Dins la secció #OPENCIRCUIT AlumniExperiences,
parlem amb el Joan Anton Ribàs. Va estudiar Enginyeria electrònica
industrial i automàtica a l’EUSS, i actualment dirigeix KoltecEngineering.
Va ser un dels convidats a la darrera edició de la Jornada Cultura
Emprenedora, dedicada a les empreses compromeses amb la cooperació, la
integritat i el medi ambient.
A què es dedica KoltecEnginyering?
KoltecEngineering és una enginyeria especialitzada en
llicències d’activitat. El Joan Anton Ribàs explica que es dedica a gestionar
les operacions necessàries per obrir i legalitzar negocis. «Fem tots els
tràmits que necessita cada negoci».
D’on li ve la vocació d’enginyer
El gust per l’enginyeria li ve de família. «El meu pare
també és enginyer. És el que he mamat de petit. Ell també es va dedicar a
l’exercici lliure, a projectes i llicències d’activitat, i potser és el
referent que he tingut».
Sobre la vessant social de l’emprenedoria
El Joan Anton considera que l’activitat empresarial i la
social poden anar de la mà. «És una causa noble que tenim: a part de guanyar
diners, fer guanyar a famílies que puguin participar d’aquests projectes,
diferents empreses que puguin participar-hi».
Els records del seu pas per l’EUSS
Guarda molt bons records de la seva estada a l’EUSS. «Va ser una de les millors etapes de la meva vida, gaudir de l’època d’estudiant». Sobretot, agraeix l’enfocament pràctic dels estudis. «L’EUSS es destaca per l’experiència pràctica que dóna a tots els alumnes. És una de les universitats on pots palpar de tota mena d’experiències i projectes. Potencia la participació, cosa que no totes les universitats fan».
També destaca la qualitat del professorat. «Quan jo hi
estudiava, la majoria estaven embarcats en projectes d’investigació i recerca,
amb molta participació, moltes ganes d’ensenyar i de transmetre els seus
coneixements».
Les qualitats que ha de tenir un/a enginyer/a
Respecte a les qualitats necessàries per formar-se en
alguna enginyeria, el Joan Anton considera que «cal un perfil molt tècnic, que
no li facin por les matemàtiques és molt important, i que li agradi tocar coses
i ser molt curiós».
El paper de l’enginyeria en el moment actual
Per últim, està convençut que, en la situació que vivim, les enginyeries han de ser molt importants per avançar. «Tots els moments de crisi són moments per adaptar-se i reinventar-se. Un enginyer ha d’estar capacitat per ser un camaleó, per adaptar-se a qualsevol situació. Sempre es necessitarà un enginyer».
Dins la secció #OPENCIRCUIT Alumni Experiences, parlem amb l’Andrea López. Va estudiar a l’EUSS el grau en Enginyeria mecànica i el màster en Enginyeria industrial, i actualment treballa a l’empresa de serveis integrals d’arquitectura FITARQ, on s’ha especialitzat en instal·lacions de climatització.
En què consisteix la seva feina
L’Andrea dóna suport a la tasca de direcció d’execució. “M’encarrego que tot aquell disseny que ja està en plànols s’instal·li i es construeixi com hauria de ser. Fem instal·lacions de climatització, fontaneria, energia solar, gas…. Qualsevol instal·lació que pot haver-hi en un edifici és el que estic portant”.
La importància de la climatització en els edificis
“La climatització és bàsica perquè et garanteix unes
qualitats de confort per a les persones dins de qualsevol recinte tancat”,
explica. “Regula la temperatura i la humitat, la qualitat de l’aire, que és
molt important en funció del tipus de lloc: no és el mateix un hospital, un
restaurant o un gimnàs; requereixen qualitats d’aire diferents”. En la seva
feina, cal tenir en compte, entre d’altres, aquestes qüestions; i ara, a més, “amb
el tema del coronavirus, des del Col·legi d’Enginyers se li ha donat molta
importància a la climatització per garantir unes qualitats de seguretat mínimes
als llocs a què hi hem d’anar normalment, com per exemple els supermercats”.
