Arash Arjomandi
filòsof i professor d’ètica empresarial de l’EUSS, ha publicat un article
d’opinió al diari, El País on ens parla de la pel·lícula Stalker,
una obra mestra del setè art.
El seu director,
Andrei Tarkovski, es va haver d’exiliar de Rússia per falta de llibertat i ara
les seves pel·lícules estan sent prohibides a molts llocs del món per culpa de
les atrocitats que està cometent el govern d’aquell país.
La misteriosa Zona on, a la pel·lícula, es materialitzen els desitjos de totes les persones que no han perdut la fe és, curiosament, un lloc damnificat per la guerra. Us convidem a llegir l’article.
Els doctors, Miquel Àngel Amer, Carles Luque i la Dra. Elena Bartolomé acaben de publicar un article de recerca a la revista, Journal of Chemical Education titulat “Study and Research Path for Learning General Chemistry: Analyzing the Quality of Drinking Water”.
En aquest treball s’ha investigat l’ús de la metodologia REI (Recorregut
d’Estudi i Investigació) per a l’aprenentatge de la Química general, una assignatura
que sovint es troba al pla d’estudis de primer any de moltes titulacions
tècniques.
En els darrers anys els REIs han sorgit com una metodologia molt
interessant basada en la recerca I l’estudi de projectes pràctics. En el REI,
la cerca d’una resposta a una pregunta generatriu proposada a la classe (Q0)
deriva en un esquema arborescent de preguntes i respostes, que es resumeixen en
un mapa Q−A.
Exemple de mapa Q-A mapa derivat de la subpregunta Q03- “Quin és el pH de l’aigua de l’aixeta de la teva Ciutat?”
En el cas d’estudi del present treball, es va dissenyar, implementar i
analitzar un REI específic per l’assignatura de Química del Grau d’Enginyeria
impartit a l’EUSS. La pregunta generatriu del REI, va ser “Quina és la
qualitat de l’aigua de l’aixeta a la teva ciutat?”. Aquesta pregunta va portar
a l’alumnat a familiaritzar-se amb els estàndards i aprendre diferents
tècniques d’anàlisi químiques per determinar els paràmetres de qualitat de
l’aigua (com ara la duresa, el pH, el residu sec, la concentració de sulfats i
clorurs).
Diferents activitats d’estudi i investigació durant el REI de Química impartit a l’EUSS el curs 2020-2021: (a) Presentació d’una subpregunta generatriu i dibuix del mapa Q-A mapa general en la pissarra (b) discussió entre membres del grup (c) determinació dels clorurs (d) mesura del pH (e) discussió entre professorat i l’alumnat (f) presentació oral dels mapes Q-A i discussió.
Els resultats de la primera edició del REI en Química mostren que aquesta metodologia va ser molt enriquidora per a l’aprenentatge de l’assignatura, va ampliar resultats en una ampliació dels recursos d’aprenentatge respecte al curs tradicional. El disseny específic del REI va ajudar a superar els problemes didàctics identificats en l’organització anterior, mitjançant la integració dels continguts teòrics i experimentals, millorant les competències de treball en el laboratori de l’alumnat.
El REI va donar-li un “sentit” al curs, augmentant així la motivació. Tant l’alumnat com el professorat es van adaptar fàcilment al nou format d’instrucció.
Els resultats d’aquest treball obren noves oportunitats per a l’aplicació dels REIs en altres cursos de Química.
Arash Arjomandi filòsof i professor d’ètica empresarial de l’EUSS, ha publicat un article d’opinió amb el títol: Incertidumbre al diari “ABC” i dins la secció de Tribuna abierta. Us convidem a llegir l’article d’opinió del professor.
El Dr. Àngel Borrell ha publicat en el mes de gener un segon article, titulat “Complex Power Sharing is Not Complex” publicat a la revista IEEE Transactions on Smart Grid, en col·laboració amb investigadors del Departament de Control Automàtic de la UPC a Vilanova i la Geltrú.
Potència complexa aconseguida per les polítiques droop-like i la nova estratègia DCPS, per als tres escenaris d’impedància MicroGrid.
Aquest
article presenta una potència complexa distribuïda, enfocament compartit que
resol el problema de l’actiu i el reactiu, compartició d’energia en microxarxes
insolades basades en inversors. Anteriors estratègies d’última generació
basades en controls de caiguda amb possiblement mètodes d’impedància virtual i
complementats amb jeràrquics, els esquemes poden proporcionar una mala
distribució d’energia a causa de la relació R/X i impedàncies de línia no
coincidents, fins i tot comprometent les microxarxes d’estabilitat, si els
paràmetres de control de caiguda no s’estableixen correctament.
Un nou
enfocament de control, que utilitza una xarxa de comunicació per intercanviar
dades entre tots els inversors per injectar energia de manera justa,
proporciona un conjunt de propietats atractives. En primer lloc, s’aconsegueix
un actiu precís i compartició de potència reactiva tant per a potència
resistiva com inductiva, línies sense cost de control addicional (evitant
energia innecessària injeccions), i independentment dels canvis de càrrega i
connexions i desconnexions dels inversors. A més, assegura una exponencial
velocitat de convergència i l’ajust dels paràmetres de control pot no
comprometre l’estabilitat de la microxarxa.
El
desenvolupament teòric es basa en un canvi de variables que linealitza la
potència complexa dinàmica, facilitant així la tasca de disseny de la llei de
control i la prestació dels mitjans per calcular l’amplitud i la fase adequades
per a cada voltatge de sortida de l’inversor. Resultats experimentals seleccionats
a una microxarxa de laboratori certifica l’aplicabilitat i el rendiment de
l’esquema de control proposat.
El Dr. Àngel Borrell acaba de publicar un article titulat “Control Scheme for Negative-Sequence Voltage Compensation and Current Sharing in Inverter-based Grid-Connected Microgrids” a la revista IEEE Transactions on Power Electronics.
Aquest treball ha estat fruit de la seva col·laboració amb investigadors del departament d’Enginyeria Electrònica com també del departament de Control Automàtic de la UPC a Vilanova i la Geltrú.
Microgrid de laboratori. Cada inversor s’identifica amb un color diferent.
Aquest article presenta un esquema de control que resolt
simultàniament els problemes de compensació de tensió de seqüència negativa i
de compartició de corrent de seqüència negativa en microxarxes connectades a la
xarxa, mitjançant inversors d’alimentació de xarxa. Els esquemes d’última
generació han resolt anteriorment aquests problemes amb solucions de control de
baix rendiment o, alternativament, amb solucions d’alt rendiment però pagant el
cost d’un alt trànsit de dades de control a la xarxa de comunicacions.
L’esquema de control proposat millora el rendiment dels esquemes anteriors per als inversors d’alimentació de xarxa amb les característiques següents:
1) compensació de tensió de seqüència negativa en qualsevol punt de la microxarxa 2) compartició precisa del corrent de seqüència negativa i 3) dades de control baixes, trànsit.
Pel que fa a la implementació, dos punts clau de l’esquema de control proposat són: la compensació de tensió que es basa en un filtre passa-banda amb coeficients complexos i el repartiment de corrent, només s’aconsegueix amb mesures locals de corrent. En l’anàlisi teòrica, el model del sistema es basa en funcions de transferència amb coeficients complexos.
Aquest fet facilita el disseny de control a causa de:
1) el model del sistema és lineal en aquest domini complex i 2) el model d’entrada múltiple i sortida es pot representar com un model d’entrada única i sortida per a la compensació de tensió. Les característiques del control suggerit es validen mitjançant resultats experimentals mesurats en una microxarxa de laboratori.
