El passat dimecres 28 d’abril es va celebrar una conferència sobre Enginyeria Naval, destinada a l’alumnat de l’assignatura Fonaments de Fluids i Tèrmica de 2n curs, tot i que es va fer extensible a la resta d’alumnat i professorat de l’EUSS.
La ponència va anar a càrrec d’en Josep
Maria Riera, expert modelista naval, qui va parlar sobre l’evolució dels motors
i les màquines marines des de principis del segle XIX amb l’aparició de la
màquina de vapor fins al segle XXI.
Els primers vaixells de vapor eren
remolcadors que entraven al port, els grans velers mercants, utilitzant
màquines d’un únic pistó, les quals eren molt poc eficients. Amb la innovació
de nous motors es van incorporar les màquines alternatives amb més d’un pistó i
diverses etapes seriades en funció de la pressió.
El carbó va ser el combustible per
excel·lència, els vaixells podien navegar i travessar l’Atlàntic en tres-quatre
dies. A partir de llavors, es va iniciar una carrera tecnològica per batre
rècords de velocitat i eficiència. Més tard, es van incorporar les turbines de
vapor, els motors dièsel de quatre i dos temps, les turbines turbo elèctriques,
l’ús de carburants líquids i el gas de diferents procedències. També van
aparèixer els primers motors que funcionaven amb energia nuclear i ara, el gran
repte per frenar el canvi climàtic i minoritzar la contaminació i la
incorporació de les energies renovables en el transport marítim.
Una conferència apassionant sobre
història, tecnologia i ciència que ens deixa molts interrogants i una clara
consciència de la importància de l’enginyeria en la clau del futur
industrial.
Des de l’assignatura de Centrals Elèctriques i Energies Renovables del Grau en Enginyeria Elèctrica, s’ha visitat el dimarts 17 de desembre, el Parc Eòlic de les Colladetes al Perelló (Tarragona).
És com a referent un dels primers parcs construïts el 2000, amb titularitat d’Enervent, amb 54 aerogeneradors tripales de 700 kW de potència, del fabricant Gamesa (45m de torre i diàmetre del rotor de 47m), i un aerogenerador prototipus anomenat ECO 100 de 3 MW d’Ecotecnia (Alstom) (90m de torre i diàmetre del rotor de 100m). Algunes característiques de funcionament dels aerogeneradors és que comencen a girar a una velocitat de vent de 10 km/h fins uns màxims de 90 km/h, per vents més forts té un sistema de frenada i gir de les pales per protegir de danys. La velocitat de gir és variable segons el tipus de generador, pot arribar a 30 rpm.
Agraïm l’acollida i explicacions de l’empresa GdES (Grup d’Energies Sostenibles), encarregada de la gestió i manteniment del parc. Es posa de manifest que el sector de les energies renovables és amb tota seguretat el futur del model energètic, com única opció en un termini no molt llarg, prenent més força ara en la situació declarada d’emergència ambiental que patim.
El passat dijous 12 de desembre a les 10,15 h a l’Aula AE25
va tenir lloc la tercera (i darrera) de les conferències de l’assignatura de
Macroeconomia.
En aquesta ocasió va anar a càrrec de la ponent, Núria
González Campañá, doctora en Dret de la Unió Europea per la Universitat
d’Oxford i professora d’ESADE.
La Dra. va parlar sobre l’origen que va originar una promesa política, de l’estat actual i les conseqüències del Brexit. Així com de la promoció de la campanya i dels seus continguts. Finalment també va explicar les negociacions portades a terme i les seves conseqüències en la UE.
El passat divendres 29 de novembre els estudiants de l’assignatura de Comportament Inelàstic de Materials, de 4t curs del Grau en Enginyeria Mecànica, van fer una visita a Applus Laboratories, i en concret als Laboratoris d’Assaigs Mecànics.
