Entrevista a Jordi Rocasalbas, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

En una nova entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences us presentem a Jordi Rocasalbas, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Jordi s’encarrega del desenvolupament de productes i serveis de tota la línia de lluminàries i d’estratègies de negoci, alguna cosa que va molt més enllà dels primers circuits que creava a la seva primera feina. Després del seu pas per Philips, a Holanda, i per diverses empreses més del sector, en Jordi s’ha anat especialitzant fins a portar l’Internet de les coses al món de les llums, com a director d’Innovació de l’empresa LEDS C4. “La meva trajectòria ha estat la suma de la  constància, però també d’estar en el lloc indicat i el moment adequat”, assegura.

Quin és el teu paper com a director d’Innovació?

Es tracta d’estar sempre al dia del qual va succeint quant a tecnologia, mercat o canal. Per exemple, sempre estic buscant noves línies de negoci, sigui sobre noves tecnologies o també de nous mercats. La meva feina també inclou veure que està succeint en altres països, o buscar noves maneres d’oferir serveis diferents. És a dir, que el meu paper no està enfocat únicament a la tecnologia, també està enfocat al que seria l’àrea de negoci de l’empresa.

T’imaginaves que acabaries treballant en aquest sector?

Quan estava estudiant no m’hagués imaginat mai que arribaria a fer el què estic fent ara mateix. Al final la meva carrera professional m’ha anat portant. I també ha estat la inquietud d’anar aprenent sempre. Sóc una persona a qui li agrada estar al dia i a l’avantguarda de tot. No m’hauria pensat mai que estaria parlant de l’Internet de les coses, per exemple, ni de l’Internet de les llums, ni de parlar d’obtenir dades o de crear informació a partir d’aquestes.
Jo vaig començar creant circuits o dibuixant-los, fent electrònica de potència, electrònica digital. També haig de dir que tinc un record molt bonic d’aquests inicis i que vaig aprendre molt. Al final el que t’ensenya és tocar i entendre tot el que fas. Són els fonaments que t’ajuden a entendre tot el que passa al teu voltant.

Per què vas decidir estudiar Enginyeria Electrònica?

Jo de petit sempre remenava moltes coses, m’agradava desmuntar-les, encara que no sempre aconseguia tornar-les a muntar. I vaig acabar estudiant Enginyeria Electrònica, però també una mica per casualitat. El meu pare em va ajudar i em va orientar. Em va dir: Mira, crec que la Informàtica o l’Electrònica són sectors en els quals hi haurà demanda laboral en el futur. I vist que jo ja tenia aquesta inquietud, em va ajudar a triar.
Una de les raons també per a triar l’EUSS és que el meu pare havia estudiat a l’Escola Professional Salesiana quan era jove. Sabíem que era una bona escola, de caràcter molt pràctic, que és una cosa en la qual marca diferències.

Creus que aquesta formació pràctica et va preparar per al mercat laboral?

El fet de ser autònom, que et preparin perquè duguis a terme la pràctica i que ho entenguis, és una cosa fonamental per a estar preparat de cara a l’empresa. I jo vaig tenir la sort que just sortir vaig poder començar a posar en pràctica tot el que havia estudiat.

Quina ha estat la teva trajectòria professional?

La meva trajectòria ha estat la suma de la constància, però també d’estar en el lloc indicat en el moment adequat. Vaig començar a treballar a Holanda, en Philips, una empresa que és líder a nivell mundial. I d’aquí vaig venir a treballar a una petita empresa a Santa Perpètua, en la qual fèiem electrònica, subcontractació de circuits i altres petites enginyeries per a altres empreses. Vam començar a fer tires de leds i electrònica de potència. I així, a poc a poc, vam anar adquirint coneixements, de tecnologia led i també d’il·luminació. Finalment, vaig fer un salt a Leds C4 fa quatre anys i mig, que és l’empresa en la qual treballo actualment.

Quin record, guardes de l’EUSS?

