Acaba de sortir publicat el llibre “Extended Absctracts Srping 2019 – Avances in the Anthropological Theory of the Didactics (ATD”, de l’Editorial Springer, editat per Berta Barquero, Ignasi Florensa, Pedro Nicolás, i Noemí Ruíz Munzón.
Portada del llibre “Extended Absctracts Srping 2019 – Avances in the ATD”, i article “Deployment of SRPs in Mechanical Engineering” inclòs en aquest volum.
Aquest
volum recull les contribucions al Workshop sobre “Avanços en la Teoria
Antropològica del Didàctic i consequències en el currículum i l’educació del
professorat” que va tindre lloc al Centre de Recerca Matemàtica (CRM) de
Barcelona el juliol de 2019. El llibre inclou l’article “Deployment of SRPs in
Mechanical Engineering” (E. Bartolomé, I. Florensa, M. Bosch, J. Gascón), que
descriu la implementació de la metodologia REI en l’assignatura de “Resistència
de Materials” a l’EUSS, i analitza les diferències i similituds trobades entre
els REIs portats a terme en diferents anys, en funció de la pregunta iniciadora
del projecte i el grup.
La professora Dra. Elena Bartolomé ha publicat un article a la revista Molecules titulat “Slow Magnetic Relaxation in {[CoCxAPy)] 2.15 H2O}n MOF Built from Ladder-Structured 2D Layers with Dimeric SMM Rungs”, en un nombre especial sobre “Materials Magnétics Moleculars 2D” que està editant juntament amb la Dra. Arauzo (INMA-CSIC). Aquest treball s’ha realiztat en col.laboració amb l’Instituto de Nanociència y Materiales de Aragón (INMA-CSIC), el Centro Universitario de la Defensa (Saragossa), l’Institut “Petru Poni” (Romania) i l’Institut de Química Chisinau (Moldàvia).
En aquest treball es presenta la síntesi i propietats magnètiques d’una nova estructura metàl·lica-orgànica {[CoCxAPy]·2,15H2O}n formada per l’apilament de polímers de coordinació 2D (2D MOF), que es constitueix per l’enllaç adjacent d’estructures en forma “de escalera” amb esglaons de dímer Co.
Esquerra. Estructura del compost {[CoCxAPy)]2.15H2O}n: representació esquemàtica del compost de coordinació 2D format per la interconnexió d’estructures “de escalera” al llarg de l’eix-c. Dreta: relaxació magnètica del compost: component imaginària de la susceptibilitat ac en funció de la freqüència a camp magnètic 5 kOe I diverses temperatures, i (sota) temps de relaxació d’espí, tau (1/T) a 5kOe per als dos processos visibles.
Les propietats magnètiques i
calorífiques a baixes temperatures d’aquest compost
s’han pogut explicar en termes d’un model de dímer magnètic
amb
espí efectiu S * = 1/2 amb interacció antiferromagnètica
anisòtropa. El dímer magnètic presenta una relaxació lenta de la magnetització
(SMM) inferior a 6 K en camp aplicat, amb un procés directe de tlf ≈
2 s a freqüències baixes, i un procés d’Orbach a
freqüències més altes amb U/ kB =6,7 K.
Aquest compost representa un exemple molt singular de SMM-2D MOF
de
dímers de Co amb una interacció d’intercanvi anisotròpic
La professora Dra. Elena Bartolomé i el professor Dr. Pablo Sevilla acaben de publicar un article a la revista Molecules titulat “Luminiscent and magnètic Tb-MOF flakes on silicon”. Aquest treball forma part d’un nombre especial sobre “Materials Magnètics Moleculars 2D” que està editant la Dra. Bartolomé (EUSS) juntament amb la Dra. Arauzo (INMA-CSIC).
Aquest treball s’ha realitzat en col·laboració amb l’Instituto de Nanociencia y Materiales de Aragón (INMA-CSIC), el Departament de Química Inorgànica de la UB, el departament de Química Inorgànica de la Universitat de Saragossa i el Sincrotró de Berkeley (EUA). El treball es troba disponible en obert.
Els materials bidimensionals (2D) estan sent investigats intensament en els darrers anys pel seu enorme potencial d’aplicació en electrònica, emmagatzematge d’energia, catàlisi, sensors, biomedicina, etc. I la nova i fascinant nova física que apareix al límit 2D. Tot i que la majoria dels materials 2D ben estudiats són sòlids inorgànics, com ara el molt conegut grafè, els recents avenços en química de coordinació han permès la síntesi dels anomenats metall-orgànic frameworks (2D-MOFs), que es poden funcionaritzar de diferents maneres i, per tant, representen una alternativa flexible i versàtil. Una possibilitat molt interessant és la de preparar materials bifuncionals que incorporen múltiples propietats com el magnetisme i la luminescència. Tanmateix, la preparació de capes moleculars 2D a sobre de superfícies és un requisit previ indispensable per al desenvolupament de moltes aplicacions.
