Amb motiu del “Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones” que és commemora el 25 de novembre, enguany des de la Comissió d’igualtat es va voler fer difusió del Protocol per prevenir i actuar contra l’assetjament.
Se’n va fer difusió en els “Bons dies” de la segona quinzena de novembre i es va elaborar un tríptic que explica com actuar en cas d’assetjament. Aquest fulletó es va repartir a tot l’alumnat i personal del centre.
Quan es va constituir la Comissió d’Igualtat el 13 de novembre de 2019, l’elaboració d’un Pla d’Igualtat ja estava sobre la taula.
Des dels seus orígens, l’EUSS ha sigut un centre força masculinitzat, tant a nivell de personal com pel que fa a l’alumnat. Aquest fet, massa habitual en l’àmbit de l’enginyeria, ha provocat que s’instal·lessin en la comunitat determinats estereotips, actituds, maneres de fer, etc. que no afavoreixen que hi hagi una igualtat real d’oportunitats entre dones i homes.
Afortunadament, cada cop hi ha més persones sensibilitzades amb aquest tema que consideren que s’ha de fer alguna cosa per canviar aquesta situació. I és amb aquesta inquietud, que la Comissió d’Igualtat es va posar a treballar en l’elaboració d’un Pla d’Igualtat per a l’EUSS.
El primer pas va ser formar-se i documentar-se en el tema. Precisament, l’any 2020 es van publicar al BOE dos Reials Decrets que regulen els plans d’igualtat (RD 901/2020) i la igualtat retributiva entre dones i homes (RD 092/2020). Dins d’aquest nou marc legislatiu, va sorgir la necessitat de constituir una Comissió Negociadora per a l’elaboració del Pla d’Igualtat.
A partir d’aquest moment, la Comissió d’Igualtat col·labora i dóna suport a la Comissió Negociadora, però és aquesta la que encapçala el projecte.
El primer pas és fer una diagnosi de la situació actual de l’EUSS. És a dir, recopilar dades i analitzar-les per identificar els punts forts i punts febles de la institució en matèria d’igualtat.
Un cop es tenen clars els punts febles, cal definir quines propostes de millora es poden aplicar per revertir-los. En aquest punt, cal concretar quines persones se’n responsabilitzaran, amb quins recursos i en quins terminis.
Finalment, s’ha d’establir un sistema de seguiment de l’aplicació de les mesures proposades.
És fonamental que tota aquesta informació quedi recollida en el mateix Pla d’Igualtat.
En aquests moments ens trobem en la fase de diagnosi. Malauradament, la situació extraordinària que estem vivint arran de la Covid-19, també ens ha afectat en aquesta tasca.
Per tal que un Pla d’Igualtat sigui útil, ha de cobrir totes les àrees de la institució. a la complexitat que suposa, estem abordant l’elaboració del Pla d’Igualtat des d’11 àmbits diferents: Cultura i gestió organitzativa; Condicions laborals i classificació professional; Accés a l’organització; Formació interna i/o contínua; Promoció i desenvolupament professional; Retribucions; Temps de treball i corresponsabilitat; Comunicació i llenguatge no sexista; Salut laboral; Prevenció i actuació davant de l’assetjament sexual i per raó de sexe; i Activitat acadèmica.
Per fer la diagnosi de cadascun d’ells, partim de diversos indicadors (quantitatius i qualitatius) calculats a partir de les dades disponibles i com a resultat d’una enquesta passada a tot el personal docent i d’administració i serveis de l’EUSS. Són tan importants els valors quantitatius que ens donen les dades, com l’opinió i la percepció de les persones sobre el tema.
L’experiència està sent tot un repte! Vist des de fora, pot semblar una tasca fàcil de fer, però un cop t’hi aboques, la profunditat i complexitat del tema augmenten de manera significativa.
Totes les persones que formem la Comissió Negociadora hem de seguir realitzant les tasques lligades als nostres llocs de treball, així que hi ha moments en què és complicat compaginar-les. És llavors quan hem de procurar per tots els mitjans, que els temes urgents no passin per davant dels temes importants, com és l’elaboració del Pla d’Igualtat.
