Entrevista a César Latorre, cap del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

Viure dos anys de pandèmia ha posat a prova la nostra capacitat d’adaptació a tots els nivells. I, en el context de la Covid-19, molts professionals han hagut de dissenyar i executar a vegades, gairebé a contrarellotge una nova manera de treballar per tal de mantenir viva l’activitat a distància. D’això, les universitats i els centres educatius, no se n’han pogut escapar: classes telemàtiques, plataformes digitals, teletreball i connexions remotes. Com ha evolucionat a nivell tecnològic una escola universitària com l’EUSS en aquest temps? Què n’ha quedat després d’aquests dos anys de pandèmia? En parlem amb el cap del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, César Latorre.

  • Ha estat la pandèmia un detonant per accelerar la transformació digital dels centres universitaris?

Efectivament, ha estat un detonant que ens ha esperonat a qüestionar-nos si el que hem fet sempre i com ho hem fet, era la millor manera. Ens ha obert noves perspectives, tècniques, metodologies i oportunitats. Hem vist com, professorat i PAS, que pensaven que això de la tecnologia no anava amb ells, i que no era necessari cap tipus de plantejament tecnològic a les seves assignatures o processos, es trobaven amb una realitat que els ha fet replantejar que, potser, la tecnologia sí que ha de tenir espai en el seu desenvolupament diari.

També ha servit per adonar-nos que simplement canviant l’eina per una més tecnològica no sempre solucionem el  problema i que, de vegades, en provoquem d’altres. La tecnologia és una eina i no el fi en si mateix. I les eines, es poden fer servir bé o malament.

No hi ha dubte que en els pròxims anys veurem com als pressupostos dels departaments de TIC, i a d’altres també, aniran apareixent partides pressupostàries per tirar endavant projectes de transformació digital.

  • Com ha canviat a l’EUSS en els darrers dos anys? Quins sistemes i eines s’han hagut d’implantar?

Moltes de les eines que hem hagut de fer servir durant els confinaments, el personal l’EUSS ja les tenia al seu abast. Google Meet, Microsoft Teams, extensions telefòniques virtuals a casa, accés per VPN als recursos de l’EUSS, campus virtual, i moltes altres, ja estaven a disposició de tothom. L’esforç principal va ser haver de passar de tenir-les arraconades a ser l’eina central que ens permetia continuar la docència o fer la nostra feina. L’EUSS no va haver de fer cap ERTE per la pandèmia amb cap dels seus treballadors, gràcies al fet que tothom vas poder continuar fent les seves tasques d’una altra manera.

Va fer falta, això sí, acabar d’afinar-les, configurar-les, fer manuals i normes d’ús, comunicar i recordar  l’existència de les eines, donar suport logístic a les persones usuàries durant la seva utilització,  etc. Tot això va ser un moment d’estrès per a tot el departament de TIC, als i les membres del qual vull felicitar i agrair tota la feina feta i les llargues jornades de treball.

Recordo que teníem en marxa el projecte de fer el canvi de tota la nostra infraestructura de visualització on s’ubiquen els servidors corporatius de l’EUSS. El confinament ens ho va fer endarrerir a plena època d’exàmens del segon semestre, tancament de notes, lliuraments finals, etc. Els servidors d’EUSSTERNET també van tenir moments de patiment per la sobrecàrrega no prevista en el volum de lliuraments i d’accessos; moments de tensió amb exàmens on-line on apareixia algun problema, etc.

També s’ha de dir, que ens va permetre fer actualitzacions del sistema de molts equips de despatxos que en període normal no haguéssim pogut fer.

Quan es va passar a la semipresencialitat, va fer faltar equipar les aules amb sistemes que permetessin tenir estudiants connectats simultàniament on-line o presencials. Es va augmentar el cabal de connexió de dades amb l’Anella Científica, que és el nostre proveïdor d’accés a internet.

Actualment, gairebé, totes les aules tenen un sistema de videoconferència i algun laboratori també.

  • Segurament, en tot aquest procés, ha calgut un procés d’adaptació per part d’alumnat i professorat. L’hem superat o encara ens queda camí per recórrer?

