L’EUSS i el sector automotriu col·laboren en un estudi per decidir els equipaments prioritaris del futur laboratori del Grau en Enginyeria d’Automoció

Publicat el per
  • Les entrevistes amb una dotzena d’empreses posen de manifest la importància creixent de l’electrònica en la indústria de l’automòbil.
  • El cap de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent, Ignasi Florensa, destaca l’obtenció de dades valuoses «que serviran com a base per a establir l’equipament ideal per al laboratori docent d’automoció».

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha consultat destacades empreses i organitzacions de la indústria de l’automoció per dotar el futur laboratori docent del Grau en Enginyeria d’Automoció dels equipaments més adequats a les necessitats del sector. D’aquesta manera, els i les estudiants de l’EUSS disposaran de les eines més actualitzades, que els aportaran els coneixements i les habilitats requerides pel món professional.

Amb les respostes obtingudes, el Departament de Mecànica i l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent han elaborat un llistat dels equipaments prioritaris que haurà de tenir el laboratori. Els que han assolit més consens són: software de simulació; un sistema de treball amb protocol de comunicacions BUS/CAN, consistent en maqueta i treball en situacions reals amb dispositius connectats a la xarxa; la toolbox Simulink de MATLAB, que simula el comportament dels sistemes dinàmics i que resulta clau per al treball amb dades o la programació d’elements.

Altres elements destacats per la dotzena d’empreses que han participat en l’enquesta són: components de vehicles, unitats de control electrònic (ECU) del motor, sensors propis del sector automotriu, elements de seguretat, kit de desenvolupament per als convertidors de potència, vehicles reals, microcontroladors i miniordinadors tipus Arduino i Raspberry específics d’automoció, banc d’amortidors, i diferents tipus de bateries.

El llistat d’equipaments s’ha elaborat tenint en compte les necessitats de cada assignatura del grau, i l’estudi ha servit també per arribar a conclusions respecte a la configuració d’algunes matèries. És el cas de les d’electrònica, que haurien d’estructurar-se partint de l’electrònica del vehicle o Classic Electronics, continuar amb els subsistemes intel·ligents del vehicle o Adaptative Electronics, i concloure amb conducció autònoma i vehicle connectat, el nivell més alt de l’electrònica, que inclou treball amb càmeres i processament d’imatge.

El cap de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent, Ignasi Florensa, fa una valoració molt positiva de l’experiència. «Les entrevistes ens han aportat moltes dades que serviran com a base per a establir l’equipament ideal per al laboratori docent d’automoció. Destaca la importància que l’electrònica té i tindrà en aquest sector. Probablement no es tracta d’una electrònica a nivell de component sinó més orientada a la gestió de xarxes i a l’arquitectura de sistemes. En aquest àmbit, la majoria de persones entrevistades han coincidit en la importància d’incloure aspectes de la normativa dels sistemes electrònics en automoció, ja que afecten la pròpia filosofia de disseny. Respecte als àmbits més mecànics, posen de manifest la importància de la simulació com a eina per reduir costos en tots els camps: des de confort, vibracions i soroll, fins al disseny de línies de producció».

Entre les organitzacions destacades del sector de l’automoció que han participat en l’estudi, hi ha: ETAS Bosch, Nissan, CIAC (Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya), Guilera, Applus IDIADA, Lear Corporation, Cluster Moto, Salesians de Sarrià, Centro Zaragoza – Instituto de Investigación sobre Vehículos, CT – The Engineering Group. Dels professionals enquestats, cinc són Alumni de l’EUSS.

Per portar a la pràctica les conclusions obtingudes, l’EUSS ha establert un pla de treball en què hi ha implicades les persones responsables de les assignatures del Grau en Enginyeria d’Automoció. Al juliol hi ha prevista una jornada de treball conjunta, per presentar les propostes de cada matèria, amb l’objectiu que el laboratori es comenci a dotar d’equipament per a l’inici del pròxim curs.

Entrevista amb l’Olga Vendrell, Presidenta de la Comissió Negociadora del Pla d’Igualtat

Publicat el per
  • Des de la Comissió d’Igualtat esteu treballant en l’elaboració d’un Pla d’Igualtat per a l’EUSS. D’on sorgeix la necessitat d’abordar aquest projecte i quin és el seu objectiu?

Quan es va constituir la Comissió d’Igualtat el 13 de novembre de 2019, l’elaboració d’un Pla d’Igualtat ja estava sobre la taula.

Des dels seus orígens, l’EUSS ha sigut un centre força masculinitzat, tant a nivell de personal com pel que fa a l’alumnat. Aquest fet, massa habitual en l’àmbit de l’enginyeria, ha provocat que s’instal·lessin en la comunitat determinats estereotips, actituds, maneres de fer, etc. que no afavoreixen que hi hagi una igualtat real d’oportunitats entre dones i homes.