Tinc un record molt bonic. Al final coneixes gent nova i et relaciones, a més a la ciutat! Que jo sóc d’un poble. Tinc el record d’estudiar molt, perquè vaig estudiar moltíssim. I també tinc el record dels companys. Som una bona colla els que mantenim la relació i ens veiem sovint. Ens coneixem amb les famílies i els nens. I la veritat és que tinc un bon record de les classes, de les pràctiques… però també del temps lliure, de les hores de descans i del bar de la Maria, on anàvem a prendre’ns alguna cosa després de les classes. La veritat és que tinc un molt bon record d’aquesta època.

Participació en el European Congress on Molecular Magnets (ECMM)

La Dra. Elena Bartolomé va assistir al 8è Congrés Europeu sobre Magnetisme Molecular (ECMM) celebrat en el convent dels Jacobins a Rennes (França), durant la primera setmana de juliol. Aquest congrés havia estat ajornat un any a causa de la pandèmia.

L’Elena va presentar un pòster sobre l’estudi del “Magnetisme d’un compost de coordinació molecular 8RE-CP” capaç de coordinar fins a 8 ions de terres rares diferents, realitzat en col·laboració amb el Dr. J.Giner de l’ICMAB.

Congrés ECMM celebrat a Rennes (França). Pòster presentat per la Dra. E. Bartolomé (EUSS) sobre el “Magnetisme d’un compost de coordinació de 8 terres rares”.

A més, es van presentar dos treballs sobre “Materials 2D magnètics i luminescents: des de la química de superfície fins a la síntesi de multigrams” i un pòster sobre la “Funcionalització de superfícies amb complexos Schiff-base luminescents i magnètics”, en col·laboració amb la Dra. C. Sañudo i en G. Gabarró, de la Universitat de Barcelona.

Contribucions als treballs “Materials 2D magnètics i luminescents”, presentat per la Dra. C. Sañudo, i “Funcionalització de superfícies amb complexos Schiff-base magnètics i luminescents”, presentat per en Guillem Gabarró (UB).

Publicació a la revista AUTOMATICA and INFORMATICS

El professor Dr. Jordi Cruz acaba de publicar un article a la revista AUTOMATICA and INFORMATICS, titulat “A Comparative Evaluation of the Predictive Ability of PLS and RBF ANN Calibration Techniques Applied to SW-NIR Meat Data”. Aquest treball ha estat fruit de la investigació d’en Jordi amb els Químics de la Bulgarian Academy of Sciences.

En aquest estudi s’han comparat els mètodes quimiomètrics lineals i no lineals. Els espectres de transmitància de mostres de carn de porc es van registrar mitjançant Short Wave-Near Infrared Spectroscopy (SW-NIR) (850 nm-1.050 nm).

S’han seleccionat el Partial Least Squares Regresion (PLSR) i Radial Basis Functions Neural Networks (RBF NN) per tal de determinar el contingut d’humitat i greix.

La raó per utilitzar RBF ANN és ​​la no linealitat significativa que s’exhibeix entre els espectres i el contingut de greix i humitat.

Figura 1. Els espectres NIR i els espectres preprocessats: MSC, SNV i D1+SNV del conjunt de dades de calibratge.

S’han combinat PLSR i RBF NN amb arquitectura diferent amb diferents tècniques de pretractaments de dades com la Primera Derivada (D1), Standard Normal Variate (SNV), Multiplicative Signal Correction (MSC) i les combinacions de MSC i SNV amb primera derivada. 

Els pretractaments òptims per humitat han estat MSC per a la humitat, i la combinació de D1 i SNV per al greix.

Per PLSR, els valors RMSEP  utilitzant MSC amb un 2,3% (PLSR) i un 1,3% (NN) per a la determinació de la humitat.

Figura 2. Gràfic predit versus nominal per a la determinació òptima d’humitat PLS (MSC). Gràfic predit versus nominal per a la determinació òptima d’humitat RBF ANN (MSC). EJCR i gràfic de residuals per a dos models.

En el cas de la determinació del greix PLSR emprant la combinació de SNV i D1, es va obtenir uns valors de RMSEP  de 1,7% (PLSR) i un 0,7% (NN).

Els valors d’error de predicció per a xarxes neuronals són millors que pels obtinguts amb PLSR, però l’aplicació d’aquests mètodes és costosa i la millora predictiva respecte els mètodes PLSR no és significativa per apostar per un canvi a mètodes no lineals. 

