L’etapa curricular dels alumnes de grau i màster de l’EUSS acaba amb la realització d’un projecte, on posen en pràctica els conceptes apresos durant la seva formació, un repte que ajuda a aproximar-los al món professional. El Dr. José María Ruiz, Cap del Departament de Projectes, treballa de prop amb ells, per acompanyar-los en el procés d’aprenentatge que suposen aquests projectes, i ens parla dels beneficis que els aporten i els reptes del Departament.
Què destaquen els alumnes dels seus projectes de graus i màster?
La majoria s’adona de tot el que han après i del que són capaços de fer amb una mica de guiatge.
Quins són els temes que desperten més interès en els estudiants?
Els temes depenen molt de l’especialitat dels alumnes. Els de Mecànica se centren més en el disseny de mecanismes i dispositius i projectes d’instal·lacions; els d’Organització, en plans d’empreses i millores dels processos productius; els d’Electrònica, en nous dispositius i aplicacions relacionats amb l’IOT; i els d’Electricitat, en instal·lacions de BT i centres de transformació i automatització.
Fins a quin punt els treballs dels alumnes encaixen amb la realitat laboral que trobaran en el món empresarial?
És un primer contacte molt interessant en el qual l’alumne veu les dues vessants alhora: la de l’enginyer i la del client. El seu tutor vetllarà perquè el nivell d’exigència sigui similar al que trobaria fora de la Universitat, amb la puntualització de què el tema econòmic no és un condicionant decisiu (excepte potser pels d’Organització).
Quins són els reptes més immediats del Departament de Projectes?
Hem de millorar el procés d’avaluació perquè sigui més eficient i transparent i evitar possibles greuges comparatius i, per altra banda, ens agradaria potenciar encara més els TFGs en col·laboració amb empreses i els de Recerca.
Com s’assessora els alumnes per al desenvolupament dels projectes?
Els tutors mantenen reunions periòdiques amb els estudiants de manera individualitzada. En aquestes reunions, s’avalua el que l’estudiant ha fet i se li indica per on ha de continuar i on no val la pena perdre més temps. La feina principal l’ha de fer el projectista, però el tutor li ha de facilitar el camí, donant-li referències a consultar o descartant opcions no viables; el que no pot fer el tutor és resoldre el problema, la solució definitiva l’ha de decidir l’estudiant.
Com poden ajudar a la projecció laboral futura dels alumnes aquests treballs de final de grau/màster?
Tenint en compte que el TFG potser és una primera presa de contacte amb el món professional per a aquells que encara no han fet pràctiques, si l’alumne treballa el seu projecte seguint les indicacions del tutor i respectant tots els requeriments que posem, ja té molt de guanyat: sabrà documentar i deixar per escrit una proposta d’enginyeria, exposar-la davant d’altres companys o del client, quins són els aspectes més rellevants en cada moment i fer una planificació amb uns terminis fixats, entre d’altres.
Com ajuden a reforçar les competències específiques que han adquirit els alumnes durant els estudis?
Precisament, és en el TFG on es posen en pràctica aquestes competències i és una mena “d’examen final global”. És el moment d’adonar-se per a què serveix tot el que s’ha après.
Quines portes pot obrir el treball de final d’estudis als alumnes per al seu futur laboral?
Pot obrir moltes portes. En aquest sentit, el més recomanable seria fer el TFG en la modalitat de pràctiques no curriculars en una empresa, doncs és una bona excusa per treballar en tot un projecte i tocar diferents àrees o departaments de l’empresa per saber en quin s’encaixa millor. D’altra banda, també hi ha la possibilitat de triar un tema per al TFG relacionat amb una possible feina futura i, així, començar a familiaritzar-se i conèixer les empreses del sector. Sigui quina sigui la manera, el TFG ha de ser la connexió natural entre els estudis i el món professional.