El Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona distingeix el millor projecte de final de grau en tots els àmbits de l’enginyeria, atorgant els Premis ENGINYERS BCN, i alhora fomentant els valors d’excel·lència d’un projecte: la qualitat, la innovació, la funcionalitat i la sostenibilitat. Ja pots enviar-nos el teu TFG, tens fins al 12 d’abril 2022. Els millors seran guardonats amb 1.000 euros i el tutor, amb 500 €. També s’atorga un accèssit, dotat amb 500 €.
• Qui pot presentar-se?
Tot l’alumnat que estigui cursant o hagi cursat un grau d’enginyeria de l’àmbit industrial i que s’hagi matriculat del Projecte de fi de grau durant l’any 2018, 2019, 2020, 2021 o 2022 de les escoles i universitats de la demarcació i àmbit competencial d’ENGINYERS BCN.
• Fins quan es pot lliurar la documentació?
Fins al 12 de maig de 2022 a les 21 h.
• On s’ha de presentar?
A la seu d’ENGINYERS BCN, Consell de Cent, 365 de Barcelona. L’horari és de dilluns a dijous de 9 a 21 hores i divendres de 9 a 14 hores.
• Com han de ser els projectes?
Han de crear resolucions innovadores a problemes o necessitats existents o aplicar millores a un producte, un procés o un servei present a les nostres vides.
• Els projectes participants seran valorats per un jurat professional, format per persones destacades del món acadèmic i professional.
Una tesi de la UOC ha analitzat la percepció i l’ús de vídeos educatius de física en un entorn 100% en línia i en un altre de presencial
El rendiment acadèmic va augmentar una mitjana del 20% en els cursos en què l’alumnat disposava de vídeos, respecte a les formacions sense audiovisuals
Els vídeos educatius són un dels recursos més utilitzats en el món de l’educació, tant en entorns virtuals com presencials. La tesi de Víctor Jesús García Hernández, del programa de doctorat d’Educació i TIC (E-learning) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha analitzat la percepció dels estudiants sobre la utilitat d’aquests recursos audiovisuals i el seu ús en assignatures de física del primer curs d’enginyeria de la UOC i també d’un centre presencial, l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). El resultat principal de la recerca, en els dos entorns d’aprenentatge, és que els vídeos són el recurs més ben valorat pels estudiants, però els consideren un complement als materials textuals. A més, l’estudi també revela que es visualitzen més els vídeos de problemes que els de teoria i que aquest ús s’incrementa quan s’acosta un examen o el lliurament d’un treball.
“En aquesta era digital, els estudiants perceben els vídeos com a útils i necessaris, però per a ells no substitueixen la informació en textos escrits. És més, segons aquesta recerca, consideren la documentació escrita com el recurs principal i els vídeos com un recurs imprescindible, així i tot, complementari. El vídeo serviria per entendre, tanmateix, és el text el que ajuda a aprofundir i comprendre“, explica Víctor García.
A més, els estudiants també van declarar que els vídeos permeten “estalviar temps i focalitzar-se en el que és important“, i que són especialment adequats per a una assignatura com la física, ja que ajuden a assimilar aspectes difícils d’entendre.
La tesi ha estat codirigida per Antoni Pérez Navarro, investigador del grup Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), i professor de física a l’EUSS, i per Jordi Conesa, investigador del grup SmartLearn, tots dos professors dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.
Contrastar la percepció amb les dades reals
La recerca va constar de tres etapes, cadascuna amb una metodologia diferent. En primer lloc, es va fer una enquesta a 126 estudiants, que es va dur a terme al llarg de tres semestres. En una segona fase, es van fer entrevistes en profunditat a 14 d’ells. Finalment, es va analitzar com 1.031 estudiants interaccionaven durant cinc semestres amb els vídeos educatius. És a dir, es va analitzar en quins moments utilitzaven els botons d’inici, pausa i cerca durant el visionament. “L’objectiu d’aquesta anàlisi holística era obtenir informació sobre les expectatives que tenen els estudiants respecte als vídeos, quins elements els fan atractius i útils, quin ús en fan, amb quin objectiu i com canvia aquest ús en funció de l’etapa del procés d’aprenentatge en què es trobin”, detalla Jordi Conesa.
