El dia 30 de setembre dos
representants de la zona de l’Àfrica Tropical Equatorial (ATE) van visitar
l’EUSS. Concretament, els salesians Artur Bartol i Michel Mako que són el
procurador i l’ecònom de la regió ATE, que inclou a Camerun, República
Centreafricana, Guinea equatorial, Gabon i Xad,
L’amfitrió de la visita va ser Joan
Yebras Cañellas, responsable de l’AlumniEUSS. L’EUSS col·labora cada any
portant a terme diferents treballs de fi de grau per ajudar a les obres
salesianes situades en països subdesenvolupats. Aquesta col·laboració s’havia
aturat a causa de la COVID-19.
D’esquerra a dreta: l’Artur, en Joan i en Michel
A la reunió varen tenir una comunicació telemàtica amb la Begoña Simal, responsable de l’ONG salesiana Bosco Global, amb l’objectiu d’establir les bases per reprendre la col·laboració entre l’EUSS, Bosco Global i l’inspectoria salesiana a l’ATE.
El dimarts 20 de
setembre el president de l’Associació d’Antics Alumnes Don Bosco d’Hongria
(AAABC) Martino Czany i el cònsol d’Hongria, Zsolt Haraszti, van visitar
l’EUSS.
D’esquerra a dreta: Joan Yebras Cañellas, Zsolt Haraszti i Martino Czany.
El responsable del servei Alumni, Joan Yebras Cañellas, els va guiar per la universitat i per la torre de Can Prats, una masia que va ser una donació pels Salesians i on es va instaurar el primer orde salesià a Barcelona. L’any 1886, en la seva visita a Barcelona, Don Bosco hi va allotjar-se formant el record d’ell saludant des del balcó; el mateix balcó que es veu a la imatge. Actualment, Can Prats és un complex de sales i despatxos dels Serveis Inspectorials dels salesians a Sarrià.
Ja fa 4 anys que en Jan Roca va acabar el grau d’Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i diu, que quan passa per davant, sempre li venen bons records. Actualment, en Jan és consultor en Innovació i Organització Industrial a Novatec Advisors, empresa que es dedica a l’assessorament tècnic i de gestió a empreses, inversors i entitats financeres. També dedica temps a l’emprenedoria, a través d’un projecte propi de marketing digital amb Reference Area. En Jan Roca és el nostre nou candidat a la sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experiences.
Com va començar la teva
carrera professional?
Quan cursava
quart de carrera, estava buscant pràctiques i sobre la taula tenia dues
opcions: Una era treballar amb un professor de la universitat
a Novatec Advisors; i, l’altra, era treballar en una multinacional,
que era Foment de Construccions i Contractes. Una era el camí de
l’emprenedoria, entrar i veure des de dins de moltes empreses, com treballen,
metodologia… un repte. L’altra era un lloc de treball més segur en una
multinacional. Vaig triar Novatec i estic molt orgullós de la decisió
que vaig prendre, perquè tenia molt clar que volia emprendre.
En què consisteix ara la teva
feina?
A
Novatec Advisors fem projectes de consultoria molt diversos.
Primer, des d’un nivell molt estratègic: Hem col·laborat amb l’elaboració de
plans estratègics per a empreses catalanes. També hem col·laborat des d’un
nivell més d’operacions, amb estudis de mètodes i temps o, per exemple, amb
projectes de transformació digital de pimes industrials, que consistia a
implementar tecnologies, recomanar tecnologies d’indústria 4.0 en un inici i
després, col·laborar en la implementació d’aquestes tecnologies. Després, també
faig consultoria a nivell de màrqueting i, específicament, a nivell de
màrqueting digital, amb Reference Area.
Com valores la preparación de
l’EUSS per incorporar-te al món laboral?
Et prepara, et dona recursos i també et dona seguretat. Per exemple, en el meu cas, a nivell teòric, a Novatec sí que aplico els coneixements que he après a l’EUSS. Però, d’altra banda, també he tingut la part del màrqueting digital, que no és el que jo havia estudiat. Així i tot, em va donar molts recursos. Si necessitava qualsevol cosa sabia com buscar-la, com estructurar la informació… Sabia quin era el resultat que s’esperava del problema que intentava resoldre. Vaig fer alguna assignatura de Màrqueting industrial, que no és el mateix que Màrqueting Digital, però aquest nivell em va donar tots els recursos i tota la capacitat d’aprenentatge per a poder oferir treball de qualitat en aquest àmbit també.
Com neix el projecte
Reference Area?
