Els dies del 20 al 22 d’octubre el Dr. Jordi Cruz professor de l’EUSS va fer unes visites de coordinació en diferents facultats. El dijous dia 20 el professor, va visitar la facultat d’enginyeria de la University of Zilina (Eslovàquia) amb la Silvia Pirnikova on va poder veure les classes i laboratoris i estudiar conjuntament les facilitats que tindria l’alumnat de l’EUSS per tal de trobar allotjament. Es van incorporar a la visita, el Prof. Peter Bracinik cap del departament d’enginyeria electrònica i el Prof. Ales Janota cap del departament d’electricitat i energies renovables.
Jordi Cruz i Silvia Pirnikova
Jordi Cruz i Peter Bracinik
Jordi Cruz i Ales Janota
El divendres 21 va visitar al professor Max Lackner de la facultat d’enginyeria del Wien Technikum de Viena (Àustria) i coordinador del Màster d’Organització Industrial. Van
estar parlant del projecte International
Innovation Engineering and Entrepreneurship Network (I2E2), és una xarxa
d’universitats on l’EUSS és cofundadora, i va néixer per tal de generar una
nova manera de treballar amb l’alumnat, mitjançant projectes que es duen a
terme de manera híbrida entre estudiants i estudiantes de 2 o més universitats.
Aquests projectes estan integrats dins d’assignatures de les universitats i tenen un % en la nota final. Aquest febrer l’EUSS organitzarà la trobada d’estudiants i estudiantes a on presentaran els projectes treballats durant el semestre i a on s’esperen uns 100 a 150 participants.
Jordi Cruz i Max Lackner
El dissabte 22 va visitar la facultat d’enginyeria del
Wien Technikum de Viena (Àustria) amb la Nina Thiel la Project- & Mobility
Coordinator d’aquesta universitat. A la reunió es va tractar de trobar
punts en comú per tal de veure si és possible establir un acord entre les dues universitats.
La darrera setmana del mes de juliol els Drs. Miquel Àngel Amer i en Jordi Cruz van participar en la primera trobada d’investigadors del projecte REDTPI4 finançat per la xarxa CYTED. Aquest projecte té per objectiu desenvolupar sistemes de monitoratge de processos de forma “on-line” mitjançant sensors de baix cost i basats en l’internet de les coses (IoT).
Visita dels Drs. Miquel Angel Amer i en Jordi Cruz a la Universitat Salesiana de Cuenca (l’Equador). Xerrades impartides durant la visita.
La trobada va tenir lloc a la Universitat Salesiana de Cuenca (l’Equador) i van participar investigadors de diversos països (entre ells, Colòmbia, el Salvador, Nicaragua, Brasil i l’Equador). Durant els dies d’estada, els investigadors van fer una presentació de les respectives àrees de coneixement i expertesa per tal de trobar propostes de col·laboració dins de la temàtica. A més, van participar en dos seminaris formatius: un d’introducció a la internet de les coses (impartit pel Prof. Carlos Bran) i un altre d’introducció a la Quimiometria (impartit pel Prof. Jordi Cruz). Cal afegir que el Prof. Jordi Cruz és el coordinador d’aquest projecte dins de l’estat espanyol, amb el que convidem a qualsevol professor/a o alumnat interessat en la matèria a parlar amb ell per tal d’estudiar la possibilitat d’unir-s’hi.
La Dra.
Elena Bartolomé acaba de publicar a la revista Inorganic Chemistry
Frontiers, (IF-7.78) l’article titulat “Towards large area surface functionalization with
luminescent and magnetic lanthanoid complexes”, en col·laboració amb la Dra. C. Sañudo, J. Jover i
en G. Gabarró, del Dep. de Química Inorgànica i Orgànica de la Universitat de
Barcelona, i en Dr. J.R. Zuazo de l’ESRF – ICMM de Madrid.
El dipòsit
superficial i homogeni de molècules sobre una àrea del substrat de gran
extensió és difícil d’aconseguir, però extremadament important per a les
aplicacions proposades de molècules magnètiques en emmagatzematge de dades,
processament d’informació o espintrònica molecular.
En aquest
treball s’ha presentat un mètode senzill per funcionaritzar àrees de gran
superfície i empeltar molècules complexes de manera organitzada. Es mostra una
prova de concepte realitzada empeltant els complexos [Ln2(SYML)3(H2O)] de Ln =
Eu(III) i Dy(III) sobre Si funcionaritzar, en la qual s’han obtingut cobertures
homogènies del Si(100) d’uns 1 cm × 1 cm. En el cas del complex d’Eu, s’ha
utilitzat la luminescència per seguir el procés.
