Els dies 14 i 15 de gener varen ser dies claus per fer noves proves per trobar on foradar el pou. És un gran repte per a tots amb la il·lusió de trobar aigua i aconseguir màquines per poder perforar. Un clam: l’aigua és vida!!!
Després d’un primer contacte es va fer un estudi molt més complert sobre el terreny realitzada per una empresa d’estudis geològics, varen fer els estudis amb perfils longitudinals i transversals de mesura en conductivitat amb l’objectiu de localitzar fractures en el terreny que és on es pot trobar l’aigua. Les fractures que varen trobar són importants l’esperança i l’entusiasme hi són…
Arribant a l’últim dia de treball tenen garantit dos punts on poder trobar aigua abundant en acabar l’estudi es sabrà a quina profunditat. Fins al mes de març no es podrà portar a terme, s’hauran d’esperar que torni de Bamako, Sor Bernarda. El Joan ja s’està preparant per a la tornada a Barcelona…Amb l’última reunió de treball amb M. Thièba, Director General de BESER. Van acabar d’ultimar detalls amb pressupost per l’horta, tot incorporant la ramaderia i els biodiogestors. Una tarda d’acomiadaments i sentiments envoltant l’ambient. Una part del Joan de ben segur es va quedar a Burkina Faso.
El 17 de gener va ser un dia molt llarg… El Joan gairebé va estar 24 hores retingut a l’aeroport de Burkina Faso. De camí cap a l’aeroport van anunciar que hi havia hagut un atac a un hotel a mig camí. Preocupació per tots, situació tensa, perquè el Joan pogués agafar l’avió es van arriscar i molt, en Joel Ouattara (enginyer), Jerome Zangré (alcalde en funcions de Koubri), Drissa Campoaré (arquitecte) i familia i, per descomptat, sor Bernarda una dona molt valenta. Esquivant la zona de conflicte, els carrers tallats, militars, policies per tot arreu, trets i explosions, un gran sentiment inunda al Joan per la situació viscuda i la generositat de la gent.
La primera nit als aeroports en el viatge de tornada, la va passar a Ouaga: sense companyia telefònica, sense WiFi, sense carregador de bateria, gairebé incomunicat. El Joan va facturar la maleta, un cop a la zona d’embarcament anuncien que el vol d’ Air France a Paris queda cancel·lat, sense informació i incomunicat va conèixer al Cidric un estatunidenc que el va ajudar per poder trucar a Sor Bernarda aquesta li fa saber que hi ha la llei marcial, no es pot sortir de l’aeroport.
No li queda una altra que resignar-se. Air France, donava de sopar va aprofitar per menjar alguna cosa. El Joel apareix li dóna una SIM carregat amb diners per poder trucar. Sor Bernarda també hi és, li dóna menjar i diners pel que pugui passar. La targeta no hi cap al móbil… El Joan es fa amic de dos vigilants, un és diu Karim i van cap a l’exterior, es fa amb una nova targeta SIM. Funciona!!! El Joan pot trucar a casa. Fent amics per aquí i per allà un bàrman li deixa el carregador del mòbil i uns metges francesos d’una ONG li expliquen el que s’està dient pels altaveus.
També li fan saber el grup de metges, que el vol a Paris, ha estat substituït per un altre, aquest sortirà a les 14:45 h. S’ha de recollir l’equipatge, tornar a facturar, control duaner, torna a embolicar la maleta i a facturar!!! Diversos controls i cap a Paris…Un cop a Paris a les 7 de matí el Joan volarà cap a Barcelona.
El vol de París a Barcelona el fa acompanyat d’una iaia estatunidenca de Washington (Shera). Van comentant el paisatge que apareix per les finestres. Els Pirineus els avisen que arriben a Catalunya!!!
Mirar per la finestra en un vol a aquesta hora permet recordar que, facis el que facis, el Sol sempre torna a sortir per damunt dels núvols, de les penúries…
Baraka, en l’idioma autòcton de la zona es fa servir d’agraïment, relacionat amb la Providència que sempre comentava Sor Bernarda. BARAKA, com no!!!
