Roger Amat, Alumni i Responsable de l’EUSS MotorSport: “Crear aquest monoplaça és un repte professional i una oportunitat per aplicar els estudis”

El Roger Amat és estudiant d’Organització Industrial de l’EUSS i ja Alumni. A més, és Responsable d’Organització de l’EUSS MotorSport, un equip format per estudiants d’enginyeria de tots els graus que dissenyen, fabriquen i piloten un monoplaça en una competició internacional tipus Fórmula 1.

En aquesta entrevista ens explica en què consisteix la competició, quines proves la formen, com treballa l’equip per assolir el repte i quins beneficis els ha aportat (i aportarà) tant personal com professionalment aquest projecte.

 

En què consisteix l’EUSS MotorSport?

És l’equip de Fórmula Student de l’EUSS. Un grup d’una trentena d’estudiants dels diferents graus d’enginyeries industrials que s’imparteixen a la nostra universitat, dissenyem, fabriquem i pilotem un vehicle de tipus fórmula per competir aquest estiu al Circuit de Catalunya amb universitats d’arreu del món. S’apliquen tots els coneixements que hem adquirit durant els anys de grau per assolir el repte. El projecte és il·lusionant i a la vegada difícil. Es treballa dia a dia per complir un somni, tenir més formació i entrar en contacte amb el món del Motorsport i les empreses del sector de l’automoció i de l’enginyeria en general.

De què es tracta la competició Fórmula Student?

És la competició d’enginyeria en l’àmbit estudiantil més important del món, coneguda com la Fórmula 1 dels estudiants. Cada equip, format per alumnes matriculats en una mateixa universitat, dissenya, fabrica i pilota un monoplaça de tipus fórmula. Els equips poden inscriure’s a diferents curses repartides arreu del món, com per exemple: als Estats Units, Italià, Alemanya, Anglaterra, Hongria, República Txeca, Àustria, Xina, Rússia, Índia…

L’objectiu de la Fórmula Student és promoure entre els estudiants les seves carreres professionals i innovar en el món de l’enginyeria. Podem trobar dues categories: la de vehicles amb motor de combustió i la de vehicles elèctrics.

En el cas d’Espanya, la Fórmula Student Spain l’organitza la Sociedad de Técnicos de la Automoción (STA), es realitza la tercera setmana d’agost en el circuit de Montmeló i dura cinc dies (del 22 al 26, el dos últims oberts al públic). Hi participen aproximadament 80 equips de tot el món.

Com es realitza aquest ‘Fórmula 1 dels estudiants’?

La competició funciona amb la suma de punts de diferents proves. Cada prova suma punts en el rànquing total i l’equip amb més punts guanya. A més a més, cada prova individualment té un guanyador, aquell que l’hagi realitzat millor.

Durant tot el procés, trobem dos tipus de proves. En primer lloc proves estàtiques on l’equip presenta davant d’un jurat d’experts un pla d’empresa (Business Plan), els costos del projecte (Cost Report) i els dissenys (Design). S’estableix un diàleg amb els jutges on l’equip ha d’argumentar i justificar el perquè de cada decisió. En segon lloc, un conjunt de proves dinàmiques on s’avaluen les prestacions mecàniques i el funcionament del monoplaça. Hi ha una prova d’acceleració (Acceleration), un circuit en forma de vuit (Skid Pad), autocros i, finalment, resistència (endurance), on a la vegada s’avalua l’eficiència del motor.

Com va sorgir la idea de fer aquest monoplaça?

Arran d’una xerrada d’un antic membre de l’equip de Vilanova Fórmula Team, on es van explicar les característiques de la competició i els seus objectius. Un petit grup d’estudiants es va proposar crear un equip a l’EUSS. A partir del boca orella i enviar correus als estudiants, l’equip va  agafar forma i va reunir fins a una trentena de persones.

Què us va motivar a endinsar-vos en la seva construcció?

Les ganes de crear un fórmula per participar en una competició amb tant reconeixement. A més a més, la major part dels membres tenim passió pel món del motor i el dia de demà volem treballar en el sector de l’automoció. Un altre aspecte és el propi repte: ser capaços de realitzar un projecte tan difícil en un sol any i posant en pràctica la formació adquirida durant el grau, intentant innovar i augmentant els nostres coneixements. Alguns dels integrants de l’equip de quart curs de grau han aprofitat el projecte per realitzar el seu Treball Final de Grau i molts altres per trobar empreses on fer pràctiques.

