El passat dimecres 18 d’octubre es va celebrar la presentació de les empreses que participen i col·laboren a l’assignatura de Projectes d’Organització Industrial (PROI).
L’objectiu d’aquesta assignatura és que l’alumnat abordi amb equips de treball projectes reals d’exploració i que desenvolupi oportunitats de millora.
En aquesta ocasió, es va comptar amb la participació d’Interflex i amb Electrònica de Precisió (EDEP).
Adela Gimeno va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS)perquè volia aprofundir els aspectes tècnics de l’àmbit de la logística. Després d’acabar la carrera va començar unes pràctiques a la multinacional Procter & Gamble a Ginebra, Suïssa, i porta treballant a la mateixa empresa des de llavors. Actualment es dedica a coordinar l’equip d’innovació de les marques “d’usar i tirar” de Gillete i té clar que encara té molts camins per explorar al sector logístic. De l’EUSS recorda amb afecte l’acompanyament dels professors o sentir-se com a casa. Als alumnes d’enginyeria, o a aquells que en volen estudiar una, els anima a descobrir camins que mai no s’haurien imaginat, perquè considera que el temps en què s’estudia una carrera és el millor per explorar. Ella mai no s’havia imaginat treballant i vivint a Suïssa, i allà ja fa gairebé cinc anys.
Per què vas decidir estudiar enginyeria?
Jo abans d’estudiar enginyeria vaig estudiar administració i direcció d’empreses, també a Barcelona, i durant la carrera em vaig adonar que les assignatures que m’agradaven més eren les de logística i assignatures més tècniques. Per això vaig decidir estudiar a l’EUSS enginyeria en organització industrial; per aprofundir més en la logística i preparar-me per a la carrera professional com en què treballo ara, que és en logística.
Quina és la teva feina a Procter&Gambler?
Jo ara m’encarrego dels projectes d’innovació de Gillete, en els seus productes d’usar i llençar, que són les marques Blue II i Blue III. Jo m’encarrego d’aquestes marques i porto la innovació. Treballo en un equip multifuncional: treballo en màrqueting, treballo en vendes, en finances, i jo m’encarrego de coordinar l’equip.
Com vas trobar feina a Suïssa?
En acabar la carrera me’n vaig anar directament a Suïssa, una mica per casualitat. Vaig trobar unes pràctiques a Ginebra que em semblaven força interessants, era una empresa que m’agradava força i vaig aplicar. Em van agafar i vaig començar unes pràctiques d’un any. En acabar aquelles pràctiques em van oferir una feina i ja fa cinc anys que treballo a la mateixa empresa a Ginebra.
Què t’agrada més de treballar a l’estranger?
T’ensenya molt com entendre diferents persones, com tractar amb diferents persones. A Barcelona més o menys tots actuem diferent. Hi ha diferents personalitats, però tots hem crescut d’una manera molt semblant i et relaciones d’una manera molt semblant. Quan treballes amb gent de diferents països, com ara una persona de la Xina, d’Anglaterra o de l’Índia, és totalment diferent la manera de relacionar-te, com hi pots treballar o col·laborar. T’ensenya molt a adaptar-te com a persona, tant a altres cultures com, sobretot, sent respectuós, a assolir els resultats que necessites i treballar en equip; ajustar-te a treballar en equip. Les empreses que hi ha a Catalunya són molt potents, són molt grans, però la gran diferència que jo trobo és que a Ginebra hi ha un ambient molt internacional i t’ensenya a desenvolupar-te en un ambient molt internacional.
Quin record guardes de l’EUSS?
El que recordo més de l’EUSS és la familiaritat. Tu quan arribes a la universitat et sents com a casa. Entres per la recepció i et coneixen; vas al bar i et coneixen; els professors et coneixen i, a més, estan molt a prop dels estudiants, fan un acompanyament molt proper i estan sempre oberts a ajudar-te i acompanyar-te en el dia a dia. Jo crec que això és una cosa que sempre recordaré de l’EUSS, perquè ha afegit molt de valor a la universitat.
Què t’agrada més de l’EUSS?
Jo crec que a l’EUSS es treballa molt en equip i hi ha moltes pràctiques. És una bona combinació: treballes en equip i fas pràctiques. Aprens posant en pràctica els coneixements teòrics, però t’ensenya molt a treballar en equip, i jo crec que això és molt important quan entres al món laboral, a una empresa. Una de les coses més importants és saber treballar en equip. Altres coses se’n poden aprendre, però si tu no estàs acostumat a col·laborar amb la gent és molt difícil. I això a l’EUSS s’aprèn des del primer dia.
On et veus en el futur?
