“Pere Casaldàliga: l’esperança que fa feina. Desforestació, Pobles Indígenes i COVID19, una relació inevitable”

El 9 de desembre, la Comissió de Pastoral -dins de l’àmbit de la solidaritat- va organitzar la conferència “Pere Casaldàliga: l’esperança que fa feina. Desforestació, Pobles Indígenes i COVID19, una relació inevitable”. Aquesta va anar a càrrec de Raúl Vico, expert coneixedor de l’obra del bisbe de Pere Casaldàliga.

Pere Casaldàliga va lluitar més de 50 anys en favor dels petits camperols i pobles indígenes a l’Amazònia brasilera. El passat 8 d’agost ens deixava sense haver tornat mai més a Catalunya. El llegat de Casaldàliga, però, continua viu i les causes “que valen més que la nostra vida” són avui més vives que mai. El canvi (ara urgent) del paradigma ecològic; la construcció d’un nou model econòmic que tingui en compte totes les persones i la lluita en favor de la justícia i la pau són “causes” que ens impacten diàriament i amb les quals cal comprometre’s des de la responsabilitat personal i col·lectiva.

Raúl Vico va viure 10 anys a l’Amazònia brasilera i encara avui treballa en els projectes socials, econòmics i de caire ambiental que l’associació fundada per Pere Casaldàliga realitza al Brasil fa més de 40 anys.

En la seva conferència, Raúl ens va interpel·lar amb preguntes com: Com ha estat la tasca de Casaldàliga? Com continua la feina al costat dels petits camperols? Quin model social, polític i econòmic estan construint? Què tenim a veure amb la desforestació de l’Amazònia o amb els Pobles Indígenes?

Després de l’exposició es va obrir un farcit torn de preguntes.

La sala es va omplir de gom a gom d’assistents presencials (tot respectant les mesures Covid-19), mentre 77 oients es connectaven online i la sessió s’enregistrava per donar opció a alumnes de tarda.

Torna a veure la conferència a:

https://www.youtube.com/watch?v=_CGeRnDuazQ&feature=youtu.be

Pere Casaldàliga: l’esperança que fa feina

El dimecres dia 9 de desembre, a les 12 h., la Comissió de Pastoral us convida a assistir a la Conferència “Pere Casaldàliga: l’esperança que fa feina. Desforestació, Pobles Indígenes i COVID19, una relació inevitable” a càrrec de Raúl Vico, expert coneixedor de l’obra del bisbe de Pere Casaldàliga.

Aquesta tindrà lloc a l’aula AE29 de l’EUSS i online:
https://meet.google.com/xkr-sdiz-ymd

Pere Casaldàliga ha lluitat més de cinquanta anys a favor dels petits camperols i pobles indígenes a l’Amazònia brasilera. El passat 8 d’agost ens deixava sense haver tornat mai més a Catalunya. El llegat de Casaldàliga, però, continua viu i les causes “que valen més que la nostra vida” són avui més vives que mai.

El canvi (ara urgent) del paradigma ecològic; la construcció d’un nou model econòmic que tingui en compte totes les persones i la lluita en favor de la justícia i la pau són “causes” que ens impacten diàriament i amb les quals cal comprometre’s des de la responsabilitat personal i col·lectiva.

Raül Vico ha viscut deu anys a l’Amazònia brasilera i encara avui treballa en els projectes socials, econòmics i de caire ambiental que l’associació fundada per Pere Casaldàliga realitza al Brasil fa més de quaranta anys.

Com ha estat la tasca de Casaldàliga? Com continua la feina al costat dels petits camperols? Quin model social, polític i econòmic estan construint? Què tenim a veure amb la desforestació de l’Amazònia o amb els Pobles Indígenes?

L’EUSS aposta per l’ús dels vídeos en els estudis d’enginyeria perquè poden millorar el rendiment acadèmic

  • El professor de Física Antoni Pérez-Navarro lidera un estudi sobre la incidència de les eines audiovisuals en l’ensenyament de matèries científiques i tècniques.
  • L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià ha habilitat un laboratori per aprofundir en la creació de vídeos.