En quin estat es troba el projecte i com ha anat evolucionant?

Actualment estem fabricant peces i realitzant l’assemblatge del monoplaça. És un moment crític perquè queda poc temps per la competició i les coses s’han de fer bé. De totes maneres la il·lusió i el treball no decauen i, per tant, segur que arribarem a l’objectiu.

Quanta gent hi participa i què ha aportat cada membre?

Som trenta estudiants i cadascú aporta els seus coneixements i el temps que pot. Amb feina constant i compromís hem aconseguit arribar fins al moment actual. Poder comptar amb estudiants de tots els graus que s’imparteixen a l’EUSS permet que l’equip sigui competitiu en cada fase del disseny, juntament amb els estudiants d’Organització Industrial que aconsegueixen trobar empreses patrocinadores.

Com s’ha finançat la seva construcció?

Tot el procés fet fins al moment ha estat gràcies a aportacions d’empreses que són patrocinadores del projecte: han aportat material, processos de fabricació, assessorament tècnic i capital, a canvi d’aparèixer al nostre monoplaça entre altres contrapartides. L’EUSS també hi ha tingut un paper clau; ja que ens han cedit instal·lacions, equips i ajuda dels professors, i ens han ajudat a aconseguir material i peces. Sense l’ajuda de les empreses i la universitat, el projecte hauria estat realment difícil. Des de l’equip estem molt agraïts per la seva ajuda.

Quins problemes us heu trobat durant el seu desenvolupament i com els heu resolt?

El problema principal és complir la normativa, ja que és força estricta. Això suposa que totes les fases de disseny i fabricació tinguin moments on toca revisar molt a fons que el treball fet sigui correcte. Amb constància i dedicant un munt d’hores, aquests problemes els hem anat resolent.

Un altre problema és trobar empreses que ajudin a l’equip en la fabricació o el finançament del monoplaça. Encara ens fa falta un cop de mà extra però amb la feina del departament de sponsorshem anat trobant patrocinadors que ens han ajudat moltíssim.

Per què creus que són important projectes com aquest en l’àmbit universitari?

Un projecte així et situa en un ambient de treball igual que el que hi ha al mercat laboral: un equip multidisciplinari amb un repte enorme, terminis de lliurament i pressupost reduït. Per tant, és una gran oportunitat per als estudiants per convertir-se en grans professionals. Posem en pràctica els coneixements que tenim i hem de buscar-ne de nous. A més, hem de contactar amb empreses, fer reunions i exposar el projecte en fires; les habilitats i el rodatge en aquest camp ens ajuda molt a millorar les nostres habilitats.

Què us està aportant a l’equip aquest projecte, tant personal com professionalment?

Molta experiència en camps que desconeixíem, compromís i sobretot aprendre a planificar un projecte complex. A les empreses els hi agrada molt trobar futurs treballadors involucrats en projectes d’aquest tipus, és un tret diferencial entre els possibles candidats. Professionalment, el currículum de tots els membres ha millorat i alguns companys han trobat feina o pràctiques gràcies a estar en l’equip EUSS MotorSport. Això és una gran notícia per a tots els integrants i un al·licient per animar nous membres.

Finalment quina perspectiva de futur té aquest projecte?

Espero que molta, els membres actuals ens hi hem esforçat molt i la voluntat és que EUSS MotorSport perduri al llarg del temps. Volem que els nous estudiants formin part de l’equip. La base és molt bona i, per tant, els nous membres hauran de millorar el que hi ha. L’única manera que el projecte perduri és que els estudiants s’hi involucrin. Animo a tots a formar part d’EUSS MotorSport.