Reference Area comença en acabar la universitat, juntament amb dos socis més, i el que volíem era ajudar a restaurants a nivell de màrqueting digital: portar-los les xarxes, gravar-los vídeos, fotos de plats… Què va passar? Que just quan començàvem, va arribar la pandèmia. I ens vam haver de reinventar. Vam pensar: Què pot funcionar ara? Tot estava parat, però vam veure que hi havia una oportunitat molt gran amb els cursos en línia i el que nosaltres anomenem infoproductes.
Què és el que més t’agrada de
la teva feina?
El que més
m’agrada de la meva feina és que no hi ha un dia que sigui igual a l’anterior.
Cada dia tens reptes, cada dia tens projectes nous i et trobes noves
dificultats, ja no a nivell de projecte, sinó també a nivell d’equip o de gestió.
Els problemes surten fàcilment, quan et poses a treballar arriben per tots
costats, però l’important és saber sobreposar-se. Aquesta és una de les coses
que més m’agrada: No t’avorreixes mai. Mai he tingut la sensació d’estar en un
lloc estàtic i avorrit. És una cosa que està en constant evolució.
Quines dificultats t’has
trobat com a emprenedor?
Les dificultats
més grans que m’he trobat han estat sobre com adaptar-me a cada moment. Quan
sortim de la universitat, la inversió que vam tenir us la podeu imaginar. No
són grans inversions i és difícil crear avantatges competitius. I quan no tens
avantatges competitius el que has de fer ha de ser molt àgil, anar testant
idees i si aquestes surten tirar-les cap endavant i escalar-les i, quan no,
salvar tot el que puguis.
Per què vas triar estudiar el
grau d’Enginyeria en Organització Industrial?
Sempre m’havien agradat molt les assignatures de tecnologia i física. M’encantaven. I, a part, jo crec que els meus referents, que eren un professor que vaig tenir a l’ESO i el meu oncle, eren els dos enginyers. Parlava molt amb ells, anava una mica més enllà del que fèiem en classe i jo crec que això ja va despertar la meva curiositat. Després, venia de fer un Batxillerat tecnològic i aquí també em vaig adonar que m’agradava molt la tecnologia, però també m’agradaven els negocis. I al final, la carrera que vaig trobar que era exactament el que estava buscant era Enginyeria en Organització Industrial, en la qual hi ha una part molt important de tecnologia, ciència i enginyeria.
Recordo la lluita amb els meus pares perquè volia anar a Barcelona tant sí com no. Al final ho vaig aconseguir i vaig acabar estudiant en l’EUSS. No me’n penedeixo, tot el contrari, estic molt orgullós i cada vegada que va passar per davant em desperta bons records.
Què creus que és el millor d’haver estudiat en l’EUSS? Un punt fort de l’EUSS és aquest tracte personalitzat que té amb els seus alumnes. Sense anar més lluny, jo compaginava els estudis amb l’esport professional i, quan tenia campionats, òbviament, no podia estudiar. Si alguna vegada havia tingut algun problema amb algun tema en concret, recordo anar directament al despatx del professor. I una altra cosa clau que que jo crec no es fa en cap altre lloc i crec que ajuda molt a aprendre, és tenir feedback sobre l’examen. T’ensenyaven les notes de l’examen fil per randa perquè veiessis en què havies fallat. Com resumiries el teu pas per la universitat? Per a mi, l’EUSS va ser molt d’esforç. No és fàcil, cap enginyeria ho és. Fa uns dies vaig estar al Bar Artós, just al davant, que és on anàvem sempre amb els meus amics, amb els meus companys. I em van conèixer. Cada dia anàvem allà a prendre’ns un cafè. Jo el que m’emporto de l’EUSS són bons professors, bons records i bons amics. Els mals moments, els més durs, tendeixes a oblidar-los.
La Patricia Zapata és Digital Business Analyst a VMLY&R, una agència creativa de consultoria digital. Una feina que avui s’allunya una mica del grau en Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), tot i que encara hi troba nexes en comú. “A un enginyer se li planteja un problema per al qual ha de buscar una solució. I això també és una mica el que faig ara”, assegura. Encara que actualment gaudeix del què fa, espera que en un futur l’enginyeria torni a tenir major presència en la seva vida.
La Patricia
ens explica la seva experiència laboral en una nova entrevista de la sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience.
Per què vas
triar estudiar Enginyeria en Organització Industrial?
L’enginyeria
sempre m’havia cridat l’atenció. Vaig estudiar el batxillerat tecnològic i era
una de les opcions que tenia. Però no em veia en una enginyeria que fos
purament tècnica. Aleshores vaig trobar el grau en Enginyeria d’Organització
Industrial, en el qual es barrejaven altres conceptes que no eren purament
tècnics. I em va cridar l’atenció.
