Arxiu d'etiquetes: Enginyeria Mecànica

Lluís Farnés, alumni de Mecànica i Electrònica i professor de l’EUSS: “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps”

Publicat el per

L’alumni Lluís Farnés Pallàs va formar part de la primera promoció del doble grau d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Llicenciat el 2019, actualment treballa com a enginyer en el departament d’Innovació d’Aranow, una empresa internacional especialitzada a oferir solucions d’envasament per a la indústria.

D’altra banda, en Lluís també va tornar a l’EUSS ara fa un temps com a docent, on fins ara ha donat classes de Física Elèctrica; Sistemes Robotitzats; Tecnologia Elèctrica i Electrònica. Una faceta professional que també li agradaria mantenir en el temps. “Omple molt veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, i que tu formes part d’aquest procés d’aprenentatge”, explica.

En Lluís ha participat del nostre cicle d’entrevistes de l’Open Circuit Alumni Experiences, en què donem a conèixer el recorregut professional dels exalumnes de l’EUSS i de com van viure la seva etapa universitària.

Per què vas decidir estudiar una enginyeria?

Doncs, no és que tingués una vocació des de petit… el cert és que no ho tenia clar. Va ser una vegada al Batxillerat, quan vaig veure que volia tirar cap aquí. Va haver-hi com un canvi de xip. De fet, m’agradaven molt els típics programes de televisió que t’ensenyen com són els processos de fabricació. El programa tipus ‘¿Cómo se hacen…?‘. M’hipnotitzava bastant i vaig pensar que m’agradava la idea de formar part d’aquest món.

En el teu cas, vas cursar un doble grau. A què es deu?

En un primer moment volia ser enginyer mecànic, però un cop em vaig topar amb l’EUSS, vaig descobrir que hi havia la possibilitat de fer un doble grau. I, des del primer moment, des del curs zero, ja entres fent aquesta doble titulació. Em va cridar molt l’atenció i vaig creure que era una molt bona oportunitat, sobretot ara que, cada vegada més, tot va més lligat amb l’electrònica. Jo vaig entrar en la primera promoció d’aquest doble grau i va anar tot perfecte, tenies un full de ruta molt clar.

Quin record tens de la teva etapa universitària?

Tinc molt bons records, la veritat. Ho recordo com una època molt maca. Vam fer molta pinya amb el grup de la classe i, de fet, seguim en contacte. També guardo un bon record de formar part de l’equip EUSS MotorSport i de competir al Formula Student. Vam desplaçar-nos a Itàlia per competir amb el cotxe que havíem estat dissenyant des de zero durant un any i poc… va ser molt emocionant.

Què ens pots explicar del teu pas per l’EUSS MotorSport?

És una cosa que enganxa. És a dir, jo no era molt aficionat al món de l’automoció. Però hi vaig entrar i, un cop comences a descobrir que no s’acaba mai, hi ha una cosa que t’atrapa. Sempre es pot millorar alguna cosa, per això és un món que enganxa.

Guardes un record especial d’algun dels professors que vas tenir a l’EUSS?

Tinc molt bon record de tots. Si hi ha una bona cosa aquí, a l’EUSS, és que hi ha molta qualitat humana entre els professors i un tracte molt proper. Recordo que jo em sabia els noms de tots els professors i ells se sabien el meu nom. Vas pels passadissos i, anys després, se’n recorden de tu. I això fa una mica d’il·lusió.

Quin diries que va ser el repte més gran amb el que et vas trobar com a estudiant?

L’autogestió del temps i de la pressió. Comences una assignatura de la qual no tens ni idea i el primer dia ho veus tot molt difícil. I la pressió que hi ha quan s’acosten les dates d’entrega, dels exàmens… tenir un temps limitat per aprendre una matèria… és el que recordo com un repte.

On treballes i en què consisteix la teva feina com a enginyer?

Treballo a Aranow, al departament d’Innovació, enfocat a la part del software. Fem màquines de packaging, amb envàs flexible, per tot el món. La meva funció és, dels projectes una mica més peculiars, fer el desenvolupament de software i estar en contínua millora de les parts que tenim a la màquina o els grups.

És una feina que m’agrada molt, perquè és molt dinàmica. Sempre estàs amb un projecte i sempre vas tractant temes diferents.

Creus que l’EUSS et va preparar per fer el salt al món laboral?

