La sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans ha acollit aquest dimecres 10 de juliol la Jornada d’Estadística i Educació organitzada per la Societat Catalana d’Estadística. Durant la jornada, ha tingut lloc una taula rodona moderada per la Dra. Noemí Ruiz, professora de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS).
La taula rodona, que ha culminat l’acte, ha comptat amb la participació de Rita Ossó, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Alonso, de l’Institut d’Estadística de Catalunya; Digna Couso, de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Lluís Mora, de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya.
Ruiz ha estat l’encarregada de conduir aquesta part de l’acte a través de preguntes com: “Quin tipus de nocions d’estadística o d’anàlisi de dades necessita (o necessitarà) un ciutadà?“; “Quines competències, aptituds i coneixements seran essencials?”, “Quin és l’enfocament que cal desenvolupar en l’àmbit d’Infantil, Primària i Secundària?” o “Quines dificultats o facilitats hi ha per afavorir el contacte universitat-empresa?”.
El debat al voltant d’aquestes i altres qüestions que han sorgit han posat en relleu la importància de la trobada i la necessitat de continuar treballant plegats.
Un grup d’alumnes d’enginyeria de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) han presentat el seu propi enfocament estadístic per a l’avaluació real de la contaminació per Diòxid de Nitrogen a la ciutat comtal.
Les conclusions s’han presentat recentment al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 3 d’abril de 2024.- Estan correctament dimensionades les Zones de Baixes Emissions (ZBE) de la ciutat de Barcelona? Aquesta va ser la premissa que es va llançar des del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya a un grup d’estudiants d’estadística de diferents graus d’enginyeria de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). El resultat final ofereix un enfocament estadístic per a l’avaluació de la contaminació per Diòxid de Nitrogen a la ciutat comtal que, entre altres observacions, conclou que la recent implantació de les ZBE ha afectat de manera positiva a la reducció de la contaminació de la ciutat de Barcelona.
L’estudi dels estudiants de l’EUSS es va centrar concretament en l’anàlisi de dades de contaminació per emissions de Diòxid de Nitrogen (NO2) durant els últims 11 anys a Barcelona. Aquesta anàlisi va tenir en compte la definició horària de les ZBE barcelonines, en dies de la setmana i hores del dia. Entre les seves conclusions, els estudiants no recomanen una ampliació horària de les ZBE entre setmana ni el cap de setmana ja que a l’haver menor circulació de vehicles compensa les xifres d’emissions.
D’altra banda, també es van comparar les mateixes dades amb els recopilats de la ciutat de Sabadell. En aquest cas, es va detectar que va haver-hi un clar descens de les emissions des de 2020 en totes dues ciutats, que ha estat major en el cas de Barcelona gràcies a l’aplicació de les ZBE en els moments de més flux de vehicles. No obstant això, els estudiants recorden que encara estem per sobre dels valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que s’ha de continuar estudiant com disminuir aquesta contaminació.
“Ha estat un projecte molt interessant per a l’alumnat, sobretot perquè han tingut l’oportunitat d’analitzar i treballar una problemàtica real, en un context molt pròxim a ells i aplicant tècniques estadístiques que d’una altra manera no haguessin posat en pràctica”, apunta sobre aquest aprenentatge Kristina Markulin, professora d’estadística de l’EUSS i tutora del projecte. “Per exemple, han tingut limitacions d’accés a dades públiques i no han pogut comprovar quina incidència real té l’evolució del parc automobilístic a Barcelona, encara que ho han intentat. Cal tenir en compte que és un tema molt complex i hi ha moltes variables”, afegeix Markulin.
L’estudi forma part d’una prova pilot del projecte de prova de concepte LABINQUIRY (PDC2022-133812-C21), finançat per l’Agència Estatal de Recerca, on hi participen investigadors i docents de l’EUSS. Un estudi que també ha impulsat el subdirector general d’Ordenació del Transport i Desenvolupament Sectorial de la Generalitat de Catalunya, Daniel Fernández Ruiz-Capillas, a qui se li van presentar recentment els resultats obtinguts.
