Els doctors, Miquel Àngel Amer, Carles Luque i la Dra. Elena Bartolomé acaben de publicar un article de recerca a la revista, Journal of Chemical Education titulat “Study and Research Path for Learning General Chemistry: Analyzing the Quality of Drinking Water”.
En aquest treball s’ha investigat l’ús de la metodologia REI (Recorregut
d’Estudi i Investigació) per a l’aprenentatge de la Química general, una assignatura
que sovint es troba al pla d’estudis de primer any de moltes titulacions
tècniques.
En els darrers anys els REIs han sorgit com una metodologia molt
interessant basada en la recerca I l’estudi de projectes pràctics. En el REI,
la cerca d’una resposta a una pregunta generatriu proposada a la classe (Q0)
deriva en un esquema arborescent de preguntes i respostes, que es resumeixen en
un mapa Q−A.
Exemple de mapa Q-A mapa derivat de la subpregunta Q03- “Quin és el pH de l’aigua de l’aixeta de la teva Ciutat?”
En el cas d’estudi del present treball, es va dissenyar, implementar i
analitzar un REI específic per l’assignatura de Química del Grau d’Enginyeria
impartit a l’EUSS. La pregunta generatriu del REI, va ser “Quina és la
qualitat de l’aigua de l’aixeta a la teva ciutat?”. Aquesta pregunta va portar
a l’alumnat a familiaritzar-se amb els estàndards i aprendre diferents
tècniques d’anàlisi químiques per determinar els paràmetres de qualitat de
l’aigua (com ara la duresa, el pH, el residu sec, la concentració de sulfats i
clorurs).
Diferents activitats d’estudi i investigació durant el REI de Química impartit a l’EUSS el curs 2020-2021: (a) Presentació d’una subpregunta generatriu i dibuix del mapa Q-A mapa general en la pissarra (b) discussió entre membres del grup (c) determinació dels clorurs (d) mesura del pH (e) discussió entre professorat i l’alumnat (f) presentació oral dels mapes Q-A i discussió.
Els resultats de la primera edició del REI en Química mostren que aquesta metodologia va ser molt enriquidora per a l’aprenentatge de l’assignatura, va ampliar resultats en una ampliació dels recursos d’aprenentatge respecte al curs tradicional. El disseny específic del REI va ajudar a superar els problemes didàctics identificats en l’organització anterior, mitjançant la integració dels continguts teòrics i experimentals, millorant les competències de treball en el laboratori de l’alumnat.
El REI va donar-li un “sentit” al curs, augmentant així la motivació. Tant l’alumnat com el professorat es van adaptar fàcilment al nou format d’instrucció.
Els resultats d’aquest treball obren noves oportunitats per a l’aplicació dels REIs en altres cursos de Química.
El Treball de Fi de Grau (TFG) és un repte per
l’estudiant: és el moment de posar en pràctica de manera autònoma els
coneixements assolits durant la carrera. En paraules del cap del departament de
projectes de l’EUSS, Carlos Ortega, “el TFG és una oportunitat per
desenvolupar un treball autònom sobre una temàtica motivant per l’estudiant”.
El TFG és una assignatura obligatòria per a obtenir la titulació i comprèn 12 crèdits ECTS en el Pla d’Estudis de l’EUSS.
– Com
es planteja un treball de fi de grau a l’EUSS? Hi ha diferents modalitats?
Existeixen dues modalitats de TFG: Interns i externs. Els interns són TFG proposats des dels diferents departaments de l’EUSS i que es duen a terme en àmbits del propi centre. Pel que fa als externs la proposta pot venir per compte de l’estudiant o per una empresa o institució externa.
– Quins
aspectes s’ha de tenir en compte abans de decidir un àmbit de treball?
En primer lloc, que t’agradi i et motivi la temàtica del teu TFG. Tot i ser una assignatura més dins del pla d’estudis, el TFG és un procés llarg i la motivació és essencial per poder arribar al final amb èxit.
També és desitjable que la temàtica escollida et permeti enfocar el teu futur, sigui cap a un àmbit professional o cap a estudis superiors.
Per últim, és recomanable que sigui un tema sobre el qual hi hagi prou bibliografia, que et permeti aprofundir en el teu treball.
– Quins criteris se segueixen per triar tutor? Quin paper juga?
Depèn, si el TFG és intern, la tutoria la sol fer la persona que proposa el treball. En qualsevol altre cas és l’estudiant, una vegada té clar la temàtica, qui li ha de proposar a la persona que vol que tutoritzi el seu treball. És molt important adreçar-se a una persona amb un perfil que s’ajusti, tant com sigui possible, a la temàtica del TFG.
La funció principal de la persona que tutoritza un TFG és la de guiar l’estudiant durant el desenvolupament del seu treball, ajudant en la planificació i verificant els avenços de forma periòdica.