Per a Antoni Pérez, es tracta d’una recerca “rellevant perquè posa el focus en la persona i en el que li aporten aquests vídeos, però no es queda aquí, ja que l’anàlisi de l’ús d’aquests recursos permet comprovar si la percepció de l’alumnat coincideix amb la realitat”.
En aquest sentit, els resultats van revelar discrepàncies entre les respostes dels estudiants i la manera com feien servir aquests recursos audiovisuals al llarg del curs. “En les entrevistes descrivien que l’ús dels vídeos era el mateix independentment de si el contingut desenvolupava un tema teòric o si es tractava de resolució de problemes. No obstant això, les dades posteriors van revelar que es feia un ús més intensiu dels vídeos de problemes“, explica Víctor García.
L’anàlisi d’aquests registres també va revelar que hi interaccionaven de manera diferent depenent del contingut: “la manera de veure els vídeos sobre temes d’electroestàtica i teoria de circuits diferia de la dels que tractaven de magnetoestàtica i mecànica”, detalla Víctor García.
Vídeos amb mans i sense la cara del professor
L’estudi també ha servit per destriar quina és la tipologia de vídeos preferida pels estudiants, que van veure diferents formats. Es tractava de vídeos amb una durada d’entre dos i quinze minuts creats o bé amb aplicacions que capturen el que s’escriu en una tauleta digital o bé mostrant les mans del professor mentre escriu i explica la lliçó. “Els resultats deixen clar que els estudiants no necessiten veure el rostre del professor, però sí que prefereixen que apareguin elements humans als vídeos i, en particular, les mans, perquè proporcionen informació no verbal i ajuden a dirigir l’atenció cap al que és important“, explica Víctor García.
Per al nou doctor, el fet que sigui “efectiu i fins i tot recomanable” que només apareguin les mans “treu molta pressió als professors, que no tenen per què convertir-se en actors professionals ni saber com han d’actuar davant d’una càmera”. Aquestes preferències també mostren que no cal fer un producte complicat i costós per transmetre i captar l’atenció de l’alumnat. “La senzillesa pot ser molt efectiva i pot ajudar tant els estudiants com el professor. D’una banda, una pissarra en la qual només es vegin les mans del professor ajuda els estudiants a focalitzar-se en el contingut i en disminueix la càrrega cognitiva. D’altra banda, és un format fàcil de crear, ja que només cal una càmera de vídeo normal, fins i tot la d’un mòbil, i una pissarra petita“, argumenta Víctor García.
Augment del rendiment acadèmic
Tot i que no va ser l’objectiu de la tesi, l’estudi també va recollir dades sobre el rendiment en assignatures de física abans i després d’introduir-se els vídeos. “Els resultats van indicar que es va produir un augment mitjà del 20% del rendiment de l’alumnat en els cursos en què els vídeos estaven disponibles respecte als cursos en els quals no es disposava d’aquest recurs. No obstant això, no es va veure un descens significatiu en l’abandonament de l’assignatura, tot just un 1% menys“, subratlla Víctor García.
Incorporar tècniques qualitatives en la recerca
Aquesta tesi també posa de manifest la importància d’utilitzar tècniques qualitatives, com les entrevistes síncrones amb l’alumnat, per poder analitzar aspectes relacionats amb la docència i detectar potencials millores. “Normalment, s’envien qüestionaris a final de semestre, que són útils, però que no donen el detall ni la profunditat que es pot obtenir en una entrevista semiestructurada. Crec que, si les institucions educatives fessin entrevistes a alguns estudiants triats aleatòriament com a complement als qüestionaris que ja fan, en podrien entendre millor l’experiència docent i identificar bones pràctiques i punts de millora“, conclou Jordi Conesa.
