Del 29 de gener al 2 de febrer, vuit estudiants de l’EUSS van tenir l’oportunitat de prendre part en el cinquè simposi I2E2 a Iráklio, Creta. Aquest esdeveniment va ser organitzat per la HMU (Hellenic Mediterranean University), amb la col·laboració de Fontys d’Holanda, Technikum Wien d’Àustria, Icam de França i l’EUSS.
Aquest programa consistia en unes xerrades per part de professors de les universitats organitzadores, visites al Institut de Física, Plasma i Làsers de la HMU i el palau de Knossos i les presentacions de 16 projectes elaborats pels estudiants en grups interuniversitaris durant el semestre anterior. Alumnes de l’EUSS van col·laborar amb alumnes de la universitat Fontys en els cinc projectes elaborats.
Els projectes es van realitzar en l’àmbit de les assignatures de Disseny Ecològic i Petjada de Carboni dirigida per Ignasi Florensa i Mètodes Avançats de Producció instruïda per Pablo Sevilla.
Per part de Disseny Ecològic es va presentar l’ EMUG, un hort connectat de mides reduïdes per tenir en un balcó realitzat per Umutcan Çicek, Anna D Tornés, Victor Escudero, Raúl Martínez, Kevin Montes i Óscar Roca i per part de la Clara Sánchez un sistema de separació de plàstics per augmentar la quantitat de plàstic reciclat.
En quant a Mètodes Avançats de Producció es va presentar un sistema de reforç de impressió 3D a gran escala mitjançant fibres continues dissenyat per Umutcan Çicek i Victor Escudero, un dispositiu per densificar pols metàl·lica per fer servir en impressió 3D amb metall fet per Raül Lopez i aprenentatge de física mitjançant impressió 3D realitzat per Raúl Martínez.
La participació dels estudiants de l’EUSS en el simposi I2E2 a Iráklio, ha estat una experiència enriquidora que ha afavorit la interacció i el treball conjunt amb altres institucions acadèmiques europees. Els projectes presentats reflecteixen la importància de col·laborar en projectes interdisciplinaris que aborden temes actuals i de producció. Aquesta oportunitat no només ha reforçat els vincles entre les universitats participants, sinó que també ha contribuït al creixement personal i professional dels estudiants de l’EUSS. Amb aquest intercanvi d’idees i coneixements, es fomenta una comunitat acadèmica més ampla i connectada que continua impulsant la innovació i el progrés.
Xavier Norberto és graduat en Enginyeria Industrial Mecànica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). També té un màster en Enginyeria Química i està cursant un Executive MBA. Actualment, és Director Project Management Office a l’empresa ACK ING Pro. La seva feina consisteix a desenvolupar i supervisar projectes d’enginyeria bàsica i de detall, així com el disseny i automatització de processos de sectors tan diversos com el químic, el farmacèutic, l’alimentari o d’enginyeria civil.
Amb l’experiència professional d’en Xavier arrenquem
2023 amb la primera entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience.
A què es
dedica l’empresa ACK ING Pro?
A ACK ING Pro ens dediquem a l’enginyeria de procés de qualsevol client del sector farmacèutic, químic o alimentari que necessiti donar solucions als seus processos productius. Des de línies noves a processos nous de fabricació o d’un producte en concret. I d’això se’n deriven el disseny dels equips, les línies noves, els projectes legals, els projectes de baixa i mitja tensió, els projectes d’obra civil… tota l’enginyeria que formaria part del procés i que s’executaria amb uns claus en mà d’un industrial que, moltes vegades, el nostre client ens demana que siguem nosaltres, i que executem aquestes obres.
Després tenim
l’empresa germana, ACK Logic, que és la que implementa l’automatització
d’aquests processos que es dissenyen i desenvolupen a l’enginyeria de procés.
Les dues empreses formen un combo perfecte per portar projectes d’enginyeria i després donar la solució de control, que moltes vegades és la que més costa i és la que volen ara tots els clients que estan en el sector 4.0 de la indústria: automatitzar processos, agilitzar la producció i reduir costos.
Què és el que
més t’agrada de la teva feina?
A mi m’agrada
molt la part tècnica. Jo era enginyer de paper, de calcular, de dissenyar, de
despatx… però la conjuntura del mercat ha portat al creixement de l’empresa i
ara em dedico més a la part de gestió de l’oficina i dels recursos.
