La Nadia Sassu va arribar de Buenos Aires amb la seva família l’any 2003, cercant un futur més estable i segur, i ja fa 11 anys que està al bar de l’EUSS i 8 cursos que el gestiona. Abans però havia passat per cuines d’altres centres escolars, perquè tenia formació en Orientació Cultural i també en gastronomia, ampliada amb estades a Logronyo. També ha fet dos anys de català, llengua que li encanta, encara que confessa que no la parla gaire; i que també té coneixements bàsics d’anglès i italià.

Però en realitat, no només n’és la responsable: és amiga, és companya i és casa per a molts dels qui estudien, treballen o han estat vinculats al centre. “Jo aprenc de tots i de tots en tinc bonics records”, ens assegura. De fet, si l’EUSS fos una cançó, per a ella seria “La familia” de Pimpinela. I és que, després de tants, estar al bar de la universitat s’ha convertit en més que una feina. Per la Nadia l‘EUSS és família; una segona casa.
• Quina és la teva història, com vas arribar a l’EUSS?
Treballava en un altre restaurant, i vaig arribar a l’EUSS ara fa 11 cursos. Vaig arribar a Barcelona amb la meva família al juny de 2003, procedents de Buenos Aires.
• Quin impacte creus que pot tenir un espai com aquest bar en el centre?
L’impacte crec que és positiu. Al bar els alumnes venen a buidar-se, a parlar… hi tenen jocs de taula i música. Aquí comparteixen molt el temps.
• Què és el que més t’omple de la teva feina?
Ho considero la meva segona casa, sóc feliç aquí.
• Veient com actuen els alumnes que s’hi reuneixen ja deus saber si hi ha nervis per un examen, alegries o derrotes. És així?
Hi ha de tot, sobretot abans i després d’un examen. L’important és escoltar-los i dedicar-los temps perquè ho facin tan bé com sigui possible i entenguin que un error el comet qualsevol, una nota baixa es recupera.
• Tens alguna anècdota o història que ens vulguis destacar?
Alguna vegada em cridaven per darrere dels arbres dient-me que m’estimaven! En general, la majoria dels alumnes em venen a saludar, o es passen simplement perquè els desitgi bona sort en un examen o presentació.
Hi ha hagut alguns que venen a acomiadar-se quan acaben els estudis. A partir d’aquí, n’hi ha que venen ca da any a veure’m, alguns de tant en quant i d’altres, fins i tot, m’han vingut a presentar al seu bebè.
Això és una família i estic orgullosa de deixar aquesta marca en tots ells. Per a mi són el meu dia a dia, formen part absoluta de la meva vida. Em demanen consells, em pregunten què regalar a les seves núvies, als seus pares, etc. Són molt divertits!
• Com diries que han evolucionat els estudiants i la universitat al llarg d’aquests 8 cursos? Ha canviat?
Amb els anys tot ha canviat molt. Ells canvien cada any. A nivell universitari veig que les pràctiques ara són més fàcils de trobar, escollir el perfil, etc. També veig tornar a créixer Organització Industrial aquests darrers anys.
Abans escoltava que els costava molt. Ara els noto contents, sempre els pregunto per les seves pràctiques i són feliços fent-les. Ells i elles entren al bar de mica en mica i amb el temps són part nostra. Evolucionen com a persones, com a professionals. Busquen més les xarxes, es comuniquen d’altres maneres però continuen sent propers. Amb els anys canvien fins i tot les seves formes de parlar, de pentinar-se…jajaja
• Com recordes els anys de pandèmia i restriccions?
Durant els anys de pandèmia, el que més recordo és que molts d’ells no entenien perquè teníem restriccions, tant a dins com a fora de la uni. Hi havia temps buits i sensació de tristesa. Però s’ha de dir que el personal ajudava molt a canviar aquesta imatge, i vam aconseguir mantenir dempeus el bar gràcies a tots.
• Diries que tu també n’aprens dels estudiants i personal que ve al bar?
Jo aprenc de tots i de tots en tinc bonics records. Amb el personal tinc una relació molt especial, intentem sempre donar el millor i que tots estiguin còmodes. Hi ha èpoques més difícils, però amb amor tot és possible. Per a mi són la meva família, ells ens fan riure i plorar, de vegades. I, quan em veuen rara, es preocupen i em pregunten.
• Què esperes dels pròxims anys?
Els pròxims anys… doncs a seguir endavant amb ells i a continuar veient-los de visita. Ells canvien i creixen molt en els anys que estan dins de la uni. Ja en èpoques de practiques canvien! Però no s’obliden de mi, i això és molt important.
Moltes gràcies EUSS!