L’EUSS va participar a la Nit del Col·legiat i la Professió 2019 d’Enginyers BCN, celebrada el 28 de juny, col·laborant en el patrocini del premi al millor treball fi de grau.
En representació de l’EUSS hi va assistir Andreu Moreno, com a director, i Miquel Àngel Amer, cap del departament d’Electrònica. Al següent enllaç trobareu més informació.
L’EUSS va participar en la Diada de la Professió 2018 d’Enginyers BCN, celebrada el 29 de juny, col·laborant en el patrocini del premi al millor treball fi de grau. En representació de l’EUSS hi va assistir Andreu Moreno, com a director, i Miquel Àngel Amer, cap del departament d’Electrònica. Al següent enllaç trobareu més informació.
L’etapa curricular dels alumnes de grau i màster de l’EUSS acaba amb la realització d’un projecte, on posen en pràctica els conceptes apresos durant la seva formació, un repte que ajuda a aproximar-los al món professional. El Dr. José María Ruiz, Cap del Departament de Projectes, treballa de prop amb ells, per acompanyar-los en el procés d’aprenentatge que suposen aquests projectes, i ens parla dels beneficis que els aporten i els reptes del Departament.
Què destaquen els alumnes dels seus projectes de graus i màster?
La majoria s’adona de tot el que han après i del que són capaços de fer amb una mica de guiatge.
Quins són els temes que desperten més interès en els estudiants?
Els temes depenen molt de l’especialitat dels alumnes. Els de Mecànica se centren més en el disseny de mecanismes i dispositius i projectes d’instal·lacions; els d’Organització, en plans d’empreses i millores dels processos productius; els d’Electrònica, en nous dispositius i aplicacions relacionats amb l’IOT; i els d’Electricitat, en instal·lacions de BT i centres de transformació i automatització.
Fins a quin punt els treballs dels alumnes encaixen amb la realitat laboral que trobaran en el món empresarial?
És un primer contacte molt interessant en el qual l’alumne veu les dues vessants alhora: la de l’enginyer i la del client. El seu tutor vetllarà perquè el nivell d’exigència sigui similar al que trobaria fora de la Universitat, amb la puntualització de què el tema econòmic no és un condicionant decisiu (excepte potser pels d’Organització).
Quins són els reptes més immediats del Departament de Projectes?
Hem de millorar el procés d’avaluació perquè sigui més eficient i transparent i evitar possibles greuges comparatius i, per altra banda, ens agradaria potenciar encara més els TFGs en col·laboració amb empreses i els de Recerca.
Com s’assessora els alumnes per al desenvolupament dels projectes?
Els tutors mantenen reunions periòdiques amb els estudiants de manera individualitzada. En aquestes reunions, s’avalua el que l’estudiant ha fet i se li indica per on ha de continuar i on no val la pena perdre més temps. La feina principal l’ha de fer el projectista, però el tutor li ha de facilitar el camí, donant-li referències a consultar o descartant opcions no viables; el que no pot fer el tutor és resoldre el problema, la solució definitiva l’ha de decidir l’estudiant.
Com poden ajudar a la projecció laboral futura dels alumnes aquests treballs de final de grau/màster?
Tenint en compte que el TFG potser és una primera presa de contacte amb el món professional per a aquells que encara no han fet pràctiques, si l’alumne treballa el seu projecte seguint les indicacions del tutor i respectant tots els requeriments que posem, ja té molt de guanyat: sabrà documentar i deixar per escrit una proposta d’enginyeria, exposar-la davant d’altres companys o del client, quins són els aspectes més rellevants en cada moment i fer una planificació amb uns terminis fixats, entre d’altres.
Com ajuden a reforçar les competències específiques que han adquirit els alumnes durant els estudis?
Precisament, és en el TFG on es posen en pràctica aquestes competències i és una mena “d’examen final global”. És el moment d’adonar-se per a què serveix tot el que s’ha après.
Quines portes pot obrir el treball de final d’estudis als alumnes per al seu futur laboral?
