Visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental

El passat dimecres 13 de desembre, els estudiants de 3r curs del grau d’enginyeria elèctrica i acompanyats pel professor Víctor Gallardo, van visitar les instal·lacions del Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTR-Vallès) ubicat al terme municipal de Vacarisses.

La planta és un bon referent per visitar en el camp de les energies renovables i en concret relacionat amb la biomassa, per a l’obtenció de biogàs i la seva utilització per a la generació d’energia elèctrica.

Es rep la brossa que en origen no ha estat fraccionada a pobles i ciutats del Vallès Occidental, i mitjançant processos de selecció i tria, pràcticament automatitzats, separen el plàstic, metalls, paper, vidre i fracció orgànica (en processos de detecció prèvia de materials, posterior bufat, aspiració, separació magnètica, òptica i de Foucault, segons sigui el tipus de material).

Està preparat per tractar 245.000 Tm/any, amb una capacitat de segregació de 21 Tm/h distribuïda en tres línies paral·leles. Cadascuna de les parts segregades s’envien a les plantes de reciclatge, hi ha parts que no poden segregar-se com les que tenen una mida superior a 35 cm després de passar una selecció rotativa, que al final es considera rebuig i es destina a un abocador controlat, comprimits i embalats en film de plàstic, pràcticament com a residu inert. La fracció orgànica es trasllada a l’anomenada nau d’estabilització que mitjançant un procés de degradació i estabilització en contacte amb l’oxigen i en un procés de rotació continuat amb rotopales, s’obté un substrat apte principalment per a jardineria i obres públiques.

Uns dels aspectes principals que marca la directriu del Consorci és evitar l’emissió a l’atmosfera de males olors, mitjançant un procés de tractament químic i biofiltratge es depura un cabal en continu de 270.000 m3/h d’aire de la planta. Es treballa les 24 h al dia (dos torns per al procés de segregació i un torn per neteja i manteniment), cada dia de l’any.

Pel que fa a la producció de biogàs, s’extreu de l’abocador controlat anomenat Coll Cardús que hi ha al costat, i que mitjançant un procés de transformació anaeròbica es produeix el biogàs. L’aprofitament real del biogàs està en el metà (CH4) que conté, però també hi ha presència d’altres gasos i components no desitjats, que s’han de depurar, la finalitat de la qual és abastir els grups de cogeneració. Aquests grups són capaços de subministrar la potència necessària per alimentar tota la planta, amb una potència d’utilització de 3,5 MW, només rep alimentació d’una línia de MT per cobrir el total de potència instal·lada de 4,5 MW.

Per tant el Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental  és un clar exemple d’autosubministrament amb recursos naturals, i de minimització d’impacte ambiental. Vídeo on s’explica el procés de la planta.

Finalment agrair al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental per l’acolliment, explicacions i molt bon tracte que hem rebut, especialment  per part del seu enginyer Enric Farré, que ha contribuït en la formació dels estudiants, en un camp que té tant de futur com són les energies renovables.

L’AQU reconeix el nostre #PATiO com a bona pràctica tutorial

L’EUSS va assistir el passat 12 de desembre a la jornada “Com millorar la formació dels enginyers i les enginyeres de l’àmbit industrial i la logística?” organitzada per l’agència de qualitat AQU Catalunya.

La jornada var ser un espai de reflexió i diàleg entre els diferents agents que tenen responsabilitat en la formació dels enginyers i les enginyeres, i servir com a punt de partida per plantejar reptes de la titulació i proposar millores en la formació dels estudiants.

Durant la jornada, la Dra. Elena Valderrama, presidenta de la Comissió específica d’Enginyeria i Arquitectura de la Comissió d’Avaluació Institucional i de Programes d’AQU Catalunya, va presentar els resultats dels recents processos d’acreditació i va ressaltar el Pla d’Acció Tutorial i Orientació (PATiO) de l’EUSS, com una bona pràctica del sistema universitari català.

Publicació a l’Advanced Materials Letters

S’ha publicat recentment un article en Advanced Material Letters, i es vol destacar la participació i el treball de l’alumni EUSS, Anna Batlle que ha fet en la seva tesi doctoral i en la que el professor Llorenç Servera n’és el director.
Podeu clicar damunt la imatge per llegir l’article amb el títol: Towards flexible and wearable supercapacitors: A hierarchical approach in material design.

