Isaac Llopis, professor de l’EUSS: “El repte és que les assignatures humanístiques despertin en l’alumnat interès i diàleg”

L’Isaac Llopis va arribar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2022 per ser professor d’assignatures com Física o Antropologia. Doctor en Física i llicenciat en Ciències Religioses i Filosofia, explica que, “després d’una típica trajectòria científica”, “l’orientació humanístico-religiosa va vèncer”. I a l’EUSS podia “ensenyar els dos pols que formen qui soc jo en l’àmbit laboral”. Abans d’arribar a ser professor d’universitat, va exercir deu anys de professor de secundària, “lloc on s’aprèn molt sobre la vida”, diu.

L’Isaac Llopis jugant a ping-pong amb l’alumnat de l’EUSS durant un torneig a la universitat.

En aquesta entrevista ens parla sobre com es combinen dos estudis que, a priori, semblen tan diferents; com viu la vida universitària; i quins són els seus futurs reptes a l’EUSS.

  • Com vas arribar a l’EUSS?

Després de ser professor de Secundària em va sorgir l’opció de donar Física i Antropologia a l’EUSS el curs 22-23 i no m’ho vaig pensar ni un moment. Era la manera ideal d’ensenyar els dos pols que formen qui soc jo en l’àmbit laboral, i crec que a pocs llocs podria fer-ho. A més, em permetia l’opció de fer recerca humanística, i seguir un procés d’aprenentatge que sempre he anhelat, i que des de petit he mamat molt dels meus pares. Sempre som estudiants, defineix la nostra essència més íntima, admiro les persones grans que segueixen amb il·lusió per aprendre.

  • Estudiar filosofia, ciències religioses i física…. Com es lliga això?

Al cap i a la fi, es tracta del simple anhel de saber. La ciència explica molts fenòmens, i ho fa d’una forma elegant i amb pretensió d’exactitud. Però hi ha misteris sense resoldre, i la humanitat ha anat creant llenguatges i símbols per tractar de descriure allò que no permet mesurar, el que ignorem, i el que les diferents cultures han venerat o temut. No soc l’únic físic i filòsof de la casa, està clar que ens posa en una categoria superior de freakisme, però si pogués tirar enrere tornaria a estudiar cadascuna d’aquestes carreres.

  • Com a professor, què és més difícil d’ensenyar: antropologia o física?

Per mi ensenyar antropologia, que no deixa de ser una assignatura de filosofia, és un repte enorme, i és on poso els meus esforços setmanals. Els alumnes de primer saben (o haurien de saber) que s’hauran de posar les piles amb les assignatures tècniques (mates, física, informàtica…), però en veure antropologia en el seu horari es relaxen i la tendència és a desconnectar d’ella. El repte, fins i tot personal, és despertar en ells interès, diàleg, i que les hores de classe siguin productives, però no productives en el sentit que solem utilitzar (rendiment, profit personal), sinó que ajudin a pensar, a reflexionar, a fer-se preguntes, a ser ésser humans i no màquines que memoritzen, aprenen mètodes, passen exàmens i obtenen títols. Som molt més que això, som únics!

  • Parla’ns una mica de la gran desconeguda: Veritat, Bondat i Bellesa. Què s’ensenya en aquesta assignatura?

Es tracta d’una assignatura de 3r, obligatòria per a tots els graus de la casa, i que conserva el sentit d’antropologia. N’és una continuació, tot i que es concreta en aquestes tres virtuts fonamentals, que han estat reflexionades al llarg dels segles.

“Amb dues assignatures de dues hores a la setmana no canviarem el cor dels nostres estudiants, és obvi. Però jo em conformo si aconseguim que llegeixin un text clàssic que els faci pensar”

La veritat és una qüestió cada cop més en dubte, i que els futurs enginyers han de tenir en compte, i decidir en tot moment si seran professionals de la veritat i generaran confiança al seu voltant, o buscaran l’èxit sense escrúpols. La bondat em sembla l’aspecte més clau de l’ésser humà, i s’haurien de fer més hores d’ètica en la formació d’un individu. I la bellesa és un moment catàrtic de contemplar la bellesa al nostre voltant, en la ciència, les matemàtiques i la vida en general. És una assignatura que amics meus filòsofs al·lucinen quan els explico que la donem a alumnes de tercer d’enginyeria.