Jo vull seguir al món de la logística, és un món del qual encara em queda moltíssim per aprendre. És un món que canvia moltíssim, només cal veure com ha canviat la logística durant els anys de COVID-19 i després, i en què jo crec que hi ha moltíssimes oportunitats laborals que surten noves cada dia i jo crec que, realment, em queda molt per créixer.
Què diries a algú que estudiarà ara enginyeria?
Jo crec que la primera cosa és que aprofiti el màxim els anys d’universitat, per nodrir-se de tots els coneixements que pugui, no només teòrics sinó pràctics, com treballar en equip, com presentar en públic, diferents coses. Que utilitzi aquests anys per aprendre al màxim perquè després tot això ho posarà en pràctica des del dia un que comenci a treballar. I després també que provin coses diferents quan acabin la cursa. Són els anys en què es tenen més llibertat per provar el que vulguis. Per tant, ves a una empresa que pot ser que mai t’imaginaries que aniries; ves a un país on no t’imaginaves que aniries perquè, realment, són uns anys en què pots provar, et pots equivocar i pots tornar a començar. Jo us diria aquestes dues coses.
Què és el que més t’agrada treballar a Procter&Gamble?
Una cosa força interessant de la meva empresa, i crec que moltes empreses multinacionals ho fan, és que cada dos o tres anys tu canvies la feina. No cal que pugis de nivell ni que canviïs de departament. Jo segueixo treballant a Gillete, que és el mateix departament, però he fet quatre o cinc treballs diferents. Cada any o dos anys canvies la feina totalment, canvies l’equip amb què col·labores, i això et manté sempre motivada perquè és com si cada dos anys comencessis una nova feina, però dins de la seguretat que ets en una empresa que t’agrada i on et sents còmoda.
Per què recomanaries estudiar Enginyeria en Organització Industrial?
Per a mi, Organització Industrial és una enginyeria que té moltíssimes sortides. Jo m’he dedicat a la logística, però tinc companys que fan feines totalment diferents. Jo crec que realment té moltes sortides i si encara no tens del tot clar on t’agradaria treballar, però t’agradaria fer una enginyeria, jo crec que és una molt bona carrera per començar.
De l’1 al 5 de maig, el Dr. Keivan Amirbagheri, cap del departament d’Organització Industrial de l’EUSS; va viatjar a São Paulo, Brasil, a través de la Beca Erasmus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Durant la seva estada es va reunir amb els coordinadors de Logística de les diferents facultats de la universitat Centro Paula Souza i va oferir dues xerrades per l’alumat del centre sobre l’impacte post pandèmic en les cadenes de subministraments globals.
El dimarts 21 de febrer es va organitzar un seminari conjunt per l’alumnat del grau en Enginyeria en Organització Industrial i del grau en Electrònica Industrial i Automàtica. El seminari el va conduir Marc Olivé, CEO de l’empresa AG Solutions i va tractar temes de Data Analytics, Indústria 4.0, gestió de rendiment i va exposar casos d’èxit en aquest camp on s’han aplicat tecnologies de la 4a revolució industrial per millorar els resultats de les empreses industrials.
La sessió va durar 3 h i va comptar amb 39 persones assistents.
Ja fa 4 anys que en Jan Roca va acabar el grau d’Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i diu, que quan passa per davant, sempre li venen bons records. Actualment, en Jan és consultor en Innovació i Organització Industrial a Novatec Advisors, empresa que es dedica a l’assessorament tècnic i de gestió a empreses, inversors i entitats financeres. També dedica temps a l’emprenedoria, a través d’un projecte propi de marketing digital amb Reference Area. En Jan Roca és el nostre nou candidat a la sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experiences.
Com va començar la teva carrera professional?
Quan cursava quart de carrera, estava buscant pràctiques i sobre la taula tenia dues opcions: Una era treballar amb un professor de la universitat a Novatec Advisors; i, l’altra, era treballar en una multinacional, que era Foment de Construccions i Contractes. Una era el camí de l’emprenedoria, entrar i veure des de dins de moltes empreses, com treballen, metodologia… un repte. L’altra era un lloc de treball més segur en una multinacional. Vaig triar Novatec i estic molt orgullós de la decisió que vaig prendre, perquè tenia molt clar que volia emprendre.
En què consisteix ara la teva feina?
A Novatec Advisors fem projectes de consultoria molt diversos. Primer, des d’un nivell molt estratègic: Hem col·laborat amb l’elaboració de plans estratègics per a empreses catalanes. També hem col·laborat des d’un nivell més d’operacions, amb estudis de mètodes i temps o, per exemple, amb projectes de transformació digital de pimes industrials, que consistia a implementar tecnologies, recomanar tecnologies d’indústria 4.0 en un inici i després, col·laborar en la implementació d’aquestes tecnologies. Després, també faig consultoria a nivell de màrqueting i, específicament, a nivell de màrqueting digital, amb Reference Area.