Crec que estem vivint en un moment d’un cert desconcert. Vam passar de tot presencial a tot on-line sense ser un procés natural, si no fruit d’una pandèmia que ens va esclatar a la cara. I ara ens trobem, que molts de nosaltres, tenim una necessitat imperiosa de retrobar-nos i desfer-nos de la famosa “nova normalitat”, la qual no era més que un artifici per superar un greu problema, mentre que d’altres s’ho miren encara amb molta preocupació i patiment.

Una part de l’alumnat va patir fortament amb aquest trencament de relacions humanes, en una edat en què l’amistat està moltes vegades per sobre de la família. Molts, afortunadament, van saber adaptar-se ràpidament, alguns els hi va costar i d’altres, malauradament, van patir situacions personals molt dures.

Per tant, encara ens queda camí per recórrer, per avaluar tot el que ens ha passat i crear una nova normalitat amb una transició més natural i pausada.

  • Avui ja podem parlar d’una certa normalitat, amb classes i treball presencial, tot i que el teletreball i les connexions remotes continuen estant a l’ordre del dia. És possible l’educació híbrida amb els models actuals?

L’educació on-line és una cosa diferent del que hem fet durant la pandèmia. L’educació on-line té uns paradigmes de funcionament diferents de la presencial. El que vam fer, principalment, va ser fer el mateix però davant d’una càmera. A poc a poc, vam anar explorant altres formes per fer-ho. Però l’educació on-line requereix que l’estudiant tingui una actitud encara més activa i responsable de la seva pròpia formació. Els materials formatius de les universitats i centres on-line són totalment diferents dels que generem els centre presencials.

Ara, hem de reflexionar entre tots i mirar com integrar la part positiva de la presencialitat i la part positiva, que n’hi ha i força, de l’on-line, l’accés remot, els campus on-line, etc. Sempre pensant que la nostra tasca és la de formar enginyers i enginyeres del segle XXI en un nou entorn que creiem serà més on-line. I això requereix temps, formació en eines, renovació i capacitat d’adaptació per part d’un col·lectiu d’unes 800 persones entre estudiants, personal docent, investigadors i personal d’administració i serveis, de totes les edats entre els 18 anys i els 65-70.

També vull dir que els canvis de models són llargs i tediosos, sobretot quan l’agència de qualitat universitària vol que s’expliqui, es raoni i se’ls convenci del més petit canvi fet en una metodologia, assignatura, sistema d’avaluació durant un moment d’emergència i a posteriori dels fets. Això provoca una allau de paperassa (encara que sigui en Pdf), de temps i d’esforços en un moment de saturació mental. Posar sobre un paper totes les mesures i canvis que es van fer a les assignatures, les disposicions preses per direcció, departaments, etc. en seguretat, horaris, pràctiques, va suposar tanta o més feina que els propis canvis implantats. Semblava que l’objectiu de la universitat era la qualitat del sistema de qualitat més que la qualitat de l’ensenyament i l’acompanyament de l’estudiant.

  • Avui la gran amenaça a aquesta transformació al món digital és la seguretat. És aquesta una assignatura pendent al món educatiu?

Jo crec que tots els departaments de tecnologia estem treballant, inclús diria, que d’una manera obsessiva, en la millora de la seguretat dels sistemes i les dades que aquests processen.

L’educació té en contra que les partides pressupostàries i els recursos humans i tecnològics que s’hi poden dedicar no acostumen a ser comparables amb les grans corporacions. La seguretat costa molts diners i la sensació dels usuaris és que només serveix per donar- més feina i que les TIC es donin més importància de la que tenen.

Els centres d’educació primària i secundària no solen ser grans objectius, ja que difícilment poden pagar rescats elevats i els serveis no generen grans pèrdues si estan aturats unes hores o dies. Encara que amb la transformació digital que estan impulsant molts centres cada cop serà un servei més crític i la seguretat serà més important. Però si poden tenir atacs simples, fruit de gamberrades, perquè per pocs euros pots fer atacs de denegació de servei contra els sistemes d’aquests centres. Fa uns anys, aquests atacs es feien simulant avisos de col·locació d’artefactes explosius a escoles i instituts. Trucades telefòniques que provocaven la parada del centre unes hores. En aquests casos, les persones responsables es trobaven ràpidament, però amb els atacs cibernètics la detecció es complica o és impossible.

