Entrevista a Javier Cruz, grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Seguim amb la nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience amb en Javier Cruz, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment, Certified Machinery Safety Expert (CMSE®) a Pilz, companyia internacional líder en components, sistemes i serveis orientats a l’automatització de màquines i instal·lacions. La història del Javier va passar de la mecànica a l’electrònica i, avui, també ha fet el salt a la docència, ja que actualment també imparteix classes a l’EUSS. Segons ens explica, es dedica al que més li agrada i espera que aquells a qui ensenya també acabin trobant el seu camí.


En què consisteix la teva feina?

Ara mateix estic al departament d’Enginyeria i la meva feina consisteix a desenvolupar projectes. En concret, com estic a Pilz, és al que em dedico ara. Les diferents assignatures de datura i Aqués una empresa de seguretat industrial, faig projectes enfocats a la seguretat industrial en màquines.

Com arribes a Pilz?

Vaig arribar-hi a través d’una oferta a la borsa de treball de la Universitat. Vaig enviar el meu currículum, em va agradar la proposta, a ells la meva candidatura i aquí estic.

Com va ser el teu camí cap a l’electrònica?

Vaig començar amb enginyeria mecànica i, a mitja carrera, per algunes assignatures que fèiem, em va començar a agradar també l’electrònica. Vaig decidir apuntar-m’hi i fer les dues carreres al mateix temps.

M’agradava més la part pràctica de l’electrònica com a tal: poder tocar els diferents components i veure com funcionaven al final les diferents assignatures d’automatització, que és al que em dedico ara. És el que em va fer decantar per l’electrònica, perquè potser, a mecànica, em faltava veure una mica què passa al final de tots els càlculs que fèiem.

Què et va portar a ser enginyer?

Des de petit sempre m’ha agradat desmuntar les coses i veure com funcionen. Sempre he tingut clar que volia tenir un ofici tècnic.

Per què vas triar l’EUSS?

Em va cridar l’atenció que era una universitat petita, on les classes eren més  particulars i més personals. Tens més contacte amb el professor, amb els teus companys, en ser poca gent. El fet que hi hagi molta pràctica, també, no tanta teoria. Això és el que em va fer decantar per l‘EUSS i no per una altra universitat.

T’imaginaves en una empresa com Pilz?

Sí, m’imaginava treballant en una empresa gran, multinacional, com podria ser Pilz. M’ha aportat molt a la meva carrera, crec que va ser una bona decisió venir aquí. Al no estar en una empresa que es dediqui únicament a fabricar un tipus de màquina, sinó que en fem de diferents tipus i implementem la seguretat en cadascuna, puc veure molts sectors, molts tipus de màquina i molts ambients industrials diferents. I això és una cosa que m’agrada molt de la meva feina.

S’han complert les teves expectatives laborals?

És cert que al principi vas una mica perdut, com li pot passar a tothom quan arriba a la Universitat, però sí que s’han acabat complint les meves expectatives laborals. I fent el que m’agrada, que és el més important. Potser al principi tenia unes expectatives diferents, però pel camí m’he adonat que en realitat eren unes altres. I sí, s’han complert.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

Com alumne, recordo les classes pràctiques amb els companys i anar fent projectes, que al final veies funcionar. I la diversió de veure que tota la feina que havies desenvolupat acabava funcionant. Aquest és un dels millors records que tinc pel meu pas per la universitat.

Com va ser el pas d’estudiant a professor?

Quan vaig acabar la carrera va quedar una plaça vacant i em van donar la possibilitat d’impartir classes d’automatització industrial, que al final és al que em dedico i el que m’agrada. Ara també gaudeixo donant consells als meus alumnes perquè aprofitin les coses i per què així, potser, en un futur els sigui més fàcil aquest canvi entre el món universitari i el laboral. M’agrada tractar amb ells mantenint aquest tracte més personal.

L’EUSS obre un espai de coworking per a alumni que volen emprendre

Des del passat mes de juny, l’EUSS ha obert un espai de coworking amb l’objectiu que els i les alumni tinguin la possibilitat d’iniciar els seus projectes d’emprenedoria en l’àmbit de l’enginyeria. Amb aquesta iniciativa, l’EUSS esdevé un punt d’intercanvi de coneixement i de foment de la cultura emprenedora, mentre que els i les alumni es poden beneficiar de potencials col·laboracions amb el personal i alumnat de l’EUSS.

La primera persona a ocupar part de l’espai és el Graduat en Enginyeria Mecànica, Guim Torrent, amb el seu projecte NLESS Engineering: una agència de disseny industrial i desenvolupament de producte centrada en els productes sostenibles que pretén fomentar una transició cap a una economia circular. La col·laboració entre NLESS i l’EUSS s’ha iniciat amb el desenvolupament d’un TFG per part de l’alumna Maria Babot.

