RASMIA 2023-2025: investigació de materials per Radiació de Sincrotró

El Grup RASMIA, reconegut pel Govern d’Aragó, i del qual forma part la investigadora la Dra. Elena Bartolomé de l’EUSS com a col·laboradora, acaba de rebre finançament pel període 2023-2025. RASMIA (“RADIACIÓN SINCROTRÓN Y MATERIALES: INVESTIGACIÓN BÁSICA Y APLICACIONES”) està liderat per la Dra. Gloria Subías i el Dr. Fernando Bartolomé i, actualment, compte amb 18 membres.

El Grup de Recerca RASMIA centra la seva activitat investigadora en el disseny, la producció i la caracterització avançada de materials magnètics, on el magnetisme es combina amb altres funcionalitats (ferroelectricitat, luminescència, transparència òptica, etc.) per a aplicacions en tecnologies sostenibles: spintrònica, tecnologies de la informació quàntica i refrigeració verda.

El tema principal de la recerca de RASMIA és l’ús de tècniques de radiació sincrotró per a la caracterització avançada d’aquests materials. Aquesta línia de recerca bàsica es complementa amb el desenvolupament de tecnologies pròpies i la seva transferència a la indústria. Amb aquesta finalitat, per exemple, el grup ha innovat en la recuperació, purificació i liqüefacció d’heli a petita escala, amb la producció d’un gran portafoli de patents llicenciades i resultats d’alt impacte arreu del món.

Referència: Grupo RASMIA https://inma.unizar-csic.es/en/research/research-groups/

Grupo RASMIA: https://inma.unizar-csic.es/en/research/research-groups/

Publicació destacada en el “ESRF Highlights 2022” (Sincrotró de Grenoble)

La publicació de la Dra. Elena Bartolomé, “Origin of the unusual ground state spin S=9 in a Cr10 Single Molecule Magnet”, ha estat destacada en la memoria anual de resultats del Sincrotró Europeu ESRF, situat a Grenoble  La noticia apareguda als  “ESRF Highlights 2022” [https://www.esrf.fr/UsersAndScience/Publications/Highlights] destaca que la tècnica de sincrotró XMCD (X-ray magnetic circular dichroism) ha estat clau per entendre el magnetisme de la roda de Cr10, que presenta un inusual espí S=9 relacionat amb canvis molts petits en les interaccions presents entre els ions de crom de la molècula.

Referència: ESRF Highlights 2022 – “Unravelling the origin of the intermediate spin ground State ina Cr10 single molecule magnet”, https://www.esrf.fr/UsersAndScience/Publications/Highlights

ESRF Highlights 2022 – https://www.esrf.fr/UsersAndScience/Publications/Highlights

“Dimecres de la Ciència” dedicat al programa “Joves i Ciència”

El dimecres 22 de febrer es va celebrar el segon “Dimecres de la Ciència“ del curs 2022/23, organitzat des de l’Àrea de Recerca. En aquesta ocasió va estar dirigit a impulsar la vocació científica entre el jovent.

Es va convidar a 6 participants del programa “Joves i Ciència” a presentar el seu treball d’iniciació a la recerca realitzat el passat estiu.

Dimecres de la Ciència amb participants del programa “Joves i Ciència” de la Fundació la Pedrera.

El programa “Joves i Ciència”, de la Fundació la Pedrera, selecciona cada any 50 estudiants de 4t d’ESO de tota Catalunya amb inquietud i talent per la ciència, i els ofereix l’oportunitat de fer estades de recerca subvencionades durant tres estius. En el 1r estiu realitzen un projecte supervisat en “MónNatura Pirineus”, en el 2n una estada en un centre de recerca nacional, o de vegades internacional, i en el 3r se’ls proposa el repte de dur a terme el seu propi projecte de recerca en un centre internacional.

En aquest “Dimecres de la Ciència“, els sis convidats (Mar Carcasé, Nicolas Ducceschi, Joan Sonnenberg, Sara López, Laia Mayne i Adrià Cantanero), ens van oferir xerrades sobre tres temàtiques diferents: Biomedicina, Astrofísica i Intel·ligència Artificial.

Xerrades impartides en l’àmbit de la Biomedicina, l’Astrofísica i la IA.

En acabar els participants van rebre un Certificat de Participació i un record de l’EUSS.

Membres del programa “Joves i Ciencia” participants en el “Dimecres de la Ciència” d’esquerra a dreta, Nicolas Ducceschi, Mar Carcasé, Sara López, Adrià Cantanero, Joan Sonnenberg, i Laia Mayne), amb l’Elena Bartolomé cap de Recerca de l’EUSS.

Experiment de Sincrotró a ALBA-BOREAS

La Dra. Elena Bartolomé professora de l’EUSS va participar els dies 9-11 de febrer en un experiment de Sincrotró a la línia BOREAS d’ALBA (Barcelona, juntament amb el Dr. Jose Giner del Departament, Materials Moleculars i Supramoleculars de l’Institut de Ciència de materials de Barcelona (ICMAB) i el Dr. Manuel Valvidades (ALBA cells).

L’objectiu de l’experiment va ser investigar les propietats magnètiques de nous materials metalorgànics porosos multifuncionals (MOFs, Metal-Organic Frameworks) basats en lantànids, mitjançant la tècnica de XMCD (X-ray Magnètic Circular Dichroism).

Experiment de Sincrotró a la línia Boreas del Sincrotró ALBA (Barcelona), realitzat per la Dra. Elena Bartolomé i el Dr. Jose Giner (ICMAB).  

Article publicat: Avaluació de les operacions humanitàries de la cadena de subministrament després del terratrèmol de Kermanshah

El professor Dr. Keivan Amirbagheri acaba de publicar un article titulat “Avaluació de les operacions humanitàries de la cadena de subministrament després del terratrèmol de Kermanshah”, a la revista Journal of Humanitarian Logistics and Supply Chain Management. Aquest treball ha estat realitzat en col·laboració amb S.M. Amin Hosseini (Dep. Resilience and Sustainability, Resume tech, Barcelona), Leila Mohammadi (Dep. De Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra) i Albert de la Fuente (Dep. Civil and Environmental Engineering, UPC).

Imatge d’arxiu del terratrèmol de Kermanshah (novembre 2017).

L’objectiu principal d’aquest treball ha estat considerar com aprofitar de manera eficient el potencial important dels individus en operacions humanitàries. En aquest estudi s’han avaluat els factors que van afectar el fracàs en les operacions de la cadena de subministrament humanitària després del terratrèmol de Kermanshah, tenint en compte el paper de totes les parts, i centrant-se en les persones que no volien treballar amb organitzacions formals en conjunt.

Després del terratrèmol de Kermanshah, que es va produir el 12 de novembre de 2017, van tenir un paper molt important grups improvisats de civils iranians d’arreu del país.  Encara que la majoria d’aquests grups sincerament pretenien ajudar a la societat afectada, les víctimes no van poder beneficiar-se adequadament d’aquestes importants accions humanitàries potencials. Al contrari, aquestes possibles accions van causar alguns problemes durant les operacions humanitàries, com ara el bloqueig de carreteres, la distribució inadequada de l’última milla, el malbaratament de recursos, etc.

L’estudi presenta un marc per a la gestió de la cadena de subministrament humanitària per fer front a futurs desastres a la mateixa àrea o àrees amb característiques similars a l’estudi de cas. Diversos factors influents, com la formació dels actors humanitaris i la gestió integrada, podria augmentar considerablement l’eficiència de les operacions humanitàries de les persones.