Com que ja tinc més experiència, em dedico més a fer consultoria i ajudar als companys, que són els que es dediquen a la part tècnica. A mi, per desgràcia, ja no tinc temps de fer-ho.
Per què t’has especialitzat en el sector químic?
Vaig començar a treballar en una enginyeria que es dedicava al sector químic i farmacèutic i vaig començar a fer projectes d’aquest àmbit. Com és un sector que he viscut des de sempre i, a més, m’agrada molt, m’hi he quedat. Els projectes són molt variats, no sempre fas el mateix. Des de fabricació d’APIS farmacèutics a la fabricació de tota classe de productes de neteja de la llar… hi ha infinits processos! És molt variat, és divertit i no fas sempre el mateix… per tant, no estàs mai a la teva zona de confort i això és el que et manté viu.
Creus que la formació continuada és clau?
La formació continuada s’ha de fer sempre. S’ha de fer
sempre i més en el nostre món que contínuament està canviant. Sí que és veritat
que és molt més important l’experiència laboral. La formació continuada s’ha de
fer mentre treballes, donant-li un sentit. Sortir de la carrera i estudiar un
MBA no té massa sentit. Ara, si has de treballar i et trobes amb dificultats
amb una cosa concreta, aleshores sí que té sentit especialitzar-te.
L’enginyeria és una professió de futur?
Sense enginyeries no funciona el món. Igual que sense
medicina, no funcionaria la humanitat. Per mi són dos pilars de la societat. Em
sap greu per la resta de professions, però aquestes dues les considero molt
importants. L’enginyeria és necessària.
Què et va cridar l’atenció d’aquest món?
El meu pare és enginyer. Suposo que com sempre l’he vist a casa treballant i fent plànols, dissenys o càlculs, sempre he tingut aquesta curiositat. Pensava: Com mola el que fa el meu pare! I el típic: t’agraden les mates, la física, construir, ets curiós… tot portava aquí, oi?
M’he dedicat a l’enginyeria perquè m’hi sento còmode i
m’és fàcil. El més gratificant de l’enginyeria és que, quan tens experiència,
pots donar solucions de tot allò que el teu client desconeix. És gratificant
poder acompanyar-lo.
Què et va agradar de l’EUSS?
Em van cridar molt l’atenció les infraestructures. Et parlo d’ara fa temps, eh? Ara deuen ser més “top”. Tenien molts laboratoris d’assaig, tenien unes instal·lacions ben pensades i més modernes que altres universitats. I, després, la filosofia de classe petita també era interessant. Perquè al final vinc d’una escola en la qual també érem pocs. I, al final, l’atenció és més personalitzada és més xula.
Quin records guardes de la teva etapa universitària?
Tinc un molt bon record, és potser una de les millors èpoques de la meva vida. Vaig conèixer gent molt interessant, de la qual, encara avui hi tinc amistat i relació. I el millor de tot és que després me’ls he trobat en el sector industrial i laboral.
El Dr. Miquel Àngel Amer, cap del Departament d’Electrònica Industrial i Automàtica i del Departament d’Organització Industrial; Víctor Gallardo, cap del Departament d’Electricitat, i el Dr. Pablo Sevilla, cap del Departament de Mecànica, van acceptar participar en el repte #1minutEUSSchallenge, en el que havien d’explicar els graus en enginyeria de l’EUSS en menys d’un minut. Cronòmetres en marxa!
Grau en Enginyeria Mecànica:
Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica
Grau en Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica
A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences viatgem a
Oxford (Anglaterra) per conèixer l’Adriana Navarrete, graduada en Enginyeria
Mecànica i en Enginyeria enOrganització
Industrial a l’EUSS. Actualment, és enginyera de producte a
l’empresa aeronàutica Acro Aircraft Seating.
A què es dedica Acro Aircraft Seating i en què consisteix
la seva feina?
L’Adriana explica que la companyia britànica fabrica
seients per a avió. «La meva feina bàsicament és portar projectes de millora del
producte, que venen de la seva anàlisi un cop està en servei».
Què la va portar a marxar a Anglaterra?
«Jo sempre havia volgut marxar, veure món i descobrir altres
cultures», recorda. La decisió de marxar a Anglaterra «va ser en part perquè ja
sabia anglès, i vaig pensar que seria la manera fàcil de trobar feina. No
descarto marxar a un altre país en algun moment», assenyala.