Durant la visita, a càrrec del Director Tècnic del
Laboratori de Mecànica, es van conèixer de prop els espais de preparació de
mostres i metal·lografia, i es va fer un recorregut pels diferents assaigs de
materials polimèrics, de polímers reforçats amb fibres de vidre o de carboni, i
de metalls. Finalment, ens van mostrar els muntatges de maquinària de gran
tonatge i de gran recorregut, que els permeten trobar el comportament mecànic
de peces senceres d’automoció i d’aviació.
El passat dijous dia 28 de novembre a les 17 h a l’Aula AE 28 va tenir lloc la segona de les conferències de l’assignatura de Macroeconomia. En aquesta ocasió va anar a càrrec del ponent, Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica de la UB. Ha estat president del Cercle d’Economia entre 2013 i 2016 i en l’actualitat col·labora amb diversos mitjans de comunicació. Ha publicat llibres com La crisis de 2008. De la Economía a la Política y más allá (2010) i La torre de la arrogancia. Políticas y mercados después de la tormenta (2011).
Avui dia es viu en un món en el que es donen dues situacions
particulars: la inflació 0% i el tipus d’interès negatiu, es diu molt sovint
que el gran problema de l’economia és la inflació y el seu control, però el
problema d’ara és que no hi ha inflació, doncs hi ha menys consum, menys
producció i augment de l’atur.
Fent referència a les etapes de desigualtat es considera que una desigualtat del 30% pot ser sostinguda, però més del 40% provoca conflictes greus. Les etapes són molt clares: 1900-1930; elevada desigualtat dramàtica (Guerres Mundials, la Gran Depressió) Els economistes creien que l’economia es gestionava sola a través del mercat amb autoregulació. 1940-1970; disminució de desigualtat tant en EUA i Europa. Aquestes tres dècades s’anomenen “Anys gloriosos”. Això es deu a les idees de Keynes.
Tenint en compte els tres motors de l’economia com són els tres sectors, privat, públic i exterior, quan el privat està “gripat” el públic, pot donar-li potència mitjançant polítiques econòmiques; fiscal i monetària. Aquestes tres dècades no es basen només en Keynes, sinó per altres quatre intervencions: 1. Educació pública (igualtat d’oportunitats) 2. Assegurança pública d’atur 3. Sistemes sanitaris públics 4. Sistemes de pensions públiques. Aquestes van ser clau per intentar acabar amb les diferents fonts de pobresa de les persones, anomenada “Pobresa de majors”: Educació, atur, malaltia i edat (jubilació).
1980-2010: Augment de desigualtat (en major mesura els EUA). Es deu a: La globalització i els canvis tecnològics. No obstant això els pendents de desigualtat no són iguals en les dues zones (EUA i Europa) per les seves polítiques.La idea de lliure mercat torna al camp de pensament econòmic, apareix un perjudici de la redistribució de la renda. Cal destacar que l’esquerra va dir estar disposada a acceptar el capitalisme si es regulava (Keynes), i si els conservadors estaven disposats a donar suport a un nou estat social dirigit als quatre objectius (Educació, atur, sanitat, pensions).
Hi ha un dilema entre eficiència (creixement d’economia) i equitat (igualtat en distribució de la riquesa). Visió antiga: quan l’equitat és baixa i es tracta de fer una societat més justa, apareix el cost d’oportunitat, disminució d’eficiència. Visió nova: una societat més justa i equitativa dóna lloc a un major nivell d’eficiència.
Les polítiques econòmiques necessiten adaptar-se a aquests canvis en l’economia. En l’actualitat, si bé els bancs centrals han injectat diners en èpoques de crisi i s’ha recuperat l’economia, no ha aconseguit augmentar el tipus d’interès ni la inflació. Per tant, aquesta alternativa no és una opció a la qual es pugui tornar a recórrer.
Es creu que la solució són noves polítiques fiscals: impostos i despesa pública. També s’ha d’aprofitar el “Green New Deal” (Nou Contracte Social Verd): Mesures contra el canvi climàtic, que alhora puguin resoldre els problemes de forma social. Així doncs els quatre temes principals de l’economia en les pròximes dècades són: Desigualtat creixent, inflació = 0, Tipus d’interès negatius, i Polítiques (verds).