El professor ha liderat un estudi que mostra l’efectivitat de l’ús de vídeos per millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat d’assignatures científiques i tècniques, en particular, en l’assignatura de física. «El vídeo ajuda que l’alumne pugui entendre millor les coses a mesura que va estudiant», assenyala. «És un reforç per recuperar els detalls que se li han escapat durant la classe, i és important que l’hagi preparat el seu professor o professora, perquè l’alumnat valora la personalització».

L’EUSS utilitza els vídeos en els seus graus d’enginyeria de forma regular des de fa anys. L’Antoni Pérez-Navarro, que també és membre del grup de recerca Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), els va començar a introduir en l’assignatura de física el 2007.

En aquell moment, una peça de dos minuts li suposava moltes hores de preparació, però després d’experimentar amb diferents tècniques i formats, com tauleta, tauleta digitalitzadora, captura de pantalla amb un document, bolígraf enregistrador, ha donat amb el model que millor s’adapta a les necessitats de l’aprenentatge, alhora que és relativament senzill de crear pel docent: el vídeo amb les mans, en què es graven les mans del professor fent l’explicació, i només cal la càmera del telèfon mòbil i un micròfon.

El professor explica que els vídeos no només contribueixen a millorar el rendiment acadèmic, sinó que, curiosament, incideixen en una major assistència a les classes. «Quan enllestia els vídeos, els passava als estudiants, abans de la classe. Es podria esperar que no hi anessin, però l’efecte va ser el contrari, fins i tot entre les persones amb una assistència més erràtica». Aquest efecte es donava també en altres assignatures en què el professorat incorporava els vídeos.

Els beneficis associats a aquesta pràctica van portar l’EUSS a muntar un laboratori per a la creació de vídeos, i específicament adaptat per facilitar la gravació de vídeos d’explicacions amb les mans.

L’escola universitària està preparant nous projectes per a l’aprofundiment en la fórmula audiovisual, que es posaran en marxa tan bon punt s’estabilitzi la situació generada per la pandèmia de la Covid-19.

Una de les qüestions que ha posat en relleu l’estudi, dut a terme conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és que els vídeos són útils tant per a l’ensenyament presencial com a distància.

En un primer moment, es va comptar amb la participació de 129 alumnes del Grau en Tecnologies de Telecomunicació i 423 del Grau en Informàtica de la UOC, durant tres semestres, i de 62 estudiants de Física de l’EUSS durant un semestre. Després es va aprofundir en l’estudiant de telecomunicació perquè eren aquells en què la introducció dels vídeos havia estat l’únic canvi en l’assignatura al llarg del període observat.

L’estudi es va fer abans que la pandèmia obligués a normalitzar l’ensenyament online. A la UOC no ha suposat cap canvi, però per a les universitats presencials ha significat un procés d’adaptació molt brusc. El fet que l’EUSS ja tingués experiència en l’ús dels vídeos ha estat un valor afegit. «L’assignatura en què es va fer l’estudi compta amb una bateria de vídeos que cobreix pràcticament tot el temari», comenta l’Antoni Pérez-Navarro. I el més important és que es tracta de material resultat «d’un procés d’aprenentatge sobre com fer vídeos amb el temps necessari, i no gravats a correcuita en una situació d’emergència».

«No hi ha marxa enrere» en l’ús dels vídeos en l’ensenyament, assegura el professor. «Cada cop estem més acostumats a les eines audiovisuals. La pandèmia n’ha normalitzat l’ús, i els mòbils n’han facilitat la creació», afegeix. Malgrat que la seva preparació impliqui haver-hi de dedicar hores, és un recurs que en estudis complexos, com són les enginyeries, s’ha demostrat molt útil.

A l’EUSS, «hi ha un professorat extraordinari que es preocupa de donar les millors eines als seus estudiants, i es poden trobar molts tipus de vídeos», afirma Pérez-Navarro. En tot cas, «és important tenir present que un vídeo és un format diferent d’una classe presencial i, per tant, si es fa servir, ha de ser pensat com a tal», conclou.