Com valores la preparación de l’EUSS per incorporar-te al món laboral?
Et prepara, et dona recursos i també et dona seguretat. Per exemple, en el meu cas, a nivell teòric, a Novatec sí que aplico els coneixements que he après a l’EUSS. Però, d’altra banda, també he tingut la part del màrqueting digital, que no és el que jo havia estudiat. Així i tot, em va donar molts recursos. Si necessitava qualsevol cosa sabia com buscar-la, com estructurar la informació… Sabia quin era el resultat que s’esperava del problema que intentava resoldre. Vaig fer alguna assignatura de Màrqueting industrial, que no és el mateix que Màrqueting Digital, però aquest nivell em va donar tots els recursos i tota la capacitat d’aprenentatge per a poder oferir treball de qualitat en aquest àmbit també.
Com neix el projecte Reference Area?
Reference Area comença en acabar la universitat, juntament amb dos socis més, i el que volíem era ajudar a restaurants a nivell de màrqueting digital: portar-los les xarxes, gravar-los vídeos, fotos de plats… Què va passar? Que just quan començàvem, va arribar la pandèmia. I ens vam haver de reinventar. Vam pensar: Què pot funcionar ara? Tot estava parat, però vam veure que hi havia una oportunitat molt gran amb els cursos en línia i el que nosaltres anomenem infoproductes.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El que més m’agrada de la meva feina és que no hi ha un dia que sigui igual a l’anterior. Cada dia tens reptes, cada dia tens projectes nous i et trobes noves dificultats, ja no a nivell de projecte, sinó també a nivell d’equip o de gestió. Els problemes surten fàcilment, quan et poses a treballar arriben per tots costats, però l’important és saber sobreposar-se. Aquesta és una de les coses que més m’agrada: No t’avorreixes mai. Mai he tingut la sensació d’estar en un lloc estàtic i avorrit. És una cosa que està en constant evolució.
Quines dificultats t’has trobat com a emprenedor?
Les dificultats més grans que m’he trobat han estat sobre com adaptar-me a cada moment. Quan sortim de la universitat, la inversió que vam tenir us la podeu imaginar. No són grans inversions i és difícil crear avantatges competitius. I quan no tens avantatges competitius el que has de fer ha de ser molt àgil, anar testant idees i si aquestes surten tirar-les cap endavant i escalar-les i, quan no, salvar tot el que puguis.
Per què vas triar estudiar el grau d’Enginyeria en Organització Industrial?
Sempre m’havien agradat molt les assignatures de tecnologia i física. M’encantaven. I, a part, jo crec que els meus referents, que eren un professor que vaig tenir a l’ESO i el meu oncle, eren els dos enginyers. Parlava molt amb ells, anava una mica més enllà del que fèiem en classe i jo crec que això ja va despertar la meva curiositat. Després, venia de fer un Batxillerat tecnològic i aquí també em vaig adonar que m’agradava molt la tecnologia, però també m’agradaven els negocis. I al final, la carrera que vaig trobar que era exactament el que estava buscant era Enginyeria en Organització Industrial, en la qual hi ha una part molt important de tecnologia, ciència i enginyeria.
Recordo la lluita amb els meus pares perquè volia anar a Barcelona tant sí com no. Al final ho vaig aconseguir i vaig acabar estudiant en l’EUSS. No me’n penedeixo, tot el contrari, estic molt orgullós i cada vegada que va passar per davant em desperta bons records.
Què creus que és el millor d’haver estudiat en l’EUSS?
Un punt fort de l’EUSS és aquest tracte personalitzat que té amb els seus alumnes. Sense anar més lluny, jo compaginava els estudis amb l’esport professional i, quan tenia campionats, òbviament, no podia estudiar. Si alguna vegada havia tingut algun problema amb algun tema en concret, recordo anar directament al despatx del professor. I una altra cosa clau que que jo crec no es fa en cap altre lloc i crec que ajuda molt a aprendre, és tenir feedback sobre l’examen. T’ensenyaven les notes de l’examen fil per randa perquè veiessis en què havies fallat.
Com resumiries el teu pas per la universitat?
Per a mi, l’EUSS va ser molt d’esforç. No és fàcil, cap enginyeria ho és. Fa uns dies vaig estar al Bar Artós, just al davant, que és on anàvem sempre amb els meus amics, amb els meus companys. I em van conèixer. Cada dia anàvem allà a prendre’ns un cafè.
Jo el que m’emporto de l’EUSS són bons professors, bons records i bons amics. Els mals moments, els més durs, tendeixes a oblidar-los.