Figura: en el centre, Tb-MOF flakes (nanolàmines) dipositades sobre silici. Esquerra: anisotropia magnètica de les nanolàmines sobre el substrat. Dreta: Espectre d’emissió de les nanolàmines sobre silici (verd), d’un flake individual mesurat par Raman (vermell), comparat amb l’espectre d’emissió del material massiu (negre).
En el treball recentment publicat, s’ha presentat la preparació d’un nou 2D-MOF basat en el ió lantànid de terbi, que pot ser exfoliat fàcilment i dipositat en forma de nanolàmines a sobre de diferents substrats. En el treball s’han caracteritzat les propietats magnètiques i òptiques d’aquestes nanolàmines de Tb-MOF dipositades per spin-coating sobre substrat de silici. Les nanolàmines presenten luminescència en el rang visible i alhora anisotropia magnètica i relaxació magnètica d’espí. L’exfoliació de 2D MOFs de lantànids representa un mètode molt atractiu per al desenvolupament en el futur de materials bifuncionals per a diverses aplicacions.
El professor Dr. Jordi Cruz acaba de publicar un article a la revista Journal of Food Composition and Analysis, titulat “PLS-regression-model-assisted raman spectroscopy for vegetable oil classification and non-destructive analysis of alpha-tocopherol contents of vegetable oils”. Aquest treball ha estat fruit de la investigació d’en Jordi al Grup de Química farmacèutica de la facultat de farmàcia de la Mahidol University de Bangkok (Tailàndia).
En
aquest estudi, s’ha desenvolupat un
mètode basat en quimiometria
i espectroscòpia Raman
per classificar els olis vegetals i quantificar l’alfa-tocoferol, la font de
vitamina E més freqüent en els olis vegetals.
Els espectres Raman de 108 mostres d’oli, obtingudes de 18 marques comercials i sis tipus d’oli, es van registrar en el mode de dispersió. Els resultats dels models de classificació, Partial Least Squares–Discriminant Analysis (PLS-DA) i el Soft Independent Modeling of Class Analogies (SIMCA) van mostrar que a totes les mostres se’ls assignava amb exactitud les marques i els tipus d’oli vegetal. A més, el model Partial Least Squares Regression (PLSR) per a la determinació del contingut d’alfa-tocoferol es va establir a partir de l’espectre Raman de 72 mostres de calibratge modelades amb valors de referència assolits per High-Performance Liquid Chromatography (HPLC). Les dades d’ambdós mètodes van ser molt correlacionades (R2> 0,95). Per a la construcció del millor model PLSR, es va utilitzar l’Orthogonal Signal Correction (OSC) a les dades (800-2000 cm −1). Així, es va obtenir un model altament eficient amb 2 factors latents i un bon error de predicció (16,05%).
Aquest treball ha estat fruit de la investigació d’en Jordi al Grup de Quimiometria Aplicada de la UAB amb col·laboració del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC i la Fundació Miquel Agustí situada al Campus del Baix Llobregat (Castelldefels).
La
caracterització ràpida i massiva dels atributs de qualitat en els tomàquets és
un pas necessari cap a la millora dels subproductes que n’obtenim; per
atributs
sensorials
que aquest procés requereix molt de temps i és molt costós econòmicament
(requereix un entrenament d’un panell de tast amb experts amb el cost que això
implica), cosa
que provoca la seva absència en fenotips rutinaris.
L’objectiu del treball va ser avaluar la viabilitat de l’espectroscòpia d’infraroig proper (NIR) com a eina ràpida i econòmica per predir tant les propietats químiques com les sensorials. Es van construir models de calibratge multivariable amb Partial Least Squares (PLS) a partir d’espectres enregistrats de puré i suc de tomàquet de 53 varietats genèticament diverses cultivades en dos ambients (Figura 1).
Els
models
dels espectres de puré van donar valors de validació r2
superiors a 0,97 per a fructosa, glucosa, contingut de sòlids solubles i
matèria seca i valors de Relative
Standard Error of Prediction (RSEP%)
que
oscil·laven entre 3,5 i 5,8% (Figura
2).
Els
valors
de r2 per a les propietats sensorials són menors 0,702-0,917. Per als trets relacionats amb el gust el
RSEP% oscil·la entre 9,1 i 20,0% i
3,6-72,1 per als trets relacionats amb la textura (Figura 3).
Per
a trets sensorials com ara explosivitat,
sucositat,
dolçor, acidesa, intensitat del gust, intensitat de l’aroma i menjar,
l’espectroscòpia NIR és potencialment útil per escanejar grans col·leccions de
mostres de tomàquet per identificar els candidats que compleixen els estàndards
de qualitat desitjats. Això ens permet
un estalvi de temps i diners molt considerable.
