Alumni d’Energies Renovables: “L’EUSS m’ha ensenyat que no vull una feina d’oficina, vull treballar amb màquines”

La Victòria Torrents és alumni de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Va estudiar Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica, i quan feia tercer curs va decidir sumar la titulació d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. Actualment, és coordinadora de projectes electrònics i elèctrics en una fàbrica química de Düsseldorf. Aprofitant que és a Barcelona, ha visitat la universitat per explicar-nos la seva experiència com a estudiant en una nova entrega de ‘#SomEUSS’.

Del seu pas per l’EUSS, la Victòria Torrents en destaca el treball en laboratoris i les oportunitats de pràctiques de la universitat. “Aquí he après que no vull treballar vuit hores davant un ordinador, jo vull tocar màquines”, diu. L’alumni d’Energies Renovables i Eficiència Energètica parla de com és combinar dues titulacions a l’EUSS i també sobre la seva experiència a l’equip d’EUSS MotorSport. “A l’EUSS pots combinar molt bé la part pràctica i la part teòrica”, hi afegeix.

· En què consisteix la teva feina a Düsseldorf?

Bàsicament, jo planifico un projecte des del moment en què s’inicia. És a dir, un cop es té la idea, pensem què es vol fer, es tanca l’àmbit d’actuació i es tanca també el pressupost. També valorem quantes hores es necessitaran i planifiquem quant trigarem a implementar-lo. Parlem, òbviament, de projectes industrials que no són digitals. Vull dir, jo treballo amb màquines.

· Com es porta treballar tan lluny de casa?

Sempre havia tingut clar que volia anar a fora a treballar o a estudiar. Penso que, personalment, t’aporta moltíssim estar en un ambient on no tens la teva xarxa de contactes: els teus familiars o els teus amics. T’has de desenvolupar tu sol i això, com a experiència i com a creixement en un mateix, és molt bo, t’aporta moltíssim. Jo mateixa ho he notat.

· Diries que estàs treballant del que t’imaginaves quan estudiaves a l’EUSS?

La veritat és que jo no sabia què volia fer exactament després d’estudiar a l’EUSS. Quan va arribar el quart curs, vaig començar les pràctiques en una empresa desenvolupava un software per monitorar plantes d’energia renovables. Era una feina molt digital i em vaig adonar que jo no volia treballar davant d’una pantalla les vuit hores del dia. Llavors, em va arribar l’oferta d’aquesta altra empresa, que era una empresa química que treballava en projectes relacionats amb electricitat i electrònica, de control de procés, i la vaig acceptar. Era un programa que t’oferia sis mesos de formació aquí i després la mateixa empresa t’enviava a la sucursal d’Alemanya. I fins a dia d’avui.

“Al llarg de tots els anys a l’EUSS, m’he sentit molt acompanyada”

· Com vas conèixer l’EUSS?

Jo vaig estudiar als Salesians de Sarrià el batxillerat internacional. Quan va arribar el moment de mirar la universitat, ens van explicar que hi havia l’EUSS i just impartien el grau que a mi m’interessava: Energies Renovables. La veritat que vaig tenir la sort que em van atorgar la beca Don Bosco, per ser antiga alumna d’una escola salesiana i així va ser com vaig començar els meus estudis a l’EUSS.

· Què destacaries del teu pas per la universitat?

Al llarg de tots els anys a l’EUSS, m’he sentit molt acompanyada. Aquí l’ambient és molt familiar i no tens problemes per consultar els teus dubtes als professors i professores. En qualsevol moment els pots trobar al seu despatx i tens sempre a mà els seus horaris d’atenció.

· També treballem molt tota la part pràctica…

Jo estic molt contenta amb els coneixements aplicats que he rebut aquí a l’EUSS. Per mi, un exemple molt clar d’aquesta formació aplicada són assignatures com Projecte Integrat I i Projecte Integrat II, on, en grups de treball independents del professor, t’organitzaves per crear un projecte. Evidentment, els professors et guien i t’ajuden en tot el que necessites; però ets tu qui t’has d’organitzar, buscar els components, etc. Per mi, és una aptitud que m’ha ajudat molt al meu dia a dia laboral.

· Totes les pràctiques han estat igual de positives?

A l’EUSS hi hem tingut pràctiques demandants. Pràctiques que t’has de preparar amb antelació i que, després d’estar al laboratori, has de treballar-t’ho a casa i acabar l’informe, etc. Al final, realment, això és el que et trobes a la feina. A vegades, hi ha pràctiques i tasques exigents que s’han de fer “i punt”.