Mario Lanza, Alumni i investigador a la Xina: “El futur de la nanoelectrònica són les computadores neuromòrfiques”

El Mario Lanza és Alumni de l’EUSS i doctor en Electrònica. Actualment lidera un equip de 20 investigadors a la Soochow University de la Xina. És expert en nanotecnologia i guanyador del prestigiós premi Young 1000 Talent. La seva investigació actual se centra en la fabricació de memòries electròniques capaces d’emmagatzemar grans quantitats d’informació. En aquesta entrevista, conversem amb ell sobre el present i el futur de la nanotecnologia, aplicat tant a l’electrònica com a altres camps, des de la seva experiència en el grup que lidera. 

Com ha evolucionat la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar als Salesians de Sarrià. Primer vaig completar dos anys de formació professional i dos de batxillerat tecnològic. Després vaig començar a l’EUSS l’any 2000, on vaig estudiar Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Electrònica. Durant el 2004 vaig treballar en una empresa d’enginyeria a Sabadell com a becari, i va ser llavors quan em vaig adonar que amb una enginyeria tècnica no en tindria prou per arribar a on jo volia. Entre 2004 i 2006 vaig cursar una enginyeria superior en electrònica a la UAB. L’últim semestre el vaig fer a Alemanya, al Deggendorf institute of Technology amb col·laboració amb l’empresa Infineon Technologies.

Després d’això, vaig fer el Màster en Micro i Nanotecnologia a la UAB i vaig començar el doctorat a la mateixa universitat. Em van donar la beca de La Caixa per marxar a Alemanya com a estudiant de doctorat d’intercanvi durant tot el 2008, i vaig apostar pel mateix centre on ja vaig estar l’any 2006. Vaig continuar la meva tesi doctoral mig any a la Universitat de Manchester a través d’una beca del Ministeri. Aleshores vaig demanar més beques per estudiar fora d’arreu del món i vaig acabar amb dues ofertes: una per quedar-me a Manchester guanyant 3.000 euros al mes i l’altra per anar a la Xina per 300. Vaig triar la segona, anar a la Peking University, perquè hi havia una màquina com la que faig servir per als meus experiments a Alemanya, i vaig anar allà amb les meves mostres.

Vas apostar per poder fer els experiments que t’interessaven per davant dels diners.

Sí. A més, des que vaig posar el peu a la Xina al 2009, ja no he tornat. Després del doctorat, em van dir de fer el post-doctorat també allà. Però sí que vaig tenir un parèntesi d’un any i mig en què vaig anar a la Universitat de Stanford amb la beca Marie Curie. Vaig tornar a la Xina el 2013, a la Soochow University, com a professor titular fins al 2017 i com a catedràtic des de llavors. Des del 2013 hem anat creixent i ara mateix al meu grup d’investigació som 20 investigadors, contant estudiants de màster, de doctorat, post-docs i estudiants visitants d’intercanvi.

En aquest període el govern Xinès em va concedir el premi Young 1000 Talent, que et dóna un finançament de tres milions de iuans. Això vindrien a ser uns 450.000 euros, però contant que a la Xina els costos de materials i producció són molt més baixos, donen per molt més. També sóc editor d’algunes revistes científiques (com la Nature Scientific Reports) i miro de participar activament en comitès internacionals de conferències de l’IEEE.

Per què creus que ha estat rellevant estudiar a l’EUSS per a la teva carrera?

Vaig aprendre molt de les pràctiques, especialment les de laboratori. Van ser de les més difícils que he fet mai, però em van generar una base tan sòlida en l’àmbit professional que després tot ha estat més fàcil. De fet, he après habilitats que després he aplicat amb els estudiants del meu grup de recerca. Per fer els nostres experiments, una de les característiques que tenim és que ajuntem dues màquines i aconseguim mesurar coses que ningú més mesura. Això és molt similar al que fèiem als laboratoris de l’EUSS, a base de fer connexions amb cables i sincronitzar equip.A més, és un dels lemes de l’EUSS: aprendre fent. Al meu grup de recerca deixo que els alumnes intentin sortir sols dels problemes a base de proves.

Quins experiments esteu duent a terme en el teu grup d’investigació?

