Arxiu d'etiquetes: enginyeria

Engineering by Doing, el tret distintiu de l’EUSS, celebra el desè aniversari com a model educatiu consolidat

Publicat el per
  • «L’alumnat aprèn amb un equilibri 50%-50% entre teoria i pràctica, i posem molt d’èmfasi en les competències pròpies de la persona», assenyala el director de l’EUSS, Andreu Moreno.
  • Entre els punts forts del model hi ha més de 1.000 hores de pràctiques en empreses i l’elevat grau d’inserció laboral.

L’Engineering by Doing, el model educatiu distintiu de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), celebra el desè aniversari formant enginyeres i enginyers preparats per al desenvolupament de l’activitat professional i dotats d’àmplies competències personals.

El juny de 2011, el Patronat de la Fundació Rinaldi va aprovar el document L’EUSS: un Centre d’Educació Superior especialitzat en la formació d’enginyers del segle XXI. Un tret distintiu que expressa l’especificitat de l’EUSS i respon als nous reptes de la societat i les empreses. Aquesta és la base de l’Engineering by Doing, que sorgeix com a «resultat d’un procés de consulta realitzat a representants de la societat del món industrial i acadèmic, i es fonamenta en l’experiència pedagògica dels Salesians», recorda el director del centre, Andreu Moreno.

Aquest model educatiu dona resposta a les necessitats de la societat i del món del treball, i, en coherència amb el plantejament de l’Espai Europeu d’Educació Superior, posa l’accent en el concepte de competència i en la potenciació de l’activitat de l’estudiant, qui ha de ser el/la protagonista del seu procés d’aprenentatge. «L’alumnat aprèn amb un equilibri 50%-50% entre teoria i pràctica, i posem molt d’èmfasi en les competències pròpies de la persona, en les actituds, en tot allò que forma part de saber ser i saber estar, com el treball en equip, l’esperit crític, parlar en públic, o l’organització del temps», assenyala Andreu Moreno.

Així, l’Engineering by Doing fonamenta les competències professionals en quatre sabers principals:

  • Competència personal o saber ser: engloba les actituds personals envers un mateix, els altres, el medi ambient, la pròpia professió i la pròpia empresa. Fomenta el comportament ètic que ha d’incidir en l’orientació de la vida personal i professional, l’interès pel bé comú, el treball solidari, l’esperit de superació, d’innovació, d’emprenedoria i de formació permanent, i la valoració de la dignitat i la promoció de totes les persones.
  • Competència participativa o saber estar: és el conjunt d’actituds i comportaments personals que permeten interactuar amb l’entorn laboral i exercir la professió amb un estil coherent, que inclou la capacitat i la voluntat de compartir i treballar en equip, de reconèixer la diversitat de responsabilitats, saber situar-se en el lloc corresponent i fer bon ús dels recursos per respectar el medi ambient.
  • Competència metodològica o saber fer: consisteix en la capacitat d’aplicar els coneixements adquirits a situacions professionals concretes, utilitzant els procediments adequats, solucionant els problemes de forma autònoma, exercint lideratge quan calgui, i transferint les experiències adquirides a noves situacions. A més, inclou la capacitat de comunicar-se, de fer ús de les noves tecnologies, de planificar i gestionar el temps i el treball, intuir noves necessitats i respostes, i actuar de manera oportuna en situacions imprevistes.
  • Competència tècnica o saber conèixer: recull els coneixements especialitzats que tenen relació amb un àmbit professional concret i que permeten dominar amb perícia els continguts i les tasques pròpies de l’activitat laboral pròpia d’aquest àmbit.

Aplicat a l’estudi de les enginyeries, aquest model didàctic es tradueix en «més de 1.000 hores de pràctiques; laboratoris equipats amb les últimes tecnologies; aprenentatge basat en projectes desenvolupats en equip; molt bona inserció laboral al mercat i molt bona satisfacció de l’alumnat: el 93,3% tornarien a repetir els mateixos estudis en el mateix centre; més de 1.000 hores de pràctiques a l’empresa; acompanyament en el creixement personal fins a la inserció en el món laboral; i un programa de beques que ajuda les famílies que no poden costejar la totalitat dels estudis», resumeix el director de l’EUSS.

L’Engineering by Doing és el tret distintiu del centre universitari i, per tant, tothom qui en forma part es compromet a assumir-lo: alumnat, professorat, personal administratiu i de servei, empreses i Alumni.