Afortunadament, cada cop hi ha més persones sensibilitzades amb aquest tema que consideren que s’ha de fer alguna cosa per canviar aquesta situació. I és amb aquesta inquietud, que la Comissió d’Igualtat es va posar a treballar en l’elaboració d’un Pla d’Igualtat per a l’EUSS.

El primer pas va ser formar-se i documentar-se en el tema. Precisament, l’any 2020 es van publicar al BOE dos Reials Decrets que regulen els plans d’igualtat (RD 901/2020) i la igualtat retributiva entre dones i homes (RD 092/2020). Dins d’aquest nou marc legislatiu, va sorgir la necessitat de constituir una Comissió Negociadora per a l’elaboració del Pla d’Igualtat.

A partir d’aquest moment, la Comissió d’Igualtat col·labora i dóna suport a la Comissió Negociadora, però és aquesta la que encapçala el projecte.

  • Quins són els passos a seguir en l’elaboració del Pla d’Igualtat?

El primer pas és fer una diagnosi de la situació actual de l’EUSS. És a dir, recopilar dades i analitzar-les per identificar els punts forts i punts febles de la institució en matèria d’igualtat.

Un cop es tenen clars els punts febles, cal definir quines propostes de millora es poden aplicar per revertir-los. En aquest punt, cal concretar quines persones se’n responsabilitzaran, amb quins recursos i en quins terminis.

Finalment, s’ha d’establir un sistema de seguiment de l’aplicació de les mesures proposades.

És fonamental que tota aquesta informació quedi recollida en el mateix Pla d’Igualtat.

  • En quina fase us trobeu actualment?

En aquests moments ens trobem en la fase de diagnosi. Malauradament, la situació extraordinària que estem vivint arran de la Covid-19, també ens ha afectat en aquesta tasca.

  • Com esteu enfocant la diagnosi? De quins elements disposeu per fer-la?

Per tal que un Pla d’Igualtat sigui útil, ha de cobrir totes les àrees de la institució. a la complexitat que suposa, estem abordant l’elaboració del Pla d’Igualtat des d’11 àmbits diferents: Cultura i gestió organitzativa; Condicions laborals i classificació professional; Accés a l’organització; Formació interna i/o contínua; Promoció i desenvolupament professional; Retribucions; Temps de treball i corresponsabilitat; Comunicació i llenguatge no sexista; Salut laboral; Prevenció i actuació davant de l’assetjament sexual i per raó de sexe; i Activitat acadèmica.

Per fer la diagnosi de cadascun d’ells, partim de diversos indicadors (quantitatius i qualitatius) calculats a partir de les dades disponibles i com a resultat d’una enquesta passada a tot el personal docent i d’administració i serveis de l’EUSS. Són tan importants els valors quantitatius que ens donen les dades, com l’opinió i la percepció de les persones sobre el tema.

  • Com està sent l’experiència?

L’experiència està sent tot un repte! Vist des de fora, pot semblar una tasca fàcil de fer, però un cop t’hi aboques, la profunditat i complexitat del tema augmenten de manera significativa.

Totes les persones que formem la Comissió Negociadora hem de seguir realitzant les tasques lligades als nostres llocs de treball, així que hi ha moments en què és complicat compaginar-les. És llavors quan hem de procurar per tots els mitjans, que els temes urgents no passin per davant dels temes importants, com és l’elaboració del Pla d’Igualtat.

  • Quan penseu que estarà preparat el Pla i com serà la seva aplicació pràctica?

Inicialment, ens havíem marcat com a límit per tenir elaborat el Pla d’Igualtat el final del curs acadèmic 2020-2021, però estem veient que necessitem més temps. Hi ha molts àmbits a treballar i, algun d’ells ens està portant més feina de la prevista. Si volem fer una anàlisi de qualitat, no podem fer-ho a correcuita. Una previsió més realista és enllestir el Pla d’Igualtat abans de tancar l’any 2021.

En aquest punt, el presentarem a tota la comunitat de l’EUSS i en farem difusió perquè tothom el pugui portar a la pràctica.

Membres de la Comissió Negociadora del Pla d’Igualtat

La Comissió Negociadora del Pla d’Igualtat es reuneix per valorar l’enquesta per a la diagnosi d’igualtat

Publicat el per

El passat 12 d’abril, la Comissió Negociadora del Pla d’Igualtat de l’EUSS va fer la seva reunió mensual per posar en comú el treball de diagnosi que s’està duent a terme. En aquesta ocasió es van treballar l’àmbit de la comunicació i el llenguatge no sexista i l’àmbit de les retribucions.

També es va valorar la participació en l’enquesta que es va passar a tot el personal de l’EUSS entre els dies 15 i 26 de març de 2021 amb la intenció de recollir la percepció que té la plantilla pel que fa a la igualtat entre homes i dones dins de l’empresa. Aquesta enquesta constitueix un instrument molt vàlid per completar l’anàlisi de dades quantitatives, ja que s’hi van incloure entre dues i quatre preguntes de cadascun dels àmbits que s’estan analitzant per a l’elaboració del pla d’igualtat: Cultura i gestió organitzativa; Condicions laborals i classificació professional; Accés a l’organització; Formació interna i/o contínua; Promoció i desenvolupament professional; Retribucions; Temps de treball i corresponsabilitat; Comunicació i llenguatge no sexista; Salut laboral; i Prevenció i actuació davant de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

La participació va ser d’un 65,3% i es van poder recopilar nombroses opinions i propostes que, de ben segur, ajudaran a dissenyar accions d’acord amb les necessitats de la plantilla.

