Han estat acceptat dos articles del Dr. Jordi Cruz a dues revistes d’alt impacte: Journal of Food Engineering i Talanta. Ambdues publicacions comparteixen una missió de millorar la societat. Un article donant eines als consumidors i agències de contol d’aliments per garantir la fiabilitat de l’etiquetatge, i l’altre article dotant d’eines ràpides pels cossos policials per identificar la tipologia de certes drogues. Ampliarem informació tan aviat com n’estiguin publicats.
També cal destacar la concessió d’un nou sexenni de recerca a la Dra. Noemí Ruiz, responsable del dept. Recerca des del febrer de 2024.
Aquest dimecres 22 de Maig es va celebrar el segon “Dimecres de la Ciència” del curs 2023-2024 organitzat des de el Departament de Recerca.
En primer lloc, el professor Dr. Carlos Luque va presentar un projecte desenvolupat amb el Dr. Ben Bradshaw i la Dra. Elena Bartolomé on s’ha desenvolupat una plataforma (www.syntheticmap.comdisponible en català, castellà i anglès) per l’ensenyament i aprenentatge de la química sintètica basat en un gran mapa conceptual articulat com una xarxa neuronal. El projecte ha suposat un treball epistemològic molt ric sobre aquest àmbit que permet tant un aprenentatge guiat com autònom.
En segon lloc, el Dr. Isaac Llopis ha puntualitzat algunes de les diferències més rellevants entre la recerca científica i humanística. Finalment ha donat elements per reflexionar entorn a l’anomenat “cristianisme de l’espectacle” compartint dades sobre l’auge de nous moviments socials de les Megachurch i les Gigachurch.
En acabar la formació, va tenir lloc la tercera reunió del Grup de Recerca del curs. Entre d’altres, en aquesta es va realitzar un rendiment de comptes de les píndoles de recerca pel curs 2023-2024 i de l’estat i fites relacionades amb els objectius de recerca d’aquest curs. Es va traslladar la nova proposta d’agrupació de línies de recerca i de la fórmula de còmput dels incentius de recerca per articles que va tenir una bona acollida.
La Nadia Sassu va arribar de Buenos Aires amb la seva família l’any 2003, cercant un futur més estable i segur, i ja fa 11 anys que està al bar de l’EUSS i 8 cursos que el gestiona. Abans però havia passat per cuines d’altres centres escolars, perquè tenia formació en Orientació Cultural i també en gastronomia, ampliada amb estades a Logronyo. També ha fet dos anys de català, llengua que li encanta, encara que confessa que no la parla gaire; i que també té coneixements bàsics d’anglès i italià.
Però en realitat, no només n’és la responsable: és amiga, és companya i és casa per a molts dels qui estudien, treballen o han estat vinculats al centre. “Jo aprenc de tots i de tots en tinc bonics records”, ens assegura. De fet, si l’EUSS fos una cançó, per a ella seria “La familia” de Pimpinela. I és que, després de tants, estar al bar de la universitat s’ha convertit en més que una feina. Per la Nadia l‘EUSS és família; una segona casa. • Quina és la teva història, com vas arribar a l’EUSS? Treballava en un altre restaurant, i vaig arribar a l’EUSS ara fa 11 cursos. Vaig arribar a Barcelona amb la meva família al juny de 2003, procedents de Buenos Aires. • Quin impacte creus que pot tenir un espai com aquest bar en el centre? L’impacte crec que és positiu. Al bar els alumnes venen a buidar-se, a parlar… hi tenen jocs de taula i música. Aquí comparteixen molt el temps. • Què és el que més t’omple de la teva feina? Ho considero la meva segona casa, sóc feliç aquí. • Veient com actuen els alumnes que s’hi reuneixen ja deus saber si hi ha nervis per un examen, alegries o derrotes. És així? Hi ha de tot, sobretot abans i després d’un examen. L’important és escoltar-los i dedicar-los temps perquè ho facin tan bé com sigui possible i entenguin que un error el comet qualsevol, una nota baixa es recupera. • Tens alguna anècdota o història que ens vulguis destacar? Alguna vegada em cridaven per darrere dels arbres dient-me que m’estimaven! En general, la majoria dels alumnes em venen a saludar, o es passen simplement perquè els desitgi bona sort en un examen o presentació. Hi ha hagut alguns que venen a acomiadar-se quan