Diferències i invariàncies entre cursos REI-ReMat: publicació a I.J.Engineering Education

Publicat el per

La Dra. Elena Bartolomé, en col·laboració amb el Dr. Ignasi Florensa i la Dra. Marianna Bosch (IQS), acaben de publicar un article a la revista indexada International Journal on Engineering Education titulat “Ensenyant Resistència de Materials a través de Recorreguts d’Estudi i Investigació” 

Dinàmica de treball en el REI implementat a ReMat a l’EUSS.

Els Recorreguts d’Estudi i Investigació (REIs) són un format d’ensenyament que han demostrat recentment ser de gran utilitat en l’educació d’Enginyeria. En el REI, la recerca d’una resposta a una qüestió generatriu (Q0) plantejada a un grup d’estudi dóna lloc a una seqüència de preguntes-respostes. A l’EUSS s’ha aplicat la metodologia REI en l’assignatura de Resistència de Materials (ReMat) en anglès des de l’any 2015.

En aquest treball, s’han investigat les característiques invariants, així com a les diferències entre REIs en funció de la Q0 i l’edició del curs, mitjançant l’anàlisi de quatre REIs implementats en ReMat, basats en dues qüestions generatrius Q0 diferents: un somier de lames (2015, 2018), i un kart (2016, 2017).

Q-A mapes generats en els REIs iniciat per la questió Q0-somier (2015/16).
Q0-kart (16/17).

Els resultats han permès establir la influència de la qüestió generatriu i de la comunitat d’estudi en el desenvolupament del REI, en termes dels mapes de preguntes-respostes generats (Q-A maps), els recursos mobilitzats, la dialèctica dels Media-Milieu i l’adaptació dels i les estudiants i de la professora al format d’instrucció.

S’ha constatat que en totes les edicions del REI, hi ha certes subpreguntes que es repeteixen, i que s’aborden combinant tècniques analítiques i de simulació similars, amb relació a l’ epistemologia tradicional de ReMat que tracta l’estudi de la resistència i rigidesa de barres prismàtiques. Sovint, però, el REI s’estén més enllà dels límits “tradicionals” de l’assignatura, i implica la interconnexió de nocions relacionades amb altres àrees, com ara la Ciència de Materials, l’Elasticitat, etc.

La comparativa entre REIs amb distinta Q0 va mostrar que el REI-somier va connectar més directament amb qüestions de ReMat, mentre que el REI-kart va implicar l’estudi d’un nombre més gran de peces, algunes d’elles complexes, que van requerir simplificacions. 

D’altra banda, la comparació entre diverses edicions del REI va mostrar que els REIs iniciats per la mateixa Q0 mostraven un cert esquelet comú. Tanmateix, en aquells cursos on el grup es va adaptar millor al REI, el mapa de preguntes-respostes generat va ser més ric, i es va utilitzar una major varietat de recursos i formes de validació.

Participació de l’EUSS en el II Congrés Internacional d’Enginyeries

Publicat el per

El passat divendres 30 d’abril l’EUSS va participar en II Congrés Internacional d’Enginyeries “Reptes i desafiament digitals per a la seguretat de la informació i la gestió empresarial”, dirigit a estudiants i docents d’Enginyeria de Sistemes i Enginyeria Industrial de la Universidad Uniclaretiana de Colombia.

Participació de l’Andreu Moreno en el II Congrés Internacional d’Enginyeries “Reptes i desafiament digitals per a la seguretat de la informació i la gestió empresarial“.

Es van presentar les ponències: “El factor humà en la direcció de persones” per Andreu Moreno, director de l’EUSS, i “Habilitats claus en l’era post covid” per Antonio Fernández Carracedo, professor del Màster en Direcció d’Empreses Industrials

La invitació va venir de la mà de l’alumni Susan Hurtado, actualment cap d’Enginyeria Industrial de la Uniclaretiana (Quibdó – Chocó – Colombia).

Entrevista amb l’Helena Yelmo, alumni del doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica, enginyera a SDG Group Iberia

Publicat el per

Dins l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences, parlem amb l’Helena Yelmo, qui va simultaniejar els graus d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i d’Enginyeria Mecànica a l’EUSS. Actualment, treballa en l’àrea de l’anàlisi de dades a SDG Group.

Per què va decidir estudiar un grau doble?

L’Helena comenta que «no sabia quina de les dues branques m’agradava més. Els dos primers anys són comuns, fas assignatures iguals per a les dues carreres i toques una mica de tot». Com que després d’aquests dos primers cursos encara no es decidia, «vaig encetar la doble simultaneïtat: al matí feia l’especialitat de Mecànica, i a la tarda la d’Electrònica».