“Al final, a la feina on estic ara m’hi ha contractat pel perfil que combina Renovables i Electrònica”

· I sobre les pràctiques laborals?

Jo recomanaria a tothom que comencessin a buscar tan aviat com poguessin. Crec que és molt important fer pràctiques en diferents sectors i àmbits per saber que et motiva o que no. Jo vaig descobrir que no volia treballar en un ambient digital, doncs això és un aprenentatge que m’emporto. Amb tot, al meu lloc de pràctiques hi vaig estar molt bé i l’experiència va ser molt bona. Com a introducció al molt laboral va estar molt bé, vaig tenir molta sort.

· Què diries que t’ha aportat tot això al teu dia a dia laboral?

L’EUSS m’ha ensenyat molt que el primer de tot és l’organització i tenir les coses clares. Ah, i no procrastinar. Sembla molt obvi, però realment a l’EUSS teníem entregues i pràctiques cada setmana i això t’ajuda a generar uns hàbits de treball. I aquests hàbits després t’adones que els apliques a la feina diàriament.

· Per què vas triar, concretament, estudiar Renovables?

En el seu moment em van cridar molt l’atenció les plaques solars i el seu funcionament. Per aquest motiu vaig triar l’Enginyeria en Energies Renovables. A mesura que vaig seguir els meus estudis, em vaig adonar que també em motivava molt tot el relacionat amb l’electricitat i l’electrònica.

· I l’Electrònica?

Abans de triar Renovables, jo ja m’havia plantejat estudiar Electrònica i quan estava acabant el tercer curs la pregunta va ser: “Faig la menció en Electricitat o miro de fer Electrònica?”. Vaig triar la segona opció perquè sentia que si no ho feia m’hauria quedat sempre amb el dubte. I ara crec que vaig fer bé perquè, al final, a la feina on estic ara m’hi ha contractat pel perfil que combina Renovables i Electrònica. I a nivell de coneixements, jo noto que m’ha aportat molt poder fer dos graus i estic molt contenta d’haver-los combinat.

· Com és combinar dos estudis a l’EUSS?

Cal dir que es donen moltes facilitats. Pel que fa a l’organització i paperassa, a Gestió Acadèmica t’expliquen com s’ha de fer el procés i quina és la millor manera de combinar els horaris. Primer i segon curs són els mateixos continguts a pràcticament tots els graus de l’EUSS i això fa que se’t convalidin les assignatures. A tercer i quart vaig cursar assignatures que eren les mateixes per Renovables i Electrònica i d’altres que eren optatives d’una titulació o de l’altra. Gràcies a altres certificats d’idiomes i de cursos vaig poder convalidar alguns crèdits i això em va permetre acabar les dues carreres en només quatre anys.    

· Caram!

Sí, amb això no vull dir que aquest sigui el camí que s’ha de seguir. Al final, totes tenim els nostres ‘tempos’ i necessitats. En aquell moment, a mi m’interessava molt poder acabar les dues carreres ràpidament perquè tenia l’oferta d’Alemanya sobre la taula amb un contracte fix i una feina que m’agradava. Això va ser la meva motivació per acabar les dues titulacions el més aviat possible.

“Tornaria a estudiar l’EUSS perquè realment és una universitat que combina molt bé els estudis pràctics i els estudis teòrics”

· Un record del teu pas per l’EUSS?

Uf, en tinc molts. Penso en les estones dels descansos quan sorties corrents per anar a buscar una napolitana a l’Aldi i poder tornar a classe… També en el nerviosisme d’abans d’un examen, per exemple, el de Ciència i Tecnologia de Materials o de Màquines Elèctriques. Aquell moment en què està tot el grup concentrat fora de la classe esperant el professor i et mires amb els teus companys i companyes pensant: “Això era així?”, “Aquest tema entra?”… És una emoció de por i adrenalina que jo no he tornat a tenir. Potser és trist dir-ho, però jo trobo molt a faltar fer exàmens. Estudiar, superar-me… En el món laboral no hi ha aquesta sensació de build up. És tot constant.

· Com va ser la teva experiència a EUSS Motorsport?

A l’equip d’EUSS MotorSport hi vaig ser des de finals de primer curs fins a tercer de carrera. Jo m’encarregava de vendre el cotxe i he de dir que m’encantava. La meva tasca era anar porta a porta amb els sponsors que col·laboraven amb nosaltres i parlar amb ells, escoltant que necessitaven i intentava trobar noves col·laboracions. Em va agradar molt i, de fet, jo crec que per això ara em dedico a la coordinació de projectes perquè parlo amb la gent, escolto la seva necessitat i miro de solucionar-ho.

· Tornaries a estudiar a l’EUSS?