La propera reunió de la Comissió se celebrarà el dilluns 3 de maig.

L’Associació d’Antics i Antigues Alumnes Don Bosco organitza tres Jornades d’Acompanyament Professional

Publicat el per

L’Associació d’Antics i Antigues Alumnes Don Bosco, juntament amb la col·laboració d’Alumni EUSS, ha organitzat tres jornades d’orientació preuniversitària dirigides a l’alumnat de batxillerat dels centres salesians d’Horta, Mataró, Sarrià, Rocafort, Monzón i Sant Vicenç dels Horts.

Aquestes jornades se celebren en dissabte (tres dissabtes consecutius) i en format online, i tenen com a objectiu acompanyar a l’alumnat en el procés d’elecció dels estudis posteriors al batxillerat, oferint el testimoni de professionals de diferents àmbits laborals.

En cada jornada s’aprofundeix en un sector professional. La primera d’elles, va tenir lloc dissabte 10 d’abril i es van tractar les professions científico-tècniques. En aquesta ocasió, es va comptar amb la participació d’enginyers i enginyeres, arquitectes i investigadors, antics i antigues alumnes d’escoles salesianes que van compartir la seva experiència professional. La propera sessió serà dissabte 17 d’abril i es dedicarà a les professions científico-sanitàries de la mà de professionals mèdics, farmacèutics i veterinaris. Al final, dissabte 24 d’abril, la jornada s’enfocarà a les carreres de l’àmbit social-humanístic.  

Recupera la 1a Jornada: professions científico-tècniques

Participa en la 2a jornada: professions científico-sanitàries

https://www.youtube.com/watch?v=1bNE-ek5q_Q

AMFE aplicat en educació: millora dels processos d’aprenentatge actius

Publicat el per

La Dra. Elena Bartolomé, professora de l’EUSS acaba de publicar un article titulat: “Failure mode and effect analysis (FMEA) to improve collaborative project-based learning: Case study of a Study and Research Path in mechanical engineering” en la revista indexada International Journal on Mechanical Engineering Education.

Aquest treball va estar realitzat amb la col·laboració de la Paula Benítez, recentment graduada a l’EUSS en Enginyeria Elèctrica i Organització Industrial.

Figura 1: Subfases del REI en TMM; Esquema de preguntes i respostes (Q-A map), i alguns exemples d’activitats d’estudi i recerca: discussió entre iguals, estudi de la teoria, construcció de maquetes, anàlisi i simulació de màquines.

L‘Anàlisi de Modes de Falla i Efectes (AMFE, o FMEA en anglès) és una eina àmpliament utilitzada a la indústria per identificar possibles modes de fallada, els seus efectes i causes. En aquest treball, es va investigar la utilitat de l’AMFE en l’àmbit educatiu com a eina per millorar els processos d’aprenentatge actius. En el cas de l’ estudi seleccionat, els principis de l’AMFE es van adaptar per avaluar el risc de fallades en un curs de segon del Grau d’Enginyeria de “Teoria de Màquines i Mecanismes” impartit mitjançant un “Recorregut d’Estudi i Investigació (REI)”, una metodologia col·laborativa basada en projectes. El REI és un format d’instrucció d’aprenentatge actiu que s’inicia mitjançant una pregunta generatriu que condueix a una seqüència de preguntes i respostes derivades, i combina moments d’estudi i investigació.

Mitjançant l’aplicació de l’AMFE, l’equip docent va ser capaç d’identificar els modes de fallada més crítics del procés, per així prioritzar i implementar accions correctives per millorar el REI el curs següent.

Figura 2: (a) Modes de fallada al llarg dels REIs 2018/19 (vermell) i 2019/20 (blau), i Risk Priority Number (RPN)=OxSxD, producte de la probabilitat d’ocurrència (O), severitat (S) i probabilitat de detecció de cada mode; (b) Diagrama de Pareto-RPN: la línia  representa el llindar per prendre accions correctives segons el principi de Pareto 80-20; (c) Distribució de modes de fallada amb un determinat RPN i mitjana.

Aquesta és una de les primeres experiències d’aplicació de l’anàlisi AMFE en Educació, en particular en el camp de l’Enginyeria. Cal destacar, però que l’enfocament sistemàtic que ofereix l‘AMFE es podria molt bé aplicar per millorar els processos d’aprenentatge en altres àrees.

En conclusió, FMEA representa una eina senzilla i potent d’avaluació de riscos molt útil per identificar passos crítics en un procés educatiu i millorar la qualitat de l’aprenentatge.