Els centres universitaris sí que som clarament objectius, pel tipus d’informació que podem gestionar com són dades personals i com pot ser la generada per la recerca i, de vegades simplement, per a altres institucions més predisposades a pagar rescats.

  • Segons consultores com Deloitte, el 80% de les universitats considera que tenen un alt risc d’exposició per ciberamenaces, sobretot arran de l’augment del volum de dades, algunes de caire personal. Com es treballa en aquest sentit des de l’EUSS?

Em sorprèn que hi hagi un 20% que no ho consideri. En els darrers mesos han patit atacs greus que han afectat el seu funcionament la Universidad de Castilla-La Mancha, la Universidad de Burgos, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya, i d’altres universitats d’Itàlia, USA, etc. La resta, tenen, i tenim, intents constants d’atacs. La qüestió principal no és com evitar-ho, que ja ho intentem, sinó que quan ens passi, de quina manera recuperem el servei i les dades el més ràpid possible i amb menys riscos que torni a passar.

Per tant, s’ha de treballar en dos fronts, la prevenció i el Disaster Recovery que diuen els anglosaxons.

Per la prevenció, cal tenir en compte que la principal forma d’iniciar l’atac a una institució és la d’aconseguir enganyar a una persona de la institució per tal d’obtenir les seves credencials, instal·lar-li troians els seus ordinadors en clicar sobre un enllaç o fitxer i, finalment, aconseguir l’elevació de privilegis per començar a expandir-se a la resta d’equips.

I la manera de fer-ho és amb l’enviament massiu de correus electrònics falsos, ja que estadísticament algunes persones cauran en el parany. I als atacants només els hi cal que una sola persona hi caigui.

Per evitar això, o més ben dit, per intentar minimitzar al màxim aquest risc, s’ha elaborat un pla de formació destinat a tot el personal per evitar els atacs de pesca de credencials, ransomware, etc. i ens estem plantejant en una segona fase, com portar aquesta formació també a tot l’alumnat.

A més a més, des del departament de TIC es van introduint les mesures tècniques que no tenim espai en aquesta entrevista per repassar. Però en tot projecte que es porta a terme en el departament, un dels primers elements a considerar és la seguretat i la protecció de les dades personals.

Pel que fa a disaster recovery implica tenir tot un pla de tècnic que tingui en compte a totes les persones de la institució, proveïdors, serveis jurídics i legals, etc. Un pla que sempre desitges no haver d’executar mai.

  • Quin sol ser l’objectiu d’aquest tipus d’atacs cibernètics?

Aquesta és fàcil, deixant de banda l’espionatge industrial entre competidors, l’objectiu és obtenir molts diners. El sector del ciberatac comença a moure tants diners com la venda il·legal d’armes, el tràfic de drogues, el de persones, i amb molta més seguretat per als delinqüents per què la persecució d’aquests delictes involucra a les lleis i sistemes judicials de molts països que no estan disposats a col·laborar.

  • De quina manera podem protegir la informació que guardem a la nostra intranet o als nostres correus electrònics? Què es pot fer des de l’alumnat i professorat?

Algunes mesures ja les hem comentat. La més important, ull viu amb els correus electrònics i els seus enllaços i adjunts, el mateix amb SMS’s, whatapps, telegrams, etc. Tenir un bon antivirus tipus End Point (antivirus, Firewall, controls de navegació, etc.). Visitar webs oficials tipus INCIBE o l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, on ens donen consells, tant a nivell particular, com empresarial, sobre què fer abans que passi res, i sobre com actuar després que passi.

D’altra banda, també hem de pensar cada document o fitxer que creem quin grau de protecció requereix. Si conté dades personals delicades o informació confidencial s’ha de ser molt rigorós.

Quan es guarden a les unitats compartides creades des del departament TIC hem d’estar segurs de qui té accés a aquella carpeta. I si detectem accessos no autoritzats o veig que puc accedir a informació que no hauria de poder tenir a l’abast, avisar de seguida al departament de TIC perquè prengui mesures.