S’ha de tenir molt present que la iniciativa ha de ser sempre de l’estudiant tant en les solucions suggerides com en la redacció de la memòria.
Altres funcions són la verificació de la memòria assegurant que compleix els requisits establerts i donar el vistiplau per al seu dipòsit i defensa.
– Quin
repte suposa per l’alumnat el seu desenvolupament?
Són varis els reptes que afronta l’alumnat a l’hora de desenvolupar el seu TFG. Si bé el tutor o la tutora pot ajudar en la planificació, la gestió eficaç del temps suposa un repte important per l’estudiant. Per altra banda, en la majoria dels casos, el TFG és la primera vegada en què l’alumne defensa el seu treball davant un tribunal. Això fa sortir l’estudiant de la seva zona de confort i sol suposar un dels grans reptes de la carrera.
– Quin
aprenentatge suposa el procés pels i les estudiants?
El TFG és un treball on l’estudiant posa en pràctica i consolida les competències treballades durant la carrera. Són vàries les competències específiques que es treballen al llarg del TFG i diferents depenent de l’especialitat.
Durant
el desenvolupament del TFG l’estudiant aprèn a planificar, a trobar i
relacionar informació, prendre decisions, proposar solucions, etc.
– Què
és el que més valora el Tribunal a
l’hora d’avaluar un Treball final de Grau?
L’avaluació del TFG es divideix en diferents aspectes. Per una part la persona que ha tutoritzat el treball avalua la planificació i desenvolupament i té un pes sobre la nota final d’un 30%. D’altra banda, els tres membres del tribunal avaluen el contingut de la memòria, l’exposició i les respostes a les preguntes amb un 30%, 20% i 20% respectivament.
– Com
s’ha de preparar la defensa?
La defensa és l’últim pas en l’elaboració del TFG. Consisteix en l’exposició oral del treball desenvolupat i un torn de preguntes per part del tribunal. L’exposició oral ha de tenir tres parts clarament diferenciades, una introducció a la temàtica, el nucli de la presentació i les conclusions. Per preparar l’exposició oral, a part de la limitació de temps (20’), s’ha de tenir en compte el que es vol transmetre, a qui va dirigit i el nivell de coneixements sobre la temàtica del TFG. Convé preparar molt bé un fil conductor memoritzant només algunes paraules que donin peu al discurs de cada transparència. També s’ha de cuidar molt el disseny gràfic de les transparències.
Dimecres 16 de febrer es van celebrar les eleccions del Comitè d’Empresa de l’EUSS per triar els representants de les persones treballadores a l’empresa.
Tres membres del
professorat (Joan Yebras, Jesús Sols i Laura Calvet) van ser els integrants de
la mesa electoral.
En aquestes eleccions es van presentar dues candidatures. La primera, Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) formada per Roberto Arjones, Salvador Bernadàs, Miquel Àngel Amer, Keivan Amirbagheri, Chema Ruiz, Joan Carles Fernández i la Marta del Río. La segona, Unió General de Treballadors (UGT), on formen part Carlos Pellitero, Sara Redondo, Carlos Ortega, Elena Pallarés, Lluís Jiménez, Víctor Martínez, Yolanda Riera, Pablo Sevilla, Olga Vendrell, Jaime López i la Iria Fraga.
Després del recompte de vots, la mesa electoral va fer públics els resultats: USOC va rebre 22 vots i UGT 18. Així doncs, USOC va obtenir 3 representants i UGT 2, sent: Roberto Arjones, Salvador Bernadàs, Miquel Àngel Amer, Carlos Pellitero i la Sara Redondo.
L’EUSS va assistir del 24 al 28 de gener a la VIII Assemblea General de les IUS a Roma. L’objectiu de l’Assemblea va ser reflexionar i planificar el procés de les Institucions Salesianes d’Educació Superior (IUS) per ser més fidels a la nostra pròpia identitat com a sector de la missió salesiana al món.
En la trobada es van presentar informes de com han evolucionat les IUS en els darrers 5 anys. Actualment, hi ha 92 IUS, de les quals 12 són universitats i la resta centres universitaris. Tenim en total 150.000 persones estudiant en tot el món, i es preveu que el creixement de noves IUS en els pròxims anys sigui a l’Àfrica.
El rector Major, Ángel Fernández, s’hi va fer present en diferents moments, en especial amb una conferència on va transmetre un sincer agraïment pel nostre treball, va insistir que és fonamental mantenir la identitat salesiana de cada IUS, que no perdem de vista que hem fet opció pels joves i especialment els dels ambients populars. Ens va comunicar que aquesta ha de ser la nostra mirada i preferència, els més humils, els descartats, els que no tindrien altres opcions. Va reflexionar que és conscient que és un desafiament, potser el més gran. Ja que el principi de realitat ens porta que l’economia ha d’estar equilibrada, i en institucions privades (totes les IUS ho són) aquesta opció es pot materialitzar a través de programes de beques. Finalment va tractar el model de pastoral, cal oferir a més de cultura i coneixement, valors i propostes de sentit de la vida respectant la consciència de cada jove.