Entrevista a Jordi Rocasalbas, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

En una nova entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences us presentem a Jordi Rocasalbas, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Jordi s’encarrega del desenvolupament de productes i serveis de tota la línia de lluminàries i d’estratègies de negoci, alguna cosa que va molt més enllà dels primers circuits que creava a la seva primera feina. Després del seu pas per Philips, a Holanda, i per diverses empreses més del sector, en Jordi s’ha anat especialitzant fins a portar l’Internet de les coses al món de les llums, com a director d’Innovació de l’empresa LEDS C4. “La meva trajectòria ha estat la suma de la  constància, però també d’estar en el lloc indicat i el moment adequat”, assegura.

Quin és el teu paper com a director d’Innovació?

Es tracta d’estar sempre al dia del qual va succeint quant a tecnologia, mercat o canal. Per exemple, sempre estic buscant noves línies de negoci, sigui sobre noves tecnologies o també de nous mercats. La meva feina també inclou veure que està succeint en altres països, o buscar noves maneres d’oferir serveis diferents. És a dir, que el meu paper no està enfocat únicament a la tecnologia, també està enfocat al que seria l’àrea de negoci de l’empresa.

T’imaginaves que acabaries treballant en aquest sector?

Quan estava estudiant no m’hagués imaginat mai que arribaria a fer el què estic fent ara mateix. Al final la meva carrera professional m’ha anat portant. I també ha estat la inquietud d’anar aprenent sempre. Sóc una persona a qui li agrada estar al dia i a l’avantguarda de tot. No m’hauria pensat mai que estaria parlant de l’Internet de les coses, per exemple, ni de l’Internet de les llums, ni de parlar d’obtenir dades o de crear informació a partir d’aquestes.
Jo vaig començar creant circuits o dibuixant-los, fent electrònica de potència, electrònica digital. També haig de dir que tinc un record molt bonic d’aquests inicis i que vaig aprendre molt. Al final el que t’ensenya és tocar i entendre tot el que fas. Són els fonaments que t’ajuden a entendre tot el que passa al teu voltant.

Per què vas decidir estudiar Enginyeria Electrònica?

Jo de petit sempre remenava moltes coses, m’agradava desmuntar-les, encara que no sempre aconseguia tornar-les a muntar. I vaig acabar estudiant Enginyeria Electrònica, però també una mica per casualitat. El meu pare em va ajudar i em va orientar. Em va dir: Mira, crec que la Informàtica o l’Electrònica són sectors en els quals hi haurà demanda laboral en el futur. I vist que jo ja tenia aquesta inquietud, em va ajudar a triar.
Una de les raons també per a triar l’EUSS és que el meu pare havia estudiat a l’Escola Professional Salesiana quan era jove. Sabíem que era una bona escola, de caràcter molt pràctic, que és una cosa en la qual marca diferències.

Creus que aquesta formació pràctica et va preparar per al mercat laboral?

El fet de ser autònom, que et preparin perquè duguis a terme la pràctica i que ho entenguis, és una cosa fonamental per a estar preparat de cara a l’empresa. I jo vaig tenir la sort que just sortir vaig poder començar a posar en pràctica tot el que havia estudiat.

Quina ha estat la teva trajectòria professional?

La meva trajectòria ha estat la suma de la constància, però també d’estar en el lloc indicat en el moment adequat. Vaig començar a treballar a Holanda, en Philips, una empresa que és líder a nivell mundial. I d’aquí vaig venir a treballar a una petita empresa a Santa Perpètua, en la qual fèiem electrònica, subcontractació de circuits i altres petites enginyeries per a altres empreses. Vam començar a fer tires de leds i electrònica de potència. I així, a poc a poc, vam anar adquirint coneixements, de tecnologia led i també d’il·luminació. Finalment, vaig fer un salt a Leds C4 fa quatre anys i mig, que és l’empresa en la qual treballo actualment.

Quin record, guardes de l’EUSS?

Tinc un record molt bonic. Al final coneixes gent nova i et relaciones, a més a la ciutat! Que jo sóc d’un poble. Tinc el record d’estudiar molt, perquè vaig estudiar moltíssim. I també tinc el record dels companys. Som una bona colla els que mantenim la relació i ens veiem sovint. Ens coneixem amb les famílies i els nens. I la veritat és que tinc un bon record de les classes, de les pràctiques… però també del temps lliure, de les hores de descans i del bar de la Maria, on anàvem a prendre’ns alguna cosa després de les classes. La veritat és que tinc un molt bon record d’aquesta època.

Entrevista a Sergi Dopazo, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

La nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience ens porta fins a en Sergi Dopazo, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Sergi és enginyer d’automatització a DOGA, proveïdor de components pel sector agrònom i per a maquinària pesant.


Per què vas estudiar aquesta enginyeria?

Des que era petit jo sabia més o menys què volia fer, que bàsicament era una cosa relacionada amb la robòtica, la programació, l’electrònica… era un tema que m’apassionava i vaig decidir tirar per aquí. Cada cosa és una cosa nova. Hi ha un problema i has d’intentar solucionar-lo. I, sobretot, la robòtica és molt visible. A mi m’agrada veure quan un projecte ja s’ha acabat. Pensar que ho hem fet tot un equip, o l’he fet jo només… mola. Mola molt.

