Dissabte 25 de novembre es va celebrar el Vibez Festival, el primer festival de cultura digital jove, que engloba totes les expressions culturals, creatives i innovadores que sorgeixen en l’entorn digital com IA, robòtica, gaming, art digital, metavers, realitat virtual…
L’esdeveniment es va celebrar a les instal·lacions d’Urbine, al Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat.
El festival pretenia donar a conèixer creacions innovadores de l’àmbit de la cultura digital a través de ponències i workshops; oferir un espai per fer networking entre joves i empreses a la recerca del talent del sector tecnològic de Catalunya i crear una experiència immersiva i d’interacció pel públic assistent.
Entre els joves talents, hi havia l’alumni de l’EUSS, Pol Leyva, recent graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. Leyva va presentar el seu projecte de treball de fi de grau “Beyond Reality”, que va ser tutorat pel professor de l’EUSS Llorenç Servera, qui també el va acompanyar durant el festival.
El projecte de Leyva es centra en el desenvolupament d’un dispositiu de realitat augmentada que inclou un control d’aplicacions mitjançant gestos, amb la finalitat d’integrar funcionalitats tecnològiques amb l’experiència humana per a la millora de processos industrials com poden ser el manteniment, disseny, control que qualitat, logística, programació i control de robots etc.
De fet, el projecte va rebre el Premi al Projecte Guanyador, que dona accés a participar en el Afterwork de Tech Barcelona, l’ecosistema més gran tecnològic digital de start-ups i empreses de Barcelona i voltants.
Adela Gimeno va estudiar Enginyeria en Organització Industrial a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS)perquè volia aprofundir els aspectes tècnics de l’àmbit de la logística. Després d’acabar la carrera va començar unes pràctiques a la multinacional Procter & Gamble a Ginebra, Suïssa, i porta treballant a la mateixa empresa des de llavors. Actualment es dedica a coordinar l’equip d’innovació de les marques “d’usar i tirar” de Gillete i té clar que encara té molts camins per explorar al sector logístic. De l’EUSS recorda amb afecte l’acompanyament dels professors o sentir-se com a casa. Als alumnes d’enginyeria, o a aquells que en volen estudiar una, els anima a descobrir camins que mai no s’haurien imaginat, perquè considera que el temps en què s’estudia una carrera és el millor per explorar. Ella mai no s’havia imaginat treballant i vivint a Suïssa, i allà ja fa gairebé cinc anys.
Per què vas decidir estudiar enginyeria?
Jo abans d’estudiar enginyeria vaig estudiar administració i direcció d’empreses, també a Barcelona, i durant la carrera em vaig adonar que les assignatures que m’agradaven més eren les de logística i assignatures més tècniques. Per això vaig decidir estudiar a l’EUSS enginyeria en organització industrial; per aprofundir més en la logística i preparar-me per a la carrera professional com en què treballo ara, que és en logística.
Quina és la teva feina a Procter&Gambler?
Jo ara m’encarrego dels projectes d’innovació de Gillete, en els seus productes d’usar i llençar, que són les marques Blue II i Blue III. Jo m’encarrego d’aquestes marques i porto la innovació. Treballo en un equip multifuncional: treballo en màrqueting, treballo en vendes, en finances, i jo m’encarrego de coordinar l’equip.
Com vas trobar feina a Suïssa?
En acabar la carrera me’n vaig anar directament a Suïssa, una mica per casualitat. Vaig trobar unes pràctiques a Ginebra que em semblaven força interessants, era una empresa que m’agradava força i vaig aplicar. Em van agafar i vaig començar unes pràctiques d’un any. En acabar aquelles pràctiques em van oferir una feina i ja fa cinc anys que treballo a la mateixa empresa a Ginebra.
Què t’agrada més de treballar a l’estranger?