El conseller de Pastoral Juvenil, Miguel Ángel García, va presidir totes les sessions de la trobada, i en una conferència va remarcar les claus i les prioritats per aplicar la pastoral amb joves universitaris. També va presentar-se el nou coordinador general de les IUS, Óscar Lozano. I es va agrair la feina feta pel fins ara coordinador Marcelo Farfán.
Va destacar també una conferència a càrrec de Dariusz Grzqdziel, de la Universitat Pontifícia Salesiana, que va reflexionar de com podem aprofitar l’esforç en canviar les metodologies pedagògiques que ens ha demanat la pandèmia per fer un pas endavant en les nostres universitats.
Finalment, bona part de les sessions de treball es van dedicar a debatre i aprovar les polítiques que inspiraran el nostre camí els pròxims quatre anys en els àmbits: Presència salesiana, Opció pels joves pobres i classes populars, Model de Pastoral, Model Pedagògic, Incidència sociocultural, Xarxes i Gestió eficient. Podeu trobar més informació a https://ius-sdb.com/closing-day-viii-general-assembly-salesian-institutions-higher-education-ius/
A les darreres dècades, la comunitat internacional ha fet un gran esforç per inspirar i promoure la participació de les dones i les nenes en la ciència. No obstant això, les dones continuen trobant obstacles per desenvolupar-se al camp de la ciència. Per tal d’aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa a la ciència per a les dones i les nenes, a més d’aconseguir la igualtat de gènere, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar l’any 2016, l’11 de febrer com el “Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència”.
Per tal de celebrar l’11 de febrer a l’EUSS, enguany s’ha organitzat des de l’Àrea de Recerca una exposició de pòsters repartits per als passadissos de l’escola, que expliquen la vida i contribució de 16 científiques destacades.
Els pòsters van estar preparats per la Sara López León, estudiant de 1r de batxillerat científic de la FEDAC Horta, seleccionada com a participant del programa “Joves i Ciència” 2021-2023 (Fundació la Pedrera) que promou el talent científic de l’alumnat jove de Catalunya.
Imatge d’un dels pòsters exposats a l’EUSS per celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.
Els pòsters mostren les contribucions de científiques que van treballar
en diverses àrees, com ara Vera Rubin, astrònoma i investigadora en el camp de
la matèria oscura; Henrietta Swan Leavitt, que estudià les estrelles
variables Cefeides; Emmy Noether, que va establir el Teorema que porta el seu
nom; Vera Rubin, investigadora en el camp de la matèria oscura; o
Margarita Salas, investigadora espanyola amb notables contribucions en genètica.
Hi ha algunes científiques de molt conegudes per al gran públic, com ara
la Jane Goodall, que va estudiar la vida social i familiar dels ximpanzés; i
d’altres menys conegudes com ara Rachel Carson, una de les primeres persones a advertir
dels efectes perjudicials dels pesticides per al medi ambient.
Es destaquen també dones que han fet importants contribucions tècniques,
com ara Ada Lovelace, que va definir l’ús de targetes perforades, programar la
mítica màquina de Babbage; Hedy Lamarr, inventora i precursora del wifi; Elisa
Leonida Zamfirescu, primera dona en graduar-se en enginyeria; Margaret
Hamilton, desenvolupadora dels sistemes operatius que van ser clau en les missions
lunars “Apolo”; Edith Clarke, que va treballar en línies de transmissió i
circuits elèctrics; Stephanie Kwolek, inventora del Kevlar®; Ellen Swallow
Richards, que va aconseguir que les dones poguessin estudiar ciències naturals
al MIT, o Meredith Westafer, actual directora general de la Giga fàbrica de
bateries de liti de Tesla.
Per la seva actualitat, s’ha dedicat també un pòster a destacar les
contribucions de June Almeida, la primera persona que va observar un
Coronavirus humà al microscopi, i Katalin Karikó, investigadora de l’ARN
missatger que ha estat essencial per al desenvolupament de la vacuna per la
COVID-19.
Tres dels pòsters de l’exposició.
D’altra banda, amb motiu de l’11 de febrer, la Dra. Elena Bartolomé, cap
de Recerca de l’EUSS ha participat en l’acte de presentació de les conclusions
de l’estudi “Dones i Ciència a Barcelona: una anàlisi qualitativa dels factors
que incideixen en la trajectòria de les investigadores”, al Saló de Cent de
l’Ajuntament de Barcelona. L’acte va comptar amb la participació de quatre
dones representants del món de la recerca a Barcelona que van fer un petit
col·loqui per compartir la seva experiència i visió sobre els elements que
incideixen en les trajectòries professionals de les dones investigadores del
teixit científic de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