Ajuda molt el fet d’arribar el primer dia i que tot et soni. És a dir, has tocat, no? Saps fer servir els aparells de mesura, es nota que hi ha hagut una pràctica al darrere. A més, és una cosa que es valora molt també.

Com va sorgir l’oportunitat de fer de docent a l’EUSS?

Bàsicament, un professor em va trucar i em va dir: “Mira, tinc molta càrrega de feina. Podries ajudar-me portant un grup de pràctica?”. Vaig acceptar l’oferta i així he seguit fins ara, que vaig alternant la meva feina com a enginyer amb les classes a la Universitat.

Ho recordo amb molta il·lusió. Tornar a l’EUSS va ser com si gairebé no haguessin passat els dies, com si el temps no hagués passat.

Com t’agrada ensenyar als teus alumnes d’enginyeria?

Amb exemples. La sort que tinc és poder estar tocant la part més pràctica cada dia, estar involucrat en diferents projectes. A mi m’agrada que vegin l’aplicació del que estudien, perquè llavors és molt més fàcil entendre-ho.

I a tu, què és el que més t’agrada d’aquesta feina?

Veure que els alumnes són qui tu eres fa ja un temps, comprendre’ls, entendre que els hi costa, però que se n’acabaran sortint i que tu has format part d’aquest procés d’aprenentatge. Jo crec que això omple molt.

On et veus en el futur?

Doncs la veritat que a mi m’agradaria seguint estant lligat al món industrial. Tinc molts projectes diferents i és molt dinàmic. Però, a la vegada, també m’agradaria continuar a la universitat, perquè la veritat és que t’omple d’una altra manera el poder ajudar i donar classes.

Participació EUSS en el cinquè simposi I2E2 a Iráklio (Creta)

Publicat el per

Del 29 de gener al 2 de febrer, vuit estudiants de l’EUSS van tenir l’oportunitat de prendre part en el cinquè simposi I2E2 a Iráklio, Creta. Aquest esdeveniment va ser organitzat per la HMU (Hellenic Mediterranean University), amb la col·laboració de Fontys d’Holanda, Technikum Wien d’Àustria, Icam de França i l’EUSS.

Aquest programa consistia en unes xerrades per part de professors de les universitats organitzadores, visites al Institut de Física, Plasma i Làsers de la HMU i el palau de Knossos i les presentacions de 16 projectes elaborats pels estudiants en grups interuniversitaris durant el semestre anterior. Alumnes de l’EUSS van col·laborar amb alumnes de la universitat Fontys en els cinc projectes elaborats.

Els projectes es van realitzar en l’àmbit de les assignatures de Disseny Ecològic i Petjada de Carboni dirigida per Ignasi Florensa i Mètodes Avançats de Producció instruïda per Pablo Sevilla.

Per part de Disseny Ecològic es va presentar l’ EMUG, un hort connectat de mides reduïdes per tenir en un balcó realitzat per Umutcan Çicek, Anna D Tornés, Victor Escudero, Raúl Martínez, Kevin Montes i Óscar Roca i per part de la Clara Sánchez un sistema de separació de plàstics per augmentar la quantitat de plàstic reciclat.

En quant a Mètodes Avançats de Producció es va presentar un sistema de reforç de impressió 3D a gran escala mitjançant fibres continues dissenyat per Umutcan Çicek i Victor Escudero, un dispositiu per densificar pols metàl·lica per fer servir en impressió 3D amb metall fet per Raül Lopez i aprenentatge de física mitjançant impressió 3D realitzat per Raúl Martínez.

La participació dels estudiants de l’EUSS en el simposi I2E2 a Iráklio, ha estat una experiència enriquidora que ha afavorit la interacció i el treball conjunt amb altres institucions acadèmiques europees. Els projectes presentats reflecteixen la importància de col·laborar en projectes interdisciplinaris que aborden temes actuals i de producció. Aquesta oportunitat no només ha reforçat els vincles entre les universitats participants, sinó que també ha contribuït al creixement personal i professional dels estudiants de l’EUSS. Amb aquest intercanvi d’idees i coneixements, es fomenta una comunitat acadèmica més ampla i connectada que continua impulsant la innovació i el progrés.

Entrevista a Xavier Norberto, graduat en Enginyeria Mecànica

Publicat el per

Xavier Norberto és graduat en Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). També té un màster en Enginyeria Química i està cursant un Executive MBA. Actualment, és Director Project Management Office a l’empresa ACK ING Pro. La seva feina consisteix a desenvolupar i supervisar projectes d’enginyeria bàsica i de detall, així com el disseny i automatització de processos de sectors tan diversos com el químic, el farmacèutic, l’alimentari o d’enginyeria civil.