T’ensenya molt com entendre diferents persones, com tractar amb diferents persones. A Barcelona més o menys tots actuem diferent. Hi ha diferents personalitats, però tots hem crescut d’una manera molt semblant i et relaciones d’una manera molt semblant. Quan treballes amb gent de diferents països, com ara una persona de la Xina, d’Anglaterra o de l’Índia, és totalment diferent la manera de relacionar-te, com hi pots treballar o col·laborar. T’ensenya molt a adaptar-te com a persona, tant a altres cultures com, sobretot, sent respectuós, a assolir els resultats que necessites i treballar en equip; ajustar-te a treballar en equip. Les empreses que hi ha a Catalunya són molt potents, són molt grans, però la gran diferència que jo trobo és que a Ginebra hi ha un ambient molt internacional i t’ensenya a desenvolupar-te en un ambient molt internacional.
Quin record guardes de l’EUSS?
El que recordo més de l’EUSS és la familiaritat. Tu quan arribes a la universitat et sents com a casa. Entres per la recepció i et coneixen; vas al bar i et coneixen; els professors et coneixen i, a més, estan molt a prop dels estudiants, fan un acompanyament molt proper i estan sempre oberts a ajudar-te i acompanyar-te en el dia a dia. Jo crec que això és una cosa que sempre recordaré de l’EUSS, perquè ha afegit molt de valor a la universitat.
Què t’agrada més de l’EUSS?
Jo crec que a l’EUSS es treballa molt en equip i hi ha moltes pràctiques. És una bona combinació: treballes en equip i fas pràctiques. Aprens posant en pràctica els coneixements teòrics, però t’ensenya molt a treballar en equip, i jo crec que això és molt important quan entres al món laboral, a una empresa. Una de les coses més importants és saber treballar en equip. Altres coses se’n poden aprendre, però si tu no estàs acostumat a col·laborar amb la gent és molt difícil. I això a l’EUSS s’aprèn des del primer dia.
On et veus en el futur?
Jo vull seguir al món de la logística, és un món del qual encara em queda moltíssim per aprendre. És un món que canvia moltíssim, només cal veure com ha canviat la logística durant els anys de COVID-19 i després, i en què jo crec que hi ha moltíssimes oportunitats laborals que surten noves cada dia i jo crec que, realment, em queda molt per créixer.
Què diries a algú que estudiarà ara enginyeria?
Jo crec que la primera cosa és que aprofiti el màxim els anys d’universitat, per nodrir-se de tots els coneixements que pugui, no només teòrics sinó pràctics, com treballar en equip, com presentar en públic, diferents coses. Que utilitzi aquests anys per aprendre al màxim perquè després tot això ho posarà en pràctica des del dia un que comenci a treballar. I després també que provin coses diferents quan acabin la cursa. Són els anys en què es tenen més llibertat per provar el que vulguis. Per tant, ves a una empresa que pot ser que mai t’imaginaries que aniries; ves a un país on no t’imaginaves que aniries perquè, realment, són uns anys en què pots provar, et pots equivocar i pots tornar a començar. Jo us diria aquestes dues coses.
Què és el que més t’agrada treballar a Procter&Gamble?
Una cosa força interessant de la meva empresa, i crec que moltes empreses multinacionals ho fan, és que cada dos o tres anys tu canvies la feina. No cal que pugis de nivell ni que canviïs de departament. Jo segueixo treballant a Gillete, que és el mateix departament, però he fet quatre o cinc treballs diferents. Cada any o dos anys canvies la feina totalment, canvies l’equip amb què col·labores, i això et manté sempre motivada perquè és com si cada dos anys comencessis una nova feina, però dins de la seguretat que ets en una empresa que t’agrada i on et sents còmoda.
Per què recomanaries estudiar Enginyeria en Organització Industrial?
Per a mi, Organització Industrial és una enginyeria que té moltíssimes sortides. Jo m’he dedicat a la logística, però tinc companys que fan feines totalment diferents. Jo crec que realment té moltes sortides i si encara no tens del tot clar on t’agradaria treballar, però t’agradaria fer una enginyeria, jo crec que és una molt bona carrera per començar.