Quina tasca desenvolupes actualment a DOGA?

Doga fa sistemes de netejavidres, sobretot motors per al sector agrònom i per a maquinària pesant. Jo soc enginyer en Automatització i faig sistemes de visió, programo PLC, robots o escales, que és on els operaris o líders veuen la informació de la línia.

Quins reptes diries que es presenten al teu sector?
Ara ens ve un canvi molt interessant que és la Indústria 4.0 i implementar-la serà un gran repte. De fet, ja s’estan implementant algunes coses, però sempre n’hi ha més i aquesta serà una constant.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

El que més em recordo és d’estar amb companys en grups d’estudi. En els moments d’estrès, anar en grup sempre et dona més força.

A l’EUSS hi ha un ambient molt pròxim, la gent que hi ha sempre està disposada a ajudar-te. És igual a quina hora vagis, els professors sempre estan disponibles per donar-te un cop de mà. I si tens dubtes, són allà fins que els soluciones.

Creus que l’EUSS et va preparar per a aquest món?

Tenen un aprenentatge molt pràctic, tenen molts contactes a moltes empreses i els professors també es mouen molt. La borsa de treball també és una gran oportunitat per a buscar empresa on treballar. La veritat és que l’EUSS té una bona sortida laboral. Això sí, sempre cal tenir una actitud treballadora, cosa que ja ens remarcaven molt a la Universitat: Tu pots ser molt bo en alguna cosa, però si no tens actitud treballadora, ni evolucionaràs, ni res.

Quin futur creus que li espera a l’enginyeria?

Crec que a l’Enginyeria venen reptes molt nous, com ja he dit, la Indústria 4.0 seria un, però l’Intel·ligència Artificial en seria un altre. Crec que aquest serà un camp que també tindrà molt a dir.

La revista Science publica un nou full de ruta sobre tecnologies memristives dissenyada i dirigida per l’alumni Mario Lanza

L’alumni Mario Lanza, professor titular de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (KAUST, per les sigles en anglès), acaba de publicar un nou full de ruta sobre tecnologies memristives a la revista Science. Aquest treball, dissenyat i dirigit pel professor Lanza, ha comptat amb la col·laboració amb les empreses IBM i TSMC (líders al sector dels semiconductors), a més d’altres acadèmics prominents en aquest camp. El text descriu el passat, el present i el futur dels memristors des d’un punt de vista estructural, discutint les prestacions dels dispositius depenent dels tipus de materials utilitzats. A més, els autors discuteixen les aplicacions que els memristors tenen i tindran, així com la seva importància per a la nostra societat.

Aquest treball s’emmarca dins una iniciativa especial desenvolupada per la revista Science per commemorar el 75è aniversari de la invenció del transistor. Aquest és el dispositiu en el qual es basen la majoria de productes electrònics que utilitzem al nostre dia a dia, com ara telèfons, ordinadors, electrodomèstics, vehicles i equips mèdics (entre molts altres). El seu principal atractiu és que permet alterar la seva resistivitat a diferents nivells per emular estats lògics, cosa que és útil per emmagatzemar i processar informació. El problema és que aquests estats són volàtils, és a dir, els transistors requereixen energia tant per mantenir els estats com commutar entre ells. En contraposició, els memristors permeten generar múltiples estats resistius no volàtils, és a dir, duradors en el temps sense necessitar aplicar tensió o consumir energia (només consumeixen energia durant les transicions entre estats). A aquest revolucionari concepte s’hi afegeix l’avantatge de la seva simple estructura, cosa que permet fer configuracions tridimensionals per augmentar la capacitat d’emmagatzematge i processament d’informació. És per això que la revista Science destaca els memristors com una eina molt útil per complementar el transistor en la fabricació de circuits integrats avançats. De fet, les memòries memristives ja són una realitat, i circuits purament memristius ja s’estan utilitzant per a la implementació de xarxes neuronals artificials, sistemes d’encriptació de baix consum i commutadors d’alta freqüència (5G i 6G).

El fet que les empreses capdavanteres en disseny i fabricació de microxips (IBM i TSMC) hagin participat en aquest estudi exalça la importància que el memristor té i tindrà per pal·liar l’escassetat de microxips. Segons el professor Lanza “Tot i que Espanya no compta amb cap empresa líder en la fabricació de microxips, els centres de recerca i universitats espanyoles podrien tenir un paper important en el desenvolupament de memristors per a circuits integrats avançats, ja que una gran part del coneixement sobre aquest dispositiu ha estat desenvolupat per investigadors espanyols. Esperem que noves empreses en el camp de les tecnologies memristives sorgeixin gràcies a l’ambiciós pla de més d’11.000 milions d’euros recentment anunciat pel govern” [1].

[1] Agencia EFE, 4 de Abril de 2022, Madrid. https://www.elmundo.es/economia/2022/04/04/624aa89121efa0011f8bea8a.html