En què consisteix la feina a SDG Group?

SDG Group es dedica al data analytics o anàlisi de dades. «Transformem i analitzem les dades d’una altra companyia i d’aquesta forma ajudem a prendre decisions de negoci a les empreses amb què treballem», explica.

Què va significar el Premi WonNow?

L’any 2018, en la primera edició del Premi WonNow, que convoquen Caixabank i Microsoft per reconèixer la tasca de les millors estudiants universitàries de graus tècnics, l’Helena Yelmo va ser una de les onze seleccionades. «El premi em va donar l’oportunitat de treballar a Caixabank en el món del data analytics, i a partir d’allà vaig decidir que volia continuar en aquest sector».

Els records d’estudiant a l’EUSS

Com els altres Alumni a qui hem entrevistat, l’Helena destaca de l’EUSS que «hi ha molt bona comunicació entre els alumnes i els professors. És un ambient molt familiar, de manera que tothom ajuda tothom, i si has de preguntar alguna cosa no hi ha problema, segurament trobaràs el professor; si no, li pots enviar un correu o quedar amb ell; ningú no et posa cap pega».

L’experiència com a becària

«Vaig ser becària del departament d’Elèctrica quatre anys i un any a Gestió Acadèmica, on m’ho vaig passar molt bé, perquè totes érem noies. Era molt graciós perquè sempre t’explicaven alguna cosa que havia passat», recorda. «On vaig agafar més experiència i vaig sentir que estava aplicant el que aprenia a les classes va ser al departament d’Electrònica. Hi havia un professor que ja estava jubilat, però que continuava venint a l’escola per ajudar, i era qui em deia què podíem fer. Vam arribar a construir una placa, hi vaig aprendre molt».

Sobre les dones en l’àmbit de l’enginyeria

Respecte a la presència femenina en el món de l’enginyeria, l’Helena reconeix que «falten dones enginyeres». Ara bé, «en el sector en què jo estic, que és més de negoci, n’hi ha moltes més que en l’industrial. A l’equip on jo treballo som més noies que nois, i cada cop n’entren més, així que estic tranquil·la en el sentit que no se’m demanarà un sobreesforç per demostrar la meva vàlua, sinó que se’m valorarà igual que a qualsevol altre company».

És una bona idea estudiar enginyeria?

Per últim, l’Helena Yelmo destaca els molts coneixements que aporta estudiar un grau d’enginyeria. «Et dona coneixements de moltes coses: de física, de mates…, de manera que pots acabar dedicant-te a alguna professió que no tingui res a veure amb l’enginyeria, i et dona molts recursos per fer coses que no t’imaginaves. L’enginyeria m’ha donat la base per poder dedicar-me a una feina que m’agrada, així que estic molt contenta».

Conferència sobre Enginyeria Naval

Publicat el per

El passat dimecres 28 d’abril es va celebrar una conferència sobre Enginyeria Naval, destinada a l’alumnat de l’assignatura Fonaments de Fluids i Tèrmica de 2n curs, tot i que es va fer extensible a la resta d’alumnat i professorat de l’EUSS.

La ponència va anar a càrrec d’en Josep Maria Riera, expert modelista naval, qui va parlar sobre l’evolució dels motors i les màquines marines des de principis del segle XIX amb l’aparició de la màquina de vapor fins al segle XXI.

Els primers vaixells de vapor eren remolcadors que entraven al port, els grans velers mercants, utilitzant màquines d’un únic pistó, les quals eren molt poc eficients. Amb la innovació de nous motors es van incorporar les màquines alternatives amb més d’un pistó i diverses etapes seriades en funció de la pressió.

El carbó va ser el combustible per excel·lència, els vaixells podien navegar i travessar l’Atlàntic en tres-quatre dies. A partir de llavors, es va iniciar una carrera tecnològica per batre rècords de velocitat i eficiència. Més tard, es van incorporar les turbines de vapor, els motors dièsel de quatre i dos temps, les turbines turbo elèctriques, l’ús de carburants líquids i el gas de diferents procedències. També van aparèixer els primers motors que funcionaven amb energia nuclear i ara, el gran repte per frenar el canvi climàtic i minoritzar la contaminació i la incorporació de les energies renovables en el transport marítim.

Una conferència apassionant sobre història, tecnologia i ciència que ens deixa molts interrogants i una clara consciència de la importància de l’enginyeria en la clau del futur industrial.