Sobre estudiar una doble titulació de forma simultània
L’Adriana Navarrete va cursar els graus d’Enginyeria
Mecànica i Enginyeria en Organització Industrial de manera simultània. «Ho
recomano moltíssim perquè t’obre la ment», afirma. «És una manera d’obtenir
coneixements de dos graus diferents. Ho fas en un temps que no és una
barbaritat, perquè afegeixes un any o any i mig». Ara bé, «no diré que és
fàcil, perquè estudiar un grau ja és complicat, així que estudiar-ne dos és un challenge
afegit».
És necessària la curiositat per estudiar enginyeria?
La curiositat és una característica que destaquen la
majoria d’Alumni amb qui hem parlat. «Si ho fas per vocació, l’enginyeria
requereix cert grau de curiositat. Per avançar i crear tecnologia, has de ser
una persona observadora, curiosa i amb ganes de crear coses noves».
Què destaca dels anys d’estudi a l’EUSS?
L’Adriana recorda especialment «la proximitat del
professorat i de tots els professionals que treballen a l’EUSS. Ho recordo com
una família», i remarca el fet que «tots els professors t’ajuden de manera
personalitzada, realment volen que surtis d’aquest grau amb el coneixement i
que trobis les oportunitats per començar una carrera professional d’èxit,
perquè a més a l’EUSS no som tants com a les grans universitats que hi ha a
Barcelona, i això és un plus. Hi ha menys alumnes per professor; et coneixen
pel teu nom, no ets un número».
Sobre la presència de les dones al sector de l’enginyeria
«N’hi ha molt poques», diu l’Adriana sobre les dones
enginyeres. «Hi ha moltes iniciatives ara, però trobo que els referents que
tenim són d’uns estàndards tan alts que fa por, i llavors moltes dones decideixen
que és millor no entrar, perquè si la responsabilitat que tenim és trencar el
sostre de vidre ens haurem de passar tota la vida lluitant», resumeix. Per tal
de canviar aquesta tendència, «penso que seria molt necessari normalitzar la
professió. No cal que siguis la millor de la teva classe per ser enginyera».
«Hi ha necessitat que hi hagi presència femenina, perquè
la meitat de la població no pot decidir com és el futur de tota la població»,
adverteix. «No cal que totes les dones enginyeres acabin sent CEOs d’empreses
tecnològiques», conclou.
És una bona idea estudiar enginyeria?
«Definitivament», respon l’Adriana Navarrete. «És necessari estudiar enginyeria. Tothom a qui agradin les matèries, que s’hi posi. Fa falta, perquè l’enginyeria és crear el futur».
El passat dijous 19 de novembre, es va celebrar una ponència sobre la Llei 9/2014 de la Generalitat de Catalunya sobre Seguretat Industrial pels alumnes que cursen l’assignatura d’Instal·lacions en Edificis de 4t curs del grau en Enginyeria Mecànica i del grau en Enginyeria Elèctrica.
Aquesta conferència, que es va poder seguir presencialment i per streaming, va anar a càrrec de l’Inspector Tècnic Manuel de Pedro, del Servei de Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.
El ponent ens va explicar els aspectes més importants d’aquesta Llei entre els quals destaquem:
– La simplificació dels tràmits administratius. De fet es podran registrar les instal·lacions amb només una Declaració Responsable del titular d’aquesta. La resta de documentació, projectes, memòries, certificats, inspeccions, etc. Restarà en poder del titular i només s’haurà de presentar quan la demani l’Administració.
– L’absència de reglamentació extra i
tràmits addicionals. Les administracions locals no podran afegir reglamentació
ni exigir tràmits addicionals en temes de seguretat industrial.
– La fixació de les quotes d’inscripció i
de modificació del registre de les instal·lacions. De manera que els organismes
de control no podran cobrar de més per aquest tràmit.
Al final de la xerrada l’alumnat va poder fer les seves consultes i dubtes a l’inspector, al qual agraïm la seva disposició i esforços per aclarir aquests temes que afecten a tothom, doncs, tal com ell va destacar, a Catalunya hi ha prop de 5 milions d’instal·lacions registrades: ascensors, elevadors de baixa tensió, de clima i frigorífiques, d’emmagatzematge de GLP, etc.