El repte més gran el tenim en les unitats compartides als núvols (Google drive, Microsoft Onedrive, Dropbox, etc.).  El responsable de la compartició d’un fitxer i el seu contingut és l’autor de document i, moltes vegades, el comparteix amb privilegis que no hauria de donar i, el que és més greu, a persones que no haurien de tenir cap tipus d’accés de forma involuntària. Aquests sistemes ens donen molta facilitat d’ús i molta flexibilitat per accedir des de qualsevol lloc als documents, però també ens dona tota la responsabilitat ens cas de fuita de dades.

Quan compartim un fitxer per a tothom qui tingui l’enllaç i aquest l’enviem per correu, ja no podem saber a quanta gent li arribarà després. Gent que tindrà accés i podrà fer servir la informació amb altres objectius.

Altres mesures de seguretat ja són de caràcter més tècnic. Els correus es poden enviar xifrats i signats digitalment, utilitzar el verificador de signatura electrònica dels documents, xifrar els dispositius d’emmagatzemament, etc. Però, ¿quants de nosaltres estem disposats a “perdre” el temps en configurar, aprendre a fer servir, a haver de fer tres clics en lloc d’un només per accedir a un document, etc.?

Malauradament, aprenem massa vegades a cops de bastó.

La seguretat pot arribar a ser obsessiva i compulsiva. Però hem de trobar un equilibri entre comoditat i seguretat, i afortunadament cada cop tenim més i millors eines per fer-ho.

Publicació a Inorganic Chemistry Frontiers: funcionalització de superfícies amb molècules magnètiques i luminescents de lantànids

La Dra. Elena Bartolomé acaba de publicar a la revista Inorganic Chemistry Frontiers, (IF-7.78) l’article titulat “Towards large area surface functionalization with luminescent and magnetic lanthanoid complexes”, en col·laboració amb la Dra. C. Sañudo, J. Jover i en G. Gabarró, del Dep. de Química Inorgànica i Orgànica de la Universitat de Barcelona, i en Dr. J.R. Zuazo de l’ESRF – ICMM de Madrid.

El dipòsit superficial i homogeni de molècules sobre una àrea del substrat de gran extensió és difícil d’aconseguir, però extremadament important per a les aplicacions proposades de molècules magnètiques en emmagatzematge de dades, processament d’informació o espintrònica molecular.

En aquest treball s’ha presentat un mètode senzill per funcionaritzar àrees de gran superfície i empeltar molècules complexes de manera organitzada. Es mostra una prova de concepte realitzada empeltant els complexos [Ln2(SYML)3(H2O)] de Ln = Eu(III) i Dy(III) sobre Si funcionaritzar, en la qual s’han obtingut cobertures homogènies del Si(100) d’uns 1 cm × 1 cm. En el cas del complex d’Eu, s’ha utilitzat la luminescència per seguir el procés.

Figura 1. Esquerra: (a) el ligand SYMLH2 (b) estructura cristal·lina del complex d’Eu, on cada ligand es mostra d’un color; (c) dimer supramolecular; (d) empaquetament cristal·lí al llarg d’eix-a, i (d) del pla bc. Dreta: possible mode d’empelta de la molècula [Ln2(SYML)3(H2O)] sobre el substrat de Si funcionaritzat.

L’espectroscòpia de masses d’ions secundaris del temps de vol (ToF-SIMS) confirma la presència de la molecular esperada. A més les mesures de difracció de raigs X amb incidència rasant (GIXRD) realitzades en el sincrotró de l’ESRF a Grenoble mostren orientacions preferides i dominis ordenats de les molècules. Les propietats magnètiques i l’anisotropia de la monocapa de molècules empeltades es van examinar mitjançant la tècnica del dicroisme circular magnètic de raigs X (XMCD) al sincrotró ALBA de Barcelona. Els resultats mostren que existeix una fracció de molècules amb una orientació preferida del seu eix fàcil de magnetització a 30° respecte de la direcció normal a la superfície.

Figura 2. (a) Espectres de XAS i XMCD registrats a 6 T i 4 K en funció de l’angle d’incidència del feix respecte a la normal (θ) per a una mostra, de la mostra [Dy2(SYML)3(H2O)] emplatada sobre Si funcionaritzat, I en pols; (b) dependència angular del moment magnètic orbital (mL), espinorial (ms) i total (mTOT). El panell inferior mostra la dependència angular de mTOT(θ) esperada per a molècules amb el seu eix de fàcil imanació (EAM) orientat fora del pla (OOP), dins del pla (IP) i amb un angle alpha = 30°, respecte al substrat normal (vegeu requadre), així com la simulació corresponent a una combinació lineal (LC) del 20% de molècules amb l’EAM orientat a 30° i una fracció del 80% de les molècules amb EAM orientat aleatòriament.