acaben els estudis. A partir d’aquí, n’hi ha que venen ca da any a veure’m, alguns de tant en quant i d’altres, fins i tot, m’han vingut a presentar al seu bebè. Això és una família i estic orgullosa de deixar aquesta marca en tots ells. Per a mi són el meu dia a dia, formen part absoluta de la meva vida. Em demanen consells, em pregunten què regalar a les seves núvies, als seus pares, etc. Són molt divertits! • Com diries que han evolucionat els estudiants i la universitat al llarg d’aquests 8 cursos? Ha canviat? Amb els anys tot ha canviat molt. Ells canvien cada any. A nivell universitari veig que les pràctiques ara són més fàcils de trobar, escollir el perfil, etc. També veig tornar a créixer Organització Industrial aquests darrers anys. Abans escoltava que els costava molt. Ara els noto contents, sempre els pregunto per les seves pràctiques i són feliços fent-les. Ells i elles entren al bar de mica en mica i amb el temps són part nostra. Evolucionen com a persones, com a professionals. Busquen més les xarxes, es comuniquen d’altres maneres però continuen sent propers. Amb els anys canvien fins i tot les seves formes de parlar, de pentinar-se…jajaja • Com recordes els anys de pandèmia i restriccions? Durant els anys de pandèmia, el que més recordo és que molts d’ells no entenien perquè teníem restriccions, tant a dins com a fora de la uni. Hi havia temps buits i sensació de tristesa. Però s’ha de dir que el personal ajudava molt a canviar aquesta imatge, i vam aconseguir mantenir dempeus el bar gràcies a tots. • Diries que tu també n’aprens dels estudiants i personal que ve al bar? Jo aprenc de tots i de tots en tinc bonics records. Amb el personal tinc una relació molt especial, intentem sempre donar el millor i que tots estiguin còmodes. Hi ha èpoques més difícils, però amb amor tot és possible. Per a mi són la meva família, ells ens fan riure i plorar, de vegades. I, quan em veuen rara, es preocupen i em pregunten. • Què esperes dels pròxims anys? Els pròxims anys… doncs a seguir endavant amb ells i a continuar veient-los de visita. Ells canvien i creixen molt en els anys que estan dins de la uni. Ja en èpoques de practiques canvien! Però no s’obliden de mi, i això és molt important. Moltes gràcies EUSS!
Arash Arjomandi, filòsof i professor d’ètica empresarial de l’EUSS, ha publicat un article d’opinió al diari “Expansión”, amb el títol: “Las virtudes de los pactos postelectorales”. Us convidem a llegir l’article.
Dimecres 15 de maig a l’auditori de l’EUSS es va presentar i projectar el documental “Canillitas”, el qual aborda la problemàtica del treball infantil. Aquesta activitat estava pensada per l’alumnat de l’assignatura de Veritat, Bondat i Bellesa, però es va convidar a participar a la resta de membres del centre.
El documental ha estat realitzat per Misiones Salesianas, sota la direcció de Raúl de la Fuente, i va ser presentat per Alberto López, portaveu del departament de comunicació de Misiones Salesianas a Madrid, qui es va desplaçar fins a l’EUSS.
El treball infantil allunya als menors de l’educació, impedeix que exerceixin els seus drets i té greus conseqüències en el desenvolupament cognitiu, emocional i social que afecten la seva salut i qualitat de vida. Al voltant de 160 milions de menors al món són víctimes del treball infantil.
En molts casos, els menors treballen per ajudar a les seves famílies, que viuen en suburbis i envoltats de pobresa. És el cas de l’Edwin, el Moisès, el Cristóbal, l’Aquiles, la Kioranny i l’Abril, sis menors dels més de 340.000 que treballen a República Dominicana i que són coneguts com a “canillitas”.
Des del 1985, la Xarxa “Muchachos y Muchachas con Don Bosco” acompanya aquests menors al país, amb l’ajuda del Govern, els empresaris i la societat civil per eradicar aquesta xacra i oferir-los un futur ple d’oportunitats gràcies a l’educació.
Des de Misiones Salesianas han posat en marxa la campanya “Soñar sin cadenas” per donar visibilitat a la situació de milions de menors en el món que no poden complir els seus somnis d’un futur ple d’oportunitats pels lligams del treball infantil i ho fan a través d’aquest documental.
