Arxiu de la categoria: Recerca

Publicació de l’article: “Quantitative models for detecting the presence of lead in turmeric using Raman spectroscopy”

Publicat el per

El professor de Química/Física i enginyeria Mediambiental, Jordi Cruz li acaba d’ésser acceptat un article de títol: 

“Quantitative models for detecting the presence of lead in turmeric using Raman spectroscopy” a la revista Chemometrics and Intelligent Laboratory Systems. 

El treball es va començar a gestar en la visita que en Jordi va fer a la Facultat de Farmàcia de la Mahidol University per impartir-hi classes. Allà va conèixer a la professora Chutima Phechkrajang que li va demanar ajuda per una sèrie de problemes que tenien a l’hora de determinar Plom en molt baixes concentracions en Cúrcuma i a partir d’aquí es va començar una col·laboració que de moment ha portat aquest article. Pel desenvolupament de l’estudi ha estat fonamental l’ajuda de la Doctora en Vanessa Cárdenas, que actualment és la  cap del departament de Transferència de Coneixement de la Universidad del Quindío d’Armenia (Colòmbia), per tal de determinar l’estratègia a l’hora de realitzar tot el treball experimental.

Més informació a :
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0169743919306021

Dimecres de la Ciència: Taula e-intel·ligent i Càlcul d’efecte hivernacle

Publicat el per

El dimecres 26 de febrer es va celebrar el segon “Dimecres de la Ciència” del curs 2019-2020, en aquesta ocasió dedicada a l’Àrea d’Organització.

Els assistents van poder escoltar dues xerrades. D’una banda la Cristina Oliva, alumni de l’EUSS i actualment treballant a l’empresa PROTON, va explicar el desenvolupament i posada en el mercat d’una taula intel·ligent per la recàrrega sense fils de dispositius mòbils (Ebörd) a partir de la llum solar. La taula funciona gràcies a la incorporació integrada d’unes proteïnes fotosensibles, i permet una recàrrega efectiva fins i tot amb temps ennuvolat.

D’altra banda, el Dr. Keivan Amirbagheri, professor i investigador de l’EUSS va fer una presentació sobre l’últim dels seus articles publicats, sobre la utilització de diversos operadors OWA, que utilitzen lògica borrosa (fuzzy logic), per al càlcul de les emissions promig d’efecte hivernacle, i la presa de decisions basades en aquests operadors.

Publicació sobre l’ús d’operadors per al càlcul d’emissions d’efecte hivernacle

Publicat el per

El professor Dr. Keivan Amirbagheri, acaba de publicar un article a la revista Journal of Intelligent & Fuzzy Systems, sobre l’aplicació dels operadors del mitjà ponderat ordenat, com a eina per prendre decisions en l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle [“OWA operators in the calculation of the average green-house gases emissions”]. Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de la Universitat Tecnològica de Sydney i la Universitat de Barcelona.

Mitjana europea d’emissions d’efecte hivernacle segons diferents resultats agregats d’escenari 2.

Aquest estudi proposa, a través de mitjanes ponderades i operadors de mitjanes ponderades ordenats (OWA, en anglès)  un nou sistema d’agregació per a la investigació d’emissions mitjana de gasos. Presentem les emissions de gasos dels operadors de mitjanes ponderades ordenats, les emissions de gasos dels operadors de mitjanes ponderades ordenats induïts, les emissions de gasos dels operadors de mitjanes ponderades ordenats ponderats i les emissions de gasos dels operadors de mitjanes ponderades ponderats probabilístics induïts.

Aquests operadors representen una nova forma d’analitzar les emissions mitjanes de gasos de diferents variables com països o regions. El treball presenta més generalitzacions mitjançant l’ús de mitjans generalitzats i quasi-aritmètiques. L’article també presenta un exemple il·lustratiu pel que fa als càlculs de la mitjana d’emissions de gasos a la regió europea.

Article a la revista: Journal of Mathematics Teacher Education

Publicat el per

El professor de l’EUSS Dr. Ignasi Florensa ha publicat juntament amb la Dra. Marianna Bosch de l’IQS i el Dr. Josep Gascón de la UAB un article a la revista indexada Journal of Mathematics Teacher Education. L’article, titulat Question-answer maps as an epistemological tool in teacher education, descriu l’ús dels mapes de qüestions i respostes com a eina per a la formació del professorat.


L’ús d’aquesta eina mostra que, per tal d’introduir dispositius d’ensenyament-aprenentatge basats en la investigació, cal adoptar noves eines per a descriure el coneixement, el qual es torna més dinàmic i provisional. Els mapes, en la formació del professorat, han mostrat una gran potencialitat per a facilitar aquest canvi epistemològic que provoquen els nous dispositius de formació.

Publicació a: Superconducting Science and Technology

Publicat el per

La Dra. Elena Bartolomé acaba de publicar un article a la revista Superconducting Science and Technology, sobre l’efecte de l’anisotropia intrínseca i induïda per defectes d’ancoratge en el YBCO, el superconductor ceràmic d’alta temperatura crítica més versàtil que existeix. Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), i de la Università di Roma.


(a) Esquema del Sistema de mesura de resistència superficial a freqüència de microones; (b) Exemple de mesures: resistivitat (part real i complexa), i resistivitad de “flux–flow” i “depinning” en funció de l’angle a 77 K, 0.4T; (c) escalat de la resistivitat que permet la determinació del factor d’anisotropia.

L’anisotropia és un factor que dicta les propietats magnètiques de YBCO, i que té un gran impacte per moltes aplicacions. De vegades, s’introdueixen defectes nanomètrics artificialment per tal d’aconseguir propietats elèctriques i magnètiques menys anisotròpiques. En aquest article es presenta un mètode, basat en la mesura de la impedància superficial, que permet separar l’anisotropia intrínseca pròpia del superconductor, de la deguda als defectes d’ancoratge (“pinning”). Es reporten mesures de capes primes de YBCO amb diversos tipus de nanodefectes (nanopartícules, nanopilars), crescudes per mètodes químics. Trobem que en totes les mostres l’anisotropia intrínseca és constant, γ = 5,3 ± 0,7, mentre que l’anisotropia de “pinning” mostra un comportament molt més complex, no universal i dependent del tipus i distribució de defectes.