Vocació des de la infància
L’Andrea López relaciona la seva vocació professional amb
el caràcter que ja mostrava de petita. “Era molt curiosa, i totes les joguines
m’agradava muntar-les i desmuntar-les. Quan les desmuntava, a vegades les trencava.
La curiositat l’he portada sempre a dins”.
Els seus inicis a l’enginyeria
“De l’enginyeria m’agradava tot”, sintetitza. “No sabia
cap a on focalitzar-me, però els dos últims anys d’estudis vaig fer pràctiques
en una empresa de disseny d’instal·lació de fibra òptica, i tenia molt clar que
després del grau volia estudiar un màster en Enginyeria Industrial”.
La teva feina actual
L’Andrea ha tingut diverses experiències professionals
abans d’incorporar-se a l’empresa d’arquitectura en què treballa actualment. “És
un sector que no sabia que m’agradés tant. L’estic descobrint, i crec que serà
el sector a què em dediqui en el futur”.
Els records a l’EUSS
L’Andrea conserva molt bons records de l’estada a l’EUSS. “Quan hi entres ja notes el bon rollo que hi ha a l’ambient, que sense conèixer la gent hi pots conversar, pots demanar apunts…. Qualsevol cosa que necessitis, la gent t’ajuda tot i que no la coneguis. De fet, gràcies a aquesta companyonia, encara mantinc amistats d’aquells anys”.
Destaca com un dels punts forts de l’escola universitària
el tracte amb els professors. “És excel·lent. Pots estar al bar fent un cafè, a
la mateixa barra trobar-te un professor, i mentre esmorzes ràpid li pots
consultar dubtes sobre un examen o un exercici del que sigui. Aquest ambient és
molt sa, és com una família en què tothom t’acaba coneixent, i el tracte és
molt humà, no ets un número”.
Les qualitats per ser enginyera
La capacitat d’adaptació és fonamental per reeixir en la
professió. “Jo he estat a tres feines completament diferents, algunes en què no
sabia res, i m’he hagut d’adaptar molt ràpidament al sector en què em trobava i
aprendre molt”, explica, i afegeix que “és molt important estudiar, renovar-se,
actualitzar-se a qualsevol tecnologia, normatives i qualsevol cosa que la
puguis aplicar a la feina. Cal ser resolutiu davant de qualsevol problema i cal
ser creatiu.
L’enginyeria i la dona
Les carreres tècniques han estat espais tradicionalment
amb molta més presència masculina que femenina, una situació que va canviant. “Quan
vaig començar a estudiar, érem cinc o sis noies a tota la universitat, i
entràvem juntes aquell any”, recorda l’Andrea. “Allò era una novetat. Jo sempre
he pensat: si és el que vull, qui m’ho ha d’impedir? És el meu somni!”.
El futur de l’enginyeria
L’Andrea López està convençuda que les enginyeries continuaran sent molt importants en el desenvolupament de la societat. “Hi ha moltes coses que falten per descobrir i per fer. Un enginyer pot fer qualsevol cosa”, conclou.
“Tenint en compte la indústria 4.0 i el futur d’alta
automatització, l’enginyeria electrònica industrial és una aposta segura”
Dins la secció #OPENCIRCUIT Alumni Experiences,
parlem amb David Fernández. Va estudiar el grau d’Enginyeria electrònica
industrial a l’EUSS, i actualment treballa al Grup Volkswagen, on desenvolupa
projectes d’I+D relacionats amb simulació per ordinador, visió artificial,
realitat virtual, big data i desenvolupament d’instal·lacions molt
específiques.
La importància de la formació contínua
El David dóna molta importància a la necessitat de formar-se com a professional de forma continuada. “Com que avui en dia la tecnologia avança molt ràpidament, crec que és necessari un procés d’aprenentatge continu, sobretot en l’àrea de l’I+D. Si no estàs al dia, no pots seguir millorant”.
