Arxiu de la categoria: Alumni

Entrevista a Sergi Dopazo, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Publicat el per

La nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience ens porta fins a en Sergi Dopazo, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Sergi és enginyer d’automatització a DOGA, proveïdor de components pel sector agrònom i per a maquinària pesant.


Per què vas estudiar aquesta enginyeria?

Des que era petit jo sabia més o menys què volia fer, que bàsicament era una cosa relacionada amb la robòtica, la programació, l’electrònica… era un tema que m’apassionava i vaig decidir tirar per aquí. Cada cosa és una cosa nova. Hi ha un problema i has d’intentar solucionar-lo. I, sobretot, la robòtica és molt visible. A mi m’agrada veure quan un projecte ja s’ha acabat. Pensar que ho hem fet tot un equip, o l’he fet jo només… mola. Mola molt.

Quina tasca desenvolupes actualment a DOGA?

Doga fa sistemes de netejavidres, sobretot motors per al sector agrònom i per a maquinària pesant. Jo soc enginyer en Automatització i faig sistemes de visió, programo PLC, robots o escales, que és on els operaris o líders veuen la informació de la línia.

Quins reptes diries que es presenten al teu sector?
Ara ens ve un canvi molt interessant que és la Indústria 4.0 i implementar-la serà un gran repte. De fet, ja s’estan implementant algunes coses, però sempre n’hi ha més i aquesta serà una constant.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

El que més em recordo és d’estar amb companys en grups d’estudi. En els moments d’estrès, anar en grup sempre et dona més força.

A l’EUSS hi ha un ambient molt pròxim, la gent que hi ha sempre està disposada a ajudar-te. És igual a quina hora vagis, els professors sempre estan disponibles per donar-te un cop de mà. I si tens dubtes, són allà fins que els soluciones.

Creus que l’EUSS et va preparar per a aquest món?

Tenen un aprenentatge molt pràctic, tenen molts contactes a moltes empreses i els professors també es mouen molt. La borsa de treball també és una gran oportunitat per a buscar empresa on treballar. La veritat és que l’EUSS té una bona sortida laboral. Això sí, sempre cal tenir una actitud treballadora, cosa que ja ens remarcaven molt a la Universitat: Tu pots ser molt bo en alguna cosa, però si no tens actitud treballadora, ni evolucionaràs, ni res.

Quin futur creus que li espera a l’enginyeria?

Crec que a l’Enginyeria venen reptes molt nous, com ja he dit, la Indústria 4.0 seria un, però l’Intel·ligència Artificial en seria un altre. Crec que aquest serà un camp que també tindrà molt a dir.

La revista Science publica un nou full de ruta sobre tecnologies memristives dissenyada i dirigida per l’alumni Mario Lanza

Publicat el per

L’alumni Mario Lanza, professor titular de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (KAUST, per les sigles en anglès), acaba de publicar un nou full de ruta sobre tecnologies memristives a la revista Science. Aquest treball, dissenyat i dirigit pel professor Lanza, ha comptat amb la col·laboració amb les empreses IBM i TSMC (líders al sector dels semiconductors), a més d’altres acadèmics prominents en aquest camp. El text descriu el passat, el present i el futur dels memristors des d’un punt de vista estructural, discutint les prestacions dels dispositius depenent dels tipus de materials utilitzats. A més, els autors discuteixen les aplicacions que els memristors tenen i tindran, així com la seva importància per a la nostra societat.

Aquest treball s’emmarca dins una iniciativa especial desenvolupada per la revista Science per commemorar el 75è aniversari de la invenció del transistor. Aquest és el dispositiu en el qual es basen la majoria de productes electrònics que utilitzem al nostre dia a dia, com ara telèfons, ordinadors, electrodomèstics, vehicles i equips mèdics (entre molts altres). El seu principal atractiu és que permet alterar la seva resistivitat a diferents nivells per emular estats lògics, cosa que és útil per emmagatzemar i processar informació. El problema és que aquests estats són volàtils, és a dir, els transistors requereixen energia tant per mantenir els estats com commutar entre ells. En contraposició, els memristors permeten generar múltiples estats resistius no volàtils, és a dir, duradors en el temps sense necessitar aplicar tensió o consumir energia (només consumeixen energia durant les transicions entre estats). A aquest revolucionari concepte s’hi afegeix l’avantatge de la seva simple estructura, cosa que permet fer configuracions tridimensionals per augmentar la capacitat d’emmagatzematge i processament d’informació. És per això que la revista Science destaca els memristors com una eina molt útil per complementar el transistor en la fabricació de circuits integrats avançats. De fet, les memòries memristives ja són una realitat, i circuits purament memristius ja s’estan utilitzant per a la implementació de xarxes neuronals artificials, sistemes d’encriptació de baix consum i commutadors d’alta freqüència (5G i 6G).