Una tesi de la UOC ha analitzat l’ús de vídeos a estudis superiors (foto: Mimi Thian / unsplash.com)
Tesi relacionada
García Hernández, V. J. [Víctor Jesús]. (2021) Percepción y uso de los vídeos educativos en asignaturas de física en ingeniería en entornos presenciales y virtuales [Tesi doctoral]. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Universitat Oberta de Catalunya (directors: Antoni Pérez-Navarro i Jordi Conesa). http://hdl.handle.net/10609/139726
Els dies 10 i 11 de març va tenir lloc l’Espai de l’Estudiant, el saló de l’ensenyament de les comarques de Tarragona. Aquesta fira se celebra anualment a Valls (Alt Camp) i que inclou, entre d’altres, tota la proposta formativa en l’àmbit universitari i de cicles formatius de Catalunya.
En aquesta ocasió, la Sala Kursaal de Valls es va omplir amb més d’una cinquantena d’expositors que presentaven la seva oferta formativa i l’EUSS també hi va ser present, informant de la seva oferta de graus en enginyeria.
El passat 9 de març va tenir lloc a l’EUSS una conferència a càrrec de la
Marta Clua, responsable de sector públic i membre de l’àrea d’igualtat de la
companyia Basetis, que ofereix serveis en el camp de les tecnologies de la
informació i de la consultoria. Amb el títol “Trencant sostres de vidre: què
podem fer (i què fem) les empreses per eliminar-los”, Clua va explicar a
l’audiència quines accions s’estan duent a terme dins d’aquesta empresa.
La jornada va posar el focus en les barreres invisibles que pateixen les
dones en el món professional, barreres que, afirma Clua, s’han vist agreujades
per la pandèmia, en tant que moltes dones han hagut de renunciar per fer-se
càrrec de la família. Els estereotips de gènere, la manca de referents, el
repartiment desigual de tasques de la llar o les polítiques de les empreses que
no afavoreixen la conciliació són alguns dels factors que dificulten l’accés de
les dones a llocs de responsabilitat.
Des de l’àrea d’igualtat de Basetis treballen per trencar amb aquesta
tendència en tres grans línies: La primera vol empoderar les dones mitjançant
accions de visibilització de referents tecnològics i dones de la companyia,
formació en lideratge i programes de mentoring
per a dones o l’increment del percentatge de dones que són responsables de
projectes. En aquest sentit, Clua es va mostrar partidària de les polítiques de
discriminació positiva i de les quotes, malgrat que va aclarir que aquest tipus
de mesures no són permanents, sinó que han de servir per ajudar a revertir una
situació de desigualtat fins que la presència de les dones en una determinada
posició o sector es normalitzi.
La segona línia de treball busca promoure la sensibilització i la
diversitat dins de l’empresa, i ho fa per mitjà d’accions com l’ús del femení
genèric en les comunicacions corporatives, posts de conscienciació mensuals al bloc
de la companyia, jocs o l’ús de la targeta lila, que va ser una proposta que va
causar molt d’impacte en l’audiència.
Finalment, la tercera línia de treball es focalitza en la incorporació de talent femení a la companyia.
Aquesta activitat s’ha dut a terme en el marc del Dia Internacional de les Dones i ha estat organitzada per la Comissió d’Igualtat, en estreta col·laboració amb el Servei de Promoció i Comunicació. En ella també es va presentar el vídeo Vull, puc i m’ho mereixo!, que ha comptat amb la participació de diverses alumnes i membres del personal de l’escola.
El passat dimecres 9 de març l’EUSS va obrir les portes de la seva botiga, la qual està situada a publicacions. El projecte de la botiga ha estat liderat pel Servei Intern de Promoció i Comunicació i ofereix a l’alumnat, a l’alumni i al personal la possibilitat d’adquirir marxandatge amb el logotip i el branding de l’EUSS. S’hi poden trobar dessuadores, samarretes, tasses, ampolles reutilitzables, bosses, etc.
L’objectiu que hi ha darrera d’aquest projecte és crear un marxandatge atractiu per intentar que la marca EUSS sigui cada dia més coneguda i guanyar posicionament i visibilitat. Per aconseguir-ho, tota la línia de productes s’ha posat a preu de cost.
