La Dra. Elena Bartolomé acaba de publicar un article a la revista Superconducting Science and Technology, sobre l’efecte de l’anisotropia intrínseca i induïda per defectes d’ancoratge en el YBCO, el superconductor ceràmic d’alta temperatura crítica més versàtil que existeix. Aquest treball ha estat fruit d’una col·laboració entre l’EUSS i investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), i de la Università di Roma.
(a) Esquema del Sistema de mesura de resistència superficial a freqüència de microones; (b) Exemple de mesures: resistivitat (part real i complexa), i resistivitad de “flux–flow” i “depinning” en funció de l’angle a 77 K, 0.4T; (c) escalat de la resistivitat que permet la determinació del factor d’anisotropia.
L’anisotropia és un factor que dicta les propietats magnètiques de YBCO, i que té un gran impacte per moltes aplicacions. De vegades, s’introdueixen defectes nanomètrics artificialment per tal d’aconseguir propietats elèctriques i magnètiques menys anisotròpiques. En aquest article es presenta un mètode, basat en la mesura de la impedància superficial, que permet separar l’anisotropia intrínseca pròpia del superconductor, de la deguda als defectes d’ancoratge (“pinning”). Es reporten mesures de capes primes de YBCO amb diversos tipus de nanodefectes (nanopartícules, nanopilars), crescudes per mètodes químics. Trobem que en totes les mostres l’anisotropia intrínseca és constant, γ = 5,3 ± 0,7, mentre que l’anisotropia de “pinning” mostra un comportament molt més complex, no universal i dependent del tipus i distribució de defectes.
