Dimecres de la Ciència: Materials avançats per aplicació en Energia

El darrer “Dimecres de la Ciència”, celebrat el 25 de Febrer a l’EUSS va estar dedicat als “Nous materials per a la captació, emmagatzematge i transport de energia elèctrica”.

DSC_3094

Varen participar el Dr. Albert Calleja, gerent de la spin-off OXOLUTIA, que va parlar sobre la fabricació per mètodes químics de cintes superconductores de nova generació,

DSC_3097

i el Dr. Llorenç Servera, professor de l’EUSS, que ens va oferir un resum dels principals resultats de la seva Tesi Doctoral, al voltant del harvesting i els elements emmagatzematge d’energia.

DSC_3098

Els “Dimecres de la Ciència” són una proposta del grup de recerca de l’EUSS per compartir i intercanviar experiències sobre els avenços dels diferents investigadors del nostre centre i poder oferir possibles recolzaments entre ells. Amb aquest de Febrer de 2015 ja han estat 6 les jornades des de la seva posada en marxa el passat mes de Febrer de 2014.

DSC_3086

 

Premi a la millor presentació Oral al XII Congrés nacional de la Societat Espanyola de Cirurgia Bucal

El XII Congrés nacional de la Societat Espanyola de Cirurgia Bucal va distingir amb el Premi a la millor presentació Oral al treball “Implicacions de la inhibició del TGF-β1 en cèl·lules MC3T3-E1 preosteoblàstiques”.

Activitat de l'fosofatasa alcalina en cèl·lules MC3T3-E1 tractades amb pèptids inhibidors del TGF-β1

Activitat de l’fosofatasa alcalina en cèl·lules MC3T3-E1 tractades amb pèptids inhibidors del TGF-β1

L’estudiant de doctorat Andrea Cirera dirigida pel Dr. Pablo Sevilla, professor del dept. de Mecànica de l’EUSS, va guanyar el premi a la millor presentació oral en el XII congrés de la SECIB el passat 14 de novembre, celebrat a Salamanca. L’estudi tracta de desvetllar les implicacions d’inhibir l’efecte de la citoquina TGF-β1 mitjançant a administració de pèptids inhibidors. Els resultats indiquen que la inhibició d’aquesta citoquina pot accelerar la diferenciació de les cèl·lules osteoblàstiques i augmentar la formació d’os in vitro.

A l’EUSS apostem per la recerca i la innovació

Elena Bartolomé, cap del Grup de Recerca de l’EUSS

La Recerca científica és un pilar bàsic pel desenvolupament social, tecnològic i econòmic de la nostra societat. Compromesos amb aquesta idea, des de l’EUSS estem treballant per a consolidar cada vegada més l’activitat investigadora a la nostra universitat, i fer-ne partícips els nostres estudiants.

Estem convençuts de que la recerca representa un valor afegit molt destacat en la qualitat de l’educació universitària. Els investigadors, en contínua formació i treballant a l’avantguarda en els seus camps, poden explicar a classe els temes més candents del moment. Els estudiants reben així una educació actualitzada, i tenen l’oportunitat de participar activament en alguns dels projectes. És molt important mostrar als estudiants que el coneixement no és una cosa fixa, sinó que es troba en contínua revisió i millora, i que ells hi poden contribuir.

El Grup de Recerca de l’EUSS ha anat creixent al llarg dels últims anys, i actualment, compte amb 27 professors que treballen en projectes de recerca en col·laboració amb nombrosos grups internacionals i empreses.

Les línies de investigació actuals es poden agrupar en cinc grans àrees: Materials avançats (superconductors, imants moleculars, grafè, composites, materials biocompatibles, sensors…); Química (quantificació de contaminants, sensors per l’industria alimentària…); Gestió de xarxes (“Smart grids”, modelització per agents); Organització industrial; i Educació (Matemàtiques, “e-learning”, aprenentatge per projectes…).

Els reptes pel Grup de Recerca són molts. Per aquest curs 2014-2015 ens hem fixat l’objectiu principal de consolidar i difondre l’activitat investigadora del grup. En aquests moments hi ha 7 tesis doctorals en marxa, la majoria en l’àrea de l’Educació. S’estan organitzant “clusters” al voltant d’algunes línies de recerca, com ara els “Smart Grids”, i es volen habilitar alguns espais del centre com a laboratoris. A més, volem fomentar la col·laboració amb empreses i s’està sondejant la creació d’una “spin-off”… La feina que queda davant es molta, però tenim un gran equip i passió pel que fem, i esperem, de mica en mica, assolir tots aquests reptes.

_M4A3490

Recerca i divulgació científica

Un equip liderat per la Dra. E. Bartolomé, professora de l’EUSS, amb investigadors de l’ICMAB-CSIC i la Universitat de Gent (Bèlgica), han portat a terme aquesta tardor un experiment al Sincrotró ALBA, situat a Cerdanyola del Vallès. L’objectiu de les mesures era estudiar les propietats de capes superconductores de YBCO amb nanopartícules magnètiques, amb ajuda de la tècnica de dicroisme magnètic disponible a la línia Boreas d’ALBA.

ALBA_ExperimentUnivGent

D’altra banda, en un treball recentment publicat per la professora Bartolomé, en col·laboració amb l’ICMAB-CSIC i el Laboratori Nacional de Los Alamos (USA) titulat “Creep de vòrtex en nanocompostos”, s’ha demostrat que la introducció de nanopartícules en capes de YBCO aconsegueix reduir sensiblement el creep, especialment en el rang de temperatures i camps requerits per a les aplicacions.

CreepVortex

Els professors Ignasi Florensa, Víctor Martínez Junza i Miquel Àngel Amer, de la seva banda, van presentar el mes de desembre els seus darrers treballs científics. L’objectiu d’aquestes sessions és conèixer una mica millor els temes de recerca on estan treballant els professors de l’EUSS i veure possibles línies de col·laboració.

P1070873

P1070882

P1070896

El professor Llorenç Servera és un nou doctor a l’EUSS

El 18 de Desembre de 2014 el professor Llorenç Servera va defensar la seva Tesi Doctoral a la UB, amb el títol: Elements de captació i emmagatzematge d’energies residuals del medi.

08_Tesi_LlorencServera_2014

New materials for energy storage. Carbon nanofibers decorated with MnO2 used in electrode supercap

 

Aquesta tesi tracta de fer una aportació, des del punt de vista de la nanotecnologia, al disseny dels elements per l’aprofitament de l’energia residual present en l’ambient principalment en forma tèrmica, cinètica o solar per produir energia elèctrica i emmagatzemar-la, focalitzant l’actuació en el disseny electrònic, en la recerca de noves formes d’emmagatzematge d’energia elèctrica i en demostrar amb casos pràctics, la seva viabilitat tècnica. Pel que fa al emmagatzematge elèctric s’ha desenvolupat una nova tècnica per implementar supercondensadors amb materials nanoestructurats.