  • Combinar la part humanística amb la part científica… sembles un perfil fet a mida per l’EUSS. Per què creus que és important per la formació d’enginyers i enginyeres combinar aquests dos vessants?

Soc poc objectiu al respecte, però diré el que penso, sense embuts. Tots volem una societat millor, que funcioni, que els polítics, empresaris, enginyers i, fins i tot, futbolistes siguin excel·lents. Està bé que es formin tot el possible en la seva especialitat, que dominin el seu espai i es facin respectar pels coneixements obtinguts; però els valors humans bàsics és un mínim a tenir en compte quan formes part d’un equip, i encara més quan el lideres.

Amb dues assignatures de dues hores a la setmana no canviarem el cor dels nostres estudiants, és obvi. Però jo em conformo si aconseguim que llegeixin un text clàssic (és a dir, un text profund, que ha passat pel filtre de la història i se segueix rellegint) i els faci pensar, i utilitzar el seu temps lliure per, en lloc de veure un tiktok, fer una sinapsi neuronal i entrar dins de conceptes profunds, encara que sigui per un moment. A la vegada, m’interessa que se sentin acollits, en un món hostil com el que hem construït cal trobar espais de confort.

  • Tot just aquest curs ha fet tres anys que ets professor a la universitat, quins aprenentatges creus que t’emportes d’aquest temps a l’EUSS?

Molts. La vida m’ha canviat molt aquest temps. Especialment perquè he estat pare, i dues vegades! L’EUSS m’aporta fertilitat (i felicitat)! Respecte al que depèn pròpiament de l’EUSS, m’emporto els moments en els quals aprenc dels alumnes. M’agrada escoltar quan proposen teories, quan es buiden, i he tingut grups en els quals s’han dit grans barbaritats, però de les bones! La creativitat i originalitat de la gent jove ens ha de contagiar, i aquesta feina permet que rejovenim esporàdicament. Òbviament, també he après molt amb el personal, des de recepció fins a les classes de Yollypump, passant pels companys de despatx que he tingut i amb qui he compartit assignatures, especialment amb els meus dos amics humanistes (Miguel Ángel Barbero i Carles Rubio), amb qui compartim amor per les dues assignatures que impartim.

  • T’hem vist jugant a ping-pong amb els alumnes i implicar-te en la vida universitària. Com es porta aquest ambient familiar a la universitat?

Aquest és l’altre amor que tinc, el ping-pong. El dia de l’entrevista, esperant al director, recordo veure la taula al pati, i em vaig dir… soc a casa! A part d’entrenar a un club, cada dimarts vespre competeixo a ping-pong, i és un món en el qual tinc molts amics i algunes victòries. Cada any aprofito l’assignatura d’antropologia per generar reptes a la taula, i jugo contra ells amb la meva agenda com a pala. Agafo una actitud xulesca que no va gaire amb mi, però suposo que trec una part fosca meva que necessito exposar a l’exterior. En realitat, m’ho passo molt bé amb ells, i m’alegra veure que hi dediquen temps, que socialitzen sense la mediació de tecnologies, i que practiquen un esport que és fantàstic a nivell físic i mental (tampoc soc objectiu aquí). I com dius, em permet conèixer-los d’una manera diferent, i riure una mica. Fora de l’aula els alumnes són més autèntics, hauríem de fer més classes fora de l’aula.

  • Et queda algun repte al cap per l’EUSS?

Cada any repensem les dues assignatures d’humanitats, hem anat variant molt l’avaluació per tal d’avaluar els alumnes i no les IA a les quals acudeixen. A la vegada, sempre intentem fer que l’assignatura sigui el més apassionant possible. Soc conscient que l’adjectiu apassionant potser és excessiu, però Aristòtil sempre deia que havíem de buscar l’excel·lència, i en això hi crec molt.