Ens hem especialitzat en una eina que es diu conductive atomic force microscope. En el meu grup, doncs, analitzem materials aïllants de gruixos d’entre 0,3 i 10 nanòmetres. En la majoria de components electrònics, l’element més important de base és el semiconductor, però on els dispositius fallen més és per l’aïllant. Nosaltres investiguem aïllants aplicant camps elèctrics, i mirem quan es trenquen i com. La diferència que tenim amb altres grups de recerca que també analitzen aquests elements és que nosaltres ho fem amb aquesta màquina, que aplica el camp elèctric en una àrea molt petita. D’aquesta manera, és molt localitzat i gràcies a això podem trobar l’origen del problema. Som capaços de generar mapes de corrent i determinar en quin punt en concret falla el dispositiu, ja es poden mesurar tots els punts per separat.

Llavors es pot dir que us heu diferenciat gràcies a l’ús d’aquesta màquina?

Sí, de fet acabem d’editar el primer llibre en aquest camp per a l’editorial Wiley-VCH. Però també ens diferenciem perquè hem començat a estudiar nous materials aïllants que fins ara eren desconeguts. Tradicionalment, des dels 80 fins al 2002, com a aïllant s’ha fet servir el diòxid de silici. Cap a 2002-2005 es van introduir nous materials com el diòxid d’hafni i l’òxid d’alumini. Però, en el futur els dispositius electrònics estan fets de materials transparents i flexibles, i per tant els hem de començar a estudiar ja. Això és precisament el que estem fent en el meu grup. El material aïllant en el qual més hem profunditzat es diu hexagonal boron nitrate. M’atreviria a dir que som l’únic grup que ha analitzat a fons. Aquest material és molt interessant perquè té una estructura bidimensional a capes, i això li dota d’unes propietats especials. De fet, l’any 2010 hi va haver el boom del grafè, que es pensava que seria la solució, i el que va fer va ser evidenciar que el que continuava fallant era l’aïllant, per molt que innovessin en els conductors i semiconductors.

Com avançarà la nanotecnologia  en el teu àmbit d’estudi?

Hi ha dues idees en aquesta evolució de futur: la primera és fer els components més petits, el que es diu miniaturització; i la segona és donar propietats noves als dispositius. Introduir nous materials en els dispositius podria solucionar els dos problemes alhora.

Però no només treballem per introduir nous materials, també a vegades hem de crear nous dissenys de dispositius per tal d’assolir les prestacions requerides. Per exemple, ara mateix estem treballant en un nou tipus de memòries electròniques anomenades resistive switching memòries, que utilitzen un principi de funcionament basat en un aïllant que es pot trencar (elèctricament parlant) i es torna conductor, i també recuperar i tornar aïllant un altre cop. La transició metall/aïllant es pot utilitzar per simular els uns i zeros del codi binari, i per tant per emmagatzemar informació.

Com que no hi ha emmagatzematge de càrrega, la informació queda retinguda més temps. A més, fabricar una resistive switching memory és més econòmic i simple que fer un transistor, i les transicions d’un estat a l’altre requereixen menys energia i són més ràpides. En el meu grup d’investigació fem aquestes memòries noves amb materials bidimensionals i les analitzem a escala nanomètrica amb la màquina que vaig aprendre a fer servir a Alemanya.

A més d’emmagatzemar informació de forma més eficient, hi ha alguna aplicació nova, desconeguda i revolucionària relacionada amb la nanoelectrònica?

Ara mateix, Intel, IBM, Stanford i totes les grans empreses del Silicon Valley estan treballant en ordinadors neuromòrfics. Els nostres ordinadors actuals segueixen la lògica de von Neumann, és a dir, emmagatzemen dades i les processen de forma separada. Si tu jugues amb una computadora a escacs, la màquina farà milions de càlculs per segon, incloent-hi alguns que són inútils. És el que se’n diu “força bruta”. De fet, per fer una mateixa operació, una computadora consumeix molta més potència que un cervell humà. Les computadores neuromòrfiques en canvi intentaran simular el comportament del cervell humà, processant i emmagatzemant dades de forma conjunta, tal com fan neurones.

En quins àmbits més veurem evolucionar la nanotecnologia en els pròxims anys?

L’avenç en medicina serà també espectacular. No sóc d’aquest camp i no sé fins on es podrà arribar, però per exemple ara hi ha molts estudis sobre drug delivery, que es basa en una tècnica per la qual, per malalties complicades com el càncer, t’introdueixen el medicament combatiu a la sang i només s’entrega on fa falta, allà on hi ha el tumor. O introduir càmeres a dins del cos per localitzar problemes. I tot el que serien pròtesis amb nous materials o en el camp de la ceguera i la sordesa, entre altres.