Pot obrir moltes portes. En aquest sentit, el més recomanable seria fer el TFG en la modalitat de pràctiques no curriculars en una empresa, doncs és una bona excusa per treballar en tot un projecte i tocar diferents àrees o departaments de l’empresa per saber en quin s’encaixa millor. D’altra banda, també hi ha la possibilitat de triar un tema per al TFG relacionat amb una possible feina futura i, així, començar a familiaritzar-se i conèixer les empreses del sector. Sigui quina sigui la manera, el TFG ha de ser la connexió natural entre els estudis i el món professional.
El passat dimecres 20 de desembre i dins de les activitats organitzades pel departament Universitat-Empresa, es va fer una presentació del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Graduats a càrrec de la Judit Obón, responsable de comunicació, dirigida als alumnes dels darrers cursos de graus.
La Judit va explicar els avantatges i serveis que ofereix el Col·legi als seus associats com ara l’assessorament tècnic, el visat de projectes, seminaris i xerrades, borsa de treball específica per a enginyers, etc. També va recordar que els alumnes que estiguin en el darrer curs es poden precol·legiar i gaudir de tots aquests serveis. Afegir que actualment el Col·legi patrocina el premi al millor expedient de la promoció, així com unes mencions especials als millors expedients pels diferents graus.
En finalitzar la presentació de la Judit, el cap del departament de projectes Chema Ruiz va fer un petit seminari per explicar en què consisteix el treball de fi de grau. El TFG ha de ser un projecte integrador que demostri que l’alumne ha assolit totes les competències del grau. Per això ha de plantejar, dissenyar i explicar en una memòria un projecte original d’enginyeria de la seva especialitat, es realitza amb la supervisió d’un professor/a de l’EUSS que actua com a tutor/a i que vetlla perquè es compleixin tots els requeriments, tant formals com de contingut.
El TFG es matricula com qualsevol altra assignatura però no té hores de classes assignades. L’avaluació es realitza mitjançant una defensa pública davant d’un tribunal integrat pel professor/a-tutor/a i 2 professors/es més. Per optar a la defensa s’ha d’haver dipositat prèviament la memòria a la unitat de Gestió Acadèmica dintre dels terminis establerts.
Tres estudiants de l’EUSS, juntament amb dos de la Universitat de Barcelona, han desenvolupat els seus treballs finals de grau (TFG) de forma conjunta per estudiar i projectar un guant que permeti la rehabilitació de malalts que hagin patit un ictus.
El sistema consisteix en un guant en forma de soft-exoesquelet que actua com a assistent dels pacients que han patit un ictus. A través d’un microcontrolador connectat a una app, el metge va indicant els exercicis que cal realitzar sense la necessitat de la supervisió constant d’un terapeuta.
En l’àmbit mediàtic ha tingut força ressò durant l’estiu, i el resultat ha estat gairebé una trentena d’aparicions en diferents mitjans, els que han volgut donar a conèixer a la societat la tasca d’aquests estudiants.
El tutor de tots els treballs ha estat el Dr. Llorenç Servera, i els estudiants de l’EUSS i els seus treballs de final de grau han estat:
D’altra banda, també en el context de la recerca, l’Andreu Moreno, director i professor de l’EUSS, ha publicat recentment un article en l’àmbit de la supercomputació, en col·laboració amb altres investigadors de la UAB.
En aquest treball es presenta un nou algorisme anomenat “Heterogeneous Dynamic Pipeline Mapping”, que permet millorar dinàmicament el rendiment d’aplicacions amb estructura pipeline que s’executen en ordinadors d’altes prestacions heterogenis. L’algoritme té com a objectiu equilibrar la càrrega de l’aplicació, replicant les etapes lentes en diferents processadors i agrupant les etapes ràpides en un processador, i té en compte els temps de computació i de comunicació. A més, l’algorisme s’ha dissenyat amb una complexitat baixa per permetre el seu ús en temps d’execució de l’aplicació.
En l’article es presenta una àmplia experimentació, inclosa la comparació amb l’algoritme òptim de força bruta, una comparació general amb l’algorisme Binary Search Closest, i un exemple amb l’aplicació Ferret inclòs en el paquet de test PARSEC. Els resultats, que coincideixen amb els millors algorismes existents, mostren millores significatives de rendiment amb menor complexitat.