En aquesta trobada, que va tenir lloc en el Departament de Territori el febrer passat, es va comptar amb la presència de Luís Arca, Joan Avram, Álvaro Herranz, Pablo Hernández, Sergio Méndez i Xico Prats, estudiants dels graus d’Enginyeria Mecànica, Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica de l’EUSS. A més, també van assistir alumnes del grau d’enginyeria química de l’Institut de Química de Sarrià (IQS), també participants d’aquest projecte amb un estudi complementari sobre les emissions NOx.
Daniel Fernández Ruiz-Capillas, per la seva banda, va destacar la utilitat dels treballs, especialment referent a l’anàlisi horària de les Zones de Baixa Emissions de Barcelona en comparació amb Sabadell, que no disposa d’aquesta limitació, així com la relació observada en el canvi del parc automobilístic de la ciutat comtal.
El dia 21 de febrer del 2024 els estudiants Luís Arca, Joan Avram, Álvaro Herranz, Pablo Hernández, Sergio Méndez i Xico Prats dels graus en Enginyeria Mecànica, Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i d’Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica de l’EUSS, acompanyats de la docent de l’assignatura d’Estadística Kristina Markulin, van presentar a la sala d’actes del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya els resultats dels seus estudis de les zones de baixes emissions (ZBE) que havien estat encarregats prèviament . En aquest mateix acte un grup d’estudiants del Grau d’enginyeria química d’ IQS també van exposar els seus resultats.
Daniel Fernández Ruiz-Capillas, subdirector general d’Ordenació del Transport i Desenvolupament Sectorial de la Generalitat de Catalunya, va destacar la complementarietat dels treballs que havien realitzat els estudiants de les dues universitats. En relació als anàlisi dels estudiants de l’EUSS va destacar la utilitat de les anàlisis horàries realitzades en relació a quan la ZBE està o no activa, l’interès de la comparació Barcelona i Sabadell (on no hi ha ZBE) així com la relació observada en el canvi en el parc automobilístic de la ciutat.
Kristina Markulin posa en valor la oportunitat que des del Departament han ofert en aquest col·laboració ja que l’estudi d’una problemàtica real permet vehicular l’aprenentatge de les tècniques estadístiques amb un context d’aplicació molt proper al que els enginyers/es es trobaran en el seu futur professional. Permet l’aparició de debats, limitacions i aspectes que en una situació fictícia és difícil que apareguin. També vol agrair la feina d’aquests estudiants, que un cop ja finalitzada l’assignatura han continuant treballant en el projecte en l’elaboració d’una memòria final conjunta i la seva presentació.
Els estudiants han valorat molt positivament l’experiència i l’oportunitat del col·laboració i impacte del seus treballs. Aquesta experiència és la prova pilot del projecte de prova de concepte LABINQUIRY (PDC2022-133812-C21) finançat per l’Agència Estatal d’Investigació on participen investigadors i docents de l’EUSS.
El passat dimecres 15 de novembre l’equip docent de l’assignatura d’estadística va donar el tret de sortida als projectes de Recorregut d’Estudis i Investigació (“REI”). I per fer-ho, van convidar al subdirector general d’Ordenació del Transport i Desenvolupament Sectorial de la Generalitat de Catalunya, Daniel Fernández Ruiz-Capillas.
Enguany, tots els projectes d’estadística giraran entorn a la problemàtica de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) de Catalunya.
Fernández, va oferir una introducció general del concepte de les ZBE i va plantejar una qüestió: “Estan correctament dimensionades les ZBE?” Aquesta pregunta amagava una intencionalitat, que els i les estudiants investiguin en el marc de l’assignatura d’estadística i produeixin les seves respostes de manera científica. “És essencial basar la investigació i les conclusions en dades objectives” va afegir.
A continuació, es va obrir un torn de paraula on l’alumnat podia aprofitar la presencia de Daniel Fernàndez per preguntar-li sobres els motius i els efectes de la implantació de les ZBE i sobre l’accessibilitat de les dades per poder abordar el problema.