Cap a on vols que evolucioni la teva carrera a partir d’ara?

És difícil de dir. Potser algun dia tornaria, perquè a Catalunya hi ha molts centres semiprivats on fan recerca potent, sobretot als centres de la xarxa Severo Ochoa, com l’ICN2, l’ICFO o l’ICIQ; en general tots aquests instituts que van ser creats a partir d’una iniciativa del conseller Mas-Colell. Però no tornaria per menys del que tinc a la Xina, ja que allà et proporcionen molts més recursos, el govern inverteix més, els sous són més baixos però el cost de vida també. Nosaltres allà podem fer molts experiments que potser aquí, en la majoria de centres, no podria. Per tot això, crec que en un futur pròxim em quedaré a la Xina uns anys més, i acabaré tornant però no a qualsevol preu.
Podeu escoltar les entrevistes que va oferir a RNE i Ràdio Sant Boi, així com llegir La Contra de La Vanguardia del dia 1 de març de 2018, de la qual va ser el protagonista.

Gran èxit de la nova edició de la FIRST LEGO League Barcelona a l’EUSS i fites dels classificats de l’Escola a la Gran Final

El cap de setmana del 17 i 18 de febrer l’EUSS va organitzar, a les seves instal·lacions i per segona vegada a Sarrià, la seva 6a edició de la FIRST LEGO League Barcelona (#FLLBCN_EUSS). Alhora, es tractava de la 12a edició a la ciutat d’aquest torneig de robòtica educativa que combina ciència, tecnologia i valors al voltant d’un repte mundial comú. En aquesta ocasió, la temàtica va ser “Hydro Dynamics”, amb Aigües de Barcelona com a partnertemàtic, que va aportar diferent tipus de recursos, però sobretot un bon nombre de voluntaris fent de jutges per la seva especialització en el món de l’aigua.

Els dos tornejos #FLLBCN_EUSS van acollir la participació de 44 equips (20 dissabte i 24 diumenge), especialment provinents del districte Sarrià-Sant Gervasi, i que formen part dels més de 1.750 equips #FLL i 6.000 participants, distribuïts en 32 tornejos per tota Espanya. Els equips van posar a prova el seu talent investigador per fer front al desafiament “Hydro Dynamics” i van presentar les seves propostes de solucions per millorar la gestió de l’aigua. Dissabte 17 es van entregar 9 premis i diumenge 18 el nombre a ser de 12, però els dos dies es van entregar dos trofeus que obtenien passi a la Gran Final FLL, que aquest any s’ha celebrat a Logronyo el cap de setmana del 10 i 11 de març, amb una gran festa del 12è aniversari de la #FLL a Espanya.

FIRST LEGO League és avui una realitat consolidada a Espanya gràcies a l’esforç d’una àmplia base de voluntariat, als joves i a les seves famílies i al reconeixement institucional i social de tots aquests anys. De fet, la #FLLBCN_EUSS va comptar amb la col·laboració de més de 140 voluntaris durant tot el cap de setmana (alguns participant un dels dos dies, i molts fent-ne doblet).

Segons els organitzadors, “entre participants, públic, mitjans de comunicació i voluntaris es van rondar les 1.000 persones” i també van transmetre que ambdós dies van ser molt intensos però alhora molt gratificants, perquè s’havien aconseguit “dos torneigs brillants, il·lusionadors, energètics i plens de cortesia professional”. L’organització va ser molt bona, com en les quatre edicions anteriors, i tots els col·lectius van quedar molt contents i satisfets.

Els premis van ser els següents:

  • Dissabte, 17/02/2018: 1r Premi Fundación Scientia al guanyador Equip 20 – Enginyleds. 2n Premi Ajuntament de Barcelona al guanyador Equip 12 – Water Is Life.
  • Diumenge, 18/02/2018: 1r Premi Fundación Scientia al guanyador Equip 10 – Ubuntu. 2n Premi Ajuntament de Barcelona al guanyador Equip 15 – Wawot.