Com va arribar a l’EUSS
El David Fernández va estudiar un grau superior de
Regulació i control de sistemes automàtics als Salesians de Sarrià, “i vaig
tenir la sort de fer les pràctiques a l’EUSS. Em vaig quedar amb ganes de saber
més, així que quan vaig finalitzar els estudis la decisió va ser fàcil”.
Record més destacat del seu pas per l’EUSS
Entre els millors records com a estudiant de l’EUSS, destaca “l’instant en què saps que tants anys d’esforç i treball han donat els seus fruits. Sempre recordes l’últim semestre, les assignatures que et quedaven per acabar, quan vas saber que havies aprovat…. I, sobretot, aquest moment en què pots dir: “ja sóc enginyer”
La millor virtut de l’EUSS
El David té clar quin és el principal valor de l’EUSS: “el
fàcil accés als professors. Sempre que tens algun dubte pots acudir al seu
despatx”.
Recomanacions pels qui volen estudiar una enginyeria
Fruit de la seva experiència com a estudiant i
professional, ofereix tres recomanacions pels qui pensen a estudiar una
enginyeria: “que els agradi treballar en aquest àmbit; que tinguin ganes
d’aprendre i millorar, no només com a professionals, sinó també com a persones;
i la més important és que no es preocupin si no surt tot sempre a la primera,
que analitzin els errors que han comès i pensin com podrien millorar”.
L’enginyeria electrònica industrial com a opció
professional de futur
El David Fernández destaca les opcions professionals que s’obren a partir dels estudis en enginyeria electrònica industrial. “Tenint en compte la indústria 4.0 i el futur que ens espera, tot d’alta automatització, sigui a nivell de sistemes o instal·lacions, l’enginyeria electrònica industrial és una aposta segura. No t’equivocaràs, no et faltarà feina”.
Considera que el mercat laboral està canviant, i “s’ha polaritzat”. “El perfil que s’està buscant de professional és molt diferent. D’una banda, hi ha els perfils molt bàsics, de gent que té l’ESO o algun estudi mitjà, i d’altra banda s’està buscant el professional amb molts estudis i gran experiència, capaç d’implantar el que seran els sistemes del futur”. Tenint en compte aquesta realitat “crec que hi ha un sector de població que ha de triar si va cap a un costat o cap a l’altre, perquè quedar-se al mig és molt perillós”.
“L’EUSS té una cosa que no tenen altres universitats a Espanya: la vessant humana”.
Obrim una nova secció, l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences,
en què coneixerem el recorregut professional d’exalumnes de l’EUSS. La inaugurem
amb el Mario Lanza, graduat l’any 2004 en Enginyeria electrònica, qui lidera un
grup de recerca en el camp de la nanoelectrònica i els materials bidimensionals
a la prestigiosa Universitat de Soochow, a la Xina.
El Mario va viure de molt a prop l’esclat de la pandèmia de Covid-19 al país asiàtic. Va poder tornar a Espanya abans del confinament, i hem parlat amb ell via Skype de les seves investigacions actuals, de la vida a la Xina i dels seus records com a alumne de l’EUSS.
Sobre el treball
a la Xina
Respecte al creixement econòmic i l’aposta per la recerca, el Mario Lanza explica que “ara mateix, la Xina està en una etapa de desenvolupament molt agressiu. Hi ha moltes oportunitats per a la gent que treballa en el meu camp. Tinc accés a totes les màquines de recerca nanoelectrònica gratis, no haig de pagar res dels meus projectes. A més, l’estat ens dóna molts diners per fer recerca”.
Referint-se al caràcter de la població xinesa, afegeix: “A la Xina tot és positiu. La gent té una energia per sortir del país, per obrir empreses, per aplicar posicions…. Hi ha unes ganes brutals de fer coses”.
Records dels
estudis a l’EUSS
El Mario té un molt bon record dels estudis a l’EUSS. “Tota
l’educació que vaig rebre primer als Salesians de Sarrià, i després a l’Escola
Universitària Salesiana, va ser una base molt sòlida per tot el que ha vingut
després. Els exàmens que vaig fer a l’EUSS eren els més difícils que he fet en
la meva vida”.