Figura 3. Gràfic predit versus nominal per a la determinació òptima de greix PLS (D1+ SNV). Gràfic predit versus nominal per a la determinació òptima de greix  RBF ANN (D1+ SNV). EJCR i gràfic de residuals per a dos models.

Aquests resultats de predicció fan el PLSR i l’espectroscòpia SW-NIR idònies a implementar en el control de la qualitat en la indústria càrnica.

Assistència al congrés International Association for Spectral Imaging IASIM 2022

El professor de l’EUSS Dr. Jordi Cruz va assistir al congrés International Association for Spectral Imaging (IASIM) 2022 que es va celebrar del 3 al 6 de juliol de 2022 a Esbjerg (Dinamarca), sent un dels congressos més prestigiosos que es realitzen en el camp de la Imatge hipersespectral.

Pòster presentat.

El professor va presentar un pòster titulat “Counterfeit detection in turmeric powder samples by using hyperspectral Raman Spectroscopy”.

En el pòster s’estudia com detectar falsificacions i adulteracions en mostres d’un fitoproducte com la cúrcuma mitjançant la imatge hipersespectral que no només ens donarà informació quantitativa sobre la mostra, sinó que també ens dóna informació sobre la distribució espacial dels curcuminoides dins de les mostres. 

Façana de l’Aalborg University (Campus d’Esbjerg).

Va visitar el campus d’Esbjerg de l’Aalborg University i es va reunir amb el professor Sergey Kucheraski per parlar de futures col·laboracions entre les titulacions d’Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica de l’EUSS i l’Enginyeria d’Energies Renovables a Esbjerg.

Interior de la facultat de Bioenginyeria, Enginyeria Química i Enginyeria d’Energies Renovables.

Entrevista a Sergi Dopazo, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

La nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience ens porta fins a en Sergi Dopazo, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Sergi és enginyer d’automatització a DOGA, proveïdor de components pel sector agrònom i per a maquinària pesant.


Per què vas estudiar aquesta enginyeria?

Des que era petit jo sabia més o menys què volia fer, que bàsicament era una cosa relacionada amb la robòtica, la programació, l’electrònica… era un tema que m’apassionava i vaig decidir tirar per aquí. Cada cosa és una cosa nova. Hi ha un problema i has d’intentar solucionar-lo. I, sobretot, la robòtica és molt visible. A mi m’agrada veure quan un projecte ja s’ha acabat. Pensar que ho hem fet tot un equip, o l’he fet jo només… mola. Mola molt.

Quina tasca desenvolupes actualment a DOGA?

Doga fa sistemes de netejavidres, sobretot motors per al sector agrònom i per a maquinària pesant. Jo soc enginyer en Automatització i faig sistemes de visió, programo PLC, robots o escales, que és on els operaris o líders veuen la informació de la línia.

Quins reptes diries que es presenten al teu sector?
Ara ens ve un canvi molt interessant que és la Indústria 4.0 i implementar-la serà un gran repte. De fet, ja s’estan implementant algunes coses, però sempre n’hi ha més i aquesta serà una constant.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

El que més em recordo és d’estar amb companys en grups d’estudi. En els moments d’estrès, anar en grup sempre et dona més força.

A l’EUSS hi ha un ambient molt pròxim, la gent que hi ha sempre està disposada a ajudar-te. És igual a quina hora vagis, els professors sempre estan disponibles per donar-te un cop de mà. I si tens dubtes, són allà fins que els soluciones.

Creus que l’EUSS et va preparar per a aquest món?

Tenen un aprenentatge molt pràctic, tenen molts contactes a moltes empreses i els professors també es mouen molt. La borsa de treball també és una gran oportunitat per a buscar empresa on treballar. La veritat és que l’EUSS té una bona sortida laboral. Això sí, sempre cal tenir una actitud treballadora, cosa que ja ens remarcaven molt a la Universitat: Tu pots ser molt bo en alguna cosa, però si no tens actitud treballadora, ni evolucionaràs, ni res.

Quin futur creus que li espera a l’enginyeria?

Crec que a l’Enginyeria venen reptes molt nous, com ja he dit, la Indústria 4.0 seria un, però l’Intel·ligència Artificial en seria un altre. Crec que aquest serà un camp que també tindrà molt a dir.