Figura 1. Esquerra: (a) el ligand SYMLH2 (b) estructura cristal·lina del complex d’Eu, on cada ligand es mostra d’un color; (c) dimer supramolecular; (d) empaquetament cristal·lí al llarg d’eix-a, i (d) del pla bc. Dreta: possible mode d’empelta de la molècula [Ln2(SYML)3(H2O)] sobre el substrat de Si funcionaritzat.
L’espectroscòpia
de masses d’ions secundaris del temps de vol (ToF-SIMS) confirma la presència
de la molecular esperada. A més les mesures de difracció de raigs X amb
incidència rasant (GIXRD) realitzades en el sincrotró de l’ESRF a Grenoble
mostren orientacions preferides i dominis ordenats de les molècules. Les
propietats magnètiques i l’anisotropia de la monocapa de molècules empeltades
es van examinar mitjançant la tècnica del dicroisme circular magnètic de raigs
X (XMCD) al sincrotró ALBA de Barcelona. Els resultats mostren que existeix una
fracció de molècules amb una orientació preferida del seu eix fàcil de
magnetització a 30° respecte de la direcció normal a la superfície.
Figura 2. (a) Espectres de XAS i XMCD registrats a 6 T i 4 K en funció de l’angle d’incidència del feix respecte a la normal (θ) per a una mostra, de la mostra [Dy2(SYML)3(H2O)] emplatada sobre Si funcionaritzat, I en pols; (b) dependència angular del moment magnètic orbital (mL), espinorial (ms) i total (mTOT). El panell inferior mostra la dependència angular de mTOT(θ) esperada per a molècules amb el seu eix de fàcil imanació (EAM) orientat fora del pla (OOP), dins del pla (IP) i amb un angle alpha = 30°, respecte al substrat normal (vegeu requadre), així com la simulació corresponent a una combinació lineal (LC) del 20% de molècules amb l’EAM orientat a 30° i una fracció del 80% de les molècules amb EAM orientat aleatòriament.
La Dra. Elena Bartolomé acaba de publicar l’article titulat “Origin of
the unusual ground-state spin S=9 in a Cr10 single-molecule magnet” al Journal
of the American Chemistry Society (JACS), una de les revistes més
prestigioses en l’àrea de Química amb un índex d’impacte IF-16.38.
Aquest treball ha estat possible gràcies a una llarga i fructífera col·laboració
multidisciplinària entre científics nacionals i internacionals: en Dr. J.
Rubín, Dr. A. Arauzo, Dr. F. Bartolomé i Prof. J. Bartolomé de la Universidad
de Zaragoza-Instituto de Ciencia y Nanomateriales de Aragón (INMA-CSIC); en Dr.
J. Luzón, del CUD-Zaragoza; en Dr. F. Sedona, Dr. M. Rancan i Prof. L. Armelao,
de la Universitat de Pàdua, i la Dra. E. Garlatti de la Universitat de Parma (Itàlia);
la Dra. T. Guidi del ISIS labortory (UK); els Drs. F.Wilhelm i Dr. A. Rogalev
del sincrotró ESRF de Grenoble; el Dr. A. Amann i Dr. S. Spagna de l’empresa
Quantum Design.
Les rodes moleculars magnètiques són una subclasse d’imants moleculars
molt interessants per les seves
propietats magnètiques intrínseques, com a sistemes de referència per la
recerca de fenòmens quàntics macroscòpics coherents, i per la seva potencial
aplicació en el processament d’informació quàntica. A més, la geometria plana i
alta simetria de les molècules cícliques les fa atractives per al dipòsit sobre
substrats, un pas crític en el camí cap a la fabricació de dispositius.
La roda molecular [Cr10(OMe)20(O2CCMe3)10], abreujada {Cr10}, és un cas
rar entre les rodes basades en un nombre parell de metalls 3d, que solen
presentar un estat fonamental antiferromagnètic (AF) (S = 0), ja que presenta
un espí intermedi completament inusual (S = 9) i una anisotropia no negligible, D/kB = -0.045 (2)
K.
En aquest treball, s’ha aconseguit desvelar l’origen de l’espí S=9 en el {Cr10} que prové dels detalls més fins de l’estructura química de la roda, que donen lloc a una estructura d’interaccions d’intercanvi molt poc comuna. La resolució d’aquest problema ha estat possible gràcies a un estudi molt detallat de les propietats magnètiques de la roda, combinant diferents tècniques experimentals (magnetometria del monocristall, capacitat calorífica, dispersió de neutrons inelastics, XANES i XMCD, susceptibilitat ac fins a molt baixa temperatura de 0,1K) amb amplis càlculs numèrics de diferents tipus (ab initio, DFT, càlculs de Monte Carlo).