El fet que les empreses capdavanteres en disseny i fabricació de microxips (IBM i TSMC) hagin participat en aquest estudi exalça la importància que el memristor té i tindrà per pal·liar l’escassetat de microxips. Segons el professor Lanza “Tot i que Espanya no compta amb cap empresa líder en la fabricació de microxips, els centres de recerca i universitats espanyoles podrien tenir un paper important en el desenvolupament de memristors per a circuits integrats avançats, ja que una gran part del coneixement sobre aquest dispositiu ha estat desenvolupat per investigadors espanyols. Esperem que noves empreses en el camp de les tecnologies memristives sorgeixin gràcies a l’ambiciós pla de més d’11.000 milions d’euros recentment anunciat pel govern” [1].

[1] Agencia EFE, 4 de Abril de 2022, Madrid. https://www.elmundo.es/economia/2022/04/04/624aa89121efa0011f8bea8a.html

Alumni EUSS participa en la Primera Consulta Federal de les Federacions d’Exalumnes

Publicat el per

Aquest mes de maig van ser convocats els presidents i delegats federals de les 6 Federacions d’Exalumnes actives a Espanya per celebrar la primera Consulta Federal del període de la nova Executiva Nacional que lidera el Sr. Diego Aragón Yuste.

Hi va participar com a convidat d’honor, el Sr. Bryan Magro, president de la Confederació Mundial, que va tenir ocasió de presentar l’esborrany del Pla Estratègic a nivell mundial per al període 2021 – 2027, per al qual va sol·licitar aportacions de la Confederació Espanyola. A més, l’Executiva Nacional, va informar els presents del desenvolupament del primer any de mandat, la preparació de l’Assemblea Confederal al juny i va aprofitar per consultar a les persones participants sobre les pròximes accions a adoptar.

Finalment, els dirigents de les diverses Federacions Regionals, entre ells Joan Yebras, responsable d’Alumni EUSS; van compartir la situació de cadascuna d’elles, i es va constatar una nova energia en algunes zones, atès que hi ha hagut eleccions a tres d’aquestes Federacions, i moltes expectatives de projectes nous a favor dels i les joves i altres Antics Alumnes en situació de necessitat.

Entrevista a Eduard Roig, enginyeria en Mecànica

Publicat el per

“Des de petit m’agrada com funcionen realment les coses, i això és el que més m’agrada de l’enginyeria” explica l’Eduard Roig. Es tracta del nostre tercer candidat de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience del 2022. Llicenciat per l’EUSS com a enginyer Mecànic, actualment és Sales Manager Southern Europe a Fieldpiece Products, empresa dedicada a la producció d’eines i instruments de prova per a professionals HVACR.

En què consisteix la teva feina a Fieldpiece?

De moment estic només jo i estic desenvolupant el negoci en l’àrea del Sud d’Europa, i per això faig tota mena de tasques… Des de Màrqueting a Business Development o tancant contractes… és a dir, la gestió de tot el que seria el negoci a la meva regió.

Com vas arribar a Fieldpiece?

Quan treballava en l’empresa anterior, Lennox, en la qual vaig estar quatre anys, vaig fer un MBA a IESE i va ser com un pas natural… Perquè a la meva empresa [Lennox], no tenia l’opció de créixer com jo volia. Aleshores em va sorgir la possibilitat d’entrar en Fielpiece i vaig dir que sí: era un bon projecte i m’agrada.

És l’enginyeria una professió de futur?

Jo crec que sí. Et puc parlar del meu camp, la climatització, i concretament les vendes, i realment, pel que he vist en els últims anys és així… Ha estat espectacular la demanda que hi ha en les empreses, sobretot per a trobar persones especialitzades en venda tècnica.

Què és el que més t’agrada ara de la teva feina?

L’empresa per qui treballo és molt potent, als Estats Units té un 30% de quota de mercat. Però aquí som ‘els nous del barri’ i ens hem d’anar introduint. El que m’agrada més és el fet de buscar negoci cada dia, tancar contractes, també gestionar el tema del màrqueting. M’agrada la batalla del dia a dia, els reptes que suposa això i el fet d’anar complint objectius.

Què et va aportar l’EUSS a la teva formació com a enginyer?

El pas per l’EUSS em va aportar una base de coneixement a tècnic que m’ha permès arribar al mercat laboral i tractar els temes tècnics sense por. No obstant això, evidentment, durant la teva carrera professional el tema d’adquirir coneixements ha de ser una cosa dinàmica.

Què et va impulsar a ser enginyer?