Publicació de la Dra. E. Bartolomé a JACS: origen de l’espí S=9 en l’anell molecular Cr10

La Dra. Elena Bartolomé acaba de publicar l’article titulat “Origin of the unusual ground-state spin S=9 in a Cr10 single-molecule magnet” al Journal of the American Chemistry Society (JACS), una de les revistes més prestigioses en l’àrea de Química amb un índex d’impacte IF-16.38.

Aquest treball ha estat possible gràcies a una llarga i fructífera col·laboració multidisciplinària entre científics nacionals i internacionals: en Dr. J. Rubín, Dr. A. Arauzo, Dr. F. Bartolomé i Prof. J. Bartolomé de la Universidad de Zaragoza-Instituto de Ciencia y Nanomateriales de Aragón (INMA-CSIC); en Dr. J. Luzón, del CUD-Zaragoza; en Dr. F. Sedona, Dr. M. Rancan i Prof. L. Armelao, de la Universitat de Pàdua, i la Dra. E. Garlatti de la Universitat de Parma (Itàlia); la Dra. T. Guidi del ISIS labortory (UK); els Drs. F.Wilhelm i Dr. A. Rogalev del sincrotró ESRF de Grenoble; el Dr. A. Amann i Dr. S. Spagna de l’empresa Quantum Design.

Les rodes moleculars magnètiques són una subclasse d’imants moleculars molt interessants per les seves  propietats magnètiques intrínseques, com a sistemes de referència per la recerca de fenòmens quàntics macroscòpics coherents, i per la seva potencial aplicació en el processament d’informació quàntica. A més, la geometria plana i alta simetria de les molècules cícliques les fa atractives per al dipòsit sobre substrats, un pas crític en el camí cap a la fabricació de dispositius.

La roda molecular [Cr10(OMe)20(O2CCMe3)10], abreujada {Cr10}, és un cas rar entre les rodes basades en un nombre parell de metalls 3d, que solen presentar un estat fonamental antiferromagnètic (AF) (S = 0), ja que presenta un espí intermedi completament inusual (S = 9) i una  anisotropia no negligible, D/kB = -0.045 (2) K.

En aquest treball, s’ha aconseguit desvelar l’origen de l’espí S=9 en el {Cr10} que prové dels detalls més fins de l’estructura química de la roda, que donen lloc a una estructura d’interaccions d’intercanvi molt poc comuna. La resolució d’aquest problema ha estat possible gràcies a un estudi molt detallat de les propietats magnètiques de la roda, combinant diferents tècniques experimentals (magnetometria del monocristall, capacitat calorífica, dispersió de neutrons inelastics, XANES i XMCD, susceptibilitat ac fins a molt baixa temperatura de 0,1K) amb amplis càlculs numèrics de diferents tipus (ab initio, DFT, càlculs de Monte Carlo).

Les mesures de magnetometria angular realitzades en monocristall van confirmar el comportament anisòtrop axial del {Cr10}, (Figura 2, esquerra). Per a mostres en pols, la corba de χT(T) va demostrar un comportament general de l’anell ferromagnètic (FM) fins a T=1.8 K però, en canvi, la corba de magnetització M(H) no saturà als 30 μB/fu esperats per deu ions Cr3+ d’espí Si=3/2 espín acoblats FM, sinó a un valor molt inferior, corresponent a un espí total S=9 (Figura 2, dreta).

Figura 2. Esquerra: Dependència angular de la magnetització del monocristall (SC) del {Cr10}; Dreta: Mesures de magnetometria dc, (a) dependència amb el camp de la magnetització, M(H), a T = 1.8 K per una mostra en pols i SC, mesurat amb el camp magnètic aplicat paral·lel (EA), perpendicular (HA) a l’eix de fàcil imanació, i a un angle intermedi; (b) dependència amb la temperatura del producte de la susceptibilitat-per-T, χT(T) per a les mateixes mostres.