Inicialment, ens havíem marcat com a límit per tenir elaborat el Pla d’Igualtat el final del curs acadèmic 2020-2021, però estem veient que necessitem més temps. Hi ha molts àmbits a treballar i, algun d’ells ens està portant més feina de la prevista. Si volem fer una anàlisi de qualitat, no podem fer-ho a correcuita. Una previsió més realista és enllestir el Pla d’Igualtat abans de tancar l’any 2021.
En aquest punt, el presentarem a tota la comunitat de l’EUSS i en farem difusió perquè tothom el pugui portar a la pràctica.
El passat 12 d’abril, la Comissió Negociadora del Pla d’Igualtat de l’EUSS va fer la seva reunió mensual per posar en comú el treball de diagnosi que s’està duent a terme. En aquesta ocasió es van treballar l’àmbit de la comunicació i el llenguatge no sexista i l’àmbit de les retribucions.
També es va valorar la participació en l’enquesta que es va passar a tot el personal de l’EUSS entre els dies 15 i 26 de març de 2021 amb la intenció de recollir la percepció que té la plantilla pel que fa a la igualtat entre homes i dones dins de l’empresa. Aquesta enquesta constitueix un instrument molt vàlid per completar l’anàlisi de dades quantitatives, ja que s’hi van incloure entre dues i quatre preguntes de cadascun dels àmbits que s’estan analitzant per a l’elaboració del pla d’igualtat: Cultura i gestió organitzativa; Condicions laborals i classificació professional; Accés a l’organització; Formació interna i/o contínua; Promoció i desenvolupament professional; Retribucions; Temps de treball i corresponsabilitat; Comunicació i llenguatge no sexista; Salut laboral; i Prevenció i actuació davant de l’assetjament sexual i per raó de sexe.
La participació va ser d’un 65,3% i es van poder recopilar nombroses opinions i propostes que, de ben segur, ajudaran a dissenyar accions d’acord amb les necessitats de la plantilla.
La propera reunió de la Comissió se celebrarà el dilluns 3 de maig.
‘Si no em veus, no hi soc’ és el títol de la taula rodona amb què l’EUSS ha commemorat enguany el Dia Internacional de les Dones i que ha volgut posar l’atenció en la invisibilitat de la dona en els mitjans de comunicació.
Hi han pres part dues periodistes amb una llarga experiència en la reivindicació del paper de les dones en els mitjans de comunicació i en donar visibilitat informativa a assumptes tradicionalment poc mediàtics: Marta Corcoy i Rius, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; i Karma Peiró Rubio, codirectora de la Fundació Visualització per la Transparència (ViT).
Amb aquesta activitat, la Comissió d’Igualtat vol «despertar consciències i un cert esperit crític entre totes les persones que formen part de la comunitat educativa. Que les dones no apareguin en els espais d’opinió vol dir que ens estem perdent el punt de vista de més de la meitat de la societat». I és que, malgrat que les dones representen el 52% de la població catalana, segons el darrer informe del col·lectiu, On són les dones, només ocupen el 29% dels espais d’opinió en premsa escrita, ràdio i televisió. «A això s’hi afegeix que no hi ha una representació de models diversa que reprodueixi la realitat social i que, quan les dones som cridades com a opinadores o expertes, moltes vegades és per parlar de temes lligats a àmbits que tradicionalment s’han associat a les dones: sanitat, educació, cura de persones o altres temes socials. O per parlar de la seva experiència personal en relació amb un tema; és a dir, aportant emotivitat».
Especialitzada en tecnologies de la informació i de la comunicació, Karma Peiró va guanyar el premi DonaTiC Divulgació 2019, que atorga el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. L’any passat, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va concedir el Premi Bones Pràctiques per comunicació no sexista i informar sobre violències masclistes amb dades. Enguany, ha aconseguit el Premi Montserrat Roig pel reportatge d’investigació «Infància desprotegida». Des de la Fundació Visualització per la Transparència, promou l’ús de les dades obertes per apoderar la ciutadania i el retiment de comptes de la informació pública.
Marta Corcoy és experta en transparència en les institucions, comunicació local i periodisme no sexista. A més de presidir l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on gestiona el Mapa Infoparticipa, un projecte creat el 2012 que estudia i promou la qualitat i transparència de la comunicació pública. És membre fundadora del Grup d’Investigació Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB.