Entrevista amb la Marta Ruiz Lorente, graduada en enginyeria d’organització industrial i Logistics Procurer a PepsiCo

Dins la secció #OPENCIRCUIT AlumniExperiences, coneixem la feina de la Marta Ruiz Lorente a PepsiCo. Ella va estudiar Enginyeria d’organització industrial a l’EUSS, i ara treballa al departament de Logistics Procurement de PepsiCo per a Espanya, Portugal i Itàlia.

Quina feina fa una enginyera en organització industrial?

La Marta assenyala que «pot desenvolupar molts tipus de tasques diferents, ja que durant la carrera hem fet assignatures molt diverses. Pot treballar en compres, en temes de logística, en supplychain, en processos, en qualitat…»

A què es dedica a PepsiCo

Actualment, treballa al departament de Logistics Procurement, a la unitat de negoci del sud-oest d’Europa de PepsiCo, que inclou Espanya, Portugal i Itàlia. «Fem projectes de compra de logística, tenint en compte les necessitats dels nostres stakeholderslocals, i donem suport a projectes paneuropeus», explica.

D’on li ve l’interès per l’enginyeria

La Marta recorda que l’interès pels coneixements tècnics li ve des de nena. Al col·legi li agradaven les ciències, la tecnologia i les matemàtiques.«Sempre ha sabut que volia estudiar alguna cosa relacionada amb això. Vaig triar l’enginyeria en organització industrial perquè és més general i, per tant, em permetia veure una mica de tot».

Per què va triar l’EUSS

A l’hora de triar una universitat, es va decantar per l’EUSS després de participar en una jornada de portes obertes a la UAB. «Em va agradar la metodologia, com explicaven, i els professors que hi havia em van donar confiança».

Records de l’EUSS

La Marta es va graduar el juliol d’aquest any, per tant, els records de l’època d’estudiant a l’EUSS els té encara molt frescos. «Destaco els companys. L’ambient que hi ha és molt col·laboratiu. Els professors són molt propers, si tens cap dubte pots anar al seu despatx o preguntar-los al passadís, sempre estan disponibles. A nivell d’aprenentatge, m’agrada molt la metodologia Engineeringby doing, que a part de proposar una part teòrica molt clara, complementa el coneixement teòric amb la part pràctica».

La seva entrada al món laboral

El seu primer contacte amb el món laboral va ser gràcies a les pràctiques professionals a través de la borsa de la universitat, a l’empresa AllianceHealthcare, del sector farmacèutic.«Em va ajudar molt a aprendre com funciona una empresa. L’ajuda dels companys de feina em va ajudar molt a complementar el que havia après a la universitat».

El següent pas va ser l’arribada a PepsiCo. «Quan ja havia acabat totes les assignatures i el Treball de Final de Grau, vaig començar a buscar ofertes de treball i vaig veure aquesta de PepsiCo, que em va semblar molt interessant. A més, era molt bona empresa i m’hi vaig presentar. Vaig passar el procés de selecció, amb entrevistes presencials i online, en anglès, i finalment l’1 de juliol em van dir que entraria a treballar. Vaig entregar el TFG el dia 11, i el 15 vaig començar a treballar, així que només vaig fer tres dies de vacances. Em va anar molt bé, perquè vaig aconseguir una feina abans d’acabar la carrera».

La dona a l’enginyeria

«Les enginyeries encara estan bastant masculinitzades», comenta la Marta. «Quan vaig entrar a estudiar hi havia més nois a classe, però crec que cada vegada més noies s’estan animant. Em sembla molt positiu, perquè cal la màxima diversitat, tant a la feina com a la universitat. Tothom pot aportar moltes coses, i sobretot les noies és molt interessant que estudiïn enginyeria».

L’enginyeria i la pandèmia

Pel que fa a la importància de les enginyeries en la situació que estem vivint a causa de la pandèmia, considera que «són una part clau, perquè tot està molt enfocat cap a la tecnologia i temes científics, i crec que l’enginyeria serà part del futur. Amb la Covid-19 s’ha accelerat la indústria de la tecnologia i cada vegada les empreses buscaran més perfils d’enginyers», conclou.