Aquests resultats es van poder racionalitzar utilitzant un model magnètic, que inclou l’anisotropia del clúster, en què la roda {Cr10} està formada per dues semirodes, cadascuna amb quatre spins Cr3+ acoblats FM (JFM/kB = 2.0 K), separats per dos ions Cr3+  acoblats AF asimètricament (J23/kB = J78/kB = -2,0 K; J34/kB = J89/kB = -0,25 K), Figura 3.

Figura 3. Model magnètic per al {Cr10}: (a) esquema d’acoblament i (b−e) corbes magnètiques calculades amb un model Monte Carlo clàssic al llarg de l’eix fàcil (EA, blau) I difícil (HA, vermell), i amb Monte Carlo quàntic tan sols al llarg de la direcció EA (verd), amb els paràmetres d’acoblament JFM/kB= 2.0 K, J23/kB = −2.0 K, J34/kB = −0.25 K, Di/kB = −0.31 K.

Aquest model d’acoblament tan singular sorgeix de l’asimetria en les interaccions que es produeix a causa de petites distorsions en els angles dels ponts alcoxi Cr−O−Cr que acoblen els ions Cr3+, tal com demostren els càlculs ab initio i DFT, mentre que l’anisotropia total del clúster es pot correlacionar amb les anisotropies individuals calculades per cadascun dels ions Cr3+ de la roda, Figura 4.

Figura 4. (a) – (b) Eixos de fàcil imantació (EAM) calculats per ab initio per al {Cr10} ring; (c) Correlació entre els angles dels ponts alkoxi Cr−O−Cr I les constants acoblaments Jij calculades per DFT entre ions Cri-Crj consecutius de la roda.
 

Les mesures d’Inelastica Neutron Scattering (INS) van permetre confirmar el model d’acoblament proposat, que dona lloc a un estat fonamental amb espí total S = 9 I un primer estat excitat S = 8 (Figura 5, esquerra).

Finalment, mitjançant mesures de susceptibilitat ac fins a 0.1 K es va comprovar que el {Cr10} es comporta com a imant molecular, amb una energia d’activació de U/kB = 4,0 (5) K en absència de camp aplicat (Figura 5, dreta).

Figura 5. Esquerra: Spectre d’Inelastic Neutron Scattering (INS) del {Cr10}, mesurat a  T = 1.8 i 5.0 K; i nivells d’energia calculats amb el model d’acoblament proposat. Dreta: Components real i imaginària de la susceptibilitat ac, i dependència del temps de relaxació amb la inversa de la temperatura.

Entrevista a Jordi Rocasalbas, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

En una nova entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences us presentem a Jordi Rocasalbas, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Jordi s’encarrega del desenvolupament de productes i serveis de tota la línia de lluminàries i d’estratègies de negoci, alguna cosa que va molt més enllà dels primers circuits que creava a la seva primera feina. Després del seu pas per Philips, a Holanda, i per diverses empreses més del sector, en Jordi s’ha anat especialitzant fins a portar l’Internet de les coses al món de les llums, com a director d’Innovació de l’empresa LEDS C4. “La meva trajectòria ha estat la suma de la  constància, però també d’estar en el lloc indicat i el moment adequat”, assegura.

Quin és el teu paper com a director d’Innovació?

Es tracta d’estar sempre al dia del qual va succeint quant a tecnologia, mercat o canal. Per exemple, sempre estic buscant noves línies de negoci, sigui sobre noves tecnologies o també de nous mercats. La meva feina també inclou veure que està succeint en altres països, o buscar noves maneres d’oferir serveis diferents. És a dir, que el meu paper no està enfocat únicament a la tecnologia, també està enfocat al que seria l’àrea de negoci de l’empresa.

T’imaginaves que acabaries treballant en aquest sector?

Quan estava estudiant no m’hagués imaginat mai que arribaria a fer el què estic fent ara mateix. Al final la meva carrera professional m’ha anat portant. I també ha estat la inquietud d’anar aprenent sempre. Sóc una persona a qui li agrada estar al dia i a l’avantguarda de tot. No m’hauria pensat mai que estaria parlant de l’Internet de les coses, per exemple, ni de l’Internet de les llums, ni de parlar d’obtenir dades o de crear informació a partir d’aquestes.
Jo vaig començar creant circuits o dibuixant-los, fent electrònica de potència, electrònica digital. També haig de dir que tinc un record molt bonic d’aquests inicis i que vaig aprendre molt. Al final el que t’ensenya és tocar i entendre tot el que fas. Són els fonaments que t’ajuden a entendre tot el que passa al teu voltant.