El dimecres 27 de setembre a l’Espai Ciència de La República Santboiana van entrevistar a l’alumni EUSS Mariona Martí, enginyera a l’empresa Schneider Electric i que participa de voluntària en el projecte Let’s Go Engineering i a l’empresa Schneider Electric; acompanyada de la Sensi Domínguez, regidora d’ocupació, igualtat de gènere i diversitat de l’ajuntament de Sant Boi, per explicar l’abast del projecte. Enllaç àudio entrevista
Let’s Go Engineering neix de l’anàlisi de la situació actual a Espanya, on manquen professionals de l’enginyeria per cobrir les necessitats del mercat. Un equip de Schneider Electric va decidir impulsar i desenvolupar de forma voluntària ‘Let’s Go Engineering’, un programa dirigit a estudiants en darrers cursos de l’escola primària, l’objectiu del qual és col·laborar activament amb els centres educatius de les principals ciutats espanyoles. El programa ‘Let’s Go Engineering’ es desenvolupa al llarg d’un curs escolar i es compon de diverses fases, durant les que es realitzen diferents activitats que pretenen despertar la creativitat dels estudiants i mostrar l’impacte humanitari i el benefici social de la tecnologia.
El passat 9 de setembre la nostra alumna i alhora alumni d’Horta, Sabrina Barrios, ha acceptat el càrrec de responsable jove de la federació d’antics i antigues alumnes de Don Bosco de la zona nord, formant part de la junta de la confederació nacional jove d’AAAADB d’Espanya.
Aquest càrrec electe implica una responsabilitat molt similar a la del professor Joan Yebras, tant a nivell federal de la zona nord i confederal d’Espanya, ambdós són servidors de comunitats d’antics alumnes del mateix territori. La única diferència és el marge d’edats: ella es dedica només als joves (fins als 35 anys).
Imatge de l’equip en una visita a Mataró, acompanyats pel Josep Mascaró (sbd), president de la federació dels AAAADB de la zona nord
El procés d’elecció va començar a la trobada nacional jove que es va fer a l’Escorial aquest final de curs passat i que ha culminat tot just aquest dissabte, 9 de setembre. També cal afegir que Sabrina és el cap visible de l’equip de treball format per Victòria Torrents (alumna de l’EUSS i alhora alumni de Sarrià) i Hèctor Jiménez (alumne de l’EUSS i alhora alumni de Mataró).
En paraules del professor Joan Yebras “És una gran satisfacció. No cal dir que, personalment, em sento molt orgullós per la seva decisió i que continuaré treballant per facilitar que aquest moviment associatiu comenci a remuntar la volada amb aires i plantejaments nous, i alhora mantenint la fidelitat al plantejament original de Don Bosco. La Sabrina és una noia molt responsable, treballadora i compromesa amb tot el que fa (estudis, beca, AADB, Formula Student,…). Tampoc cal dir que són qualitats compartides amb la resta de l’equip. Per això crec que els antics i antigues alumnes de Don Bosco joves estan d’enhorabona. Estan en bones mans.”
Gonzalo Lanas va estudiar Enginyeria Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) amb l’objectiu de dedicar-se a allò que l’apassionava: els cotxes. Després de passar pel projecte EUSS MotorSport i participar a la competició Formula Student, va descobrir que li agradava la dinàmica i es va especialitzar en aquest àmbit amb un màster. Actualment treballa d’enginyer de dinàmica i simulació a l’empresa Applus+IDIADA, on a més de trobar el lloc de treball que s’adapta a allò que li agrada comparteix alguns dels seus projectes amb altres antics alumnes de l’EUSS. En aquest vídeo ens explica com és treballar amb simulació i ens parla també de la seva etapa com a professor.
Quina és la teva feina a Applus+IDIADA?
Soc enginyer de dinàmica, de simulació. Bàsicament el que faig és preparar i treballar en models de vehicles que després es fabriquen al dia a dia. Nosaltres fem estudis de concepte, provem tecnologies i sistemes que s’han d’implementar al vehicle real i donem feedback als nostres clients perquè puguin implementar aquests canvis al vehicle real.
Què et va portar a especialitzar-te en dinàmica?