Oi tant! Tornaria a estudiar l’EUSS perquè realment és una universitat que combina molt bé els estudis pràctics i els estudis teòrics. Realment el que tu et trobes a la classe de teoria és el que tu aplicaràs a la classe de pràctica posteriorment. Finalment, també veus que tots els coneixements pràctics els acabes aplicant a la indústria que et trobes el dia de demà.

· I tornaries a estudiar Renovables?

L’Enginyeria en Energies Renovables és molt interessant perquè al final estudies un tema, l’electricitat, que tots necessitem per funcionar. Tots necessitem energia i la demanda al món va creixent. Llavors, què necessitem? Primer de tot, reduir les fonts de combustibles fòssils i, en segon lloc, augmentar el que podem fer amb aquesta energia. És a dir, fer el nostre consum i producció més eficient. I això són conceptes que t’ensenyen dins aquesta carrera.

Alumnes d’Enginyeria en Energies Renovables participen a un BIP a Finlàndia

Del 4 al 8 de maig, cinc alumnes de tercer curs d’Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) han participat al Programa Erasmus Blended Intensive (BIP) A Vaasa, Finlàndia. Ho han fet juntament amb 10 estudiants de la universitat de Hanze, a Groningen, i 10 estudiants de la universitat de VAMK, Finlàndia. L’alumnat de l’EUSS ha estat acompanyat pels professors Ángel Borrell i Víctor Gallardo, que també han participat activament al programa com a supervisors.

Durant la setmana, l’estudiantat ha participat en equips interdisciplinaris i interculturals treballant en tasques relacionades amb la bioenergia, la bioeconomia i les seves cadenes de valor. El grup va fer una visita tècnica a la planta de tractament de residus i producció de biogàs de Stormossen. Els diferents equips van haver d’afrontar un cas de estudi relacionat amb la planta de Stormossen i van presentar el seu treball l’últim dia.

També es va poder gaudir de una visita al museu de cotxes antics de Vaasa i d’un sopar de cloenda al restaurant més antic de Vaasa. Tan els estudiants com els professors han gaudit d’aquest BIP obtenint una experiència molt productiva.

Alumnat d’Energies Renovables visita el Centre de Control d’Endesa i Subestació

L’alumnat de tercer curs del grau en Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha visitat aquest dimarts 9 de desembre les instal·lacions de l’edifici d’Endesa del carrer Vilanova a Barcelona, seu principal de la companyia.

En concret l’alumnat ha visitat el Centre de Control on es gestiona el subministrament, la correcta qualitat i flux de potència, en instal·lacions de AT, en MT i en BT, de tota la xarxa de l’àrea d’influència d’Endesa. El personal ha explicat a l’alumnat l’operativa de control en el dia a dia per fer front al flux d’energia elèctrica en l’entramat de xarxes mallades.

Després el grup d’Energies Renovables ha visitat la subestació integrada en el pati interior de l’edifici, en edificació interior en consonància amb l’arquitectura de l’edifici. La subestació disposa de diversos transformadors de potència de valors de 60 MVA, de grans dimensions. I vam visitar les sales dels interruptors automàtics, i galeries que donen sortida al tramat de centres de transformació de gran part de districtes propers a la ciutat de Barcelona. En tensions d’utilització de 25 kV i 11 kV.

Des del Departament d’Electricitat de l’EUSS agraeixen, una vegada més, al personal tècnic que ha atès durant la visita i que contribueixen en la formació dels nostres enginyers i enginyeres.

Estudiants d’Energies Renovables i Automoció de l’EUSS visiten l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya

Un grup d’estudiants dels graus d’Energies Renovables i d’Automoció de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) han visitat aquest dimecres l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). L’alumnat ha tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà diversos projectes d’investigació relacionats amb les noves tecnologies energètiques.

Durant la visita, els alumnes han pogut veure com es realitza la caracterització de bateries i han aprofundit en els principals paràmetres que s’empren per avaluar-ne el rendiment i l’eficiència. Aquesta experiència els ha permès apropar-se al treball que es duu a terme en un centre de recerca de referència en el camp de l’energia sostenible, i comprendre millor la importància de la innovació en la transició energètica.

La jornada ha estat molt profitosa i ha despertat un gran interès entre l’alumnat, que ha pogut connectar els coneixements teòrics apresos a l’aula amb la seva aplicació pràctica en l’àmbit de la investigació científica.

Què pot ensenyar l’apagada elèctrica als futurs enginyers i enginyeres en Energies Renovables?

