina?
Treballo a la divisió de serveis d’Acciona. Estic al departament d’informàtica. El que fem és, principalment, donar suport al negoci en les diferents àrees de l’empresa, tant dins d’Espanya com en l’àmbit internacional. Tot això a través de la digitalització dels seus processos de la manera més òptima possible, aportant solucions tecnològiques que siguin de la casa o del mercat. Aquestes solucions no només han de complir la seva necessitat sinó també han de seguir uns patrons, ser escalables i complir amb els requeriments i les normes de l’empresa com a corporació.
Com et va ajudar l’EUSS a entrar en el món laboral?
L’EUSS té una cartera d’empreses molt potent i estan en permanent contacte. El seu Pla d’Estudis està molt adaptat a les necessitats que tenen les empreses avui dia. En el moment de facilitar l’entrada al món laboral això és fantàstic per a qualsevol estudiant. I si, a més, estàs fent pràctiques o ja t’has incorporat el món laboral completament, es nota que estàs aportant des del principi. I això és gràcies a aquesta connexió i comunicació que tenen tant el centre com les empreses.
Com recordes la teva etapa universitària?
Per a mi va ser meravellosa. Hi ha altres companys d’altres universitats que recorden aquesta època com a bastant frustrant i estressant. Jo, evidentment, també tenia molts pics de volum de feina, d’exàmens i de treballs. Però, quan trobo la vista enrere i em miro, em veig sempre rient. És a dir, vaig tenir la sort de coincidir amb un grup de companys realment compatibles amb el que jo necessitava i el que jo volia. Estàvem molt a gust. Sentíem que el que estudiàvem tenia sentit i que tenia una aplicació directa. Venia bastant content a l’universitat.
Ens recordes alguna anècdota?
N’hi ha una que sempre em fa molta gràcia. El dia abans de Setmana Santa teníem un examen de Química, això era a primer, i un amic meu va ser el primer a acabar l’examen, li va entregar al professor Jordi Cruz. Ell li va dir: “Bona Setmana Santa i vigila amb les mones”. Suposo que es referia al fet que no menges massa. Crec que ell no ho va esclatar bé o estava estressat, o no ho sé, però li va dir: “És que no tinc moto, tinc cotxe”. I va marxar corrents. En Jordi es va quedar amb una cara de “no estic entenent res” i va posar una expressió que ens va fer molta gràcia a tots. Va ser un moment molt sincronitzat: tots aixequem el cap de l’examen i ens quedem mirant. Vam riure moltíssim i passen els anys i encara li recordem al meu amic aquesta frase de “No tinc moto, tinc cotxe”.
Un professor que recordes especialment?
Sí, n’hi ha molts, però jo sempre em quedo amb Mihaela Enache, que em sembla que ja no està treballant aquí. La vaig tenir en moltíssimes assignatures i la veritat és que donava gust, era una persona que sabia molt i estava molt compromesa. Semblava que no descansés tranquil·la fins que s’assegurava que tots havíem entès la lliçó. Ens va donar un acompanyament i un suport que anava més enllà del que havia de fer com a professora.
Com valores la teva experiència d’Erasmus?
La veritat és que va ser el millor any de la meva vida, va ser una experiència meravellosa. La primera vegada fora del país, en un entorn internacional, coneixent gent de moltíssims llocs al món… Diferents maneres de fer les coses, d’entendre la realitat. Va ser una manera d’obrir la ment. Encara l’aplico avui dia en la meva feina, perquè treballo un entorn internacional. Això en part és gràcies a l’Erasmus, perquè em va permetre obrir la ment i aprendre moltíssim.
Quin consell els donaries als estudiants d’avui?
Que aprofitin el moment que viuen aquí a la universitat. Hi ha coses que només passen durant l’època universitària i és una època en què tots tenim molta pressa, potser per fer coses que tard o d’hora acabaran arribant i ens avorrirem de fer. Hi ha moments a la universitat que són únics i que cal viure. Moltes vegades, a mi m’ha passat… Renunciem a aquests moments per intentar avançar esdeveniments futurs a coses ordinàries o rutinàries que, tard o d’hora, acaben arribant. Així que focalitza’t en el que vius i aprofita’t. I tranquil, que tot acaba arribant.
On et veus en 10 anys?
No em tanco portes. El que no vull de cap manera és quedar-me estancat en el que estic fent ara. Cada dia estic aprenent i cada dia, cada any, cada mes és una aventura. Són coses noves i m’agradaria seguir en aquesta progressió.
En els pròxims 10 anys m’han de passar coses molt vitals, ¿no? Com casar-se, tenir fills i tot això… M’agradaria continuar viatjant i viure aventures. Però en l’àmbit laboral, no em vull tancar portes.
M’agradaria potser posar en marxa algun negoci, emprendre, o seguir avançant en la meva empresa, sigui ascendint o potser en altres departaments. O potser treballar en la mateixa posició, però fora del país! De les tres coses, estic obert a tot.