Des de petit sempre m’han agradat molt els cotxes i vaig entrar a l’EUSS perquè em pensava que l’enginyeria mecànica era la millor via per entrar a l’automoció. Després vaig formar part de l’equip EUSS MotorSport i vaig participar la competició Formula Student. Aquí em vaig adonar que m’agradava la dinàmica i vaig fer un màster on vaig acabar d’aprendre sobre aquests temes. Després vaig entrar a Applus+IDIADA, vaig veure l’oportunitat per treballar aquí i s’ajusta molt a allò que a mi m’agrada.
Què t’agrada de treballar a Applus+IDIADA?
Un dels punts forts que tenim a Applus+IDIADA és que tenim molts projectes i clients i penso que estem a l’avantguarda de la tecnologia. Estem implementant coses, sobretot a nivell de software, que són noves, que fa poc que n’han sortit. Fins i tot, hi ha proveïdors de software per als que fem de beta tester i això ens dona un avantatge competitiu. Això ens permet tenir cada cop menys prototips físics i cada cop fer més coses amb simulació, i estar a l’avantguarda, en aquest sentit, ens permet fer-ho així. D’altra banda, sempre intentem estar al dia de congressos o publicacions, i fins i tot nosaltres mateixos publiquem articles científics i participem al món acadèmic, tant a nivell de congressos com de publicacions.
Quins són els avantatges de treballar amb simulació?
És possible que un canvi que en un vehicle real pot suposar dues hores de feina, a nosaltres ens costi cinc minuts amb un simulador. Això ens permet avançar més fàcil i aprofitar millor el temps, d’alguna manera, i fer feina que a nivell físic seria molt més complicat. Aquesta és bàsicament l’avantatge que té. La simulació virtual no acabarà de substituir el vehicle real perquè la realitat és una cosa i la simulació és una altra, però és una eina que hem de fer servir per a unes coses concretes. Cal entendre-ho a nivell conceptual. Quan has d’anar al detall específic, sempre haurà de ser amb el vehicle real.
Com recordes la teva etapa a l’EUSS?
A mi l’etapa de l’EUSS em va agradar molt perquè, òbviament, vaig aprendre un món com a enginyer, però també com a persona: a l’EUSS la part personal es treballa molt. Però, sobretot, el que sempre m’ha agradat més de l’EUSS és la manera d’ensenyar, basada en la pràctica, l’engineering by doing. Això és una cosa que per mi és una diferència amb altres universitats i és una cosa que quan surts al mercat laboral et permet, per dir-ho d’alguna manera, estar més espavilat, més al dia. Et permet pensar com a enginyer. Això és, realment, un gran avantatge.
Com és treballar amb excompanys de l’EUSS?
Quan vaig saber que el Quique entrava a treballar a Applus+IDIADA, encara que no fos al meu departament, però sí en un departament molt proper, la veritat és que em va sorprendre. A nivell personal és molt agradable. Al final comences la teva etapa d’enginyer a la universitat amb un company i després de molts anys t’hi acabes trobant de nou. Està bé tenir aquesta confiança a l’entorn laboral. Està molt bé perquè, al final, en el dia a dia treballem junts i està bé tenir un amic a la feina.
Com valores la teva etapa com a professor a l’EUSS?
Ha estat molt interessant. Ara soc professor d’automoció i el que m’agrada és que les dues feines són força complementàries. Una part de les assignatures que jo he impartit eren força semblants al que treballo aquí. Impartir classe és una cosa que jo sempre he trobat molt interessant, ensenyar les noves generacions i sobretot una cosa que a mi m’apassiona. És l’oportunitat de transmetre la meva passió. El que també m’agrada de la universitat és que he tingut la llibertat per fer allò que a mi em semblava correcte a l’hora d’estructurar l’assignatura i he pogut implementar el que veig aquí al dia a dia, al món industrial. Aquesta col·laboració amb Applus+IDIADA està molt bé perquè permet un contacte molt directe amb la indústria de l’automoció i això és un avantatge per a tots els alumnes que estudien el grau.