Amb l’experiència professional d’en Xavier arrenquem 2023 amb la primera entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience.

A què es dedica l’empresa ACK ING Pro?

A ACK ING Pro ens dediquem a l’enginyeria de procés de qualsevol client del sector farmacèutic, químic o alimentari que necessiti donar solucions als seus processos productius. Des de línies noves a processos nous de fabricació o d’un producte en concret. I d’això se’n deriven el disseny dels equips, les línies noves, els projectes legals, els projectes de baixa i mitja tensió, els projectes d’obra civil… tota l’enginyeria que formaria part del procés i que s’executaria amb uns claus en mà d’un industrial que, moltes vegades, el nostre client ens demana que siguem nosaltres, i que executem aquestes obres.

Després tenim l’empresa germana, ACK Logic, que és la que implementa l’automatització d’aquests processos que es dissenyen i desenvolupen a l’enginyeria de procés.

Les dues empreses formen un combo perfecte per portar projectes d’enginyeria i després donar la solució de control, que moltes vegades és la que més costa i és la que volen ara tots els clients que estan en el sector 4.0 de la indústria: automatitzar processos, agilitzar la producció i reduir costos.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

A mi m’agrada molt la part tècnica. Jo era enginyer de paper, de calcular, de dissenyar, de despatx… però la conjuntura del mercat ha portat al creixement de l’empresa i ara em dedico més a la part de gestió de l’oficina i dels recursos.

Com que ja tinc més experiència, em dedico més a fer consultoria i ajudar als companys, que són els que es dediquen a la part tècnica. A mi, per desgràcia, ja no tinc temps de fer-ho.

Per què t’has especialitzat en el sector químic?

Vaig començar a treballar en una enginyeria que es dedicava al sector químic i farmacèutic i vaig començar a fer projectes d’aquest àmbit. Com és un sector que he viscut des de sempre i, a més, m’agrada molt, m’hi he quedat. Els projectes són molt variats, no sempre fas el mateix. Des de fabricació d’APIS farmacèutics a la fabricació de tota classe de productes de neteja de la llar… hi ha infinits processos! És molt variat, és divertit i no fas sempre el mateix… per tant, no estàs mai a la teva zona de confort i això és el que et manté viu.

Creus que la formació continuada és clau?

La formació continuada s’ha de fer sempre. S’ha de fer sempre i més en el nostre món que contínuament està canviant. Sí que és veritat que és molt més important l’experiència laboral. La formació continuada s’ha de fer mentre treballes, donant-li un sentit. Sortir de la carrera i estudiar un MBA no té massa sentit. Ara, si has de treballar i et trobes amb dificultats amb una cosa concreta, aleshores sí que té sentit especialitzar-te.

L’enginyeria és una professió de futur?

Sense enginyeries no funciona el món. Igual que sense medicina, no funcionaria la humanitat. Per mi són dos pilars de la societat. Em sap greu per la resta de professions, però aquestes dues les considero molt importants. L’enginyeria és necessària.

Què et va cridar l’atenció d’aquest món?

El meu pare és enginyer. Suposo que com sempre l’he vist a casa treballant i fent plànols, dissenys o càlculs, sempre he tingut aquesta curiositat. Pensava: Com mola el que fa el meu pare! I el típic: t’agraden les mates, la física, construir, ets curiós… tot portava aquí, oi?

M’he dedicat a l’enginyeria perquè m’hi sento còmode i m’és fàcil. El més gratificant de l’enginyeria és que, quan tens experiència, pots donar solucions de tot allò que el teu client desconeix. És gratificant poder acompanyar-lo.

Què et va agradar de l’EUSS?

Em van cridar molt l’atenció les infraestructures. Et parlo d’ara fa temps, eh? Ara deuen ser més “top”. Tenien molts laboratoris d’assaig, tenien unes instal·lacions ben pensades i més modernes que altres universitats. I, després, la filosofia de classe petita també era interessant. Perquè al final vinc d’una escola en la qual també érem pocs. I, al final, l’atenció és més personalitzada és més xula. 

Quin records guardes de la teva etapa universitària?