Tenia poques
expectatives de la carrera, va haver-hi una mica de “a veure què em trobo”.
Però sí que es va complir això d’equilibrar la part més científica, més
tècnica, amb petites assignatures que tenien un contingut més humanístic o
comptaven amb una perspectiva més empresarial.
Quins records tens del teu pas per l’EUSS?
Tinc un molt bon record. Continuo passant per aquí i de tant en tant entro a saludar a la gent que segueix a l’escola. També tinc un parell d’anècdotes que recordo i que són gracioses. La primera, el moment en el qual m’oblido de fer la matrícula a segon de carrera i em diuen que ja no queden places per al torn de matins. Em va caure el món a sobre en aquest moment! Però anar a la universitat a la tarda va acabar sent un dels meus millors anys, perquè hi havia un ambient molt “guai” i vaig conèixer a gent que d’una altra manera no hagués conegut. I la segona, suposo que la graduació. Va ser un moment molt emocionant que va servir per a tancar la meva etapa en l’EUSS.
Com valores
l’experiència de viure un programa de Mobilitat?
Vaig tenir la sort de poder anar-me’n a Sant Diego i va ser una experiència brutal. Realment, va ser un altre dels moments més destacats de la meva carrera. Em va encantar tot. I poder veure el que era la universitat americana, que a vegades fa que et sentis com en una pel·lícula, també em va agradar.
Com et va afectar la pandèmia estan estudiant a l’estranger?
Va tancar la Universitat i vaig haver de prendre una decisió: Podia quedar-me allí [els EUA] però amb tot tancat, o tornar. Però no vaig tornar precisament a Barcelona… me’n vaig anar a Mèxic! Estava més a prop i tenia un viatge programat. Com en principi havien de ser dues setmanes, vaig pensar que si podia tornar a la Universitat, estaria més a prop que si tornava directament a casa. Vaig ser allà un mes, però després ja vaig tornar a Barcelona.
Què et va
portar a la consultoria de negoci?
Vaig trobar unes
pràctiques en una consultora de negoci i, la veritat, em va agradar sobretot el
fet de poder canviar de projecte i conèixer com funcionen altres empreses. A
partir d’aquí, vaig seguir per la via de la consultoria i vaig acabar en
l’empresa on estic ara.
A què et
dediques actualment?
Actualment, treballo a VMLY&R, que és una agència creativa digital. L’empresa en si fa moltíssimes coses relacionades amb el món del màrqueting i de marca. La meva part de la feina és centrar-se molt en el que és l’experiència de l’usuari amb productes digitals, com poden ser aplicacions mòbils o web. Concretament, fem anàlisi de tota l’experiència de l’usuari durant la seva interacció amb aquests productes.
Al final, els
enginyers el que fan és solucionar problemes. I, d’alguna manera, el que jo
faig en el meu dia a dia és buscar la manera de solucionar els problemes que
se’m plantegen. Per tant, alguna cosa en comú podríem trobar amb el que he
estudiat.
Creus que en
un futur tornaràs a l’enginyeria?
Jo crec que sí, a mi m’agradaria. No sé si com a professora d’enginyeria o treballant per alguna empresa. M’agradaria tirar cap a l’anàlisi de dades i crec que, d’alguna manera, s’acabaran entrellaçant aquests camins. Al final sóc enginyera i m’agradaria que en un futur l’enginyeria tingués més presència en la meva vida.
En un nou episodi de la sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experience presentem a Núria Delriu, graduada en Enginyeria en Organització Industrial per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS).
La Núria treballa actualment com Key Account Supply a Danone, després de dos anys dins de les àrees d’operacions i de cadena de subministrament. El seu pas per l’EUSS, assegura, li va permetre desenvolupar habilitats de planificació i organització, però, sobretot, la va preparar com a professional: “La uni em va canviar bastant a nivell de persona i em va ensenyar a gestionar moltes coses que necessites després en l’àmbit laboral”.
Què et va impulsar a estudiar
enginyeria?
De petita no tenia cap objectiu de
carrera. Mai l’havia tingut. Sí que és veritat que, a mesura que em vaig anar
fent gran, per la meva manera de ser i el tipus d’assignatures que m’agradaven,
vaig saber que acabaria fent una cosa més aviat tècnica. Una cosa relacionada
amb les matemàtiques, la física i tot això. Però va ser a 4t de l’ESO, en el Saló
de l’Ensenyament de Barcelona, on vaig descobrir que existia aquesta
enginyeria i que encaixava amb com era jo i amb què m’agradava fer. Perquè
m’agradava aquesta part més tecnològica, però també la part empresarial. I aquí
combinava les dues.