Ambdues periodistes han posat èmfasi en la importància que hi hagi dones en llocs de decisió, com ara en la direcció dels mitjans de comunicació o en els consells de redacció d’aquests mitjans, que és on es decideixen els temes que es publiquen.
Karme Peiró ha afirmat que s’ha de revertir la idea que el coneixement científic i tecnològic està en mans dels homes i, en aquest sentit, les dues coincideixen que cal donar a conèixer referents femenins en aquests àmbits de coneixement.
«Si no em veus, no hi soc» és el títol de la taula rodona amb què la Comissió d’Igualtat de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) vol debatre, aquest dimecres 3 de març (12 h), sobre la invisibilitat de la dona en els mitjans de comunicació. Es tracta d’una activitat emmarcada en el Dia Internacional de les Dones, que es commemora el dia 8. Hi prendran part dues periodistes expertes en comunicació no sexista i transparència informativa: Marta Corcoy i Rius, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya; i Karma Peiró Rubio, codirectora de la Fundació Visualització per la Transparència (ViT). La taula la moderarà el director de l’EUSS, Andreu Moreno.
L’acte es desenvoluparà de forma presencial a l’EUSS i es podrà seguir en obert per streaming a través de l’aplicació Google Meet: https://meet.google.com/quf-rctu-teo.
Des de la Comissió d’Igualtat assenyalen que l’objectiu de la sessió és «despertar consciències i un cert esperit crític entre totes les persones que formen part de la comunitat educativa. Que les dones no apareguin en els espais d’opinió vol dir que ens estem perdent el punt de vista de més de la meitat de la societat». Lamenten que, malgrat que les dones representen el 52% de la població catalana, segons el darrer informe del col·lectiu, On són les dones, només ocupen el 29% dels espais d’opinió en premsa escrita, ràdio i televisió. «A això s’hi afegeix que no hi ha una representació de models diversa que reprodueixi la realitat social i que, quan les dones som cridades com a opinadores o expertes, moltes vegades és per parlar de temes lligats a àmbits que tradicionalment s’han associat a les dones: sanitat, educació, cura de persones o altres temes socials. O per parlar de la seva experiència personal en relació amb un tema; és a dir, aportant emotivitat».
Pel que fa als continguts informatius, les dones apareixen en un 24% de les notícies i protagonitzen només una petita part. La Comissió d’Igualtat de l’EUSS fa referència a l’informe del Consell Audiovisual de Catalunya, segons el qual, des que va esclatar la pandèmia del coronavirus, les informacions referides a qüestions que afecten de forma específica les dones han estat residuals.
«Els mitjans de comunicació tenen un gran poder com a agents socialitzadors, en tant que les imatges i els discursos que transmeten configuren realitats que perpetuen, o poden canviar, les relacions socials i de poder», assenyalen, i reivindiquen l’abolició dels estereotips de gènere, els mateixos que, en el cas dels estudis tècnics, influeixen en la baixa presència de dones. «Els mitjans de comunicació hi tenen un paper decisiu. Si volem transmetre el missatge que els estudis tècnics també són per a les dones, necessitem veure que hi ha dones enginyeres, arquitectes, informàtiques, científiques i inventores amb grans carreres. Si no les veiem, les reconeixem i les escoltem, és com si no existissin», conclouen.
Les dues periodistes convidades a la taula rodona de dimecres acumulen llarga experiència en la reivindicació del paper de les dones en els mitjans de comunicació i a donar visibilitat informativa a assumptes tradicionalment poc mediàtics.
Especialitzada en tecnologies de la informació i de la comunicació, Karma Peiró va guanyar el premi DonaTiC Divulgació 2019, que atorga el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. L’any passat, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va concedir el Premi Bones Pràctiques per comunicació no sexista i informar sobre violències masclistes amb dades. Enguany, ha aconseguit el Premi Montserrat Roig pel reportatge d’investigació «Infància desprotegida». Des de la Fundació Visualització per la Transparència, promou l’ús de les dades obertes per apoderar la ciutadania i el retiment de comptes de la informació pública.
Marta Corcoy és experta en transparència en les institucions, comunicació local i periodisme no sexista. A més de presidir l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, és professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on gestiona el Mapa Infoparticipa, un projecte creat el 2012 que estudia i promou la qualitat i transparència de la comunicació pública. És membre fundadora del Grup d’Investigació Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB.
