







El passat divendres 23 de novembre es va fer la jornada “L’Enginyeria és un grau” a Enginyers BCN, i l’EUSS va estar present entre els convidats i assistents. Va ser un espai de trobada i visibilització de la unió dels 14 col·legis d’enginyers graduats i tècnics en plantejar el desconcert que ha suposat el Pla Bolonya i el pas als graus, en una plataforma anomenada Mesa d’Enginyeria Tècnica i de Graduats en Enginyeria de Catalunya (METGEC).

La jornada va comptar amb una ponència de José Javier Medina, president de l’Institut de Graduats en Enginyeria i Enginyers Tècnics d’Espanya (INGITE), per repassar passat, present i futur de la professió i els estudis de grau i màster d’enginyeria.

A continuació es va fer una taula rodona sobre l’impacte del Pla Bolonya en la professió, amb Mònica Vide, directora comercial de la consultoria de recursos humans Mur&Martí; l’expert en la implantació del Pla Bolonya, Gonzalo Meneses; Carme Edo Ros, de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), i Pere Ejarque, responsable d’intermediació laboral de CECOT; moderats pel degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya i vicepresident de METGEC Xavier Font.
La cloenda va anar a càrrec del degà del Col·legi Enginyers BCN, i també president de la METGEC, Miquel Darnés, que va recolzar un dels seus punts d’argumentació en l’estudi sobre la manca de vocacions professionals tecnològiques d’en Joan Ramon Molero, responsable de Promoció i Comunicació, i professor de Marketing Industrial, present a la jornada; i com hi ha una manca de visibilitat dels professionals de l’enginyeria en general envers altres professions més fàcilment reconegudes per la societat com ara els metges. Més informació:
El professor de l’EUSS, Dr. Antonio Pérez Navarro (UOC) ha editat un llibre, juntament amb els doctors, Jordi Conesa (UOC), Raül Montoliu (UJI) i Joaquín Torres-Sospedra (UJI) que té per títol, Geographical and Fingerprinting Data to Create Systems for Indoor Positioning and Indoor/Outdoor Navigation.
Actualment tothom està acostumat a fer servir un navegador per ubicar-se i navegar d’un lloc a l’altre. Són el que es coneix com a sistemes de navegació per satèl·lit (coneguts com a GNSS, Global Navigation Satellite Systems), d’entre els quals els més coneguts són GPS, GLONASS o GALILEO. Ara bé aquests sistemes fallen quan entrem en un espai interior, ja que les seves ones no es poden propagar en aquest tipus d’espais.
Així, doncs, per posicionar-se i navegar en espais interiors cal crear nous sistemes. Les solucions que s’han proposat són múltiples i amb nivells de precisió molt diversos. El 2016 es va organitzar a Barcelona un simposi, Challenges of Fingerprinting in Indoor Positioning and Navigation, patrocinat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), LaCaixa (amb el seu programa Internationalization at home) i investigadors de la Universitat Jaume I (UJI), focalitzat en un dels mecanismes de posicionament en interiors més populars actualment, el fingerprinting. El simposi va repassar l’estat actual d’aquesta tècnica, així com la situació general del posicionament en interiors i quins serien els següents passos i reptes.

El llibre recull les conclusions del simposi en un primer capítol, però va molt més enllà, i repassa tots els passos que cal seguir per fer un sistema de posicionament en interiors basat en fingerprinting. Inclou quines són les dificultats que pot trobar la investigadora o investigador i com superar-les. A més, dóna algunes pinzellades d’altres sistemes de posicionament en interiors per tal que hom pugui veure si li convé més un mecanisme diferent del fingerprinting.
El llibre està dirigit a investigadors novells o sèniors que es vulguin començar a introduir en el món del posicionament en interiors. És per tant, un punt de partida excel·lent que obre les portes a aquest món apassionant.


El passat estiu l’Edgar Ferrer Fita estudiant de l’EUSS va tenir l’oportunitat de participar en la Universitat d’Estiu de Mercabarna del 2018 sota el nom “Sostenibilitat Agroalimentària” és un programa destinat sobretot a estudiants d’enginyeria de 4t i professionals amb interès per les actuals tècniques i les noves tendències en el sector agroalimentari des d’un punt de vista sostenible.
Tot i que moltes de les ponències estan enfocades a l’anteriorment comentat, els futurs enginyers i enginyeres, aquestes xerrades permeten pensar com aquestes maneres de fer, poden afectar el nostre potencial entorn de treball i quines solucions es poden aportar com professionals de l’enginyeria. En aquesta edició hi havia ponències tan diverses que anaven des d’“Innovació tecnologia aplicada a processos”, passant per “Solucions sostenibles en packaging” fins “Projecte Lean&Green”, plataforma destinada a reduir les emissions associades a la cadena de subministrament.