Per què vas decidir estudiar Enginyeria Electrònica?

Jo de petit sempre remenava moltes coses, m’agradava desmuntar-les, encara que no sempre aconseguia tornar-les a muntar. I vaig acabar estudiant Enginyeria Electrònica, però també una mica per casualitat. El meu pare em va ajudar i em va orientar. Em va dir: Mira, crec que la Informàtica o l’Electrònica són sectors en els quals hi haurà demanda laboral en el futur. I vist que jo ja tenia aquesta inquietud, em va ajudar a triar.
Una de les raons també per a triar l’EUSS és que el meu pare havia estudiat a l’Escola Professional Salesiana quan era jove. Sabíem que era una bona escola, de caràcter molt pràctic, que és una cosa en la qual marca diferències.

Creus que aquesta formació pràctica et va preparar per al mercat laboral?

El fet de ser autònom, que et preparin perquè duguis a terme la pràctica i que ho entenguis, és una cosa fonamental per a estar preparat de cara a l’empresa. I jo vaig tenir la sort que just sortir vaig poder començar a posar en pràctica tot el que havia estudiat.

Quina ha estat la teva trajectòria professional?

La meva trajectòria ha estat la suma de la constància, però també d’estar en el lloc indicat en el moment adequat. Vaig començar a treballar a Holanda, en Philips, una empresa que és líder a nivell mundial. I d’aquí vaig venir a treballar a una petita empresa a Santa Perpètua, en la qual fèiem electrònica, subcontractació de circuits i altres petites enginyeries per a altres empreses. Vam començar a fer tires de leds i electrònica de potència. I així, a poc a poc, vam anar adquirint coneixements, de tecnologia led i també d’il·luminació. Finalment, vaig fer un salt a Leds C4 fa quatre anys i mig, que és l’empresa en la qual treballo actualment.

Quin record, guardes de l’EUSS?

Tinc un record molt bonic. Al final coneixes gent nova i et relaciones, a més a la ciutat! Que jo sóc d’un poble. Tinc el record d’estudiar molt, perquè vaig estudiar moltíssim. I també tinc el record dels companys. Som una bona colla els que mantenim la relació i ens veiem sovint. Ens coneixem amb les famílies i els nens. I la veritat és que tinc un bon record de les classes, de les pràctiques… però també del temps lliure, de les hores de descans i del bar de la Maria, on anàvem a prendre’ns alguna cosa després de les classes. La veritat és que tinc un molt bon record d’aquesta època.

Participació en el European Congress on Molecular Magnets (ECMM)

La Dra. Elena Bartolomé va assistir al 8è Congrés Europeu sobre Magnetisme Molecular (ECMM) celebrat en el convent dels Jacobins a Rennes (França), durant la primera setmana de juliol. Aquest congrés havia estat ajornat un any a causa de la pandèmia.

L’Elena va presentar un pòster sobre l’estudi del “Magnetisme d’un compost de coordinació molecular 8RE-CP” capaç de coordinar fins a 8 ions de terres rares diferents, realitzat en col·laboració amb el Dr. J.Giner de l’ICMAB.

Congrés ECMM celebrat a Rennes (França). Pòster presentat per la Dra. E. Bartolomé (EUSS) sobre el “Magnetisme d’un compost de coordinació de 8 terres rares”.

A més, es van presentar dos treballs sobre “Materials 2D magnètics i luminescents: des de la química de superfície fins a la síntesi de multigrams” i un pòster sobre la “Funcionalització de superfícies amb complexos Schiff-base luminescents i magnètics”, en col·laboració amb la Dra. C. Sañudo i en G. Gabarró, de la Universitat de Barcelona.

Contribucions als treballs “Materials 2D magnètics i luminescents”, presentat per la Dra. C. Sañudo, i “Funcionalització de superfícies amb complexos Schiff-base magnètics i luminescents”, presentat per en Guillem Gabarró (UB).