Les mesures de magnetometria angular realitzades en monocristall van
confirmar el comportament anisòtrop axial del {Cr10}, (Figura 2, esquerra). Per
a mostres en pols, la corba de χT(T) va demostrar un comportament general de l’anell ferromagnètic (FM)
fins a T=1.8 K però, en canvi, la corba de magnetització M(H) no saturà als 30 μB/fu esperats per deu ions Cr3+ d’espí
Si=3/2 espín acoblats FM, sinó a un valor molt inferior, corresponent a un espí
total S=9 (Figura 2, dreta).
Figura 2. Esquerra: Dependència angular de la magnetització del monocristall (SC) del {Cr10}; Dreta: Mesures de magnetometria dc, (a) dependència amb el camp de la magnetització, M(H), a T = 1.8 K per una mostra en pols i SC, mesurat amb el camp magnètic aplicat paral·lel (EA), perpendicular (HA) a l’eix de fàcil imanació, i a un angle intermedi; (b) dependència amb la temperatura del producte de la susceptibilitat-per-T, χT(T) per a les mateixes mostres.
Aquests resultats es van poder racionalitzar utilitzant un model
magnètic, que inclou l’anisotropia del clúster, en què la roda {Cr10} està
formada per dues semirodes, cadascuna amb quatre spins Cr3+ acoblats FM (JFM/kB
= 2.0 K), separats per dos ions Cr3+
acoblats AF asimètricament (J23/kB = J78/kB = -2,0 K; J34/kB = J89/kB =
-0,25 K), Figura 3.
Figura 3. Model magnètic per al {Cr10}: (a) esquema d’acoblament i (b−e) corbes magnètiques calculades amb un model Monte Carlo clàssic al llarg de l’eix fàcil (EA, blau) I difícil (HA, vermell), i amb Monte Carlo quàntic tan sols al llarg de la direcció EA (verd), amb els paràmetres d’acoblament JFM/kB= 2.0 K, J23/kB = −2.0 K, J34/kB = −0.25 K, Di/kB = −0.31 K.
Aquest model d’acoblament tan singular sorgeix de l’asimetria en les interaccions
que es produeix a causa de petites distorsions en els angles dels ponts alcoxi
Cr−O−Cr que acoblen els ions Cr3+, tal com demostren els càlculs ab initio i
DFT, mentre que l’anisotropia total del clúster es pot correlacionar amb les
anisotropies individuals calculades per cadascun dels ions Cr3+ de la roda,
Figura 4.
Figura 4. (a) – (b) Eixos de fàcil imantació (EAM) calculats per ab initio per al {Cr10} ring; (c) Correlació entre els angles dels ponts alkoxi Cr−O−Cr I les constants acoblaments Jij calculades per DFT entre ions Cri-Crj consecutius de la roda.
Les mesures d’Inelastica Neutron Scattering (INS) van permetre confirmar el model d’acoblament proposat, que dona lloc a un estat fonamental amb espí total S = 9 I un primer estat excitat S = 8 (Figura 5, esquerra).
Finalment, mitjançant mesures de susceptibilitat ac fins a 0.1 K es va comprovar
que el {Cr10} es comporta com a imant molecular, amb una energia d’activació de
U/kB = 4,0 (5) K en absència de camp aplicat (Figura 5, dreta).
Figura 5. Esquerra: Spectre d’Inelastic Neutron Scattering (INS) del {Cr10}, mesurat a T = 1.8 i 5.0 K; i nivells d’energia calculats amb el model d’acoblament proposat. Dreta: Components real i imaginària de la susceptibilitat ac, i dependència del temps de relaxació amb la inversa de la temperatura.
La Dra. Elena Bartolomé va assistir
al 8è Congrés Europeu sobre Magnetisme Molecular (ECMM) celebrat en el
convent dels Jacobins a Rennes (França), durant la primera setmana de juliol.
Aquest congrés havia estat ajornat un any a causa de la pandèmia.
L’Elena va presentar un pòster sobre l’estudi del “Magnetisme d’un compost de coordinació molecular 8RE-CP” capaç de coordinar fins a 8 ions de terres rares diferents, realitzat en col·laboració amb el Dr. J.Giner de l’ICMAB.
Congrés ECMM celebrat a Rennes (França). Pòster presentat per la Dra. E. Bartolomé (EUSS) sobre el “Magnetisme d’un compost de coordinació de 8 terres rares”.
A més, es van presentar dos treballs sobre “Materials 2D magnètics i luminescents: des de la química de superfície fins a la síntesi de multigrams” i un pòster sobre la “Funcionalització de superfícies amb complexos Schiff-base luminescents i magnètics”, en col·laboració amb la Dra. C. Sañudo i en G. Gabarró, de la Universitat de Barcelona.
Contribucions als treballs “Materials 2D magnètics i luminescents”, presentat per la Dra. C. Sañudo, i “Funcionalització de superfícies amb complexos Schiff-base magnètics i luminescents”, presentat per en Guillem Gabarró (UB).
