L’agricultura intensiva pot maximitzar el rendiment de producció en espais cada vegada més petits, però alhora provoca l’esgotament del terra i a mig termini efectes en la propia producción o uns alts costos de regeneració. La publicada a la revista ‘Scientia Horticulturaa’ de l’article: The impact of regenerative agriculture on the quality and yield of major Mediterranean horticultural crops: Brassicaceae and Solanaceae, en la qual ha col·laborat el docent de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), Carlos Luque, analitza l’impacte de les pràctiques d’agricultura regenerativa sobre la qualitat i el rendiment de famílies vegetals clau per a la nostra dieta i economia, com les Brassicàcies (bròcoli o coliflor) i les Solanàcies (tomàquets o pebrots).
Aquesta recerca destaca per l’aportació de dades empíriques noves que quantifiquen paràmetres concrets de rendiment i qualitat nutricional —com el contingut de minerals i compostos bioactius— sota les condicions específiques del clima mediterrani, aportant evidència científica en un camp on encara hi havia buits importants en la literatura especialitzada.
A diferència dels mètodes convencionals que sovint degraden el sòl el treball ha implementat una avaluació sistèmica mitjançant una metodologia d’anàlisi que integra indicadors físics, químics i biològics del sòl per mesurar com aquests afecten directament la fisiologia de la planta. L’estudi demostra que la restauració de la salut de la terra i la seva biodiversitat microbiològica permet mantenir o fins i tot augmentar la productivitat sense comprometre els recursos naturals, obtenint hortalisses amb millors propietats i una major resiliència davant el canvi climàtic.
Aquestes troballes són fonamentals per a la transformació cap a un model agroalimentari més sostenible, evidenciant que la innovació en l’enginyeria i la ciència aplicada ofereix solucions reals per garantir la seguretat alimentària i la protecció del medi ambient a la regió mediterrània.