A part, tinc el somni de fer algun projecte outdoor dins alguna d’aquestes assignatures, algun tipus d’activitat que la sentissin seva i que vertebrés aquell semestre. Un cop s’estabilitzi la meva vida en l’àmbit de la criança haig de començar a sedimentar idees inconnexes al respecte. M’agradaria que els alumnes tinguin experiències úniques, però alhora constructives, dins del seu període d’estudiants universitaris.

El professor Isaac Llopis participa en el programa ‘59 segundos’ de TVE amb una pregunta feta per estudiants de l’EUSS

El programa ’59 segundos’ de TVE ha convidat el professor de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) Isaac Llopis per formular una pregunta al ministre de transport i mobilitat, Óscar Puente. La pregunta formulada pel professor d’antropologia en el programa d’aquest 19 de setembre havia estat prèviament preparada conjuntament per estudiants de primer curs de l’EUSS.

La pregunta preparada per estudiants de l’EUSS tractava sobre la societat de l’espectacle, de la qual formem part. A través de la pregunta es demanava implícitament al ministre que els polítics es preocupin més del benestar dels ciutadans i no tant de si les seves declaracions generen molts likes i alimenten l’espectacle que ens envolta.

Després de formular la pregunta, Gemma Nierga, presentadora del programa, s’ha interessat per la docència que imparteix Llopis a l’EUSS. En el programa ha explicat que imparteix classes de física i càlcul, però també de les de vessant més humanista: antropologia i veritat-bondat-bellesa. 

Llopis explica que l’experiència de conèixer el funcionament in situ d’un programa d’aquesta magnitud, amb convidats molt coneguts, el va fer sentir que “la majoria ens trobem en un món paral·lel al seu”. 

Podeu sentir la pregunta d’Isaac Llopis durant el minut 31 d’aquest enllaç: https://www.rtve.es/play/videos/59-segundos/oscar-puente-alfonso-rueda-andreu-buenafuente-berto-romero/16255738/

EUSS i Abat Oliba CEU dialoguen sobre Ciència i Fe al col·loqui “Existeix Déu?”

Els departaments d’Educació i Humanitats de la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona i de Formació Bàsica de l’EUSS (Escola Universitària Salesians de Sarrià) han organitzat el col·loqui titulat “Existeix Déu?”. Aquesta trobada va marcar un moment de reflexió i debat sobre un dels interrogants més profunds i antics que ha plantejat la humanitat.

José Carlos González-Hurtado, autor de l’influent llibre ‘Noves evidències científiques de l’existència de Déu’ va ser convidat per presentar-lo i proposar una xerrada que va suscitar preguntes per part dels assistents. González-Hurtado va comentar els més recents avenços en camps tan variats com la física, la cosmologia, les matemàtiques o la biologia i va argumentar, amb base a la seva obra, que les troballes científiques modernes no només no van en contra de la visió creient de la vida, sinó que poden enriquir-la i impulsar-la, de manera que ciència i fe no s’han de contraposar. Més aviat, defensa, es complementen i es potencien mútuament.

El col·loqui va tenir lloc al Saló de Graus de la Universitat Abat Oliba CEU a les 12.00 hores del divendres 23 de febrer. Es va proposar com a punt de trobada per a estudiants de les dues universitats, acadèmics i públic general interessat en les preguntes eternes sobre l’existència i l’estructura del cosmos. Aquest tipus d’iniciatives subratlla el paper crucial de les universitats com a fòrums oberts al debat intel·lectual i l’exploració d’idees complexes i multidimensionals i que el convoquin ambdues universitats, unint els seus terrenys d’especialitat (humanitats una -UAO- i ciència i enginyeria l’altra -EUSS-), mostra la seva voluntat d’aportar una formació integral al seu alumnat, unint visions i complementant sabers i experiències de valor a les dues institucions. Aquest esdeveniment, doncs, reflecteix un compromís compartit amb la recerca de coneixement i l’obertura cap al diàleg interdisciplinari.

La realització del col·loqui a la Universitat Abat Oliba CEU, però amb l’auspici conjunt d’aquesta i l’EUSS, subratlla la sinergia entre les dues institucions en el seu esforç per fomentar un espai de reflexió crítica i enriquiment intel·lectual i espiritual.​