Però, a banda d’aquells que ho van poder viure en directe, també alguns mitjans i xarxes es van fer ressò, i es poden consultar les fotos fetes per l’organització.

Twitter @FLLBCN_EUSS / Instagram @FLLBCN_EUSS

Hashtags: #FLLBCN_EUSS #FLL #HydroDynamics #Voluntaris

Agraïments com sempre a tots els equips, voluntaris, famílies i patrocinadors que van contribuir en aquesta nova edició. Moltes gràcies i fins a la propera! I gràcies també al suport dels patrocinadors: Districte Sarrià-Sant Gervasi de l’Ajuntament de Barcelona, Caixa d’Enginyers, Mitsubishi Electric–Photo Printing Solutions, ecoMaús, TelInformática, Edebé, i altres empreses col·laboradores.

A continuació podeu consultar els impactes als mitjans:

En la recta final del repte, els dies 10 i 11 de març es va organitzar a Logronyo la Gran Final FLL d’aquesta 12a edició del torneig estatal, on van participar un total de 55 equips de tot el territori espanyol. Els equips classificats es van desplaçar fins allà per participar a l’última fase, on van presentar els seus projectes científics i van posar a prova el disseny, construcció i programació dels seus robots.

L’EUSS també va voler participar a la Gran Final amb la presència de voluntaris: el Cèsar Latorre va fer d’àrbitre i en Joan Ramon Molero de fotògraf i responsable de xarxes socials. El Cèsar va tenir l’honor de fer entrega del “2n Premi a l’Estratègia i Innovació HydroPaws de FLL Almería”.

Cal destacar que dels 4 equips classificats a la #FLLBCN_EUSS, el grup Wawot va ser  mencionat per anar als GIA (Global Award Innovation). El dissabte 10 de març per la nit va tenir lloc la trobada de socis, on es va fer entrega als representants de l’EUSS, Cèsar Latorre i Joan Ramon Molero, de la distinció com a “Socis Excel·lents” pels seus 6 anys com a socis i els seus 12 tornejos realitzats.

Les empreses SIEMENS, ABB i Lovato Electric visiten l’EUSS

El passat 8 de març, l’empresa Siemens va visitar l’EUSS a través de l’alumni Montse Mir, acompanyada del Delegat Regional de la Divisió d’Energy Management de Siemens Catalunya, el Sr. Francesc Valls. Van ser rebuts pel Cap del Departament d’Electricitat, el professor Víctor Gallardo. Siemens ofereix la possibilitat de convidar als estudiants del Grau d’Enginyeria Elèctrica a participar en un concurs estatal anomenat “Simaris Challenge”, amb la utilització del software de disseny i càlcul elèctric SIMARIS Design.

A part d’obtenir les llicències del programa participant en el concurs, els guanyadors obtindran una estada gratuïta a la seu de Total Integrated Powerde Siemens a Erlangen (Alemanya), així com una beca de col·laboració a les oficines regionals de la divisió d’Energy Management.

Anteriorment, el 18 de gener, l’EUSS va rebre la visita de l’empresa ABB, representada per Erdinc Karatas, PLC European Area Manager, i Ricardo Ambrona, Business Developer Automationi alumni EUSS. La reunió també va comptar amb la presència de Víctor Gallardo, Cap d’Estudis de l’EUSS, i tenia com a missió mostrar a Erdinc Karatas l’estat actual del laboratori ABB d’Automàtica i Robòtica, de qui és el seu cap Francesc Poyatos. El laboratori s’utilitza en les assignatures sobre automàtica, robòtica i visió artificial del Grau d’Enginyeria en Electrònica Industrial i Automàtica, concretament Automatització Industrial, Comunicacions Industrials, Sistemes Robotitzats i Robòtica Avançada.

El Sr. Karatas es va mostrar complagut que l’explicació i mostra de funcionament del laboratori fos feta per l’estudiant i becari Aitor Martín, que cursa diverses assignatures en aquest espai, i va animar els estudiants a sol·licitar una beca per realitzar pràctiques durant l’estiu a ABB a Heidelberg, Alemanya. Va confirmar que el laboratori ABB de l’EUSS es troba en el TOP 3 mundial, gràcies al treball i esperit de col·laboració entre escola i empresa, recordant paraules de Carles Rubio, exdirector de l’escola en la inauguració d’aquest espai.