L’apagada elèctrica massiva del passat dilluns 28 d’abril, que va deixar durant hores sense subministrament milers de llars, empreses i institucions a Espanya i Portugal, ha posat sobre la taula la fragilitat de les infraestructures energètiques. En aquest context, des de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) l’episodi ha servit com a escenari real per analitzar els reptes del sistema elèctric actual i reforçar l’aprenentatge dels i les estudiants d’enginyeria.

De tot plegat n’hem parlat amb el cap del Departament d’Electricitat de l’EUSS, Víctor Gallardo, i el professor del mateix departament Àngel Borrell. Els dos ens han contestat les principals preguntes que la societat encara es fa un mes després de l’incident.

Tenim ja clar què va passar amb l’apagada elèctrica?

Àngel Borrell: Encara es desconeix l’origen detonant del tall elèctric. Els experts competents en aquesta matèria ho estan investigant. Penso que es prendran el seu temps abans de publicar un informe. Hi ha moltes dades en forma de mesures de variables elèctriques a analitzar per poder esbrinar l’origen de què va provocar l’apagada. Ara bé, mentrestant, la resta de mortals amb coneixements sobre sistemes elèctrics de potència el que podem fer és especular en possibles causes que van originar el tall.

Ens pots explicar amb les teves paraules el que van explicar posteriorment sobre l’apagada?

A.B: En tot moment l’operador del sistema (Red Eléctrica) ha de garantir un equilibri entre demanda i producció. Aquesta feina es fa d’acord amb una predicció de la demanda segons dades històriques i el despatx (programació) de diferents centres de generació (mix elèctric: cicle combinat, fotovoltaica, eòlica, hidràulica, nuclear, …). Els criteris emprats en configurar el despatx són tecnoeconòmics, prevalent la viabilitat tècnica de l’operació del sistema sobre la part econòmica.

L’operador s’assegura de complir amb el balanç tenint en compte possibles contingències com els desajustos entre predicció de consum i generació o parades no programades de plantes de producció amb sistemes de control que funcionen en temps real i reserves de potència. En aquest punt també cal tenir present la presència de generació que l’operador del sistema no té control. Em refereixo a totes les petites instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum de particulars que hi han repartides per la geografia i que representa una capacitat avui dia no menyspreable. Malgrat les possibles contingències i la generació fora de control de l’operador del sistema, la freqüència de la xarxa elèctrica, els 50 Hz, pateix molt poca variació durant el dia. També les interconnexions amb França, Portugal i Marroc ajuden a equilibrar i donar robustesa al sistema. Aquell dia França es va desconnectar per no propagar el problema més enllà dels Pirineus.

“Es va veure que sense energia elèctrica no podem fer res. És un servei essencial. Fa falta una mica de pedagogia en aquest sentit”

Els mitjans apunten al fet que en aquell dia es van observar fluctuacions del valor del voltatge del sistema. L’operador del sistema també vetlla per què el valor del voltatge es mantingui al voltant del valor nominal amb un cert percentatge de tolerància. El control del voltatge del sistema es fa equilibrant consum i generació de potència reactiva. La potència reactiva és necessària per poder transportar la potència activa (el consum) aquest és un tema més difícil de controlar. Em refereixo al fet que, si en un punt de la xarxa cal pujar el valor del voltatge aportant potència reactiva, la injecció s’ha de fer proper a aquell punt. Molt diferent de la generació de quilowatts on la producció pot estar més o menys allunyada del consum i l’única variable és la freqüència d’operació del sistema que és única. Els equips de control de voltatge estan distribuïts i aquí és on podrien tenir problemes d’interacció entre ells i d’estabilitat. El control de voltatge exigeix tenir desplegats equips de reactius coordinats que s’incrementen en número segons augmenta la complexitat del sistema de potència i aquesta ha augmentat en els últims anys.

S’hauria pogut evitar l’apagada elèctrica?

A.B: Risc zero no existeix. Ara bé, podem minimitzar risc invertint a millorar el sistema elèctric, en especial les xarxes de transmissió i distribució, i també en equips d’emmagatzematge per compensar la variabilitat de les renovables. El preu del kW-h és un dels més baixos de la UE. Si volem una xarxa robusta potser ens ho repercuteixen en el preu del kW-h. Que no cundeixi el pànic. L’import en la factura d’energia elèctrica d’una llar és semblant al que paguem per veure partits de futbol o sèries. Es va veure que sense energia elèctrica no podem fer res. És un servei essencial. Fa falta una mica de pedagogia en aquest sentit.

L’apagada comportarà algun canvi, a partir d’ara, en la gestió de la xarxa elèctrica?