Reunió d’entrenadors i voluntaris de la FLLBCN_EUSS

El passat dimecres 29 de novembre es va celebrar a l’auditori de l’EUSS la reunió d’entrenadors i voluntaris de la 6a edició @FLLBCN_EUSS, que tindrà lloc en el mes de febrer els dies 17 i 18 de febrer de 2018 i amb un nou repte que anirà sobre la gestió de l’aigua sota el nom de #HydroDynamics.S’estrena la professora Iria Fraga com a coordinadora de voluntaris i el professor Carlos Luque com a cap de jutges; i repeteixen el Salvador Bernadàs com a cap d’àrbitres i el Cèsar Latorre com a cap de materials, tots professors de l’EUSS.

Publicació d’articles del PDI: “Relaxació magnètica en imants moleculars basats en Lantànids” i interacció entre pèptids i superfícies

La professora de l’EUSS Elena Bartolomé, juntament amb els investigadors de l’Instituto de Ciencia de Materiales de Aragón (ICMA-CSIC) Ana Arauzo, Javier Luzón, Juan Bartolomé i Fernando Bartolomé, acaben de publicar una Review sobre “Relaxació Magnètica en Imants Moleculars basats en Lantànids”, Handbook of Magnetic Materials (HMM) del mes de novembre (vol. 26, p.1-289). La sèrie HMM és una reconeguda col·lecció de llibres de referència de l’editorial Elsevier, escrits per autors convidats, que tenen com a finalitat condensar l’estat de l’art en diversos temes emergents en l’àmbit del magnetisme.

Els imants moleculars estan sent investigats intensament en els darrers anys a causa  de les seves interessants propietats físiques, així com per les potencials aplicacions d’emmagatzematge d’informació d’alta densitat i computació quàntica. En particular, les molècules que contenen lantànids són excel·lents candidates per aplicacions en spintronica, gràcies a l’anisotropia intrínseca d’aquests ions, que a més a més pot ser afavorida mitjançant un disseny químic adequat del seu entorn de coordinació. El desenvolupament d’unitats de memòria basades en imants moleculars requereix que s’estableixin dos estats estables (“0” i “1”), separats per una barrera d’energia suficientment elevada, i la relaxació magnètica ha de ser prou lenta per a permetre l’operació del sistema. Per això, la comprensió i control dels mecanismes de relaxació és fonamental per al disseny de molècules amb les característiques desitjades.

En aquest capítol de l’HMM, els autors presenten una revisió del tema, basada en 400 referències seleccionades aparegudes en els tres darrers anys. En les seccions 1, 2 i 3 es resumeix el coneixement que avui en dia es té sobre els mecanismes de relaxació magnètica en aquests complexos i es presenten els mètodes experimentals i càlculs ab initio utilitzats per la seva investigació. Les seccions 5, 6, 7 i 8 revisen les arquitectures moleculars basades en lantànids més exitoses: imants moleculars que contenen un únic ió (Single-Ion Magnets-SIMs); dímers; clústers (Single-Molecule Magnets-SMMs); i estructures extenses 1D, 2D i 3D. La secció 9 revisa l’estat de l’art sobre el magnetisme de complexos dipositats. Finalment, en la secció 10 s’ofereixen conclusions i perspectives de futur per aquest camp.

Gràcies al coneixement detallat entre l’estructura molecular i els mecanismes de relaxació i el control de la química molecular, s’han pogut sintetitzar molt recentment SIMs amb barreres d’activació impressionantment altes, al voltant dels 1000 K, a temperatures de 60 K ja molt properes a la temperatura de 77 K que possibilitaria el funcionament pràctic dels dispositius en nitrogen líquid.

D’altra banda, el professor de l’EUSS Pablo Sevilla ha publicat recentment l’article “Relevant Properties for Immobilizing Short Peptides on Biosurfaces” a la revista IRBM.

Aquest treball s’ha realitzat amb la col·laboració del grup BBT de la UPC i el MDRCBB de la Universitat de Minnesota. Els resultats obtinguts permetrien predir la quantitat i la força amb què certs pèptids s’adhereixen a superfícies de titani depenent de la seva càrrega electrostàtica.