Però no només destaca l’alt nivell dels estudis: “L’EUSS té una cosa que no tenen altres universitats a Espanya: la vessant humana. La forma d’interaccionar amb la gent a mi m’ha obert moltes portes, perquè a la ciència no tot és publicar articles. Les posicions en comitès científics, de revistes, les invitacions…. Això és un treball de networking i de social skills molt gran, has de saber parlar amb la gent. Si ets un científic una miqueta arrogant, mai et convidaran enlloc”.
L’arribada a la
universitat de Soochow
Un dels seus èxits com a docent i científic és haver contribuït al creixement del centre on treballa. “La universitat on jo vaig anar, a Soochow, no era bona quan jo vaig arribar-hi, el 2013. A tots els rànquings d’universitats apareixia entre la 400 i la 500 del món; ara mateix, però, en alguns rànquings ens trobem entre les 30 primeres. Hem sabut progressar”.
Sobre la
publicació d’articles científics
“S’ha de ser una miqueta incrèdul en la ciència. Es
publiquen molts treballs que no són gaire fiables”, afirma. El motiu és que hi
ha científics que “fan un experiment un cop, i el publiquen com que sempre
sortirà així; però a la nanociència les variabilitats són molt grans, i a
vegades repeteixes un experiment i no surt. M’interessa repetir-ho tot i, de
fet, aquesta és la característica principal dels meus articles, que tenen
moltes dades”.
Què estudia el
grup de recerca del Mario Lanza?
“El nostre grup és pioner a ajuntar dos camps diferents.
Hi ha un camp molt interessant des de fa uns 15 anys, el dels materials
bidimensionals, com el grafè. Dintre de tots els materials existents, jo m’he
especialitzat en els dielèctrics, els aïllants de l’electricitat. Amb aquests
materials, investigo les seves propietats per fer memòries electròniques”,
explica.
I quines aplicacions pràctiques se li poden trobar a
aquesta mena d’investigacions?
“A la Xina, com que el govern hi aboca molts diners, vol aplicacions per al benefici de la societat, de manera que el que estem fent ara és intentar aconseguir les memòries que fèiem amb materials i estructures tradicionals, tridimensionals, amb materials bidimensionals. Vam ser el primer grup que va aconseguir memòries bidimensionals robustes. Recentment, a aquest tipus de memòria nova, anomenada memristor, se li ha descobert una nova aplicació en el camp de la intel·ligència artificial, que és la capacitat de fer xarxes neuronals artificials. Això significa que, si ja teníem el suport de la indústria a través dels materials bidimensionals, ara hi hem d’afegir el de la indústria de la intel·ligència artificial. A més, a la Xina, això és una obsessió. Amb la qual cosa, això ha propulsat que rebem més diners i, sobretot, que les revistes ens vulguin publicar”.
Les revistes científiques són el mitjà principal per
difondre els resultats de les investigacions i els avenços que suposen, però “tenen
una línia editorial. Llavors, si tu no hi entres, pots ser el millor del món en
el teu camp, però no et publicaran res”.
La nanociència
en el camp de la salut
El Mario Lanza no té cap dubte del potencial de la nanociència com a eina per combatre pandèmies com la que estem patint. “Nosaltres fem processament de dades. I quan tens moltes dades, pots predir epidèmies, patrons…. És un camp de la ciència que pot ajudar sí o sí”.
La marxa a la Xina
i la ciència a casa nostra
El balanç de l’aventura xinesa és immillorable: “La Xina és la terra de les oportunitats. M’alegro molt d’haver fet aquest pas d’anar-me’n allà”. El Mario, però, considera que a casa nostra també existeix un gran potencial per al desenvolupament científic. “Si hi ha diners i hi ha un bon lideratge, els investigadors espanyols es poden posar molt a dalt en els rànquings”, assegura. “De fet, en el camp dels materials bidimensionals, Espanya està molt ben posicionada”, conclou.