En Víctor Gallardo va fer referència a un futur Grau d’Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica i l’empresa ABB ha mostrat interès en possibles col·laboracions futures. Aquest grau estudiarà, entre d’altres, els Smart Grids, l’Internet of Things, la microenergia, l’harvestingi la generació distribuïda. També serà un recurs pràctic pel nou Màster d’Enginyeria Industrial que començarà el curs vinent, amb dos anys de durada, on un dels camps d’especialització seran els Smart Grids.

Aquest laboratori, inaugurat el setembre del 2011, no ha parat d’actualitzar-se i adaptar-se a les noves tecnologies de cara a la Indústria 4.0, gràcies a la col·laboració d’ABB, mitjançant la cessió de bona part del material existent. Entre aquests materials es poden destacar 15 PLCs d’alta gamma AC500 amb comunicacions Profinet, Ethercat i Ethernet Industrial; 15 terminals d’operador CP415; 2 robots industrials IRB 120; 2 PLCs Pluto i material de seguretat industrial; 1 servodrive Microflex 150; 11 Variadors de velocitat ACS 355 i 3 càmeres intel·ligents de visió artificial.

Per tal que les pràctiques realitzades pels estudiants siguin el més properes a la realitat possible, es compta amb maquetes reals desenvolupades a la mateixa escola, destacant una cèl·lula de fabricació flexible amb càmera de visió artificial i control d’eixos, un pòrtic d’un eix amb manipulador i control de l’eix, una barrera de seguretat amb muting, 12 maquetes CITRAN, una maqueta de dipòsits, una maqueta d’aparcament, una maqueta de 3 estacions pneumàtiques i una maqueta d’ascensor. En els pròxims anys està previst comptar amb un robot més (potser col·laboratiu), una nova càmera de visió artificial, una barrera de seguretat amb blanking, un nou pòrtic d’un eix amb manipulador i control de l’eix i una maqueta per controlar una cinta transportadora per variador de velocitat.

Finalment, i sent la primera d’aquesta sèrie de visites de grans empreses a l’EUSS, el passat 9 de gener es va rebre a l’alumni Rebeca Sala, d’ETI, especialitat en electricitat. Actualment, la Rebeca està treballant a l’empresaLovato Electric– Energy and Automation, i va fer una aportació de materials per a pràctiques de laboratoris i documentació, per contribuir a la formació dels estudiants dels Graus d’Enginyeria Electrònica i Automàtica i d’Enginyeria Elèctrica de l’EUSS.

L’empresa Lovato Electric, d’origen italià, es caracteritza per la seva dedicació al disseny i fabricació de components elèctrics de baixa tensió per a aplicacions industrials. Ofereix una extensa varietat de productes homologats, entre d’altres: mesuradors d’energia, arrencadors suaus, seccionadors en càrrega, reguladors automàtics de correcció del factor de potència, unitats de control per grup electrogen, disjuntors magneto-tèrmics, contactors, polsadors, interruptors de paquet, finals de carrera i multímetres digitals. Per acabar, agrair a l’empresa i a la Rebeca Sala per la seva contribució.

El Dr. Joan Majó, patró de la Fundació Rinaldi, rep la Medalla d’Or Ametic pel suport a la innovació tecnològica

El passat 26 de febrer, la patronal Ametic, que representa la indústria tecnològica digital a Espanya, va concedir la seva IV Medalla d’Or a l’exministre d’Indústria, Joan Majó, per la seva trajectòria de suport a la innovació i la tecnologia. El Dr. Majó és membre del patronat de la Fundació Rinaldi, entitat que té com a finalitat l’ensenyament i la formació de la joventut universitària mitjançant l’EUSS.

De fet, anteriorment, el passat dia 4 d’octubre, el patró va ser convidat a l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2017-2018 de l’EUSS per presentar la lliçó inaugural del l’any formatiu amb el títol “La societat post-industrial?”.

També recordar que, a principis de març i dins de l’espai “Avançaments” de l’Ara.cat, el periodista Antoni Bassas va entrevistar el Sr. Majó. Aquí teniu un tast de l’entrevista.