Tinc un molt bon record, és potser una de les millors èpoques de la meva vida. Vaig conèixer gent molt interessant, de la qual, encara avui hi tinc amistat i relació. I el millor de tot és que després me’ls he trobat en el sector industrial i laboral.

Els caps de departament es posen a prova i participen en el repte #1minutEUSSchallenge

Publicat el per

El Dr. Miquel Àngel Amer, cap del Departament d’Electrònica Industrial i Automàtica i del Departament d’Organització Industrial; Víctor Gallardo, cap del Departament d’Electricitat, i el Dr. Pablo Sevilla, cap del Departament de Mecànica, van acceptar participar en el repte #1minutEUSSchallenge, en el que havien d’explicar els graus en enginyeria de l’EUSS en menys d’un minut.  Cronòmetres en marxa!

Grau en Enginyeria Mecànica:

Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Grau en Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica

Grau en Enginyeria d’Automoció

Grau en Enginyeria d’Organització Industrial

Entrevista amb l’Adriana Navarrete, alumni del grau en Enginyeria Mecànica i en Organització Industrial, enginyera de producte a Acro Aircraft Seating

Publicat el per

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences viatgem a Oxford (Anglaterra) per conèixer l’Adriana Navarrete, graduada en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS. Actualment, és enginyera de producte a l’empresa aeronàutica Acro Aircraft Seating.

A què es dedica Acro Aircraft Seating i en què consisteix la seva feina?

L’Adriana explica que la companyia britànica fabrica seients per a avió. «La meva feina bàsicament és portar projectes de millora del producte, que venen de la seva anàlisi un cop està en servei».

Què la va portar a marxar a Anglaterra?

«Jo sempre havia volgut marxar, veure món i descobrir altres cultures», recorda. La decisió de marxar a Anglaterra «va ser en part perquè ja sabia anglès, i vaig pensar que seria la manera fàcil de trobar feina. No descarto marxar a un altre país en algun moment», assenyala.

Sobre estudiar una doble titulació de forma simultània

L’Adriana Navarrete va cursar els graus d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria en Organització Industrial de manera simultània. «Ho recomano moltíssim perquè t’obre la ment», afirma. «És una manera d’obtenir coneixements de dos graus diferents. Ho fas en un temps que no és una barbaritat, perquè afegeixes un any o any i mig». Ara bé, «no diré que és fàcil, perquè estudiar un grau ja és complicat, així que estudiar-ne dos és un challenge afegit».

És necessària la curiositat per estudiar enginyeria?

La curiositat és una característica que destaquen la majoria d’Alumni amb qui hem parlat. «Si ho fas per vocació, l’enginyeria requereix cert grau de curiositat. Per avançar i crear tecnologia, has de ser una persona observadora, curiosa i amb ganes de crear coses noves».

Què destaca dels anys d’estudi a l’EUSS?

L’Adriana recorda especialment «la proximitat del professorat i de tots els professionals que treballen a l’EUSS. Ho recordo com una família», i remarca el fet que «tots els professors t’ajuden de manera personalitzada, realment volen que surtis d’aquest grau amb el coneixement i que trobis les oportunitats per començar una carrera professional d’èxit, perquè a més a l’EUSS no som tants com a les grans universitats que hi ha a Barcelona, i això és un plus. Hi ha menys alumnes per professor; et coneixen pel teu nom, no ets un número».

Sobre la presència de les dones al sector de l’enginyeria

«N’hi ha molt poques», diu l’Adriana sobre les dones enginyeres. «Hi ha moltes iniciatives ara, però trobo que els referents que tenim són d’uns estàndards tan alts que fa por, i llavors moltes dones decideixen que és millor no entrar, perquè si la responsabilitat que tenim és trencar el sostre de vidre ens haurem de passar tota la vida lluitant», resumeix. Per tal de canviar aquesta tendència, «penso que seria molt necessari normalitzar la professió. No cal que siguis la millor de la teva classe per ser enginyera».

«Hi ha necessitat que hi hagi presència femenina, perquè la meitat de la població no pot decidir com és el futur de tota la població», adverteix. «No cal que totes les dones enginyeres acabin sent CEOs d’empreses tecnològiques», conclou.

És una bona idea estudiar enginyeria?

«Definitivament», respon l’Adriana Navarrete. «És necessari estudiar enginyeria. Tothom a qui agradin les matèries, que s’hi posi. Fa falta, perquè l’enginyeria és crear el futur».