Jo sempre he estat una persona curiosa, a la qual li agrada saber com funcionen les coses… De petit sempre muntava i desmuntava les coses… I això és el que més m’agrada de l’enginyeria: saber com funcionen realment les coses. Això per a mi ha estat la base per a desenvolupar-me professionalment en vendes. Per vendre un producte tècnic has de saber de què va la cosa. Defensar un producte, si no saps com funciona, dóna poca confiança davant del client.

Quins records, guardes de la teva etapa en l’EUSS?

Em quedaria amb dos records: un és l’accessibilitat i proximitat dels professors. Aquest és un punt molt bo, pots ‘enxampar-los’ en qualsevol lloc i en un moment et resolen un dubte. És molt pròxima la relació. La segona cosa amb que em quedo és amb els amics que he fet a l’EUSS. Ens continuem veient, i ara ja amb nens!

Per què vas triar l’EUSS?

Buscava una universitat que tingués prestigi i que no fos ni molt gran, ni massificada. Per aquests dos factors em vaig decantar per l’EUSS: per la reputació i perquè, al final, és com una família.

Què recomanaries a un futur enginyer/a?

Que s’apunti, que estudiï moltíssim i que tingui al cap que aquest és només el principi d’una llarga carrera.

Entrevista a Guillermo Díaz, graduat en Enginyeria Mecànica

Publicat el per

En Guillermo Díaz va estudiar el grau en Enginyeria Mecànica perquè, en paraules seves, és una persona “realista” a la qual li agrada “tocar i fer realitat tot el que dissenya o calcula”. Actualment, és soci i director tècnic a Coraci S.A. i és la segona generació a càrrec d’aquesta empresa familiar dedicada a la fabricació de compensadors de dilatació, tubs metàl·lics flexibles i altres components industrials. A més, està involucrat en altres projectes que l’apassionen, com Drive Me, dedicat al lloguer i organització d’activitats amb vehicles esportius. En aquesta entrevista de la nostra sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience, ens explica la seva experiència professional.

En quin àmbit treballa Coraci S.A.?

Coraci es dedica al disseny i la fabricació de compensadors de dilatació i canonada metàl·lica flexible. Són components que són necessaris quan les canonades tenen canvis tèrmics o de moviments (siguin sísmics, de vent o induïts per altres causes) i les canonades necessiten ser flexibles.

Som una empresa familiar fundada el 1979 i avui estem en el tràmit de relleu generacional. Som dos germans i estem agafant les regnes del negoci.

En què consisteix la teva feina a l’empresa?

Faig les funcions de director tècnic. Porto el departament d’Enginyeria, que bàsicament és coordinar aquest departament amb el departament comercial quan cal fer ofertes, i amb el de producció, si aquestes ofertes s’acaben convertint en comandes.

Creus que l’EUSS et prepara per al món laboral?

Sí, sí. Per a exercir com a enginyer, per descomptat. A més vam fer alguna assignatura d’Administració d’Empreses per a aprendre a llegir un pla o un compte d’explotació i… sí, la veritat és que els coneixements són aquí. Després hi ha coses que s’aprenen amb l’experiència, però puc dir que sí.

És l’enginyeria una professió de futur?

La gràcia d’estudiar una enginyeria és que, a diferència d’altres carreres en les quals només et pots dedicar a allò que has estudiat, els enginyers podem fer qualsevol cosa, “servim per a tot”. Ja no és només quedar-te a fer càlculs o dissenyar coses. L’altre dia llegia que més del 20% dels CEOs de multinacional ja són enginyers. Així que crec que sí, és un aprenentatge important.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Et diria que m’agrada que m’agradi. Realment, si et pots dedicar al que t’agrada, és com si cada dia fos divendres. A part, específicament de la fàbrica, m’agrada molt dissenyar, fer coses noves cada dia, tractar amb els clients directament, anar a les instal·lacions industrials a resoldre problemes… És un treball variat en el sentit que no estàs tot el dia en una oficina. Hi ha dies que et toca oficina, dies de visitar a clients, resoldre problemes…

Quins records, guardes de l’EUSS?

M’ho vaig passar molt bé estudiant. Vaig gaudir molt de la gent, dels companys… Guardo fins i tot alguna relació amb algun professor en l’àmbit professional, perquè hi ha docents, com en Chema Ruiz, que es dediquen a indústries similars a la nostra quan no estan en la universitat fent classe… Així que sí, molt bé.

Quins consells donaries a qui comença ara la carrera?

Les enginyeries són difícils, sobretot els primers cursos. Faràs assignatures que no t’agradaran. Jo, per exemple, vaig arrossegar tota la carrera l’electromagnetisme, me’l vaig treure gairebé l’últim. Hi ha coses que no t’entraran per molt que t’hi posis. Però els diria que no desesperin, perquè val la pena i és una carrera que, si te la treus, li pots treure molt de suc en el futur.