Creus que l’EUSS et va
preparar per al mercat laboral?
A més de conceptes, a l’EUSS t’ensenyen
una manera de pensar i et preparen per entendre com funcionen les coses en el
món laboral. És una cosa que aplicaràs a la teva feina gairebé sense adonar-te.
De fet, també ho fan altres persones que han estudiat enginyeria o enginyeria
en Organització Industrial; és una manera de pensar que no s’aprèn en totes les
carreres.
L’EUSS, però, també et prepara com a persona. Crec que aquesta universitat té una cosa molt important, perquè ja d’entrada et diuen que no solament som enginyers, també som persones. I crec que aquesta part més humanista de la carrera m’ha ajudat molt. La uni em va canviar bastant en aquest aspecte. Ho va fer a nivell de persona, i també em va ensenyar a gestionar moltes coses que necessites després en l’àmbit laboral.
En què consisteix el teu treball com Key Account Supply en Danone?
Soc el nexe d’unió entre la part
logística, la part comercial i la part de planificació i demanda. Aquestes
coses han d’anar unides per a produir suficient i lliurar el que el client vol
i complir els seus requisits. És com la persona que està al mig perquè tot
funcioni bé: la relació entre empresa i client. Treballem per projectes per a
millorar aquest vincle.
Et veus al mateix lloc en uns
anys?
Jo crec que aquí puc créixer. Dins de
la mateixa empresa, participo en un programa [Graduate] que em permet
formar-me i provar posicions diferents que m’aportaran coses diferents. Tot
això em permetrà veure moltes coses per a decidir en uns anys què és el que més
m’agrada. I tant de bo poder dedicar-me a això.
Què és el que més t’agrada
ara de la teva feina?
El que més m’agrada és que, al final, els teus coneixements, evidentment sumats al treball de l’equip, fan que aconsegueixis un resultat. I després vas a un supermercat o parles amb els consumidors i dius, mira!, això ho hem aconseguit gràcies al treball que fem darrere. És guai poder veure en què es converteix tot el que estàs fent.
Quin record, guardes de la teva època com a estudiant de l’EUSS?
Jo molt bo. És veritat que soc una persona que m’exigeixo molt a mi mateixa i que durant la carrera em vaig exigir més del que ho havia fet mai. Matinava molt i estudiava molt, però ho recordo tot molt guai. Hi havia molt bon rotllo, vam fer un bon grup de molts d’amics, els professors… és a dir, no em donava mandra: M’agradava el que estudiava i estava molt a gust.
Per a mi l’EUSS és molt familiar. Cada professor m’ha aportat alguna cosa. És una Universitat molt petita i acabes portant-te amb tothom… crec que és el millor que m’emporto.
Vas poder gaudir d’una Beca de Col·laboració durant la carrera. Com valores l’oportunitat?
La veritat és que va ser una molt bona experiència. Vaig ser a la Biblioteca, on mai m’hagués imaginat treballant, i vaig aprendre les normes de com funciona, cosa que va ser una bona experiència. Després també vaig estar a una aula com aquesta on som ara [durant l’entrevista] en la qual els alumnes poden venir a estudiar fora de l’horari de classe i fer ús dels ordinadors per fer treballs en grup, sota la supervisió d’un becari. Jo vigilava, però al mateix temps podia estar treballant, així que la veritat és que molt bé.
Per què vas decidir
sol·licitar un programa de Mobilitat a Austràlia?
Austràlia és un país que sempre
m’havia cridat l’atenció. És un país que veig ple d’oportunitats, em cridava
que estigués tan lluny… I encara que sempre pots agafar un avió i anar-te’n de
viatge, em vaig plantejar la possibilitat de demanar la plaça allà. I va
sortir, una cosa de la qual no em penedeixo en absolut.
Com et va afectar l’arribada
de la pandèmia sent allà?
Vaig passar una pandèmia molt bona, vaig arribar aquí que pràcticament s’havia acabat. A Austràlia hi havia algun cas i algunes restriccions, però res comparat amb el que hi havia aquí. I no em puc queixar. Sí que va ser estrany això d’arribar aquí i haver de fer les últimes classes en línia, de matinada. Però com portava gairebé un any fora, estar dues o tres setmanes sense poder sortir tampoc em va molestar. Va ser un període d’adaptació que ja em va anar bé. Vaig estar amb la meva família en exclusiva i després vaig poder veure a la resta de gent que feia un any que no veia. Anar a Austràlia a estudiar ha estat, sens dubte, una de les millors experiències de la meva vida.