Víctor Gallardo: Un “zero” nacional és molt improbable, però no impossible com ja vam veure. Quan se sàpiga l’origen de l’apagada es podran adoptar mesures concretes. Sí que es diu que a les xarxes li cal més inèrcia davant la volatilitat de les renovables. Per exemple, si no hi ha sol, la fotovoltaica baixa molt; si no hi ha vent, l’eòlica baixa molt. Que això passi a gran escala territorial és molt improbable, però no impossible. Aquesta variació fa que hi hagi fluctuacions dels paràmetres de la xarxa. Alguns països ja pensen a posar bateries en massa per donar aquesta estabilitat. Un altre aspecte a reforçar és l’electrònica i els sistemes de control que gestionen el funcionament de les xarxes amb presència de les renovables. No obstant això, queda clar que el futur són les energies renovables, i que cada cop són més presents i necessàries si volem arribar als objectius de la transició energètica sense emissions de CO₂ d’aquí al 2050.

Quin paper hi juguen les energies renovables en tot aquest tema?

A.B: En els últims anys la xarxa elèctrica ha patit canvis significatius en el que respecte a la forma en què es genera l’energia elèctrica. Em refereixo a com ha augmentat la capacitat de generació amb energies renovables. Aquestes instal·lacions estan repartides per la península i formen el concepte de generació distribuïda. Té els seus avantatges respecte del model tradicional centralitzat: l’ús d’energia primària lliure d’emissions i de baix cost, i menys pèrdues per transport degut a que la generació és més propera als punts de consum, però també apareixen nous reptes tecnològics que cal afrontar com la seva naturalesa variant, la coordinació de proteccions i el control de voltatge. També les plantes d’energies renovables basades en convertidors electrònics de potència tenen reptes de control que no tenen les plantes convencionals basades en generadors síncrons. Per exemple, els controls dels convertidors implementen inèrcia virtual per imitar el comportament dinàmic de les màquines elèctriques. També han de ser robustos davant fluctuacions del valor de la tensió. Aquestes instal·lacions passen per una certificació per veure si compleixen amb totes les normatives per poder integrar-se a la xarxa abans d’entrar en servei. En aquest sentit, penso que l’alta penetració de renovables no és la causa. Els països nòrdics tenen una alta penetració d’eòlica i no ens arriben notícies de talls de subministrament, sembla que no tenen problemes de robustesa, també és cert, a diferència de la península Ibèrica “elèctrica”, que estan més interconnexionats.

“L’alumnat d’Enginyeria en Energies Renovables sap com afecta la producció i consum a la xarxa, com calcular paràmetres i protegir instal·lacions”.

Heu tractat el cas a classe amb els futurs enginyers de Renovables?

A.B: Sí que hem tractat el tema a classe i l’hem relacionat amb els temes que estudiem a les assignatures. Els i les alumnes es s’adonen de la complexitat del sistema.

Els i les estudiants d’enginyeria en Energies Renovables aprenen temes relacionats amb l’apagada?

V.G: L’alumnat del GEREE tenen formació per conèixer l’estat de les xarxes, saber quin pot ser el comportament de les xarxes quan hi ha canvis en la producció i en el consum, de quina manera afecta els paràmetres de la xarxa com variacions de la tensió, de la freqüència, com afecta el flux de potència, de quina manera ho podem compensar. Saben calcular els paràmetres elèctrics longitudinals i transversals de les xarxes, així com els corrents de curtcircuit. També saben com protegir les xarxes amb relés i com programar-los. Saben dimensionar i escollir els equipaments d’instal·lacions amb energies renovables com les solars, eòliques, biomassa… Les assignatures relacionades amb aquest àmbit es troben a tercer curs com ‘Generació elèctrica’, ‘Energia solar’, ‘Energia eòlica i biomassa’, i també amb les de quart curs en la menció d’enginyeria elèctrica amb les assignatures de ‘Sistemes elèctrics de potència’, ‘Generació distribuïda’ i ‘Instal·lacions elèctriques en mitjana i alta tensió’. Tanmateix, en altres assignatures de quart com ‘Energia hidràulica, geotèrmica i mareomotriu’, i també en ‘Microenergies i harvesting‘.

Quins reptes de futur i societat tindran els enginyers i enginyeres que avui estudien
Energies Renovables?

A.B: Penso que estem en una nova era. L’era de l’electricitat. Creix el consum d’electricitat en l’àmbit global. Apareixen nous usos de l’electricitat com ara el transport (vehicle elèctric i punt de recàrrega). Tampoc podem oblidar el desplegament de centres de dades que consumeixen molta quantitat d’energia elèctrica. Per tant, els reptes estan en la producció, el transport i la distribució d’energia elèctrica junt amb un ús eficient.